He treballat tot el matí per deixar-la perfecte i poder veure la Flux com si fos la meva Superlight, i penso que ho he aconseguit de manera satisfactòria.
És evident que cadena, plat i pinyons estaven al límit.
Aquest és el conjunt a muntar. Caldria però refer les bieles.
I també maquillar de nou les calques de la Flux. Gràcies Sergio.
Un procés senzill, que deixa a la Flux com si fos el primer dia.
Oi que sí?
MTB, mtb, MTB.
La Flux és una bike per a rutes maratonianes.
El per què és perquè té el cos per fer-te sentir que no vas amb una bike minimalista, tots els tubs del quadre així com la construció del basculant i les bieletes del DWLink són molt robustes, i pel seu funcionament quan inicies la ruta amb ella no pararies d'atacar i atacar i atacar, motivat pel sistema de suspensió de la bike, que no s'activa si no hi ha un impacte a absorbir. En el cas de la Flux a diferència de la 5 Spot, i a falta també de sortir més dies amb les dues, la meva primera impressió és contradictòria perquè la Flux requereix d'activar el Propedal per gaudir d'una sensació de bike rígida, que únicament actua com una doble si hi ha un impacte. Curiós perquè amb la 5 Spot no vaig apreciar cap diferència entre rodar amb Propedal o sense, no es movia mai.
La Flux és una bike que tot ho fa fàcil, avui fins i tot he pujat escales, no totes, de dos replans he superat el primer, però mai abans ho havia fet, bé sí fa una setmana amb la 5 Spot, però en cap cas amb la verticalitat de les d'avui, en cap cas.
La bike té el mateix comportament pel que fa referència a la geometria que la Superlight, geometria d'angles verticals pensada per a mans que no siguin de la primera volada, però amb la diferència de que la suspensió et permet afrontar les zones com si anessis amb la 5 Spot, vull dir una bike de 140 mm. "tragona" com una moto de camp, podria dir que un xic per sota que la 5 Spot en quant a absorció però em calen més quilòmetres per a poder afirmar-ho amb absoluta contundència. Això sí, com s'activa la suspensió tot i amb el RP23 activat en rebre un impacte és senzillment un plaer, quina més bona sensació, amb la meva Yeti ASR-SL o amb la Superlight amb els Propedals desactivats no tens mai aquesta sensació moto que sí et dóna la Flux.
Vull rodar per zones tècniques revirades, un altre cop amb la 5 Spot i amb la Flux, per evidenciar el seu comportament juganer, no per res, però no tinc una idea clara del seu comportament vers la Superlight, aquesta darrera una màquina perfecte a les zones molt tancades, i també vull poder afirmar quelcom que intueixo però que me queda per concretar, podria ser que la interferència entre fre i suspensió del darrera a les baixades amb les Turner fos mínima?
La meva sensació a dalt de la bike és la de que si tens una Flux tens les inscripcions a punt per participar a les curses més dures de món. No ho sé, però amb la Flux no puc pensar amb rodar a un altre ritme que no sigui portant un dorsal.
Avui hem rodat i rodat, per sota dels seixanta quilòmetres, i la bike deu ser la millor doble de XC amb la que he rodat mai, no en tinc cap dubte. Únicament milloraria de la bike, la selecció de components, com frens preferiria el XTR 2007, pel seu menor pes, (-150), manillar, en lloc d'un Easton Monkey Lite SL de 610 mm. el preferiria de 630-640 mm. motivat pel costum amb la Vicious, i en darrer terme aniria amb la Terralogic Kashima del 2011, pel fet de les transicions amb els impactes secs tenen amb la Fox que porto ara un punt dur, on a les primeres dècimes de segon reps tu primer el cop, com sona.
La resta, senzillament molt bé, és la Flux, molta més moto quan ha de suspensionar que la meva Superlight, i molt més inactiva quan pedales dret.
La sensació amb el Top Tube tan però tan baix és inclús incòmode, vull dir que està la límit de que pensis que vas amb una talla petita, tot i que aquesta talla és la meva.
