Titani Chez Martinez.

Friends.

YETI o YETAIWAND?

La meva amiga, Orange.

Ibis Mojo SL 2010.

Sram XX.

Intense 5.5 Sram XX.

Noms que fan noms.

Seven, Ibis, Merlin, Intense, Maverick, Niner, Trek 29", Gary Fisher, Scott, Kona, Cannondale, Specialized, MSC, Lapierre, BH, Orbea, Commençal, Santana, Giant, Mondraker...de totes aquestes i d'altres que comentaré, us en podré posar una anècdota de cada una d'elles.

No és important al Roc si són minoritàries o no, a aquest espai, al Roc, això passa a ser un fet ridícul, si, sí, les bikes de titani, no tenen cap interès, no criden ni l'atenció, és que hi ha tantes i tant variades opcions que quedes aturat en veure una Sunn, sí, sí una Sunn, o una Intense 5.5 vermella de les primeres o una Merida rígida de carboni amb forquilla DT de 120 mm. o bikes de ciutat amb forquilla Rock Shox Reba.

Avui fi del Roc 2009, a les properes hores posaré la crònica detallada.

Una marca m'ha interessat i molt, Look, sé perquè, o no, però molts pensaments i moltes possibilitats són a les portes de casa, per entrar o no, encara no ho sé.

De les dues curses una ha estat això, el Roc Marathon, la segona, el Roc d'azur ha estat un gaudir del recorregut quilòmetre darrera quilòmetre.

Demà matí dia de reflexió, i la tarda nit, crònica 2009 d'aquesta edició del Roc d'Azur.

The Great Escape....no more comments

Tir de sortida.

D'aquí a un quart d'hora marxem cap a la Base Nature. A un quart de nou, inici de la cursa.

Ahir 60 quilòmetres rodadors, molt rodadors.

Estem a 21 quilòmetres de Fréjus, i per tant a diferència dels darrers anys hem de ser més previsors per ser a l'hora a la sortida.

La nit ha estat un ara plou, ara no plo, el dia avui serè, així que el terreny estarà millor que mai. Amb adherència, ideal per fer un bon Roc-Marathon.

Les bikes perfectes, nosaltres hem descansat molt i molt bé.

Tot és el seu punt per afrontar el que ha de ser una magnífica cursa de MTB.

MTB, MTB, MTB.

2 x 9

Finalment us puc descriure unes primeres sensacions al portar un grup de 2 plats i 9 pinyons, concretament he muntat un 42/28 amb el 11/34.

Les bieles són unes XTR del 07 ja que la primera intenció era instal·lar-ho a unes XTR 03 però el diametres dels plats no m'ho ha permés.

El muntatge no ha estat fàcil, més aviat complicat ja que unes XTR segons la meva opinió no estan preparades per a dos plats, cadascú té les seves funcions, llavors el que he fet ha estat per dir.ho d'alguna manera un "apanyo".

El 42 l'he instal·lat a la posició del 32, amb el problema de que els cargols que aguanten el plat han de ser més curts que els normals, en aquest cas valen els cargols que subjecten les patilles de canvi.

Quan he anat per posar el 28, semblava fàcil en teoria, però al probar amb la cadena aquest no engranava de cap manera.

Finalment he posat unes arandeles de gruix per tal de que la cadena passes bé del 42 al 28 i viceversa i a més el 28 le posat al revés, si si , la cara bona mirant l'esquerra.

Un altre problema, la DURANCE té el desviador flotant, es a dir s'aguanta amb una peça subjecta al pedalier i al apretar per bé el pedalier per deixar-ho tot per bé,els cargols que subjecten el 28 rasquen amb aquest, per tant hauré de possar una arandela de gruix entre el pedalier i el desviador.

Esteticament no es pas una meravella, es evident que totes les bieles tenen les seves funcions, funcionalment he quedat gratament sorprés de com t'acostumes a moure un 42 amb pinyons com el 26 i 30.

De la sortida d'ahir que no va ser lenta, movia el 28 amb un 26 i 23 de pinyó, el plat 42 amb tots els pinyons, cal dir que el 30 i 34 no els vaig posar en cap moment que jo recordi.

En fi , caldrà madurar la nova manera de more les relacions, però en principi força positiu.

Hello from Ireland

Fáilte - Beinvinguts - Welcome

I would like to introduce myself to those of you who do not know me. My name is Michael Regan, I am 29 years young and an Irish Rider. I ride all disciplines even road bikes. My favorite being Downhill. I was biking from a young age on BMX and old rigid MTB's. I stopped biking around the ages of 14-20 when all my time was spent amature boxing. I won most fights and represented my country for a few international fights. This being the highlight of my boxing days. As I got older and started going out, more drink and partying took over and boxing was no more. A few wasted years and I got back into biking. I started with the roads to get fit again on a saracen ventoux. Then I bought a xc Trek which I still ride today although it has been upgraded from the stock bike. Learning DH on an xc bike was fun and I often got some funny looks (He isnt going down that trail on that bike) Thankfully the bike done o.k. and I survived to tell the tale. Later I bought a Kona Coiler which I ride DH. It isnt your typical DH bike but suits my riding style and is more pedal friendly than a full on DH rig.

So thats me I will be back on soon to introduce you all to the wonderful world of biking in Ireland.

"Els justos van al cel".

Ho dic perquè tenim tot fet i tot per fer. És una contradicció, però és així com ho visc en aquest instant a les vuit tocades del matí.

Sempre que hem de fer camí cap a una nova cita tenim aquesta sensació de darrera hora, on la feina sembla un turó impossible de carenar.

El que faig en aquests casos és començar per temes petits i la resta va caminant com un complexe procediment d'una administració pública, pel que com ells a casa els anys fan que després d'un pas en fas un altre de forma automàtica. I així els preparatius van agafant forma i sentit.

D'aquí a una estona, un parell d'hores ho tindrem tot enllestit, que ja està prou bé.

Cal tenir present que feina, feina, feina i MTB, MTB, MTB són la combinació perfecta. El primer financia el segon i el segon ens carrega les piles pel bon fer del primer. Ho dic perquè aquesta preparació, pel tipus de feina que fem i perquè en tenim és el que fa possible poder fer aquestes projectes de MTB, si no fos per la feina no hi hauria MTB, fet que fa que tinguem la feina que tinguem, sempre li estem molt agraïts, sobre tot quan els calendaris de MTB no són fàcils de concretar pel compromisos laborals i penses, que bé, que bé, que bé.

És per això que portem dos anys, el darrer sense estada a la Toscana i aquest tant ajustat de temps pels preparatius previs al Roc.

Bé, són pensaments d'un genet abans d'enlairar-se amb el seu Drac cap al Roc d'Azur 2009.

Test Pre-Roc.

Avui quaranta quilòmetres a ritme alt. Les sensacions bones, la bike silenciosa és un punt a favor, certament. La Superlight, és la millor bike amb la que rodat des de fa uns mesos cap a aquí, encara no entenc com puc anar dret a fons i es comporta com una rígida, és també cert que la pedalada perquè sigui així ha de ser rodona, però dóna un imput d'atacar quilòmetre darrera a quilòmetre.

Avui tot i una calor important, he pensat molt amb això, he vist, he sentit, he pogut gaudir del bon funcionament de la bike, i he de dir que tot i que tinc a punt d'acabar el muntatge de la Yeti ASR-SL, que a nivell de construcció, el quadre és una obra d'art, des del meu punt de vista, no crec que rodi emb ella, és que la Santa Cruz em dóna les prestacions que vull, és més, tinc clar que estic aprofitant el 50% del rendiment que em pot donar com a molt.

He de dir que en cap cas he sortit a escalar parets inhumanes, si no a rodar a ritme alt, però per zona rodadora, això sí no m'he adormit ni un minut, bé sí un parell de minuts per concretar la revisió de la T-5 demà a primera hora, per marxar amb les màximes garanties al Roc.

Tal com he rodat avui, no puc fer un Roc-Marathon, sí un Roc d'Azur. Però ha estat bé per poder determinar on soc i on puc anar el divendres i el diumenge.

Una millora que puc fer a l'espera dels plats 40/26, és la potència de 110/100 mm. 0º, que crec que encara m'aniria millor que la 105 mm. 6º que porto ara, ho dic perquè així aniria encara un xic més a sobre de la roda davantera i no crec que perdes prestació baixant. Però això serà passat el Roc.

Avui he encarregat ja el muntatge de les rodes DT240 Disc-Aerolite-No Tubes ZTR Olympic, no sé quan les tindré, però ja està en marxa, tinc demà al matí, per si em decideixo per les ZTR Race, però la botiga, em comenta que per 70 Kg. o més, no és interessant, millor la Olympic, però penso que poden ser perfectes les ZTR Race per a la Betty, el problema és que aleshores no tindrem un joc com aquest per combinar pels dos, però tant li fa, així ella tindrà un joc de rodes imbatible per l'ús que li ha de donar, XC-Marathon. Demà a primera hora posaré fil a l'agulla per a concretar aquest aspecte final. ës que la difèrencia de pes és de 150 g. a favor de les ZTR Race, uns 270 g./unit.

Ens hem aprovisionat d'una caixa de barretes energètiques i de quatre gels, aquest darrers per si de cas, però d'un temps cap a aquí mai en fem ús.

Volia agafar un joc de Maxxis Monorail i Larsen, però he pensat que si tenim cap problema, a part de que jo portaré dos jocs per pluja, per a sec els agafarem de l'expositor de Maxxis que cada any hi són. I no vull muntar pneumàtics nous si no és necessari, ara els que portem són molt i molt rapits i no vull més grip del que ja tenen.

Entre demà i dijous anirem pensant amb l'estratègia de cursa, que serà d'allò més emocionant.

Aquest anys podríem, però no ho sé, ja decidiré un cop siguem allí que fer o no fer amb temes de components per les bikes, per després del Roc 2009.

He de dir que han de passar coses, i espero que siguin ben rebudes, som a un espai de bikes, sempre hem estat a un espai de bikes, de res més. Ho dic perquè estic a l'espera de fer. I qui espera desespera.

Avui darrer dia tranquil, demà ja serà Roc100%.

La llista de previstos és tant llarga que no sé per on començar, però una manera de fer-ho és començar a omplir la VW i així segur que fem. Això serà però de cara a la tarda, no abans.

Avui he fet una pregunta, no sé perquè, Look 986?.

