Dissabte, sortida rodadora, uns trenta quilòmetres, amb conversa aferrissada però també cordial, amb el protagonista del tancament del camí del Montalt.
Ja ens hem compromès a fer gestions per a aconseguir que no seguim en aquesta situació, el poble, no els polítics i la familia en qüestió propietaria han de parlar, veurem on anem a parar.
Les bikes, han funcionat perfectes, amb el plat gran però no se perquè la Superlight fa un soroll molest, que no he pogut detectar d'on surt.
Això sí, la sensació de poder rodar molt més ràpid, i de que és pel genet que no es dóna el cas, i no per la bike, és cada dia més evident. El que no va com ha d'anar, són les meves lumbars, que les tinc un xic adolorides, el 42-26, fa els seus estralls.
Diumenge, 16 quilòmetres CACO, amb un desnivell de 760 m. +, que hem gaudit i molt. Per la mateixa zona del Montalt del dia abans. Però aquest cop a peu, les pujades a peu, les baixades corrent.
Ha estat un bon recordatori d'una activitat que des de maig del 2007 tenim aturada, i que s'imposa recuperar tot seguit. Perquè el motiu de l'aturada ja no té sentit, i perquè tenim moltes ganes d'anar a córrer, això sí, sense restar un minut de dedicació a la bike.
En resum, un cap de setmana, inici d'un vell recorregut, el de córrer, ens manca l'esport que més bé ens va, com és el de nadar, i que per un desafortunat incident a la platja, ara fa dos anys, tenim aparcat.
Haurem de fer una reflexió important de ben segur, perquè les ganes hi són, falta fer el primer pas, i més que aquest, tenir clar que aconseguirem perseverar amb la combinació d'aquestes tres disciplines tant divertides com exigents.
Un fet vull remarcar, amb la Betty hem comentat que el silenci per part dels assistents a la NO ÈPICA del dimecres, sembla certificar que no va ser la millor experiència, fet que ens fa reflexionar, que hem de cercar una nova fòrmula conceptual.
Córrer i bike podria ser una opció més a la de les èpiques. A mi m'agrada més bike, bike i més bike, però si hem de deixar puntualment els Dracs...
