5°C :-)

Equipats amb les armadures de cursa, sense protector de cara, i per baixar la Reina amb la jaqueta Xenon 2.0 AS, i guants Alp-X de canell llarg els dos. 

Avui preteníem fer caps de Drac, finalment m'he decidit per un Montalt germà del dimecres, però un tram per fer el mateix cim un xic menys vertical :-)

https://www.relive.cc/view/1400883905

MTB, MTB, MTB. 

Climb :-)

Hora d'escalar, i com a premi un nou corriol sota dels nostres peus. 

MTB, MTB, MTB. 

19°C

Quasi que feia calor avui a dalt del meu Drac.

Sol, boira baixa, lleugera pluja, un vent suau, avui un mix curiós, a on durant la primera hora m'ha costat ser a dalt de la bike gaudint del Vol, per passada aquesta a la segona anar en pilot automàtic. A la tercera hora però tot ha anat rodat, de fet bike i equipament han funcionat perfectes des del primer minut, sóc jo que en començar l'aventura estava distret.

Sense coincidències, sense incidències, amb llums sense funcionar, amb aigua, sense menjar, amb eines, manxa i càmera de recanvi, amb el mar calmat tot i aquest lleuger vent. 

Equipat de lleugera tardor, amb el culot pirata Assos prim, tèrmica de Gore de màniga curta, el mallot nou Alp-X Windstopper de la mateixa casa sense les mànigues, anant amb els nous manegots Pear Izumi, guants Hirzl, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, mitjons d'estiu Fox, amb les Giro Privateer també noves. 

Un cop m'he decidit a demanar la bike, el termini d'entrega és, JULIOL 2016, no pot ser :-(

Torno als USA crec, quantes voltes que dóna tot, oi que sí?

Una ruta avui clàssica, fent un Drac i un final d'aquest passant pel Montalt.

MTB, MTB, MTB. 

Acumulant metres

Ahir va ser un dia intens si parlem de pendents en bike, a on des dels primers minuts la constant va ser un puja i baixa intens.

Havia pensat fer un Drac, sí, per finalment decidir no sortir dels voltants de casa per un compromís del dia a dia a la tarda, i rodar proper a casa millor que millor, crec, crec.

Una pujada directa cap el Montalt, cap el cim des de darrera de casa, una pujada exigent, tant que avui he optat per ser prudent pel què fa a desnivell, mentre que si faig Dracs els repeteixo ara sí ara també. 

Després un baixar i pujar durant les dues hores i mitja de sortida a on haver afinat molt la meva densitat corporea ara ajuda i molt a poder rodar per les pendents de casa amb certs fluidesa.

Equipat ahir de tardor, amb un segon joc de guants darrera del mallot Alp-X Windstopper, amb els Hirzl funcionant, tèrmica mateixa casa Gore sense mànigues, mitjons d'hivern, pirates Assos, gorra Spok, calçat amb les Privateer noves, casc Cratoni Terron, ulleres Limar. Amb Eines, càmera, sense incidències, ni coincidències, per beure més de mig bidó de 500 ml. sense menjar, sense veure el mar de prop, si des de dalt del Montalt, amb llums sense funcionar.

Una sortida breu, sí, però molt potent per la ruta exigent, divertida també, tècnica? no, jo diria que no, entre senders molt estrets sí, quasi dins del grau de tècnics, sí, però sense ser-ho.

La bike ara des del canvi posterior de ferodes, millor encara, més avui que ahir, a on vaig baixar una mica la pressió de l'Ikon posterior per millorar el control d'aquest baixant, i la tracció escalant dret. 

Una jornada ahir sense concessions, diria que dins del meu dia a dia de les més exigents que puc decidir fer, diria, i que no pc repetir dos dies seguits.

Ara a esperar a dimecres, no a dimarts que ja hi ha hagut Vol, però aquest darrer ja serà una aportació de demà, a on la Fada Reina de la Foscor i el Destructor Independent han sigut en part els protagonistes de la jornada.

MTB, MTB, MTB.

