Un grup de genets de Drac, que passats els mesos, fan i fan i fan. No parem d'acumular sortides, de compartir una passió, que és la que ens ha portat fins on som.
Un dels genets, el més valent, amb una Intense Tracer d'aproximadament catorze quilograms, que per a una ruta de més de 2.500 m. +, i més de 90 Km. diu molt del seu esperit.
La sortida té un inici, especial, anem a fer una èpica des de casa, és a dir, hem de fer més de 3000 m. +, o bé més de 100 Km. de fet no hauria de ser així, hauria de ser, més de 3000 m. +, i més de 100 Km. Però per la zona per on rodem, amb una de les dues dades, en tenim prou per arribar a la categoria d'èpica.
La relalitat és la que és, no hem fet ni 3000 m. +, ni 100 Km, aleshores no és una èpica.
Dit això, he de felicitar a tots i cada un dels genets, per la valentia a l'hora d'afrontar la ruta, per la manera de superar els instants més baixos, on penses coses que has de pensar, i que són un clàssic a les sortides d'aquesta duresa.
Finalment hem rodat set hores i mitja, que ja està prou bé. El ritme bo, no el millor, perquè per anar lents, hauriem d'haver anat un xic per sota de 10 Km/h, i per anar al ritme de creuer, hauriem d'haver rodat uns 3 Km/h per sobre del que hem rodat.
En definitiva, les ganes ens poden, i per això, per les ganes, ja ens hem de felicitar.
Ritrasse, Ratrasse, Tagama22, MQL, Betty, sou uns genets per a mi, dignes de portar els Dracs que porteu, que podrà semblar una afirmació poc sòlida, però us puc garantir que no és així, en cap cas, perquè no és una definició que pugui dir cada dia.
Pocs són els genets que no són del sector, o que són semi-profesionals, o que tenen ajudes en material, o similars, o que dia sí, dia també participen a curses de nivell o que van a totes les curses popular que es fan a la zona, i que roden com vosaltres ahir, per a mi de 8/10, no dic 10, pel plus de ritme que ja hem comentat, i que hem de millorar, però 8/10 per a mi, és una puntuació elevada.
Inicidències amb les bikes, "0". Amb els genets, a esmentar importants, cap, una sola pel perill salvat, un genet va relliscar, baixant, amb un tub de plàstic poc visible en sentit de la marxa, mig enterrat, i just va anar que en caure, topa amb una pedra. Per sort, no va ser el que podria haver estat, i tot va quedar amb un esmorzar-dinar a Arenys de Munt, que no oblidaré.
L'arribada, prop de les set de la tarda, no se, si per sobre o per sota, perquè no ho se, marca l'inici de la fi del primer graó, i la possibilitat el proper mes, d'afrontar el segon graó.
És on som, va ser dur, però molt menys del que serà, de ben segur, si no rodem el que hem de rodar.
Deixo pels genets que hi van assistir, que la crònica de ben segur te sentit si són ells qui l'escriuen.
Ja que insisteixes en que hem de comentar la sortida et puc dir que per a mi en particular va ser una EPICA, ja que acostumat a fer uns 35-50 km per sortida, fer-ne uns 93 en una sola és molt, per tant el concepte EPICA per vosaltres n'es un i per a mi un altre.
ResponEliminaLa sortida no puc dir 10/10 ja que els últims 15 km varen ser en comparació amb la resta força avorrits, però es clar és el que té fer molts kms, sempre n'hi ha de molt divertits, cansats, dificils i d'altres pesats i que no corren ni que els matin.
Tot i això no és una critica a la gestió de la ruta ni molt menys, és la meva opinió, també hi va influir el que un genet no portés lluminaria ( ell és així i costa canviar-lo ), però de totes maneres jo m'ho vaig passar bé, no em vaig cansar que d'això era el que es tractava, veure la resistencia de cadascun de nosaltres per poder afrontar uns reptes que a hores d'ara potser encara no tenim clars però que en un futur no molt llunyà els tindrem.
El seient TUNE en una ruta que es presentava dura va resultar ser còmode, aconsellable pel que vulgui rebaixar pes del drac però no pel que no es vulgui gastar una pasta amb ell.
Val doncs dir que quan es vulgui es pot tornar a repetir l'"EPICA" a qualssevol altre lloc del nostre petit PAIS, doncs fem el que fem serà una EPICA.
Tagama22, si bé és cert que una sortida pot ser èpica sempre que un es pensi que ho és, fins la darrera sortida tots haviem acceptat als centenars de intervencions on hem participat als diferents espais, que per a ser-ho havia de tenir dos atributs clars, més de 3000 m. + i més de 100 Km.
ResponEliminaTens raó que els darrers 20 Km. no tenien el mateix nivell de qualitat corriolera, el motiu és clar, a la presentació de la sortida ja es deia de forma clara que calia portar un Sigma Karma, per si teniem que rascar les darrers metres de desnivell o quilòmetres. Exactament deia:
"LA SORTIDA SERÀ A TRES QUARTS DE VUIT, i jo portaria un sol llum, el Karma, per si de cas, però la intenció és que entre les cinc i les sis
estessim de retorn a casa, però i sempre hi ha un però, no és una ruta ràpida, si de desnivell, fet que fa difícil definir l'hora d'arribada,
pel que un Karma, podria donar-nos certa seguretat, per no estar
pendents de posar fi a la sortida abans d'assolir els 3000 m. + o bé
els 100 Km."
I bé la manca de llums, va ser determinat per deixar els senders i tornar per pista fins al punt de sortida. Un sol genet no en duia, tens raó, però amb un que no el porti, la sortida queda on queda, a les portes dels 100 Km. i 400 m. per sota dels 3000 m. +.
Entenc la teva sensació de que va ser una èpica, perquè no va ser un anar i tornar de trenta quilòmetres amb un cert desnivell, però si seguim aquest criteri, podem considerar que 30 Km. amb 600 m. + també és una èpica, perquè no, de ben segur que hi ha genets que per sobre dels 20 Km. ja veuen com a èpica les distàncies superiors.
En el cas que ens ocupa, ÈPICA pels genets que han participat a la sortida pel Maresme, pel seu nivell, els termes són clars des de fa crec que ja dos anys ben bons, 100 Km. i 3000 m. +, no hi ha més.
La propera "épica", pel proper mes, i si el calendari no coincieix, ja pel 2010. Entenc que si és a Bordils, no cal que siguin aquestes xifres per tenir el nivell d'èpica, no serà un inconvenient, en cap cas.
Vindrem a passar-ho bé, tenint clar que serà una bona sortida, dura, difícil de realitzar, amb uns quants quilòmetres, no molts, no cal, i un cert desnivell + acumulat, tampoc massa. I que fem el que fem tindrà si s'escau el nivell de sortida èpica.