Que bé llegir això, el títol d'aquesta intervenció i darreres paraules de la presentació a la pàgina de Spot Brand, mtb, mtb, mtb.
Un sender, un corriol, un genet, un Drac, i darrera d'ell, un genet i el seu Drac, seguint l'estel.la del davanter, enfilant vol darrera vol, ara passades les millors jornades del calor de l'estiu enfilen ja les millors diades de la tardor més càlida recordada, i a on a cada minut pensen, "que bé, que bé, que bé".
Dies de moltes sortides, entre llocs a on el meu Drac sé que gaudirà del terreny més predisposat, pel fet ser trams on les corrents d'aire són les que han de ser per després d'un picat vertical poder enfilar tancant els ulls sense haver de pensar en res més que en el soroll de les ales pentinant el sauló. Darrera de cada pas una signatura identificativa invisible, perquè el terreny, sauló esmicolat, és el meu espai natural ara, i a on les empremtes, les ales del meu Drac són les que m'identifiquen al meu pas, com ha de ser per ser.
Demà volaré per casa seguit per l'Home del Montseny i el seu fill, per què no, venen a fer corriols, tots, exactament. I així serà, no quedarà ni una carena per carenar, ni un sender per vorejar, i tant que no, mtb, mtb, mtb.
El meu Drac a punt, l'equipament també, sabatilles, les Dragon, no les Bont, perquè aquestes darreres no van, així que ara per ara queden al fons del calaix, com sona.
I la pregunta? hi és, hi és, i tant que sí, l'esmorzar serà a minuts de casa, uns noranta, no pas més, perquè hem de parlar de bikes, bikes i més bikes, que segur que serà d'allò més emocionant, pel fet de decidir entre 29ers, i tant que sí, entre elles la Whyte 829, una entre moltes.
MTB, MTB, MTB
Una fulla roja tenyida del color de la tardor va tocar al genet en banyar-se amb la pluja d'un dia de tardor, i les ales del seu Drac la van recollir per donar fe del màgic instant, i aquesta, aquesta fulla roja va segellar el punt feble del qui havia de ser protagonista de les millors i mes velles histories del què avui són per l'oblid, les millors llegendes dels vols de Drac.
El meu, el meu Drac és únicament qui sap a on em va marcar la fulla i ell guaita de que ningú, ni cavallers de la llum, ni fades de la nit tinguin mai idea de quin és aquesta escletxa per on la llum brolla sense límits, un dia, un dia, un sospir de llum escaparà per aquesta unió entre el genet i fulla roja, perquè així ha de ser, perquè cal que sigui així, vull que sigui així, i aquest dia eclipsarem la nit per entrar definitivament al món de les fades de la nit, i mirarem sí, i mirarem sempre l'arribada dels cavallers de la llum, però ja no cercant entre ells la distinció "d'un no d'ells", del genet de vols de Drac, perquè ja no caldrà, aquest ja haurà perpetuat un sol vol, dia sí dia també, entre l'absència de llum, entre un sol raig d'aquest, el de la comunió entre genet i roja fulla de tardor, mtb, mtb, mtb.
Un dia vaig escoltar una melodia que em convidava a deixar enrere al meu Drac, era una veu dolça, però sense fons no hi ha profunditat, sense Drac no hi ha vols, mtb, mtb, mtb.
Som a punt de tancar un primer cercle, el del vol a perpetuïtat del meu Drac entre senders fixes de somni, sempre entre jornades d'ara sí ara també de MTB, i a on el sauló humit marca que les roges fulles són úniques totes, però una entre totes va marcar a aquest genet, que ara ja no la cerca, perquè sap que el preu a pagar per la comunió d'un instant evitada puntualment per la protecció del meu Drac, i que va ser generador de la transició definitiva d'un genet de Drac de terra de conqueridors a terra de creadors, i a on ara aquestes ales han d'estar sempre atentes a que ni cavallers ni fades mirin al seu genet fixament, per evitar de deixar que la llum trenqui amb la foscor de la nit.
Genets, cavallers de la llum, fades de la nit, Dracs de mirada penetrant, i una fulla roja de tardor, retinguda per unes ales de Drac, d'un Drac entre Dracs, mtb, mtb, mtb.
Una fulla roja que serà la clau de pas a l'arribada dels cavallers a l'espai de les fades, i que marca, marcarà una nova fita, la dels vols de Drac nocturns, i tant que sí. Inevitables aquests, repetits tots, però esperats sempre amb l'arribada de la tardor.
I el genet va mirar al cel, "i no és una metàfora va passar ahir", i el què li va semblar que era un estel gegant va impactar amb totes les esferes protectores de la terra de les fades de la nit, i com si d'una entorxa es transformés sobtadament en una bola vermell fosca i cua blanca que va determinar que, un dia les fades van deixar entre terres molls una mostra de respecte pels cavallers de la llum, i aquests per resposta van retornar aquesta pedra lluminosa a les fades de la nit, ahir elles la van fusionar entre espurnes de foc per preparar l'arribada del genet de Drac a la foscor de la nit.
Benvinguts a l'arribada de les millors aventures de les intenses tardors entre les fades de la nit, i a on una explosió es generarà per un creuament vertiginós, el de la mirada entre el meu Drac, d'ulls foscos, profunds, i la mirada de les fades de la nit, i que esdevindrà l'apertura de la porta que marca aquest inici, el de l'arribada de genets i Dracs als senders de la foscor.
Entrem a terra de fades, i no ens en podem en cap cas quedar fora, cal entrar-hi primer, per poder decidir després si en volem sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada