És així, fas un invent que fa anys ja vas fer, i que per cert no em va funcionar. Com són el plats 29-44 de la Cannondale Scalpel Team Replica 2002. Sí, sí amb Q-factor, "Q-llunut", però va ser l'època més cansada del MTB per a mi.
Ja no et dic amb amb la Yeti ARC rígida 100%, amb la forquilla Pace de carboni RC31, crec recordar, amb bieles Roox, amb plats TA, crec recordar 29-42. Això sí, que va ser embolica que fa fort, no la vaig poder aguantar per sobre de les dues hores, bé podria ser que més i tot, però ho he oblidat de totes, totes. Una aventura que no va anar bé, i que va finalitzar amb la venda de tots i cada un dels components, així com del quadre.
Ara ja dos anys ben bons, després de tot aquest recorregut, i no se molt bé com, avui he tornat a muntar, dos plats en lloc de tres.
40-26, TA, amb bieles Shimano XTR 970, això ha implicat, pinyons i cadena nous un altre cop.
He de dir que encara no hi he rodat, podria ser que ho fes demà. No hi he rodat, perquè des del dissabte que intento montar-ho. Primer problemes amb la biela esquerra, per aconseguir que entrés bé a l'estriat de l'eix, després, avui, un cop tot posat a punt, en el pas del 26 al 40, la cadena topa amb el basculant, zona eix, el que m'ha obligat a posar els tres gruixos a la dreta, sí. sí els tres. Segur que ara el 26-34 serà silenciós, quin desastre...ja no et dic el 40-34!.
El perquè tanta ximpleria, la Betty diu que és un pas més dins de la meva evolució com a biker, jo crec que no és així, però confiaré que la rauxa ens porti quelcom de bo.
Amb tot això que un dia, a Finale Ligure, pesant les bikes, la meva Superlight, va marcar 10,5 Kg. avui després d'un lent recorregut per aconseguir un millor pes, la sensació ha estat potent, 10,8 kg. Miraré de no alleugerir-la més, que podria ser que tingués com a bike de XC radical, una lleugera XC de 12 Kg.
Està bé aquest recorregut de rebaixar el pes,aconseguint que aquest augemnti cada cop més, té molt de mèrit, més que alleugerir-la i que cada cop pesi menys. El camí passa per mirar d'augmentar el pes i podria ser que tingués una sorpresa?.
I he tingut sort, avui per avui, m'he salvat de tornar a comprar un quadre Look 986, i una Tallboy, pels pèls, però ara per ara, tot resta ha on ha de ser, amb la Superlight, que tot i augementar el pes, anava perfecte, demà veuré com va el 26-40, i si puc seguir afirmant que va encara millor. En cas de no ser així, posaré el triple plat, i únicament posaré els Formula R1, 160-160 mm. per deixar-la a punt per les properes aventures.
Ratrasse, la foto.
Complicat muntar els dos plats a les bieles XTR 970 ja et vaig dir que ho era, amb el 42-29 ja et vaig dir que jo m'hi vaig passar estonar per regular-ho i ara vaig amb el 29 al revés, de fet va ser l'única manera de poder fer-ho i per que ho vaig trobar navegant a foros al cap d'hores.
ResponEliminaPaciencia, això ja ho domines.
Despres de provar-lo per diferents terrenys el 29-42 ja es soportable, si bé t'haig de dir que el 42-34 encara no le possat per tant tinc marge, espero que amb un 40-26 aquest anirà sobrat per un biker com tú.
De fet el millor es adquirir unes bieles de doble plat, preparades per aquest fet i no complicar-se, es clar que és una pasta a estalviar.
Respecte l'augment de pes et recordo que a Finale portaves unes No Tubes crec les Raven que devien ser com uns 200 gr menys pesants que les actuals per tant l'augment és justificat a més has bescanviat a un X0 per tant hauries d'haver baixat.
El que jo et puc dir és que la meva Blur si que s'haurà aprimat quan hagi fet tots els canvis, temps al temps.
Ah, per cert que vols dir amb la foto que penjes, això és una SPe.... no sé entra dins els nostres plans?.
ResponEliminaSón coses d'en Ratrasse, que m'indica que és lleugera, molt lleugera, té servei post venda bo, i no has de passar pel calvari del servei de la Tallboy, en cas de tenir un problema amb ella.
ResponEliminaÉs que tot i que hem aparcat aquesta bike de 29", som encara a sobre de la via de la 29", és així. Però un xic més tranquils, que és com haurien de ser les coses, i ni són, ni seran.
De ben segur que un matí comprarem quatre 29", de cop, un dimecres a la tarda, truc i tot iniciarà el seu recorregut.
Però avui som on som, perseguint l'excel.lència de les nostres 26", i certificat està pel dia a dia, que no parem de fer-ho.
Ahir sortida amb el 40-26, feia temps que no passava per aquest recorregut, dens i lent, al mateix temps que ràpid i fonedís.
Posaré crònica de l'experiència de rodar amb aquesta combinació.
Està clar que un cop s'inicia un tema, tot i que aquest entri en una fase de stand-by l'inquietud no es para i per tant tot nou input forma part del coneixement i de les opcions a valorar pel grup de genets.
ResponEliminaAra no toca deia un de conegut, però que ara no toqui no vol dir que no pugui tocar demà.