En evolució continua

Hola amics,

Les bicis de casa no son mai perfectes i es perque una bona part de la satisfacció que em donen es deguda a l'evolució constant que em demanen. Per boniques que siguin, ben mantingudes i de funcionament gairebé impecable, sempre trobo alguna cosa per millorar: es l'evolució perpetua.

Les darreres millores de la meva bici estrella, la Ibis, son ara ben provades i haig de dir que em satisfant plenament:
Les rodes, les Mavic ST 2010, una maravella de rigidesa i bon rodar, apart d'una estètica encisadora i un pes adient (però no de rècord). Ja he vist les Cobalt i m'agraden molt estéticament, però em va tirar enrera el preu, el pes i els posibles problemes de suministre de recanvis en una marca i model poc coneguts.
Els plats i bieles Fun Works (o Aerozine realment) amb coixinets ceràmics, uns acabats i ergonomia excepcionals i un preu raonable malgrat el baix pes real de 720gr. Haig de dir, ara ja amb un parell de "tocades de pedra", que el seu comportament es francament perfecte, doncs les bieles no flexen ni molesten als turmells, els canvis de plats son precisos i ràpids i el rodar es tant suau que de vegades porto el plat mitg i em penso que porto el petit.
He desmuntat els indicadors de canvi dels comandaments de canvi XT, aconseguint 25 gr. de menys i perdent la seva funcionalitat, però guanyant en suavitat de canvi. Ara pesen el mateix que els XTR, pel que, de moment, no els penso canviar, ja que mon germà ha tingut problemes de funcionament en els XTR, concretament amb el fret intens el comandament esquerra (desviador) es negaba a canviar.
I ara toca la part que més em costa de canviar: els frens de 4 pistons Shimano XT. He mirat vàries alternatives, totes prou bones: els Hope, els Avid, els Magura i els Shimano XTR actuals, però finalment he anat descartant per raons diverses: els Hope mini per fading (corroborat pel meu germà, que només els porta a les bicis de rallie, ja que no suporten un tracte dur de enduro), els Avid pel pes i/o el preu, encara que tinc entès que el funcionament es impecable, els Magura Marta SL per ergonomía de la maneta, pes i fiabilitat dubtosa (experiències variades de mon germà ho corroboren) i els Shimano XTR per pes i potència justetes, malgrat la seva gran fiabilitat i progressivitat.
Finalment han quedat finalistes els Fórmula R1 i els Fórmula M1. Els primers pels pes espectacular, els segons per la potència i el pes, ambdos per l'ergonomia de les manetes i els acabats, així com pel preu. He decidit tornar als disc davanter de 160mm (estalvi de 80gr. entre el adaptador, torniols i sobrepès del disc). Com que m'han arrivat notícies de algun problema de fading amb les pinces dels R1, sobretot amb 160mm., finalment m' he decidit pels Formula M1, que tenen els pistons de 24mm contra els 22mm dels R1 i les pinces un pèl més sobredimensionades, i uns acabats amb negre anoditzat lluent i serigrafiat al làser, torniols daurats, manetes negres i tapa del pistò daurada. Una combinació perfecte per l'estètica de la meva estimada Ibis Green Nuclear Pesto, apart d'estalviar segons els meus càlculs uns bons 250gr.
Quan m'arrivin i els provi ja us en faré la crònica. Sempre penso que si no van bé sempre soc a temps de tornar enrera i tornar a muntar els meus apreciats Shimano XT 4P amb manetes Saint i disc de 180 mm. davant. Em deixaba els neumàtics: de moment tant el Bontraguer com el Maxis fantàstics, amb menys grip que els Kenda, però suficient per l'estiu.

Res mès per avui, que juga el Barça.

Salut!