La Betty em prepara un cafè "sabor italià", que assegura que avui és dia de bike.
Bike carregada a la VW, tot l'equipament i una muda complerta per després de la sortida, per si el dia continua fins ben arribada la nit, després de la bike.
A les vuit en punt del matí era a Santa Coloma de Farners, a recollir al nostre home GT, i una estona després, havent gaudit d'un bon cafè proposat per en Xavi i la seva encantadora mare, les coses amics meus tenen el color de les millors jornades.
Carreguem la bike d'en Xavi a la VW, una bossa singular plena d'equipament i la bossa d'aigua, Hydrapak.
Anem directes al forn de pa d'Amer. On hi compro la trena, llonguets, panets, i la xocolata negra amb fruits secs.
D'aquí directes a fer un cafè amb llet on hi suco dos panets, i després inici de la jornada.
La jornada comença amb unes pales verticals on passats els primers vint minuts no paro de posar peu, no perquè no pugui, si no perquè les sensacions per sobre de les 180 pulsacions no són bones, sense escalfament el ritme tan exigent fa que el pensament sigui, "afluixa que queda tot el dia per endavant". Seguim pujant i pujant, ara sí, a dalt de la bike, fins arribar a Sant Martí de Sacalm.
Ens aturem a esmorzar, a un racó perfecte, protegits, perquè fa molt vent, no fred però.
Seguim ruta després d'un bon entrepà, de dues coles i uns Heroes.
La vista des de la casa on cop esmorzat, és la que és i on en Xavi diu, "ja ens podem quedar a aquí".
A aquest punt el Far ja és enrere.
Una agulla on per ser-hi hem escalat, baixat, travessat rius, passat fred, no molt.
L'home GT, com sempre equipat impecable, aquest cop de primavera, no d'hivern, el dia és de primavera, millor dir de tardor, en cap cas d'hivern.
D'aquí direcció Rupit, que no vol dir a Rupit, en cap cas, sí a Coll de Condreu passant pel salt de Sallent.
Un dia amb temps hem d'anar al peu de la caiguda, oi que sí Colorado?
Si us hi fixeu, al punt extrem de la cinglera es veu una agulla, és la mateixa que hem coronat per sota, i de la que ja us he posat una imatge.
La visió és la de ser molt petits dins d'aquest majestuós escenari i molt grans per com hi som i com en gaudim.
El Far al fons torna a ser visible als nostres ulls, ara no des de baix, si no des de dalt. Hi anirem, fins a Coll de Condreu, per després fer camí enrere i cercar una baixada antològica, la darrera de la jornada.
A aquesta casa, pensem amb com fer encara millor ruta, no volem caure directes a Amer, volem allargar ruta, tenim dues hores de sol per endavant, i les volem aprofitar a sobre de la bike.
Ens aturem a fer un entrepà en Xavi i jo un plàtan, també uns Heroes i unes mandarines. A aquest punt veiem un indicatiu pintat a un arbre d'un PR i decidim agafar-lo, no ens atrau baixar les pendents "emporlanades" fins a Sant Privat d'en Bas.
Seguim religiosament els indicatius grocs.
No sempre a dalt de la bike.
A aquest punt baixem directes pel Camí Ral Vic-Olot.
Una tradició oblidada, les ofrenes. Un cognom proper certament.
Una talla digne del lloc, de l'espai, de nits de repòs, de solitud, de goig.
D'on venim.
Cap a on anem.
Les cingleres ens envolten, i baixem entre elles.
Cau la nit, però la llum encara es resisteix a donar pas a la foscor.
Un cop al punt més baix, estem perplexes, per la baixada entre corriols que hem fet.
Ara ja sí la nit ens envolta.
I què podem dir, si no quina joia poder ser-hi.
Quina sensació haver baixat entre parets vertical de cingleres i poder fer-ho a sobre de la bike.
Una fi de jornada, per un pas entre les fades de la nit i on respectar el dia a dia d'aquestes és d'obligat compliment, he estat temptat de parlar-hi, hi era entre elles, fins i tot en el silenci de la nit les he escoltat, però la prudència i seguir podent gaudir entre elles ha primat. El nostre pas però ha deixat un senyal, una empremta.
MTB, MTB, MTB.
Al punt mig entre els vuitanta i els noranta quilòmetres, per sota i per molt, dels 2.000 m. +.
Set hores de bike pedalades.
Equipats, jo d'hivern, excepte les Sidi i els guants d'estiu, i en Xavi de tardor.
El menjar, l'esmentat, aigua, dos bidons de 750 ml.
Incidències amb les bikes, cap, eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Rodant entre una temperatura mínima de 8ºC i una màxima de 20ºC.
Els darrers 90 minuts tocats de ruta, amb llums, Sigma Powerled al manillar i el Cateye al darrera, en Xavi cap, és un home de la nit.
Ara preparant ja la propera que hauria de ser ja de les de veritat, per sobre dels 100 Km. per sobre dels 3.000 m. +, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada