Una hora i quart tocades, corrent entre torres, és per a mi, una fita assolida, després de mesos, més de dos anys, de restar a l'espera de poder arrancar a córrer.
Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dijous, de desembre 17, 2009
Entre torres...
Una hora i quart tocades, corrent entre torres, és per a mi, una fita assolida, després de mesos, més de dos anys, de restar a l'espera de poder arrancar a córrer.
dilluns, de desembre 14, 2009
Transició freda o recorregut estacional?
El divendres va ser el darrer dia d'aturada, una setmana, des del dimecres fins dissabte amb la Superlight i les Trabuco sense sortir.
24 Hour Solo MTB (UK)
The UK's first solo only 24 hour race open to beginners and experienced riders alike. Category winners will be crowned UK Champions and awarded an exclusive jersey and trophy. Separate jersey for first singlespeeder and spot prizes up for grabs across all competitors. First class neutral trackside support is provided for all riders, tailor made for solo racing: light charging by Exposure lights, mechanic and tech support, bike wash and more. The course will use a majority of the all-weather manmade 7Stanes trail at Newcastleton with some extra bits thrown in to make up a lap over 10 miles long. http://www.24hoursolo.co.uk/
Location:Rock UKWhithaugh Park, Newcastleton, Scottish Borders, Scotland, TD9 0TY
I have never tried an event like this but it is something I am thinking of training for. Any advice tips on training would be appreciated.
dissabte, de desembre 12, 2009
Niner
Look like on the last days all people is talking about 29". So I do not want to follow this path and find out what we have. The good thing, is that I have a shop 10 minutes away from home, where I can find some NINER bikes, they just opened two months ago, and it's the first time I go there, they keep going on the old Carolina Triathlon store.
I was surprised, as my feeling was always those bikes were ugly, big wheels on a frame more or less same size...surprise, I turn my mind, the bike is amazing, really nice, great and thin frame, with a final weight around 25 pounds....so 10kg !!!!
Nice wheels American Classic.....what to say, take a look to the pictures
From SC, Xavi Paricio
dijous, de desembre 10, 2009
Corriols de Bordils?.
Maverick
Realment si tots els amortidors fossin tant senzills de fer el manteniment com aquest. les coses serien molt més simples.
Aquestes són totes les eines que he necessitat per desmuntar-lo, revisar i fer el bescanvi d'0li, a més, de purgar.lo ja que havia agafat aire per la junta del pistó IFP, havent de possar-hi tefló per tal de sellar-la ja que no disposo de joc de juntes, cosa que per altre banda al manual de Maverick especifica totes les mides per tant es poden portar a fer.
Ara tocarà muntar-lo, donar-li pressió i a probar-lo.
dimarts, de desembre 08, 2009
On One 456 ti més o menys, SS!!!.
diumenge, de desembre 06, 2009
Córrer-Bike-Córrer.
Després de la darrera sortida amb la Betty, anar a córrer, ja per sobre de la hora, entre torres i senders, ja és avui per avui, desprès de la sortida d'ahir, frustrada un altre cop, no hem fet un Sant Elies, però que pel seu recorregut va ser una molt bona sortida corriolera, la consolidació del córrer com a complement de la bike.
Novetats en les bikes de casa
Apreciats amics,
Ja sé que no té massa importància, però les il-lusions s'han de compartir, així que us presento la meva renovada Santa Cruz Blur XC, ja un pel per sota dels 11Kg i algunes variacions estètiques a la Ibis Green Nuclear Pesto, que de moment amb un lleuger sobrepes, va de maravella, sobretot quan les coses es compliquen i les trialeres es fan realment dures.
Ratrasse, Tagama, estic a la vostra disposició per intentar contribuir a la reparació dels amortidors de les vostres Durance. Cotacteu amb mi.
Salutacions
Fliper
divendres, de desembre 04, 2009
Sant Elies.
Fa més dos mesos que volem fer un Sant Elies, i cada setmana noves propostes interessants ens desvien d'aquest propòsit.
Waste-rubbish.
És la mentalitat del nostre país, on anem hi deixem quelcom.
Tallboys emocionals.
Sortir ahir amb la bike, després de compartir unes hores amb en Colorado, és explosiu.
dijous, de desembre 03, 2009
Sense lluna ni cadència
Fent camí per superar els quilòmetres del mes de novembre, aquesta tarda Lagranevasio m’ha obsequiat amb una posta de sol, aquesta vegada des de l’ermita de Sant Martí de Mata, i tot i que el cel estava força ennuvolat, donar la benviguda a la foscor sobre la bicicleta és un luxe. Han estat un parell d’horetes per a fer 22Km i 535m Asc., poca cosa, però menys és res.
Fins arribar a l’ermita hem pogut gaudir d’una bona zona de corriols, després just amb l’entrada de la foscor i encenent l’únic llum que portàvem , el Sigma Karma, hem optat per anar pistejant fins arribar a Sant Andreu de Llavaneres i arribar a casa per la urbanització parel.la a la carretera de Mata, Lagranevasio encara s’ha vist en cor de baixar zones per corriols, però jo, que de dia ja em costen, he decidit no ser tant agosserada.
Pedalar mentre fosqueja, i seguir pedalant quan ja és fosc és una sensació única, si no hagués estat perquè anava mal equipada, no se m’ha ocorregut res més que anar de curt, i evidentment quan s’ha fet fosc m’he congelat, hagués proposat allargar la ruta. Mentre pedalo de nit em sento valenta, i sempre em ve al cap la imatge del circuit de Finale Ligure de nit, amb els meus Sigma a màxima potència que van aguantar tota la nit, si no arriba a ser pels Girona Boys hagués pagat la novetada quedant-me sense batèries, gràcies una altra vegada!
Demà hi tornaré, però al migdia i amb la Yeti ARC, ja en tinc ganes!
dimecres, de desembre 02, 2009
Una hora, com si res...
Ha estat així, forçat per la Betty, pel seu constant rodar, dia darrera dia, avui volia sortir amb la bike, però he estat part de la tarda seleccionant components de bike, que són urgents de disposar.
Desembre; perseguint l'objectiu
Diumenge vam optar per fer una cosa diferent, la 1ª Marxa popular cim dels tres turons que es celebrava a Sant Vicenç de Montalt, en principi no havia de substituir la sortida en bike, pensavem sortir a la tarda, però fins avui dimecres he estat incapaç de fer res, i és que els 16km caminant per corriols del Maresme amb els 760m Asc em van deixar KO, han estat dos dies que entrar i sortir del cotxe ha estat l’exercici més aeròbic que he pogut fer, he intentat evitar tant com he pogut pujar, i sobretot baixar escales, quin mal de cames! Si la culpa és meva, per què vaig haver-li de propasar a lagranevasió de fer una cosa com aquesta? està clar jo em pensava “mira farem un diumenge de passeig” vàrem començar a caminar a les 08:15 i passats 10 minuts ja vaig veure que patiria, sortíem del poble i enfilàvem per un corriol de torres d’alta tensió, i no paravem d’avançar i avançar gent, al quilòmetre tres estava esgotada, se’m va ocórrer preguntar “per què anem tant depressa?” i la resposta va ser indiscutible “Betty espavila, que nobleza obliga” . Casumdena, les pujades les feia tant ràpid com podia i a les baixades a córrer, al quilòmetre 10 em van començar a fer mal els dits grossos dels peus, i bé només quedaven sis quilòmetres, seguiem avançant gent, només ens van avançar un parell de persones que feien la marxa corrent (tant pujant com baixant), a l’arribada, i deurien haver una dotzena de persones que ja havíen arribat, ens esperava un bon entrepà de butifarra, però jo només pensava en la dutxa i el llit, i així vaig passar la tarda, estirada, i de bike res de res.
Tant dilluns com dimarts la intenció era pedalar, és més, ho creia necessari per tal de relaxar la musculatura, però tot s’ha quedat en això, la intenció.
La Yeti a l'Ermita de Sant Mateu
Avui dimecres però, he posat fil a l’agulla, sortida amb la Yeti Arc, sortida curta molt curta i ràpida molt ràpida, per la Serralada Litoral, amb visita obligada a l’Ermita de Sant Mateu, just una hora per fer 15Km i 450mAsc, just una hora per fer-me adonar que no puc estar-me de pedalar, que m'agrada, quan m'he assegut al meu San Marco m'ha vingut un sol pensament al cap "jo d'aquí no baixo" i si hagués pogut així ho hagués fet, pedalar, pedalar i pedalar, per cert les cames com noves.
Avui mentre pedalava organitzava mentalment els meus objectius ciclístics 2.010, tinc clar que vull repetir la participació a una prova de resistència de 24hores, en tinc la necessitat, si seran les 24h Finale Ligure no ho sé, però pensava que em calia una motivació més propera, i ja la tinc, ja tinc l’objectiu desembre 2.009; superar els quilòmetres del novembre 2.009, sembla fàcil doncs vinc d’uns mesos que quasi no he pedalat per tant parteixo d’una base molt baixa per anar acumulant, aquest desembre he de superar els 420Km i 9.700m Asc.
diumenge, de novembre 29, 2009
Duatló, propera triatló?.
dijous, de novembre 26, 2009
No Èpica.
dimarts, de novembre 24, 2009
diumenge, de novembre 22, 2009
22-42.
dissabte, de novembre 21, 2009
Tornant als orígens?
Vaig prometre’m a mi mateixa, i ho vaig fer saber a tot aquell qui treia el tema, que per a mi allà on hi hagués una bicicleta de doble suspensió, una rígida no hi tenia res a fer, i em negava a admirar qualsevol bike rígida del mercat ni la de titani d’en Colorado.
Era l’any 2007, vaig tornar exultant del ROC D’AZUR, havia participat al Roc Marathon de divendres i al Roc de diumenge, un total de 145km i 3.600m de desnivell positiu, sense cap tipus d’incidència, em sentia com una campiona, però la realitat és molt més dura (com les rígides) no sóc cap "pro", m’agrada pedalar, m’agrada patir sobre la bicicleta, però no em considero masoca i quan vaig tornar a pedalar pels corriols del Maresme em vaig desmotivar i molt, em feia mal el cul, l’esquena, les cervicals, els braços, els canyells i en alguna ocasió fins la dentadura, i no baixava per enlloc, de fet la sortida de Manresa del 25 de novembre de 2007, on vam coincidir per primera vegada amb en Xavi Paricio va ser l’acomiadament de la Yeti rígida, n’estava farta de tanta rigidesa!
ROC D'AZUR 2007 ROC MARATHON 2007
Sallent 2007
Va venir a casa la meva estimada YETI ASR petita petita, amb una geometria idèntica a la YETI ARC i se’m va obrir una nova concepció del mountain bike, allò que no pugi o no baixi la meva doble, no és culpa de la màquina sinó de la maquinista, però poc a poc, com tot el que faig ens anem coneguent.
Han estat dos anys de sortides i trobades, prop i lluny de casa, amb companyia dels de casa i amb companyia d’altres bikers apasionats, les rutes han variat alguns dels components del meu petit drac també, però res, fins la setmana passada, m’havia fet pensar en compartir les sortides bikeres amb una altra bike que no fos l'ASR.
Durant aquestes últimes setmanes, a casa, en aquest espai, i a les sortides on jo no us he pogut acompanyar, em consta que el tema de debat ha estat intens , ara roda 29, ara no, ara alleugerim les 26, ara ens ho venem tot, ara no fem res…
Com que a casa ja fa temps que se’n parla han estat entrant components per aquesta nova aventura bikera, però fa un parell de diumenges el tema va fer un gir inesperat i sorprenent per a mi. La Yeti ARC estava col.locada sobre un armari a casa, la veia cada dia, sense mirar-me-la, pensant “noia ho tens clar per tornar a sortir”, de fet estava a la venda desde el dia que la vàrem desmuntar, el desembre del 2007, i aquest mateix diumenge ja estava muntada i dilluns ja hi pedalava.
Pedalant amb l'ARC
Bé, he tornat a pedalar amb una rígida, de moment només hi he fet 80Km i 2.000metres de desnivell positiu, per un terreny bàsicamente “pistero” sense cap dificultat tècnica, i què us he de dir, que m’agrada, m’agrada molt, és molt ràpida, em crida, sí sí crida me la miro i sento com diu “a pedalaaaaar” i som-hi, en quatre dies no hi he pedalat més de cinc hores, deu ser per això que ja tinc mono de tornar-la a agafar, quines coses oi? I segueixo sense creure en els avantatges de les rígides, només hi veig inconvenients, és tan dura, no dóna descans, ni un minut de relax, perquè si ho fas és quan aquell maleït sot t’impacta que el notes fins a l’espinada, però no ho sé, deu ser que m’agrada pedalar.
Ara a punt per sortida corriolera amb la YETI ASR que des de dimecres que la tinc abandonada, i la pobre no sap ben bé què passa ella que es pensava que era la reina de la casa, sembla que el reinat s’haurà de compartir, ja veurem…
dimecres, de novembre 18, 2009
Alleugerar la Santa
Demà vaig a veure una forquilla lleugera (SID)per substituir la Fox, ja us diré quelcom.
Properament penjaré fotos i us diré el pes. Ara està en 11,2Kg. L'objectiu es que quedi per sota dels 11Kg., però amb neumàtics "decents" tubeless.
Les dues Ibis de casa, perfectes, mon germà entusiasmat.
Salut, Fliper
Inner Tube Torch Mount
Here is a trick for mounting the torch using old inner tube.
Take one old inner tube and cut to the size of the torch.
Cut a section out of the middle.
Pull the tube through the torch under the Bars then feed the torch into the tube again. Using the section you cut out to place between torch and bars for padding.
dilluns, de novembre 16, 2009
40-26. Inici d'una coneguda etapa. Light-Bike.
És així, fas un invent que fa anys ja vas fer, i que per cert no em va funcionar. Com són el plats 29-44 de la Cannondale Scalpel Team Replica 2002. Sí, sí amb Q-factor, "Q-llunut", però va ser l'època més cansada del MTB per a mi.
trailbadger.com
The Trailbadger.com was set up to highlight and document the trails we ride in Ireland and further a field. Please feel free to email the boys with any trails you have mapped photographed or documented. If you want send me the details and I can get them uploaded. Be good to push Trailbadger into the global trails guides.
http://www.trailbadger.com
dissabte, de novembre 14, 2009
29" OUT.
dijous, de novembre 12, 2009
What is your Dream Bike?
Session 88
The Session is the industry benchmark for downhill performance. Featuring World Cup-winning geometry and industry-leading suspension performance, the 2010 Session 88 sees a significant upgrade to the Fox DHX RC4 rear shock and Trek World Racing team paint.
dimarts, de novembre 10, 2009
Tallboy=100 Km. Camins de les Guilleries 2010?.
dissabte, de novembre 07, 2009
Turner Sultan.
El pes del quadre 3 Kg. Això sí, impacta, i mira que el color per a mi, no és el color. Però el que deia, el pes és determinant, amb aquests xifres, la Nomad passa a ser la nova candidata, ja se que no tenen res a veure, però és un "automatisme", 3Kg=Nomad 2010.
divendres, de novembre 06, 2009
29".
Molts dies parlant, mirant, estudiant, les diferents alternatives de bikes de 29".
dimecres, de novembre 04, 2009
The worlds gone mad!!
Our project, simplicity in inner city bicycling, was at first glance a fun aesthetic opportunity in new trends, color, and materials. Our target lived / worked in an inner city environment with minimal space. Bicycling at this level can be more about fashion and culture than speed and performance.
After the first few brainstorm sessions we knew there where bigger opportunities. The project ended up rethinking what a “frame” meant, getting ride of basic key components, and creating a new type of compact bicycling. Inspired by the first the "hobby horse" from it's simplicity and secondly the cafe race scene. Each is an exercise in stripping something down to its core.
The final design came down to a frame system and a really difficult rear hub. Everything else is rider preference.
Before all of the bike fanatics get all fired up, we know this bike doesn’t solve everyone’s personal transportation dreams. Performance wise, the bike is on the
slow side, quirky, and fatiguing over longer distances. Consider it a cafe racer with the performance of a beach cruiser. The positives are easy quick turns, huge
power to the rear wheel to go over curbs and other city scape structures, and great start / stopping / sitting situations.
We re-thought everything 2 wheeled with simplicity in mind. This is as stripped as you can get.
Very few parts.
The bike components can vary but overall it would be made up of 29” rims, huge big apple tires, a rear hub (planetary internal freewheeling, unicycle through
axle) and a single front disc brake.-->