Avui la sortida ha estat un regal, de fet només llevar-nos ja teníem coll avall que avui no seria una jornada biker.
Ens hem alçat amb una fina pluja, hem esmorzat mentre a fora seguia plovent animadament i així ha continuat fins a migdia que els núvols grisos s'han anat retirant per deixar entreveure un cel ben blau, i en qüestió de menys d'una hora el sol apretava amb força; típica primavera!
No ens ha costat gens animar-nos a sortir, ens hem equipat com els darrers dies, d'entretemps, i després d'uns instants de dubte del meu company de ruta a l'hora de triar la bike per sortir hem iniciat la ruta de Pasqua.
Val a dir que quan he vist que lagranevasio triava la Superlight, la seva doble, he respirat tranquil.la, "uf que bé", he pensat, aniré més acompanyada. Que inocent, suposo que ell encomanat per aquell ritme frenètic de la 29 SS no se'n adona, però continua volant a les pujades, als plans s'esfuma i per sorpresa meva, a les baixades, si no són molt tècniques, puc seguir còmodament la seva roda, però quedo esgotada!
La mini ruta d'avui ha tingut dues parts, la primera de casa fins Arenys de Munt fent tants corriols com ha estat possible fins arribar a la plaça de l'església on hem fet un mos, encara feia solet i hem aprofitat per quedar-nos a la terrassa però el vent era glaçat. Després hem iniciat la segona part, l'ascenció direcció a la Creu de Canet on també hem fet un bon grapat de corriols acabant a la platja de Canet on hem hagut d'augmentar el ritme doncs uns núvols negres ben amenaçadors s'apropaven a tota velocitat, i així és com hem arribat a casa a un ritme frenètic per no mullar-nos, al final hem fet uns 30km amb 800mAsc, prou bé tenint en compte que no teníem previst fer-ne cap.
Sensacions, bones, molt bones les millors dels darrers dies, la companyia immillorable, la primera part sense parar de xerrar ni un moment de bikes, de sortides, de com preparar els propers reptes, la segona part l'hem fet tan ràpid que no he tingut temps ni de pensar, prou feina tenia per aconseguir no perdre la roda de lagranevasio.
L'entrada de la SS a casa m'està afectant, fa molt mal veure que allò que amb plat petit i pinyó gran puges i amb prou feines, arriba lagranevasio amb la Vicious i com si no passés res et passa pel costat pim-pam pedalant dret, que fa goig de veure, sembla que no li costi, però carai que va amb amb SS i jo amb 3x9, és clar és inevitable que entri en desànim. L'error que he comès avui pensant que la sortida seria menys ràpida també m'ha passat factura, és evident que si en un tram pedalo al costat de lagranevasio no es perquè jo vagi al seu ritme si no que ell va al meu, i evidentment avui tot i anar amb la doble seguia anant al seu ritme, altíssim per a mi.
La sortida de les dues dobles, mereixia un bon reportatge fotogràfic, tenint en compte que no pedalaven plegades des de l'u de gener, m'ha estat molt difícil poder treure la càmera de la funda, entre els corriols de puja i baixa i la velocitat que imprimia lagranevasio se'm feia quasi impossible, quan finalment he aconseguit desenfundar la càmera per fer-li una foto pedalant amb la doble m'he adonat que havia oblidat posar-hi la targeta de memòria, per tant no tenim fotos de la sortida de les dues dobles d'avui, serà un senyal?
Demà, si el temps ho permet, festa grossa biker!!!!
Betty, la festa grossa del MTB, ha estat això, festa grossa del MTB, ara ja ho puc dir.
ResponEliminaAvui crònica de la jornada d'ahir.
Quin corriol el de la imatge, quin descobriment, cada metre és or avui, costa molt, però que molt, a on som nosaltres, ja no et dic gaudir de nous corriols, si no de que no ens tanquin l'accés als que ja tenim.
Aquest inici d'any però guanyen els nous senders, que per una vegada ja està bé,
MTB, MTB, MTB.
It's a signal, sure......nice ride, looks like mines at Paris Mountain.
ResponEliminaParis-Mountain, bons corriols, ara és el moment de rodar-hi?, de ben segur que sí.
ResponEliminaLa Ibis Nuclear Pesto en el seu entorn, amb el seu genet, MTB, MTB, MTB.