Estic pensant si posar la Fox RLC de 120 mm. pel fet de que podria ser una bona alternativa, però el fet de perdre l'opció Terralogic em frena.
Ara a la matinada, el pensament és de que la Flux és una bike molt exigent, t'obliga a exprimir-te al màxim, i dit això per la meva part aquesta sensació d'aprofitar cada possibilitat del 3x9, de mirar de rodar al límit amb totes les eines de que disposes amb la bike, avui per avui no em motiva. M'agrada recordar rodant amb la Flux, la sensació Yeti ASR-SL a les darreres Guilleries, la de la Superlight a les 24Ore de Finale Ligure, però avui per avui em quedo amb la de les del darrer Roc Marthon amb la Vicious, i aquesta sensació la Flux no me la pot donar.
El perquè ho comentaven ahir amb en Colorado, "sí la Flux va molt bé" deia ell, "però prefereixo la Sultan, més pesada sí, a les pujades t'obliga a anar molt més ràpid que amb la Flux, per la roda 29, però a les baixades amb 120 mm. és com si anessis amb una bike de 26" amb 140 mm., el dubte és quanta estona podré aguantar a aquest ritme més alt que he d'anar amb la 29?", jo crec que el resum bé a ser aquest.
En el meu cas la percepció ara passades unes hores, és de que la Flux és una eina per fer quilòmetres i més quilòmetres, sense aturades, sortir de casa i no parar fins recorrer mitja comarca, per tornar a entrar per la porta de casa sempre per sobre de la barrera dels vuitanta quilòmetres a l'esquena sempre com a mínim.
De fet ahir mateix al primer dia d'agafar la Flux, encara no haviem començat a pedalar de veritat que ja portavem cinquanta quilòmetres i si la pluja no fos, hauriem coronat els primer cent quilòmetres entrada la mateixa nit, portavem els llums per fer-ho així. Una tornada obligada en tren ens ha fet tornar a la realitat, protegits sí, però mancats d'un tancament de jornada propi dels millors dies de MTB. A la propera serà, de ben segur.
Un punt que no deixa de ser un interrogant és el pes del quadre de la Flux, 2,750 g. en talla M, que supera la barrera dels 2,5 Kg. que penso que és límit per a una bike d'aquestes característiques, però a favor seu està el seu funcionament, que compensa en bona part aquest important inconvenient.
De fet una Flux és una Pivot Mach 4 artesanal, crec que cronològicament per data d'arribada al mercat és just esmentar-ho així. En Colorado al 2009 ja va tenir a les seves mans una bike XC doble que no es movia gens pedalant dret amb ella, la Pivot Mach 4. Ara passats els mesos, tornem a tenir a les mans una bike amb aquell funcionament, una diferència vers la Pivot Mach 4, la Turner Flux, a les antípodes dels dos escenaris, el "Gorgeouse" i el "Simple", entre aquestes dues corrents d'actualitat, amb una construcció espartana de tubs i amb un sistema de suspensió de darrera generació, que fa que pensis "si aquesta fos la Superlight del seu dia avui encara aniria amb la Flux?", i pensant amb el per què de la meva SS, crec que no que no, que tampoc aniria avui amb una bike d'alta prestació com la Flux.
Però el meu cas no és un model a seguir en cap cas. És per això que bikes com la Lapierre X-Control, la Pivot Mach 4, i la Turner Flux, per ordre respectiu de rendiment i exclusivitat de menys a més, tenen el seu mercat assegurat.
La Turner Flux és la bike de 26" de doble suspensió XC més eficient amb la que he rodat a data d'avui.
Seguiré als propers dies posant impressions de funcionament tant de la Flux com de la 5 Spot, concretament sobre el seu comportament a zones revirades i sobre la interferència fre-suspensió posteriors a les baixades, aspectes que com ja he esmentat són importants per rematar les opinions de funcionament d'aquestes dues bikes.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada