Però i sempre hi ha un però, jo diria que puc dir avui que en lloc de sempre millor dir a vegades hi ha un però, a les 24Ore dos punts no són, un que l'entor on s'ha de muntar el campament base, no és, i que la fi de la cursa tampoc. El primer perquè és brut, brut i brut, el segon perquè quan portes 24 hores a sobre de la bike no pots passar per l'arc d'arribada, increïble, sí, però és així, per aquests dos motius no hi tornarem.
24Ore Finale Ligure no serà mai més, bé sí, el dia que l'organització ens compensi aquest tort, podem tornar a pensar en anar-hi, de mentre ells no ens necessiten i nosaltres a ells sí, però no amb aquestes condicions.
Encara recordo la cara de decepció de la Cristine quan després de 24 hores de fer-nos l'assistència estava incrèdula esperant el pas per sota de l'arc de les 24 Ore i veient com no podríem acabar la darrera volta passant per sota de l'arc. Ella volia immortalitzar l'arribada amb la foto, jo vaig estar esperant a la Betty per poder arribar junts i fer-nos la foto de rigor passant per l'arc, no va poder ser, així de fàcil, així de senzill.
Moab espero que sigui més considerat i si no, no passa res, si hi anem i ens passa el mateix, serà el darrer any. Ells tampoc ens necessiten, nosaltres a ells sí però no amb aquestes condicions.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada