Divendres a la tarda, mentre a casa entre bikes i bikers s'encenien "xispes", vaig tenir una proposta del tot sorprenent, i no pel que se'm va proposar si no per qui m'ho va proposar.
El germà d'en Marçal, un també home del Montseny, sortia a rodar una hora i en Marçal, en saber-ho va córrer a avisar-me, jo en escoltar "sortiré una hora" vaig córrer escales avall, claus del cotxe en mà, doncs sabia que el meu cotxe li feia nosa per sortir amb el seu, i el més sorprenent va ser trobar-me'l al final de l'escala vestit de ciclista, feia mesos que no coincidíem pedalant.
Ja no recordava el patiment d'una sortida amb en Xavier, segur que en Marçal o en Miki saben per experiència pròpia del que parlo. La sortida tant pot ser d'una hora com de sis, que sempre acabo ben baldada, el seu "anar fent" i "anirem tranquils" res té a veure amb el que jo em pugui imaginar, no sé se si va ser una hora, o en van ser dues, va ser, això sí, un patir per la duresa de pedalar al costat de qui fa quaranta anys que pedala, un gaudir del patir mentre es pedala, sempre amb un somriure, pensant que el camí fet és molt i és bo, però el que manca per fer encara és més llarg. Tot un plaer, després de quasi nou anys, d'haver coincidit pedalant, trobar-nos encara, enfilats a la bike, explicant-nos les nostres "misèries ciclistes". I és ben cert com solia dir-nos "la bike posa a tothom al seu lloc", ell davant com un Rei, jo a darrera, traient llengua de pam i mig!
La ruta va ser un festival, descobriments de corriols ben propers a casa, suposem que la majoria van ser utilitzats per a la pedalada Montalbike, que va organitzar el Club Ciclista del poble, els Xurribikers, a finals del mes de gener. Hores m'hi passaré practicant, sobretot en un parell de trams que se'm van fer impossibles.
Tarda de divendres entre corriols amb YETI ASR SL, Matí -tarda-vespre-nit de divendres de Moots...
Divendres de luxe!
I només era l'inici d'un cap de setmana de pedalades dures, no pel recorregut, sí per la mentalització de sortir sabent que venen les hores de foscor, i que pedalar de nit i amb més fred és el que tocarà. Mentalització 24 hores.
La duresa del ritme de la sortida del divendres em va passar factura, i diumenge al matí, l'Alba va ser molt recordada a casa, com costa posar-se a fer estiraments, i com t'ho agraeix el cos quan els has fet... estiraments, recuperació amb Compex, moooolts temes pendents!
Són una pila d'anys a dalt de la bike, una pila els que porta pedalant, molts amb en JJ, molts sol.
ResponEliminaEncara recordo la de vegades a l'arròs del dijous a casa els avis al Registre de Granollers, com venia d'emocionat després de la darrera sortida.
Han passat el anys i moltes coses, totes emocionants, més encara i divendres els motors en marxa un altre cop. Les lesions tenen això, venen per això, és evident que si surts en bike passen coses, millor sortir però.
Betty, una mot bona noticia que sortiu a pedalar els dos, vol dir que a l'abril ja serem quatre genets. Dues Yetis segur, una negra anoditzada 2007 i una turquesa 2003, on seran les dues nostres, no ho sé.
MTB, MTB, MTB.
L'Alba ja us ajudara...ara necessitem "focus" per les 24h
ResponEliminaI tant i tant.
ResponEliminaAnirem amb el BIG BANG de Busch i Müller.
MTB, MTB, MTB.