Fall

Dear riders

Fall arrives, and I just gave my wellcome riding the Ibis on Paris Mountain State Park. This is my best spot, Ibis and Paris Mountain. It´s close to home, it´s nice, it´s full of single tracks, there is enough different trails to enjoy. There is nice downhills, and stiff uphills.

How different is MTB and Road Bike, the feelings I have when riding the Ibis are so different than the ones with the Tarmac, that now I almost think I need another MTB, more XC oriented, maybe 100mm in the front and rear, no more. So I will talk to Tom, I want they run more and more with the XC Ibis SL, that will be my bike, because even with all problems we know, every time I look to her....I feel is the best bike ever.

Fall is advancing, first leaves on the floor, trees changing their color, temperature going lower...and I love it, I love to feel the freshness on the morning, the winds going cold, the forest odours are different, and I can smell hundreds of different aromas even riding.

Enjoy Fall

From SC, Xavi Paricio

Fotos Puigmal

Aqui us deixo unes quantes fotos de la sortida al Puigmal.

Entre d'altres.

Santa Fe, què puc dir, són anys de recorregut, molts, si més no pels que tenim. I amb el pas del temps, avui, aquí som on hem de ser, junts a un espai d'MTB.

Premis t'han tocat, un fet insòlit per a nosaltres, el que ens arriba sempre, és pel que hem fet, estarà moguent-se de lloc la nostra estrella?.

Xavi del vídeo de Rapha, què puc dir?, és una imatge, una manera de, una forma de, i això es reflexa als vídeos, que són molts i variats. L'esperit de l'Eroica present a molts d'ells, a les pistes. 

De la intervenció que fa referència al corredor, una sola frase m'impacta:

"Enjoy the video, it's window of my new country".

Nosaltres avui, en Colorado i lagranevasió, hem fet el cim, i de quina manera.

Inici de  la jornada a les sis del matí, per ser a Puigcerdà a les nou. Abans d'arribar, baixant cap a Puigcerdà per La Molina, a l'esquerra de la vall, dos globus enlairant el vol, primer indicatiu de l'inici d'una jornada de grans alçades. 

Xavi a on varem dinar, a la sortida de la Cerdanya és tancat definitivament. Hem esmorzat al costat, uns entrepans Obelix, com diu en Colorado. Després d'un bon i dilatat esmorzar, a dos quarts de dotze, hem iniciat la ruta gasosa, sí, sí la mateixa de després del dinar de la sortida Cerdanya, pujada i pujada i pujada, fins que ja a zona lunar hem hagut de posar peu, els pedals Ritchey WCS de la Moots d'en Colorado, concretament l'esquerra, als pujadors més durs, s'ha "gripat", i no rodava, així de senzill, seguim pujant a peu fins que després d'una bona estona s'ha refredat i s'ha "desgripat", fet que ens ha permès de seguir pedalant, i de quina manera.

A la dreta, al cel, volant en cercles dos voltors, a mitja alçada una columna densa de núvols blancs, que insistia en  abraçar-nos sense aconseguir-ho, el sol present sempre, fet que ens ha permès a la darrera pujada anar amb màniga curta. 

A prop dels arrossegadors dels que llisquen per sobre de la neu, hem coincidit amb un grup de bikers, que ja tornaven, lògic, passats els arrossegadors dels que...pujadors interessants, després d'aquest tram, la pujada a peu, i quina pujada. 

Passats uns bons trenta minuts a peu, caminant per sobre de les pedres minades d'arestes tallants, he tingut una desastrosa sensació,  el cap em pesava, i res era el que realment era. En Colorado diu que era l'alçada, no ho sé, ha durat uns breus minuts, però els recordaré durant molt de temps, els he passat en silenci, com si res passés. 

Un cop a dalt, la sorpresa, un altre grup de bikers a punt també d'iniciar el descens, nosaltres ho hem fet tot seguit, i quina baixada.

A un quart de sis érem a dalt de tot, i no era qüestió d'adormir-se, el dia era a punt de quedar enrere per donar pas a l'arribada de la nit. Un sol radiant, càlid, rogenc que cedeix pas a una lluna freda fosforescent, un contrast recordatori de que som molt petits, que nosaltres i els nostres Dracs, estem de pas, una espurna de llum dins d'un raig. Sensació de ser efímer, de gairebé no ser. 

A mig camí de la baixada, un PR nou per a nosaltres o no tant nou, coincident en part amb el recorregut de la sortida de la  Cerdanya. PR que hem atacat. 

"Un petit PR d'uns quinze quilòmetres" que ens ha portat directes a baix, com sona. El darrer tram, seguint el corriol fet pel bestiar, però com sempre una baixada perfecta, única, quina velocitat i no puc deixar de dir, "com baixa en Colorado", amb "la moderna" Rigormootis, ràpid com pocs, i segur de si mateix. A la baixada amagat, esperant la seva oportunitat després d'un revolt tancat un forat de metre de profunditat i en Colorado no sé com l'ha evitat, renoi quina premonició.

Arribada a casa a quarts de deu de la nit. 

Hem menjat els dos entrepans del matí per esmorzar, i dos més per pujar, dues coles amb els dos primers entrepans i un cafè amb llet, 1,5 litres d'aigua per a l'ascensió entre els dos, quina set que hem passat, , i a l'arribada atracament al Caprabo, de dos litres de suc de taronja, dos iogurt líquids de maduixa i plàtan, uns "donetes" dues "panteres roses", unes galetes de xocolata de la LU, i amb això hem fe el que hem fet.

Avui al matí amb moltes ganes de rodar, però i sempre hi ha un però, quelcom em va sentar malament, i no em vull deshidratar, no sé si sortiré una estona a rodar.

La Superlight, ja no fa gota de soroll, res de res, roda impecable. La Rigor d'en Colorado, curiosa, sí ja ho sé "és la bike", però ara com ara, seguiré amb la Superlight.

Un Puigmal dins del petit sac dels reptes assolits d'aquest 2009, ara a per la sortida del dimecres, que serà dimarts. La resta futurs que seran presents, per després ser passat, això sí, passat retingut a la retina, que vulguis o no, no és el mateix. Moltes i divertides aventures que fan el que fan i per tant donen forma i sentit al nostre dia a dia en aquest recorregut de genets de Drac.

Un vol de Dracs, com el del vol sense motor que feien i que ha aparegut a les zones desèrtiques entre els núvols, una imatge que no ens deixa indiferents, blanc amb les ales enormes, produint un lleuger soroll al seu pas, brillant pel reflex del sol, ens hem quedat aturats mirant-lo, admirant-lo, mentre desapareixia entre la boira, quina sensació de ser mot i molt petits, entre muntanyes infinites i aparells voladors.

Rapha

Surfing,

Great expresion, I miss my surf, but I'm really surfing this night, searching for the waves that connect my SC home with our Catalan small country.

Rapha, Lagranevasio gave me this name long time ago, great apparel, but once I start to dig in this name, I also found a great web page, with a nice design, friendly use, and a midle age look, or as we said in our country "el look de la crisis dels 40".

http://vimeo.com/5054931

They were riding along this great country, and were really close to Greenville, in Ashville. The countryside is almost identical to the one down here, enjoy the video.

From SC, Xavi Paricio

George Hincapie

Night in South Carolina.

Time to relax and enjoy searching for different info on the web. Today I was looking for some news I was reading on a local newspaper, related to the local hero George Hincapie.

George is a kind of special rider, maybe he was so close to Lance, that learned the way to do business in this worl. George is a multi activities man, profesional rider now in the Columbia Team, he created some year ago his own apparel brand "Hincapie", which is expanding business, and have a quality product I had the pleasure to have on my hands. They produce locally, and on George words "this is a good oportunity to us to control the quality of the product, as many other brands outsurce this to low cost countries".

I have to say, I totally agree with this, as it's true that some of the brands you can actually find on the market, are produced in Mexico, China, and other low cost places. Nothing against them, just the simple reason the people that control those companies (Castelli, Nike, ...) are not working on those countries.

But reading George, and looking for info, I realized that this man offers some views of this amazing sport in SC. I found this "premier" of his new video, and for me, the best on that short, is that you can have some great views of what SC can offer to road bikers.

http://www.aridewithgeorge.com/

Enjoy the video, it's a window of my new home country.

From SC, Xavi Paricio

Circuit de Catalunya

Avui hem estat al circuit de Catalunya, convidats per un gran amic, hem passat tot el matí, provant bikes elèctriques, també concursant en una prova de bicicletes estàtiques, contava de fer la major distancia en tres minuts, i he tingut la sort de guanyar, el premi era donar una volta al circuit en un cotxe de luxe. Continua'n donant la volta he arribat a un estand de Alpcros, esposaven bikes Tomac i peces Ultimate, a aquesta parada també podien concursar, es tractava de agafar un manillar ultimate i encertar el pes, d'un total de 25 o 30 persones he ben be clavat el pes, un manillar de 115grams, m'ha tocat una altre volta al circuit. Tot seguit he anat amb el meu fill a donar la volta al circuit amb un super cotxe, les voltes han sigut impressionants , quan hem acabat, l'amic el meu fill i jo hem comentat que bé poder guanyar unes voltes al circuit desfruitant del nostre esport favorit (LA BIKE). Aniré posant comentaris de sortides que fen una petita colla de premianencs, son sortides molt tranquil·les però sempre hi ha molt bon ambient, i tinc la sort de poguer compartir-les amb el meu fill.
Bé amics es tot per avui.
Betty i Lagranevasio, passar-lo molt be a França i deixeu el pavelló tant alt com sempre.

Santafe..

Video Crested Butte

Us deixo aquest link d´un meravellós video d´uns bikers fent el trail 403.Enjoy it!

http://vimeo.com/6748949

Demà Lagranevasió i jo anirem al nostre "Colorado Particular"

Sortides Pre-Roc 2009: anada i tornada

Tot just fa poc més d'un parell de setmanes, que vàrem poder confirmar la nostra assistència al ROC D'AZUR 2009, diversos motius aliens a la nostra voluntat havíen fet que enguany, tot i estar inscrits desde l'octubre de l'any passat, haguéssim descartat la possibilitat d'anar-hi, però, finalment ens és possible poder estar fora uns dies i així doncs, aquest any també!

Certament, el fet de saber que a l'octubre no tenia ROC D'AZUR i,  tot i que sembli mentida, diria que encara arrossego la ressaca de les 24h Finale, ha fet que, ara perquè fa calor, ara perquè em trobo cansada, ara perquè el grup dels dimecres m'ha deixat baldada, m'ho hagi pres amb molta calma, de fet, no és que cada any faci una preparació específica per aquest esdeveniment, però sí que amb l'ajuda de Lagranevasio procuro fer més corriol tècnic, gran part del recorregut de les dues proves del ROC D'AZUR on participem transcorren per corriol, i també procuro fer tirades llargues, doncs els 83Km que anuncien per la Roc Marathon, n'acaben essent sempre 90Km i cal mentalitzar-se prèviament. 

Potser sí que aquest estiu, ha estat un estiu de menys sortides llargues, ha estat un estiu diferent, ha estat un estiu de sortides de dimecres a la tarda explosives, unes sortides esperadíssimes durant tota la setmana, pel recorregut, per la companyia i per aquells moments post-sortida immillorables, espero poder passar un hivern gaudint-les de la mateixa manera. Aquestes sortides m'han fet incrementar el meu ritme de creuer, primer era una sensació, ara puc afirmar que és una realitat, perquè tal i com es diu en aquest casos, tinc dades que ho demostren.

Ja fa un parell d'anys que les setmanes prèvies al ROC D'AZUR faig un recorregut, tres cops per setmana, de 70km i 1.100m asc, dividit en dues parts, l'anada i la tornada, 35km cadascuna, és una sortida rodadora, sense cap dificultat tècnica sense grans pujades ni baixades i amb una sola cosa que la fa especial, la faig sola. Per a molts de vosaltres segurament és un detall sense importància, per a mi, és tot un repte, pedalant sola he viscut sensacions totalment contradictòries, passes de l'eufòria d'estar pedalant al mig de la muntanya fent quilòmetres i quilòmetres a que el pànic s'apoderi de tu en menys d'un segon, quan en creuar-te amb un cotxe on a dins hi va un individu del tot desconegut, aquest decideix donar mitja volta i "acompanyar-te" durant tres interminables quilòmetres de pista deserta mentre vas pensant com s'ho farà la teva família per trobar les restes del teu cadàver, bé anècdotes a part, evidentment la ruta la tinc més que cronometrada i la meva sorpresa ha estat comprovar que en un any he baixat 20minuts el meu millor temps, essent conscient que puc anar més ràpida,  i això fa que els ànims per tornar a sortir a pedalar es multipliquin per 1.000

Aquesta setmana, el dimecres va ser el dia triat per fer el test, l'anada la vaig fer en companyia, amb Lagranevasio, sortint de casa a les set del matí, negre nit, però amb els sigma no hi ha foscor que es resisteixi, la temperatura ideal, l'hora ens espanta i fa que ens abriguem massa, en menys de deu minuts ens hem de treure els manegots i les armilles, el dia s'aixeca i nosaltres pedalem, el sol es resisteix a enlairar-se i és llavors quan ens adonem que està molt i molt núvol i a les nou la pluja ja fa acte de presècia, just el moment on els 35km d'anada finalitzen. A tres quarts de sis de la tarda inicio el recorregut de tornada, he de tornar sola, Lagranevasio ja fa estona que pedala amb la colla dels dimecres, no compto que se'm faci fosc, però no em puc entretenir, porto el llum, porto el mòbil, porto diners, porto les eines, no porto la manxa (gran error), tinc la YETI i unes ganes terribles de pedalar, els 35Km i dues hores de pedalar se'm fan curtíssimes, em trobo tant còmode amb la bike que quan arribo a casa tornaria a marxar a pedalar, les dues hores passen ràpid, em sento forta pedalant i no em sento sola, tinc tal capacitat per evadir-me en els meus pensaments que fins i tot hi ha estones que he cregut de debó que estava donant voltes a aquell meravellós circuit de Finale Ligure, he estat també pensant durant llarga estona que pedalava en companyia i que al proper revolt caçaria al meu acompanyant, però això no acaba passant mai, primer perquè vaig sola, i segon perquè la meva imaginació fa que aquest company imaginari sigui sempre més ràpid que jo, i no l'acabo trobant mai, bé tot són estratègies per fer la sortida més entretinguda. 

Tot això que us explico té un sentit, l'objectiu que ens vàrem marcar l'any 2008 per a la realització del ROC D'AZUR 2009 va ser que cadascú faci el seu Roc, tenir un company de ruta tant generós com Lagranevasio, fa que jo cada any gaudeixi de la meva participació sacrificant la seva, ell sempre acaba anant al meu ritme per no deixar-me sola, i això s'ha d'acabar, no puc anar sempre com si fos una "senyoreta" que necessita companyia, no em fa sentir bé, i és molt injust per part meva no volguer canviar-ho, per tant cadascú a fer la seva, així que aquest any, tot i ser el meu quart ROC D'AZUR en certa manera puc dir que serà el primer, el primer d'una nova etapa de la Betty independent!

Com que aquesta condició, només és aplicable, de moment, al Roc d'Azur 2009, en uns minuts sortida corriolera pel Maresme, amb la impagable i adorable companyia de Lagranevasio.

Visca l'MTB!!!!!!!!!!!!!!!

03/10/2009: PUIGMAL2009.

La proposta que no és tal, és demà.

L'hora de sortida les "7.30" del matí, el lloc d'inici, la recta d'arribada a la rotonda de Puigcerdà venint de La Molina, a ma esquerra un restaurant "antic", aparquem i iniciem ruta, la tornada des del Puigmal per França.

Fa setmanes que amb la Betty perseguim pujar al PUIGMAL, i mira per on, que demà ho tenim perfecte, un detall "nosaltres" no som la Betty i en Bob, som en Colorado i en Bob.

Sí ja ho sé, fem por, no podem garantir que tornareu, no podem afirmar que hi pujarem, o que anirem a Núria passant per Andorra, és el que passa amb aquestes propostes. Saps on vols anar, no on anirem un cop hi siguem posats. Cal remarcar, aquest aspecte, NO HI HA HORA DE TORNADA, és una pujada al PUIGMAL, de PUIGCERDÀ al PUIGMAL, i sí cal portar entrepà i el que calgui per no patir gana, perquè no hi ha punt on ens donin menjar, hem de ser autònoms 100%.

És una jornada de bike complerta, tot el dia, hi ha hora de sortida definida, i no hi ha hora de tornada establerta, perquè no hi ha forma de poder concretar el temps que cal, l'he fet un sol cop, i fa mesos, potser anys.

Puja molt, més i la baixada no té res d'especial, la veritat, és més la simbologia del fet de pujar al Puigmal que no pas, que sigui una ruta o molt tècnica o en certament singular.

El tram a fer a peu, és de paciència i anar fent, no té més. Això sí, un cop a dalt, la sensació és de 10/10, més que bona, més que positiva, una perfecta pujada d'entrada a la tardor.

Després de la sortida si us va bé podríem fer cloenda, amb sopar 100% MTB, com la que ja varem fer a la darrera i recordada Èpica de la Cerdanya. O no, i marxeu tot seguit després de la ruta.

També entenc que no comparteixo, que siguem en Colorado i lagranevasió els únics assistents, però si aquest és el cas, QUINA SORTIDA QUE US PERDREU!!!.

Però sempre us quedarà el Puigmal 2010.

La Realidad es Muy Pesada

Hola a todos,

Se que hice la promesa de que mis entradas serian en Ingles....pero hoy hago una excepcion, y salto al Castellano que nadie usa aqui.... !!!!

La Readlidad es Muy Pesada, tozudam insistente, a veces no queremos ver esa Realidad porque no nos gusta, porque nos transmite malas vibraciones, por orgullo, por falta de objetividad....en fin, por mil cosas. Pero la Realidad, que insisto, es Muy Pesada, no deja de llamar a la puerta, de decirte que es lo que pasa....ignorarlo es poco inteligente.

Por que este rollo? muy sencillo, alguien ha mirado el ForumBTT? alguien ha visto la ultima entrada en el apartado GENERAL? ... pue si, desde que se "cerro" nuestro post, 1 entrada...y prefiero no comentarla...y ahora mismo la ultima entrada es del dia 23 de Septiembre.

En fin, que pareciamos orgullosos, al decir que habiamos conseguido poner su ForumBTT en una posicion de liderazgo, pareciamos una tropa de engreidos...pero la Realidad es Muy Pesada, y una semana despues estan donde estan.

From SC, Xavi Paricio

Welcome Michael.

Sortida Bordils, de 10/10.

Ràpida, tècnica, dura. Un recorregut esmolat, segador, on els dubtes no tenen temps de ser-ho, on les qüestions han de ser però no són. O vas o no hi ets, així de fàcil, ritme suportable dins de la zona vermella, en alta a ritme constant encara em falla el segon "turbo", menys que fa uns dies, però no va com ha d'anar, hauré de fer més o anar menys. 

Tagama22, d'on has sortit tu, perquè aquests trams fan por, però por, de dia a ple sol ja fan fredor, de nit, aquest hivern no ho vull ni pensar. 

Vaig preparant els Sigma Powerled i Karma, de fet ahir ja duia el Karma. No va fer falta.

Incidències una i remarcable, una mena d'esparreguera seca va entortolligar-se a la roda amb tant mala intenció que va desmuntar les pastilles de fre de la pinça, fent saltar fins i tot el passador de seguretat. Resultat, bloqueig sobtat de la roda, una perfecta pirueta recolzat únicament amb la roda davantera impecable, sense conseqüències de cap tipus, bé sí, ara un cop muntat tot correctament, el fre no frena, pastilles noves i a mirar demà si ja va bé.

A cops de pal en MQL i en Ratrasse van desclavar la pinça del disc, això sí, el disc no presenta cap desperfecte, renoi quina sort i quins artistes els dos.

Darrers sospirs, darreres sortides prèvies al Roc d'Azur 2009, tot a punt excepte, que la biela esquerra fa soroll, que el disc posterior està molt degradat i no he demanat el nou, que el davanter no frena, que la Betty porta la transmissió al límit però encara va bé, tinc la nova i no sé què fer, que el pneumàtic posterior Maxxis Larsen 2.0 LUST no està en el seu millor moment i hauria de fer la substitució immediata, i que he de posar les pastilles de fre de recanvi a cada bossa porta eines. 

Crec que no hem deixo res, el dimarts o millor dilluns he de desmuntar, revisar, posar a punt les dues "machines", són Dracs exigents, i són a punt de fer el vol definitiu, Roc, Roc, Roc, que puc dir, l'emoció és present a cada hora, a cada minut, hi ha un transfons i aquest és 100% Roc d'Azur 2009.

