Circuit Montalt.

És el què va ser divendres, una sortida de 10/10.

Una escalada exigent fins el punt més alt, per lentament anar dibuixant amb la Vicious i l'ASR-SL cada un dels corriols del Montalt.

I no han estat pocs, tampoc tots, i tant que no, disset quilòmetres de senders, a on el meu germà ha gaudit de cada un d'ells amb satisfacció, pel fet de redescobrir cada un dels racons d'aquest turó.

Sí que l'arrancada ha estat exigent però el premi després pel fet de poder rodar pel circuit corrioler ha compensat la duresa dels primers vint minuts.

Hem rodat unes dues hores, un xic per sota, per sobre dels disset quilòmetres, el desnivell per sota dels set-cents metres positius.

Equipat d'estiu 100%, per a la baixada posar-me la jaqueta "lite" de Campagnolo, l'Heritage.

Aigua, 250 ml. Menjar cap.

Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.

Incidències, cap.

La llum, la caiguda d'aquesta em recorda que després d'uns minuts les fades seran qui decidiran com ha de ser la nit que està per entrar, i que nosaltres no compartirem, perquè no podem baixar de nit, no portem llums per poder desfer el camí de tornada.

MTB, MTB, MTB.