Grans Dracs )

De mentre alternar els Grans Dracs em proporciona un nou punt, curiós també, on hi ha breus moments també contradictoris on les preguntes durant segons tenen un pes puntualment difícil de gestionar, en altres instants em deixa aturat gratament el recorregut que poden tenir aquestes extremes disciplines per a mi, i les opcions són tantes com pensades pugui tenir, val a dir que són en el to quasi mono canal, vull dir que no són de moltes vies diferents, intueixo únicament, puc entre veure que he entrat a unes modalitats que van acompanyades d’una característica com ho és la de les emocions intenses, ara per ara. Aquestes darreres però tenen aquest punt tan guapo, doncs la intensitat d’aquestes emocions extremes està sempre a les meves mans poder-les modular, decidir quant d'intenses les vull experimentar.

Ara passem a la 17, amb una 15 i 16 quasi sense Vols, quatre els darrers vuit dies, tres Grans Vols de dues rodes, i un amb el Gran Drac més esportiu, per cert tots i cada un d’ells memorables. El darrer d'aquest passada la mitjanit, a on he de valorar retornar-hi en totes i cada una de les tres modalitats, poc a poc. 

Porto uns cinquanta dies de certa fatiga, a on mirar de sortir-ne implica d'ara per ara de mantenir quasi totalment aturats els Vols, o aquesta és la meva percepció millor dit, i a on des de fa dues sortides a dalt del Gran Drac de dues rodes seguint una roda càlida per la intenció, però molt incòmoda a la pràctica a les dues anades per les 365 corbes,  fins el punt de provocar-me el mareig a aquestes dues ocasions que he coincidit,  siguent aquesta  la nota més present, curiós que sense seguir-la no, vull dir que sol vaig molt bé, en companyia avui per avui horrorós, crec també que el motiu és la fatiga d'aquestes darreres setmanes, doncs aquesta no ajuda en res, és a dir el fet de no descansar bé no acompanya, i a on fa dos diumenges sense anar més lluny vaig mal dormir més de quinze hores, totes de molt baixa qualitat, senyal que ho necessitava, tot i que la sensació mentre i després com us esmento no ha sigut gens positiva. Ara a veure com evoluciona aquesta setmana 17, doncs la 16 ha sigut encara més interessant a l'hora que ultra exigent també, coincidint avui amb un descans de quatre hores de baixa qualitat un altre cop.

Porto 77 Grans Vols des de l'arribada d'aquest Gran Drac de dues rodes, dit aixó jo no me’n sé avenir, si estessim en una conversa entre d’altres pilots seria un número molt modest, certament, però per a mi és una super fita doncs cada un d'aquests Grans Vols és específic, vull dir que no surto mai per anar del punt A al punt B, ni tampoc per fer una gestió, són com els Vols, aventures i prou, experiencies pensades perquè tinguin l'oportunitat de ser de molta qualitat, que no és garantia absoluta però sí que el clima, el tempo té el to perquè puguin ser-ho. El darrer Gran Vol mateix de fa tres dissabtes sense anar més lluny per una breu desorientació provocada per la fatiga-mareig esmentats va implicar d’una vella volta de tornada on les reflexions coincideixen passant de costat físicament per el paller-espai dels juguets que us esmentava fa poc, just a la sortida de Girona direcció a Sant Feliu, passant de costat per Sant Cristòfol del Bosc. A l’hora que també he de dir que ja no estic per entrar a espais que requereixin de ser restaurats, doncs siguent també puntualment terrenals l’evolució dels diferents Miradors ha caminat directament cap a construccions més actuals, el primer Mirador a tocar del sXVII, el segon de finals del sXX, i el darrer del sXXI, aquest de l’abril del 2022, finalitzada la seva construcció concretament dos mesos abans de la nostra entrada, és a dir el primer Mirador hem sigut els darrers a entrar-hi en els quasi tres segles de vida, i al darrer Mirador hem sigut els primers a entrar-hi després de la seva construcció, curioses dades per a mi, molt, un concepte cap i cua. 

MTB, MTB, MTB.