Genets de Drac, un dia, una setmana, un mes, un any, vindreu a la meca del MTB de la vella i desconeguda  Europa. 

13.000, els assistents, molt Dracs, menys dels que haurien i menys encara si no hi sou vosaltres. 

És una aventura única, en DNL el nostre mentor, el nostre guia, la CTN, la nostra assistent, la reportera, que us puc dir, els teniu presents de les 24Ore Finale Ligure, millors assistents veig difícil que hi siguin, mateixos companys de ruta, fora d'en DNL, sou vosaltres i no hi sereu, tercera edició que heu de llegir-la com a crònica, no sé a que espereu, no sé si teniu dubtes raonables, no sé quins, no sé si són justificats, de ben segur que sí. 

Això també cal dir-ho, la festa comença dimecres i acaba el diumenge, no hi ha cap més manera d'enfocar, dues curses, divendres-Roc Marathon i diumenge-Roc d'Azur 2009, la resta de celebració en celebració. és una festa, la festa de retrobada del qui ens per ens.

Anem a per la quarta edició, serà o podrà ser, o no, però les sensacions, fan que aquest tram, el de les prèvies a ser siguin úniques, MTB, MTB, MTB.

He vist en Xavi saltar-se el que no ens hem de saltar, per una part en primer terme l'anglès, i menys avui que Irlanda-Michael, ja és present a aquest espai.

En segon terme perquè no cal insistir sobre una evidència, som nosaltres els genets de Drac que fem l'espai, no l'espai a nosaltres, sense vols no hi ha sensacions, ni essència, i nosaltres els fem a ran de terra, olorant-la, respirant-la, és una historia, la historia, la d'un grup reduït, o no, de genets de Drac que van on han d'anar, que no cerquen, que no esperen, fan i fent, són el que han vingut a ser, creadors d'espais, cercadors de noves aventures, conqueridors de nous recorreguts de MTB. 

Secció de mecànica

Hola companys,
He pensat que aquest blog també hauria de tenir una secció per resoldre o comentar problemes mecànics de les nostres montures, i passo molt rapidament a descriure dos problemes resolts en les meves montures:
La Ibis , despres de la temporada d'estiu a Cadaqués presentaba un soroll ben clar de creek, catacreek, sobretot quan feia força amb els pedals i també amb els moviments de sospensió. Vaig desmuntar la roda posterior per atacar els links de la supensió i vaig desmuntar l'amortidor per un costat. Movent el conjunt no es detectaba cap fresa, però en tornar amuntar la roda vaig descubrir que feia soroll la patilla del canvi. Va ser desmuntar-la, greixar-la i tot sol.lucionat.
Posterorment va venir el meu germà amb un problema similar a la seva Specialized hardtail de rallie i el sorol també venia de la patilla del canvi i era espactacular.

Salutacions

Catalunya-MTB.

Demà a les set, de nit?, els Sigma entraran en acció, rodaré fins el mig dia. Amb la Betty fins passades les dues primeres hores, per després dirigir-me a zona dels gironins, amb la T-5, si no hi ha canvis de darrera hora. A la tarda, ruta de les "lentes", amb en Tagama22/44?, Ratrasse, MQL, que marcarà l'inici de la fi de la jornada de MTB.

Tagama22, et compensaré la falta del dimecres passat.

Hauré de posar a punt dues mudes, o millor ja vaig com vaig des del matí?, faig un "reset"-dutxa al mig dia o bé ja de pet a Girona?, no ho sé, millor, més emocionant. És que una sortida amb en Ratrasse i el Team Bordils, és una sortida explosiva des del seu inici, fins que baixem de la bike al darrer segon de la sortida.

Sí, ja ho sé, ara em direu que no, que no, que el ritme, és tranquil, sí, sí tranquil.

Avui, molta conversa de bikes amb en Colorado, UK, tema de conversa, bike UK concretament, fet que fa que les motors estiguin a punt de posar-se en marxa, tot està per fer.

Avui el matí hem revisat atentament la llista de necessitats d'equipaments per a la Betty i per a mi, i hem viatjat a terra d'oportunitats, la Betty s'ha agenciat de dues petites joies, millor dit tres.

Ell en Colorado també ha fet fira, i quina fira, crec que hauria de ser motiu de reportatge per part de la seva nova adquisició, "termoformades", no puc dir res més, bé sí, 350, per orientar.

Demà podria ser un bon dia, serà ja un dia de silenci per part de la Superlight?, estaria bé. Ara fa dies que aquesta companyia sorollosa fa acte de presència, serà demà el primer rodant en silenci?.

Noves circumstàncies, imprevistes, però ben rebudes, que fan que meditar les diferents opcions de bikes, de components, sigui moneda d'ús, hora sí, hora no, intermitentment.

IRL propera a ser present a aquest espai?. He confirmat avui que sí, esperem.

Cada dia, cada hora, cada segon tenim el que hem, per fer, que més podem demanar?.

Carretera de Mata, matadora.

Ara fa uns anys amb en Santa Fe, la Betty i jo mateix, rodàvem per la carretera de Mata direcció a Mataró, pujàvem el Coll de Pollastre des d'Arenys de Munt, coses de la vida que ens van passar un ciclistes de carretera, quin dia, quin dia, no sé com, no sé perquè, tot seguit es va disparar un atac en fases de nosaltres tres a l'hora.

