Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de març 06, 2010

Orange amb Orange

Ep nois, moltes salutacions a tots. Ja se que hem deveu donar per desaparegut dons fa temps que no faig cap aportació en aquest espai però es que tampoc puc aportar res de res: durant tot aquest temps nomes he fet que fer sortides i sortides i mes kilòmetres sobre la Ibis. Per cert, la meva segueixo tocant fusta però de moment '0 problems'.


Lo que si he fet també es no deixar d'anar seguint setmanalment el blog i anar veient com la cosa evoluciona cap a les 29" en totes les seves modalitats: SS, 3x9, … De moment estic al aguait i vaig recavant informació però tal com dic, encara disfruto molt, però que molt amb la meva Ibis 26".


Be, l'altra dia vaig fer una sortida i al arribar a casa i netejar la bicicleta vaig descobrir el perquè de un soroll que va començar a apareixa des de la sortida anterior i que era completament intermitent: un radi trencat a la roda de darrera i que en certs moments i degut al estret pas entre la roda i el basculant al costat de la cadena feia que la roda toques amb aquest i produís aquest soroll degut al descentrament de la llanta.


Així que per contes de ficar el radi trencat lo que vaig fer va ser firar-me unes Crank Brothers iodine que feia uns quants dies que els hi havia ficat l'ull. Dit i fet, fer la comanda i divendres van arribar. Anar corrent al taller i aprofitar també per canviar pinyonera, cadena i plats, així que aquest mati ja la he tingut a punt per fer la primera sortida.


Que dir dels productes Crank ? Nomes la capsa i l'embalatge es motiu d'admiració. Dons això no es res quan mires les llantes: una passada (al menys per a mi). Els bujes impressionants, els acabats, el color, tot. Les iodine son la versió per All Mountain de les Cobalt. Me les he quedat en color taronja que es un dels dos colors que hi ha. També porten uns tancaments Crank de dues manetes que permeten fer menys força a l'hora de tancar/obrir.


El buje de darrera porta 6 trinquets i fa una mica de soroll però a mi m'agrada. A mes, les llantes son completament simètriques, lo que fa que vagin molt be per ficar-hi tubeless i també no tenen cap forat. Tot això espero que faci que es redueixin les pèrdues d'aire.


Sobre la marxa he notat que son molt rígides, mes que les Crossmax ST que portava i això també es nota a l'hora de fer les traçades ja que flexen molt menys. Avui mateix he fet una baixada al limit: quina descarrega d'adrenalina, renoi. Peró això ho pots fer per la seguretat que donen. Com a punt en contra son menys còmodes dons absorbeixen menys les irregularitats o els transmeten tal qual.


De moment (nomes fa un dia) crec que he fet una bona compra i per a mi, estèticament son inigualables. Be, qualsevol cosa que us pugui aclarir ho faré encantat. Us adjunto algunes fotos de tal como queden.


Moltes salutacions








La ruta més llarga.


És el que va passar ahir, prop de sis hores pedalant, 70 Km. tocats, 1.245 m. de desnivell +. Una jornada, que puc definir directament com un pas més, en aquest lent recorregut a sobre de la Vicious The Motivator SS.

Ahir sortida amb tres bikers de 3x9, dues semi rígides, una doble suspensió i la SS.

Detalls a remarcar de la ruta, de la zona de La Mútua a Òrrius, baixada per un corriol per a mi, inèdit, i del que he de dir que repetirem els propers dies, puntuació 11/10!!!.

Equipats de primavera, aliments consumits, galetes Maria ben torrades, mitja Coca Cola, una barreta energètica de 195 Kcal. i un bidó de 750 ml. d'aigua.

Incidències amb les bikes, una, i quina una, la roda del darrera d'una de les semi rígides va sortir del seu lloc, sort que va ser pujant, una mica com a la ruta de La Cerdanya, on la roda d'una de les Ibis?, va sortir sola.

En arribar a casa, festa biker, i XAVI, no hem superat el teu récord de cerveses, però ens hi acostem...

És evident que no va ser una èpica, ni 100 Km. ni 3.000 m. +, però sí que va tenir el caràcter d'aventura!!!.

Avui sortida amb en Santa Fe, de la que ja posaré crònica a les properes hores.

