Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 24Ore Finale Ligure 2011.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 24Ore Finale Ligure 2011.. Mostrar tots els missatges

dimarts, de març 15, 2011

24Ore Finale Ligure 2011.

He rebut aquest escrit de les 24Ore.


Hai mai fatto un sogno tanto realistico da sembrarti vero?

E se da un sogno così non ti dovessi più svegliare?

Come potresti distinguere il mondo dei sogni da quello della realtà?"

Ci sono Sogni Incredibili...

fatti di sinuosi single track profumati di timo;

di tramonti dal sapore di mare;

di toboga mozzaffiato che fanno dimenticare ogni affanno.

Ci sono Sogni Epici...

dove la Vittoria sta in un giro in più;

dove la notte diventa infinita;

dove gli il Calore degli Amici diventa il vero doping.

... ci sono Sogni che da qualche parte sono Realtà!

1300 Rider già lo sanno ...

Benvenuti nel Mondo Reale!

Benvenuti alla 24 ore di Finale Ligure!


MTB, MTB, MTB.

dimarts, de gener 11, 2011

24Ore Finale Ligure 2011.

Avui a casa ha arribat aquesta proposta, de fet és la proposta pel fet de que la imatge que encapçala aquest espai és d'aquesta cursa.


Però i sempre hi ha un però, jo diria que puc dir avui que en lloc de sempre millor dir a vegades hi ha un però, a les 24Ore dos punts no són, un que l'entor on s'ha de muntar el campament base, no és, i que la fi de la cursa tampoc. El primer perquè és brut, brut i brut, el segon perquè quan portes 24 hores a sobre de la bike no pots passar per l'arc d'arribada, increïble, sí, però és així, per aquests dos motius no hi tornarem.

24Ore Finale Ligure no serà mai més, bé sí, el dia que l'organització ens compensi aquest tort, podem tornar a pensar en  anar-hi, de mentre ells no ens necessiten i nosaltres a ells sí, però no amb aquestes condicions.


Encara recordo la cara de decepció de la Cristine quan després de 24 hores de fer-nos l'assistència estava incrèdula esperant el pas per sota de l'arc de les 24 Ore i veient com no podríem acabar la darrera volta passant per sota de l'arc. Ella volia immortalitzar l'arribada amb la foto, jo vaig estar esperant a la Betty per poder arribar junts i fer-nos la foto de rigor passant per l'arc, no va poder ser,  així de fàcil, així de senzill.

Moab espero que sigui més considerat i si no, no passa res, si hi anem i ens passa el mateix, serà el darrer any. Ells tampoc ens necessiten, nosaltres a ells sí però no amb aquestes condicions.

MTB, MTB, MTB.