Decididament

Decididament vivim a un espai de MTB.

També de Fades, de la Foscor, i tant, dels Destructors de Murs, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

Prepararé la crònica, de poder, de poder, clar que yes!

Green colors

Per les circumstàncies, clar que yes!

Esperaré a concretar la crònica del Vol d'ahir, avui a diferència de la resta de la setmana no hi ha hagut Vol. 

MTB, MTB, MTB. 

Montalt

Com sona, avui anava a fer un Drac, ja porto uns dies rodant en mode SOLO, sí i el fet és que la versió més planera és anar fent Dracs, ara sí, ara també.

Però quan m'estava calçant les Dragon el meu germà m'ha proposat de compartir aventura de MTB, i dit i fet, tot i que abans de la proposta no sé perquè jo havia pensat que si anava amb ell avui tindríem una sortida diferent.

He rescatat la Yeti ASR-SL del Mirador, de la part fosca, aquest Drac descansa a la part de la no llum, OMG, negra com el carbó a on hauria de descansar si no?

Uns minuts després ja rodàvem aparentment directes a fer el clàssic Drac, però a l'alçada de Santa Mònica, ha caigut per part meva la primera proposta de canvi de ruta que ens ha dirigit directes cap al cim del Montalt, bé o això indicava la direcció, semblava, semblava, sí, però a diferència del Drac, passar propera al Montalt sí que ha sigut, tot i que aquest no seria ni de bon tros un lloc a on aterrar ja, i així ha sigut durant les següents dues hores, corriols, i corriols, i més corriols, fins a ser ara ja sí vorejar el cim, no sense desfer part del camí un cop ja hi érem per descobrir un nou tram que ens evitarà uns pujadors inicials que hem de fer a peu quan volem anar del Montalt fins a dalt de tot dels Tintorers per corriols.

Equipat de primavera, dins de la tardor, idèntic que diumenge.

Sense incidències, sense coincidències, amb manxa nova, la Specialized, amb eines, amb càmera, beure, un quart del bidó de més de 500 ml. menjar, portava un plàtan però no me l'he menjat, no tenia gana, sense saber com estava el mar, amb llums Cateye-Powerled sense funcionar, a 21ºC a les tres tocades de la tarda a la riera de Llavaneres.

Que bé que va la meva bike de 26", quin gaudir entre corriols, una expressió defineix la sensació de més de dues hores entre senders de pujada i de baixada, oh yeaaaaaah!

Que divertida és aquesta bike, no entenc que he fet tants anys amb la 29", que certament va molt bé, que segur que és millor bike, però jo avui he gaudit moltíssim a dalt de la bike, omg, omg, omg. 

Comentàvem mentre rodàvem que segur que si un dia sortís amb la 26 i un segon dia ho fes amb la 29 tindria una opinió més objectiva, segur que sí, però a on sóc ara és dins del tram de decidir quina serà la meva nova bike, i aquesta decisió implica d'invertir un suma considerable de recursos, vull dir que no estem per masses tests pagats per a mi, de fet no estic per cap test, no serà fàcil, perquè per moment jo sóc 29", però per realitats, per les circumstàncies el meu dia a dia des d'uns dies abans de Finale al maig rodo amb l'Inbred de 26", fer el pas a 29" crec que dependrà de ser o no prou conseqüent amb les meves percepcions, vull dir aquestes em diuen sense dubtes 26", el moment però m'indica 29" o 27,5", aquestes darreres és que d'entrada sense dir que no, sí que no em diuen avui res, això no indica que la meva propera bike no sigui una 27,5", però és a on sóc avui. Home una Rogue Single Speed específica, seria germana d'una UNO, aleshores les 27,5" serien les meves noves Reines.

MTB, MTB, MTB. 

Retorn als orígens

Avui a primera hora molts dubtes. Tants què he pensat, millor ho deixo per demà.

Finalment a les set ben tocades, m'he equipat i directes direcció a Santa Mònica, és a dir, tram local. Curiós tram local i no porto la bike local. Ara aquesta fa els trams locals, sí, els d'en Josep a Granollers. 

