Selecció natural.

És que ahir des del matí vaig estar mirant d'organitzar com ha de quedar l'espai de bikes a casa, tasca difícil, són circumstacialment tantes que fa uns minuts he acabat una primera fase temporal.

Llista de Dracs que són a casa avui i d'aquí a unes hores no:

Yeti ASR-SL 2003.
Yeti ARC 2005.
Yeti ASR-SL 2007.
Yeti ASR-SL 2008.
Yeti ASR-SL 2009.
Litespeed Sewanee 2007.
Santa Cruz Superlight 2009.
Moots Rigormootis 2009.
Turner 5 Spot 2010.

Moots MootoX SS 2010.
Vicious Cycles The Motivator SS 2008.

Després de moure caixes, de buidar armaris, de muntar noves estanteries, de recolocar i recolocar caixes i més caixes i més caixes, he arribat a una evident però per a mi inassumida conclusió, "sóc un apassionat de les bikes, més que pedalar que també" i aquest primer fet implica que les bikes són a on han de ser, a casa.

Ho dic perquè sempre estic pensant si han de marxar bikes o no, si té massa sentit tantes i tan bones bikes per a tan poques mans, però avui mentre reagrupava rodes i quadres,  a les seves respectives caixes, a les seves respectives bosses de transport, mentre mirava de concretar com guardar totes aquestes joies, el pensament tranquil.litzador ha estat que sigui quin sigui l'ordre, el que és sensacional és ser entre aquestes joies de bikes.

De fet, Sewanee i les dues Moots són a punt de marxar, un cop finalitzem el muntatge de la MootoX SS.

La Yeti ASR-SL 2003, marxarà aquesta setmana, ja són quatre bikes menys.

Però de mentre són aquí cada cop que ahir les vaig moure de cantó a cantó pensava que mira que hi ha bikes interessants, moltes, però les d'en Colorado són senzillament diferents.

La Sewanee és una devoradora de senders, de Rocoses, d'Alps, de Moab, Moab i Moab. La veig i penso, "també podria ser la meva bike per fer les 24 Hours of Moab"

De fet ara fa uns deu anys, a la Betty li deia, "he vist un noi a la cua del taller de Probike que porta dues bikes senzillament trencadores, diferents"

Passats tots aquests anys les bikes d'ell, ara circumstancialment a casa, segueixen siguen això, diferents. Bikes espartanes, les més espartanes, amb un segell de personalitat que un cop les veus és imborrable, Colorado per a mi sempre serà a nivell de bike, Voodoo D-Jab, ara fa uns anys, Moots Rigormootis als darrers, MootoX SS, avui. Que dins de l'univers del MTB no són dins de cap escala de valoració. Durance, ASR-SL i Sewanee, són tres estrelles que amb la seva cua lluminosa varen passar puntualment per les seves mans i que sempre penso que són bikes diferents, però ho penso perquè les portava en Colorado, únicament per això, bé sí i perquè a casa en tenim unes quantes d'ASR-SL.

L'ASR-SL a casa sempre serà, la meva primera Transpirenaica va ser també per anar-hi amb una bike sensacional, des del primer moment que va venir a casa, un dia abans d'iniciar la gran ruta, no vaig notar cap canvi, com si fos des de sempre la meva bike, tal com sona.

D'aquí a tres anys si Deu vol, creuarem una altre cop els Pirineus, serà amb una SS aquest cop?

Que maca, que m'arriba a agradar la Yeti ARC de la Betty, i la Yeti ASR-SL 2007 i 2009 negres anoditzades les dues, són  unes bikes que des del 2003 em tenen el cor robat. És molta la història no escrita d'aquesta bike.

Ho dic pel fet de que per a mi la Yeti ARC va lligada a la meva Cannondale F500 amb la forquilla Fatty, a conceptes de simplicitat de línies, no de funcionament, en cap cas.

Quines ganes que desprèn de sortir a passar-ho bé rodant entre senders la Turner 5 Spot. No sé molt bé perquè , però sí que la primera sensació és aquesta. Un concepte USA molt potent, bikes divertides, en cap cas lleugeres, però que les veus i penses, anem a pedalar. I després pedalar sí però de manera molt diferent de com ho fem aquí, bikes més lentes, però també més divertides, és del que es tracta també, passar les millors estones a sobre d'aquestes bikes de culte.

Perquè una Turner és una bike de culte. Com Maverick encara, com Ellsworth, com Intense, com Foes, com Ventana, com IF  i poques més, però entre elles una va fent camí, Turner.

Mira que fa anys que sento en Colorado esmentar les Maverick, les Turner i les Moots, com a bikes a tenir, com les bikes genuïnes USA. Avui totes elles han passat per les nostres mans, què més podem demanar.

No esmento marques NAHBS més petites, perquè el seu servei també és molt petit, tipus Esteve Potts, perquè no són, senzillament no són.

Quina bike més específica la Yeti ASR-SL de 2007, dic específica perquè és una bike perfecte per a noies. 2.140 g. per un quadre d'alumini ben pintat, molt ben pintat, aquest pes, és estratosfèric i permet construir una bike XC per sota dels 10,5 Kg, sense invents de cap tipus. Si rasques a forquilla i rodes, baixes ràpidament de 10 Kg. Amb una ASR-SL a casa ja poden passar anys, sempre tindrem una bike d'altes prestacions, sempre. Montes una bona forquilla, Fox a poder ser, unes bones rodes UST de menys de 1.600 g. unes Maxxis Monorail UST amb líquid NoTubes i senzillament són bikes per a fer les millors èpiques, les que no oblidarem mai.

MTB, MTB, MTB.

I finalment la SS de casa, la bike que ha de ser la protagonista del 2011, la que m'ha de portar a tots el racons. Sobre aquesta, la història està per escriure, un Roc Marathon 2010 ja està escrit, el que vindrà ja es veurà, i serà avui per avui a aquest espai.

Ara esperant que coincideixi la vinguda d'en Colorado perquè entri la Turner Flux i poder fer una bona sortida o més d'una i així posar una crònica detallada de la mateixa. Això sí, primer hi posaré un manillar de 640 mm. doble alçada.

Què podria dir, bé sí, "que sóc un apassionat de les bikes, més que de pedalar, que també"

MTB, MTB, MTB.