Podrà semblar que comença l'època de les bones temperatures, i que ara, aquests dies, aquestes setmanes, són l'entrada a uns mesos perfectes per pedalar.
Cal, a mi personalment, que em recordi que aquestes setmanes són de les millors de l'any, no fa calor, no fa fred, el terreny està senzillament perfecte, ni sec, ni ple de fang, al punt. O millor dit, hi ha tots els terrenys, però en cap cas en la seva màxima expressió, vull dir que a les zones obagues hi ha fang, sí, però no un pastel inciclable, i a les zones assolellades, el terreny té menys grip, però no fins el punt de perdre perillosament la tracció, arriscadament sí, perillosament, encara no.
Fet que em permet de gaudir de les millors sensacions, per la raó de que pujo per llocs impossibles, per la perfecta tracció que presenta el terreny, i baixo per zones tècniques realment reptadores, i tot per un terreny que fa que sortir guanyador tant pujant com baixant tingui tot el seu sentit de ser.
Vindrà l'estiu, el terreny estarà sec, lliscador, al mig dia serà difícil rodar per la calor extrema, a les baixades em mancarà aquest grip òptim que tinc ara, i a les pujades a aquell punt crític on la fatiga puntual ataca, s'hi sumarà la caiguda lateral de la roda posterior que fa que posis peu sistemàticament, on ara senzillament hi escalo amb èxit.
Ara, aquestes setmanes són or per a mi.
És evident que cada zona és un món, i que jo faig referència a una zona concreta, Maresme, ho sé, i com sempre miro de remarcar, és, són, les meves sensacions.
En aquests dies, cada dia que resto aturat sense sortir, val per tres de ple hivern, o de ple estiu, per tant m'he de mirar de imposar sortir més.
La primavera és estació de sensacions, de fer i gaudir de manera particularment intensa.
Fet que fa que cada dia, cada sortida tingui una transcendència que en d'altres moments no tindria, gaudir d'aquests ha de venir precedit del privilegi de rodar en aquestes dates, on la realitat no queda massa delimitada en vers la frontera de la imaginació, i això fa que sortir a la primavera amb el meu Drac tingui un sentit diferent, sentit personal e intransferible, és cert, per això som únics.
Això, entre d'altres moltes coses, és el que em fa sentir diferent a aquesta estació. Més genuí no seria la paraula, sí més constructor, molt més constructor que a les altres estacions.
Neguitós per la propera sortida de demà, per definir la zona, la ruta, la seva duració, en cap cas per quina serà bike.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada