Gran dia, gran ruta.

És el que va ser la sortida per l'Esquirol.

Hi ha molts dies, molts, però també darrera n'he deixat un nombre important i aquests si no fos per la memòria, pel fet de recordar, no serien, fet que fa que, el veure que això seria així, que recordar sigui important, molt important, importantíssim.

Les sortides amb la bike són jornades que sumen, i sumar està sempre bé.

Portem unes setmanes de sortides intermitents, mirant de poder apreciar que el sol surt cada dia i per això cal gaudir de la seva escalfor, no de manera directa, crema molt, si però amb prudència.

Dies on tot pot ser, on tot pot passar, on tot passa, entre d'ells el temps, i aquests, genets de Drac no els recuperem, tampoc els oblidem i això, el recordar és el que fa que els dies que deixem enrere siguin i que els que venen tinguin sentit de ser.

Miro el meu Drac, penso amb el meu Drac.


I veig imatges, veig senders, corriols, tampoc molts, de fet cap al que pugui posar-hi un nom, són genèrics i únics, sí, sí com sona, i veure que soc jo que volo amb aquest Drac tant singular, fa que el meu sentir sigui el d'un genet únic, de ben segur en extinció, pel motiu de tot plegat, pel perquè de tot plegat, pel com de tot plegat.


Genets de Drac, MTB, MTB, MTB.