És evident que el fet de sortir amb el pulsòmetre obliga i molt. Per una banda a cuidar-se, pel que fa a ritme de pulsacions i també pel que fa a haver d'enfrontar-se sempre a unes realitats sobre uns aspectes, com són, distàncies, la mitja, desnivell acumulat, què fa que cada sortida digui què s'ha fet i què no s'ha fet.
40 Km. per sota dels 1.200 m. +.
Una sortida molt lluny dels 100 Km. molt més encara del 3.000 m. +. Oi que sí?
Ara passats dos dies veig que que caldrà sortir més, però no serà als propers dies, que sí seran de repòs, pel refredat que ahir va començar el seu procés.
Em comenta en Colorado que porta vint dies sense agafar la bike, no passarà res si no ho faig durant una setmana, oi que no?
Són dies de sortides esporàdiques de bikes, no continuades en cap cas.
La ruta de diumenge, què en puc dir, remarcable va ser una baixada a Olzinelles des de Can Mora, no exactament però sí més o menys, per uns corriols de baixada de just dos pams. Perfectes per sentir-se un bon baixador sense ser-ho.
Equipat de tardor, amb jaqueta Gore i guants d'hivern a primera hora i la resta del matí sense la jaqueta i amb guants d'estiu.
Menjar, una botifarra amb pa torrat, gasosa i un cafè amb llet al Santuari del Corredor, aigua, un bidó de 750 ml.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
La propera d'aquí a uns dies, després del refredat.
La resta del dia mirant d'esgarrapar minuts al temps, compartint amb qui per natura menys en té, inoblidable, necessari, desitjat.
Sempre equipat de bike, fins a quarts d'onze de la nit.
MTB, MTb, Mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada