Un grup de genets de Drac, que passats els mesos, fan i fan i fan. No parem d'acumular sortides, de compartir una passió, que és la que ens ha portat fins on som.
Un dels genets, el més valent, amb una Intense Tracer d'aproximadament catorze quilograms, que per a una ruta de més de 2.500 m. +, i més de 90 Km. diu molt del seu esperit.
La sortida té un inici, especial, anem a fer una èpica des de casa, és a dir, hem de fer més de 3000 m. +, o bé més de 100 Km. de fet no hauria de ser així, hauria de ser, més de 3000 m. +, i més de 100 Km. Però per la zona per on rodem, amb una de les dues dades, en tenim prou per arribar a la categoria d'èpica.
La relalitat és la que és, no hem fet ni 3000 m. +, ni 100 Km, aleshores no és una èpica.
Dit això, he de felicitar a tots i cada un dels genets, per la valentia a l'hora d'afrontar la ruta, per la manera de superar els instants més baixos, on penses coses que has de pensar, i que són un clàssic a les sortides d'aquesta duresa.
Finalment hem rodat set hores i mitja, que ja està prou bé. El ritme bo, no el millor, perquè per anar lents, hauriem d'haver anat un xic per sota de 10 Km/h, i per anar al ritme de creuer, hauriem d'haver rodat uns 3 Km/h per sobre del que hem rodat.
En definitiva, les ganes ens poden, i per això, per les ganes, ja ens hem de felicitar.
Ritrasse, Ratrasse, Tagama22, MQL, Betty, sou uns genets per a mi, dignes de portar els Dracs que porteu, que podrà semblar una afirmació poc sòlida, però us puc garantir que no és així, en cap cas, perquè no és una definició que pugui dir cada dia.
Pocs són els genets que no són del sector, o que són semi-profesionals, o que tenen ajudes en material, o similars, o que dia sí, dia també participen a curses de nivell o que van a totes les curses popular que es fan a la zona, i que roden com vosaltres ahir, per a mi de 8/10, no dic 10, pel plus de ritme que ja hem comentat, i que hem de millorar, però 8/10 per a mi, és una puntuació elevada.
Inicidències amb les bikes, "0". Amb els genets, a esmentar importants, cap, una sola pel perill salvat, un genet va relliscar, baixant, amb un tub de plàstic poc visible en sentit de la marxa, mig enterrat, i just va anar que en caure, topa amb una pedra. Per sort, no va ser el que podria haver estat, i tot va quedar amb un esmorzar-dinar a Arenys de Munt, que no oblidaré.
L'arribada, prop de les set de la tarda, no se, si per sobre o per sota, perquè no ho se, marca l'inici de la fi del primer graó, i la possibilitat el proper mes, d'afrontar el segon graó.
És on som, va ser dur, però molt menys del que serà, de ben segur, si no rodem el que hem de rodar.
Deixo pels genets que hi van assistir, que la crònica de ben segur te sentit si són ells qui l'escriuen.