Primer junts a pel darrer dels cicistes, un cop caçat, a pel segon, després de minuts ràpids de veritat, en Santa Fe i la Betty en van remolcar a pel cap de colla, i l'èxit va ser total, quin dia de glòria, quina fi de jornada.

Fa res amb la Betty, per la mateixa carretera, direcció a Mataró, sortíem de casa i ens van passar un grup de ciclistes de carretera, després de Llavaneres, el mateix, atac potentíssim vers els cuers, i la Betty que em remolca a pels primers del grup, fi de trajecte al coll més alt, passat Llavaneres, èxit absolut.

Quina sensació més bona, bé de fet dues hores després encara teníem dolor al pit, a les cames, els braços, aquell dia era dia d'èpica, i la Betty deia hores després, moltes hores després, que no entenia perquè tenia unes lleugeres molèsties a les cames, dolor muscular deia.

Betty, Santa Fe, quins dies, com el d'en MQL a la pujada dels Àngels? a la caça del ciclista de carretera, i va ser un gran dia, com els esmentats, gràcies Betty, gràcies Santa Fe, gràcies MQL. Tres de tres!!!.

El darrer, amb en MQL, tot el mèrit va ser seu, és un campió de mil i una curses, com no seguir les seves instruccions guanyadores.

Com la darrera pujada direcció als Àngels, que anava mort i de sobte m'indica uns pujadors a la dreta, i em diu, crec que va dir, "d'aquí directes a dalt" es va confondre volia dir "directes al cel", no sé si els darrers metres d'escalada, si no tenia el cor ja desenganxant-se del meu pit, quins pujadors!!!, però la sensació després fantàstica, rodar amb en MQL no té preu.

Ja fa dies que augmentar el ritme no és un problema, no dic setmanes, però si dies. Ara que ja tinc el grup XTR 2007 a punt pel que he de muntar, dos detalls circulars de 27-42, són els que he de gestionar. Vaig a fer-ho ara.

Fet, ja puc recollir els plats i a més tindré una proposta de FSA. És un pas que he de fer, anys rodant amb els 42-29, durs de veritat, ara dos anys després vull recollir un altre cop el relleu, no amb 29 sí el 42-26.

29", ara, demà, demà passat, o rígida LT UK, o Yeti ASR-SL 120-100, serà el proper recorregut, l'ordre no el sé, tant li fa quina entri per la porta en primer terme.

Sortideta per el Montsant

Hola noies i nois. Us dono una adreça amb el video de una sortida que varem fer aquest estiu un company i jo per la vall del riu Montsant, lo que es coneix com el Congost del Fraguerau. A mi aquest bloc hem te el cor robat.

De temes o novetats de mtb de moment no puc aportar res.

Records,

Video sortida Montsant

Rodant.

Avui setanta és la xifra, bona distància. Ruta rodadora, no sé el desnivell positiu, avui no és important.

Anem sumant quilòmetres i quilòmetres. No cada dia, entre ells el dimecres, Tagama22, no vaig entendre que hagués que venir, però tens raó, vaig fer falta, t'ho compensaré.

Ara ja amb les mires posades al Roc Marathon 2009, 86 Km. no sé el desnivell, jo penso que uns 2.700-3.000 +, que ja està bé, amb un recorregut de somni, una organització perfecte, un ambient biker 100%. Un Roc és un Roc.

I després del Martathon, tindrem el Roc d'Azur de 52 Km. el clàssic, amb uns 2000 m. +, que serà la cloenda a una experiència de la que ja en portem tres edicions, i cada any les sensacions han estat millors.

Aquesta any aniré si tot va com ha d'anar, amb la quarta bike, el primer amb la Yeti ARC, quin mal d'esquena, hauria de ser una M i l'importador va insistir que jo hauria d'anar amb una S, ni potència més llarga, res va evitar aquell dolor, el segon amb la Yeti ASR-SL 2003, per a mi la bike entre les bikes, el tercer amb la Yeti ASR-SL 2009 la vibradora, amb la forquilla de la Ibis Mojo Carbon taronjada, la Fox Float RLC 140 2007, passada a 120 mm, i aquesta edició 2009 amb la Santa Cruz Superlight 2009. Això si aconsegueixo que funcioni com ara.

Avui tot i amb la nova tapa muntada del pedal esquerra, Crank Brothers Egg Beater SL, aquest segueix fent soroll, demà abans d'iniciar ruta, desmuntaré un altre cop, i espero que la intervenció del senyor Finish Line ho deixi definitivament silenciat.

Les sensacions pedalant després d'aquest cinc dies de descans han estat sensacionals, ràpid, amb una sensació de fatiga inexistent, i amb moltes ganes d'atacar amb els plats 42-32 a tot arreu. Quina recuperació més constant la de les darreres setmanes.

Es presenta un Roc 2009 perfecte, i després ja anem directes a preparar 100 Km. Camins de les Guilleries 2010. Serà si la salud em respecta i ells l'organitzen, una entrada perfecta pel que ha de ser Moab 2010, o per defecte si Moab va cap al 2011, serà per si sol, el repte entre els reptes.