Després un cop a dalt de la bike, el tema ha anat agafant la seva propia personalitat,  no Santa Mònica, no hípica, bé, en definitiva, m'he anat animant. Però aquest ànim ha vingut un cop passats els primers quaranta cinc minuts, no abans. 

Sempre però a un ritme molt paiusat.

Equipat 100% d'estiu, eines, totes, menjar, cap, aigua, meitat de 500 ml. 

Incidències, cap, coincidències, cap, 25ºC a la riera de Llavaneres a dos quarts de vuit del matí. 

Una sortida gens rodadora, molt desnivell per a 30 Km. El Montalt és molt Montalt.

Ara a la tarda la panxa no gira bé, gens bé. Però les sensacions de la sortida local, bé, difícils de millorar, és a dir, molt bones. 

Hi ha imatges que marquen una vida, oi que sí?

Dies de molt de MTB.  

Avui dinar d'YBB's, de Moots, de converses de bikes tristes, bé, hi ha dies per a tot, certament. 

El planeta gira rar, certament, certament. 

MTB, MTB, MTB

Paradís del MTB

És el què tenim, tots, ràrament no podem accedir a on volem anar en bike.

Hi ha excepcions, és veritat, el Montalt mateix, fermat des de fa anys, des de fa anys, però tot i ser aquest el nostre cas, és una excepció més que singular. 

Des de casa, des de les cases a on hem viscut, sempre sortir a rodar a pams de la porta de casa, fins a creuar tots els Pirineus per corriols, marca que darrera de casa és una excepció que no podrà mantenir-se, en cap cas, en cap cas. 

El Montalt tornarà a ser lloc de pas, n'estic segur, ara o d'aquí a vint anys, però passarà a ser un espai de MTB. 

Dies de SSEC.

Una sortida molt breu

La volia evitar, però he fet l'intent, i no m'ha sortit del tot bé.

Demà serà un altre dia.

MTB, MTB, MTB.

Entre senders.

És el què serà aquest matí.

Ve l'Oriol, i a les dues primeres hores estarem sempre entre corriols, després no ho sé, és que no sé quanta estona estarem esmorzant, no hi ha pressa, és el què té ser entre bikers que quan pedalen fan això pedalar.

MTB, MTB, MTB.

Tinc pendent la crònica amb "el Pressi", i tant que sí.

També tinc pendent la crònica al seu dia de la Trinxacadenes amb els Trinxes.

Tinc pendent decidir quin Belt Drive ha de venir, i tant que sí.

I també exposar quin equipament està pendent de venir cap a casa, aquest crec que esperaré a que sigui una realitat, vull dir que estigui a casa.

Tinc un correu en alemany que no sé què diu de les boixes, un cop ho tingui clar us diré a on som.

Two Days Colors.

És que avui després de sortir en bike he vist això, abans d'aquest darrer cap de setmana de bike no recordo aquest contrast de color.

El què és un clar indicatiu de que els signes d'identitat dels bikers que pedalen ja són a on han de ser, i a que d'entrada sembla que estic fent el què he de fer per ser a on vull ser a principi de maig.

Avui sortida des de darrera de casa, inici suau de pujada, 26%, pocs quilòmetres just per sota de 10, el desnivell positiu però interessant, just per sota dels 400 m.

El Montalt segueix tancat. Vol dir quelcom aquesta llum?

Un test bo, onze cops avui i tinc unes Guilleries de  4.400 m. +, vist aixi el fet ahir no sembla tant, hauria d'haver-me vist la cara als primers deu minuts per tenir clar que no sembla tant però és per a mi molt.

A aquest arbre un bon Xurribiker i va estampar el seu cap, està bé gràcies a Deu, què anava pensant,no tornarà a passar, perquè veig que qui han posat remei definitivament.

Demà miraré de repetir sortida no la d'avui sí de tornar a sortir, ara ja no a 4x si no a 5x.

MTB, MTB, MTB.

22-42.

Avui sortida amb en Colorado.

Aiguafreda-Pla de la Calma.

Les bikes, tres petites joies, Moots Rigormootis, Yeti ASR-SL, i Santa Cruz Superlight.

Les tres, tres bikes de somni, les miris per on les miris, detall darrera detall, són Dracs evolucionats any darrera any. Amb components, que venen d'una selecció, on la funcionalitat ha primat sempre per davant d'altres aspectes. Entre tots un component estrella, les rodes Shimano XTR 2007, on fins avui, la seva relació pes-prestació, és la millor que hem tingut.

Una pujada al Pla de la Calma des d'Aiguafreda amb en Colorado, esmorzant al Brull, sempre és una jornada plena d'anècdotes, on les complicitats marquen el caràcter de la ruta.

Segueixo escalant amb el doble plat 40-26, i ara per ara, tant ahir per les fortes pendents de casa, com avui pujant al Brull, he pogut afrontar amb dignitat totes i cada una de les pujades compromeses. Del Brull a Coll Formic, el 40 m'ha anat perfecte sempre, i per a mi ja està prou bé.

El dia ha estat sensacional, gens de fred, amb unes anades i tornades del sol, que sempre ens ha banyat de les millors sensacions.

Portem jornades seguides pedalant, i això fa que per la prudència del ritme i la continuitat de les sortides, les percepcions rodant siguint bones, no diria encara les millors, seria agosarat, però que han millorat lentament, per la constància, això sí que ho puc afirmar.

La Betty, entre les sortides rodadores amb la Yeti ARC i les sortides corrioleres amb la Yeti ASR-SL, ja va agafant el to que persegueix. De fet a la sortida de dimecres amb en Ratrasse i en Tagama22, ja es notava que anem més que bé. És cert que ens cal seguir molt més temps en aquesta direcció, però avui per avui les dades fan que siguem optimistes.

Avui entre moltes i variades converses, una la tinc més present, com és la qüestió de si pogués triar entre totes les bikes del grup, amb quina em quedaria, però matitzant, que no l'hauria de comprar, la bike que vindria a casa seria la Intense Tracer d'en Ritrasse, però si la tingués que comprar, és a dir fer el pas d'anar a la botiga, seria la Superlight, una bike 100% XC de doble suspensió.

Hem parlat també de la possibilitat de comprar els componets que necessito per a muntar la Yeti ASR-SL 2003 ó 2009, pel fet de que si ens decidim a muntar una Tallboy de 29" ja em servirien igualment. Menys rodes i forquilla, la resta serien els mateixos components, però per un motiu que no tinc clar, és un recorregut que no camina, bé de fet, un motiu podria ser que estem comprant components, tots, encara per a millorar les 26" amb les que rodem, fet que fa que deixem de banda d'altres opcions, també molt interessants, però menys, certament.

Setmana d'èpica dimecres, on la primera incidència decidint el recorregut ja ha tingut lloc, Ratrasse, Tagama 22, heu estat els darrers bikers que després de molts anys, heu passat pels corriols direcció al Montalt, ahir el pas era barrat. Ni per les torres, ni per enlloc. Una noticia dolenta, molt dolenta, i el fet és que amb aquesta acció és ferma el que era el darrer pas a l'accés al Parc Natural. Injust alhora que incomprensible, quilòmetres i quilòmetres de corriols amb anys de tradició, segats tot de cop.

Qui l'ha tancat ahir ho celebrava amb una festa de motos de camp, rodant sense miraments a l'altra cantó de la reixa construida on erem nosaltres aturats. Acció organitzada, per dir-nos que no som res i que ells són els qui tenen dret únic a rodar per la pujada del Montalt. Va ser dur, i la sensació d'impotència difícil de digerir.

Recuperarem el pas, però penso que passaran mesos o anys abans no sigui aquest el fet.

A favor, de la jornada de dissabte, que després d'quest desagradable fet, hem cercat un recorregut alternatiu que ens ha donat molt bones sensacions, això sí, no ens ha fet oblidar que l'accés al Montalt s'ha de recuperar, i que tenim una tasca llarga i laboriosa per fer.