Pedals d'en Serrallonga


Jo pensava que a la meva edat poques coses amb quedaban per fer, pro... ¿fer una jornada de MTB i a la nit dormir a una cabana a dalt d'un arbre..? renoi! aquesta si que es bona.

Aixo es lo que ens ofereixen els organitzadors de Pedals d'en Serrallonga http://www.pedalsdenserrallonga.com/?q=ca/frontpage

Copio i enganxo de la web:
...per descubrir la zona on el més famós dels bandolers catalans escometia les seves preses: Les Guilleries. Si haguéssim de descriure aquest racó entre Barcelona i Girona, senzillament seria natura. Es tracta d’un vast territori que s’estén des de la zona del Collsacabra fins el massís del Montseny...
...dos itineraris a realitzar en dos dies: el base de 105 quilòmetres i 2900 metres de desnivell positiu, podent fer 53 quilòmetres el primer dia, dormint a Sant Hilari o fent 7 quilòmetres més, dormint a les cabanes als arbres de La Vileta. Per al itinerari llarg, el primer dia li hem d’afegir 13 quilòmetres més, pujant 400 metres més de desnivell i al segon, 11 quilòmetres, amb altres 200 metres positius més.

Jo m'hi apunto, i tu?

divendres, de març 05, 2010

700 vs 29.



Ahir sortida rodadora, un MIX carretera secundaria i pista rodadora, en cap cas, corriols i senders.

En Tr@il va venir amb la seva bike de roda 700 amb 3x9, amb plats Q-Rings, semi-rígida, pneumàtics per rodar per carretera i per a poder afrontar amb prudència pistes rodadores.

http://www.bikeradar.com/gear/category/components/chainring/product/q-rings-10654

Jo amb la SS.

Les sensacions diferents, m'agrada rodar per senders, per corriols, també puntualment fer-ho com ahir per carreteres secundaries i per pistes rodadores, aquestes segones et permeten comentar i comentar temes i més temes a ritme tranquil, això sí, "sin prisas pero sin pausas".

La Gary Fisher d'en Tr@il, és més ràpida que la Vicious, aquests pneumàtics tant i tant estrets en comparació als de la Vicious fan que cada cop que vol marcar una distància únicament cal fer-ho, per a mi difícil seguir la seva roda, i no em refereixo a la diferència del 3x9 vs el 1x1, això és una evidència, vull dir que a llocs on el 32-19 és perfecte per rodar, en aquestes circumstàncies, em costa seguir la roda de la Gary Fisher.

El dinar, és que la ruta va començar a la una del mig dia, el que us deia el dinar a Arenys de Munt, al mateix lloc que amb els gironins el dia de la tremenda caiguda a la riera de Lourdes per part d'en Ratrasse, quina sort que vàrem tenir aquell dia, amb aquella pedra escairada a uns centímetres del seu cos. El dinar perfecte, després d'aquest seguim ruta, pedalant tota la tarda, veient l'entrada de corriols i corriols, que deixem per un altre dia, de ben segur que proper. Una nota interessant, en Tr@il porta una tanca per les bikes que lliga les bikes pels pedals, així no hi manera de poder endur-se les bikes de forma senzilla, prenc nota, senzill i pràctic.

Al final una sortida rodadora d'entre 45 i 50 Km. aprox. amb un desnivell d'uns 400 m. + com a molt, on les ganes d'entrar a fer corriols han estat sempre presents, i que ja està bé que sigui així.

El dia, un altre cop perfecte, equipats de primavera, en Tr@il fins i tot jo diria que fora dels manegots anava d'estiu, i la veritat hem anat molt i molt bé.

Alimentació, dinar, plat combinat de pollastre, amanida, patates fregides, acompanyat d'unes braves per llepar-se els dits, Trina de taronja, cafè amb llet amb una pasta, aigua en ruta, mig bidó de 750 ml.

Arribada a casa a les set de la tarda, satisfet, tranquil, molt tranquil, esperant a la ruta de demà, és a dir, avui, però que ara per la pluja veig difícil portar-la a terme, esperant al mig dia, pensant que podríem tenir sort i que el dia millori i d'aquesta manera poder sortir a pedalar fins el vespre.

Avui festa grossa del MTB a casa, concentració de bikers, rodem o no rodem, però el berenar-sopar no ens el treu ningú, d'aquí a una estona tanquem els darrers preparatius, que ens han de portar a aquesta esperada festa.

MTB, MTB, MTB!!!.

dimecres, de març 03, 2010

Corriolada dimarts 2 de març


La meva cronica de la corriolada d'ahir dimarts 2 de març amb la inestimable companyia del "culpable" d'aquest bloc.

Ruta circular de (segons el GPS) uns 40 kms. amb un desnivell positiu acumulat d'uns aprox. 1.500 mts. (be, aixo a mi no em diu res.. pro queda be posar-ho, perque si no tambe t'ho pregunten...).

Ens varem trobar a les Cinc Cenies de Mataro on començarem a pedalar tot pujant fins a les Pistes d'Atletisme a on ja deixariem la "city" i l'asfalt i agafariem una pista que ens porta a una llarga enrevesada i divertida corriolada de puja-baixa constant fins a Dosrius ..per anar a esmorçar que hi ha gana.
Despres i amb la panxa contenta i altra vegada amunt fins al Turo de La Gola a on varem disfrutar del paisatje. Fruim muntanya avall com poseits i atravesant prats i mes camins fins agafar el precios corriol anomenat Turquesa, tot pujant de sobte lagranevasio em diu allo de: ¿coneixes aquest cami que surt per la dreta..? ho voleu saber? dons os foteu.. si voleu saber a on va aquest cami a la propera veniu amb nosaltres..! (la jornada va acabar amb una bona taula i xalan de bikes.."of course").

A l'arrivada a casa i despres d'una bona dutxa venen les reflexions i les preguntes:
¿Perque vull una bike "full-suspension" si el jenet que venia amb mi portaba un drac 100% rigid i no m'el treia de sobre a les baixades..?
¿Perque vull una 3x9 si la Vicious-The Motivator SINGLE-SPEED! a pujat en el 99 per cent dels corriols..?
Dons despres de recapacitar-ho la resposta es: Perque soc un biker que creu en la evolucio tecnica de l'especie, i mirar enrere sols es NOSTALGIA.

¡¡¡ PRO.. SEGUR QUE EL FUTUR ES 29" !!!

Tècnica 29"-SS.


Avui, a aquesta hora, a les set del matí el que més em prima és fer els estiraments que ahir per prudència no vaig fer, i no ho vaig fer perquè endolorit el més probable és que estirar provoqués un problema muscular, no pas un relaxament muscular.

Avui, a aquesta hora, a les set del matí, cal posar-se a fer una bona tanda d'estiraments, i també una de reforç d'aquells grups musculars que són els que es castiguen més sempre amb la pràctica del MTB, però encara de manera més accentuada quan com és el meu cas a les darreres dues jornades, on rodes amb SS sense suspensió, fet que fa que les sobrecàrregues tinguin el seu màxim protagonisme.

Això pel que fa respecte al post esforç, pel que fa respecte a la sortida, durant la sortida, bé, una avantatge de la SS respecte a la 3x9, deu ser de les úniques, però cal remarcar-la, és que no has de pensar mai amb quina marxa has d'afrontar una zona, i tampoc, respecte a la Superlight he de pensar si em cal bloquejar la SID WC, ni amb quina posició tinc el Fox RP23, si obert, tancat o número de duresa del Propedal.

Aquestes són les avantatges més significatives a nivell de concepte de la 29", SS, 100% rígida, vers la doble, 3x9. D'altres aspectes no ho són tant, per exemple, no hi ha pneumàtics Tubeless per 29", vull dir 100 % Tubeless, el que fa que senzillament has d'acostumar-te a les sensacions d'aquests, a un comportament d'aquests, més tipus pneumàtics convencionals amb càmera, fet que és una clara desavantatge de la 29" vs les 26".

Aquest punt per a mi és molt important, i he de dir que a la sortida d'ahir, molts cops em vaig mirar el Maxxis Monorail Tubeless 26" de la bike d'en Tr@il, i avui ja sé el perquè, i és pel fet de que a data d'avui estic acostumat a gaudir amb la Superlight, de poder disposar d'un ventall molt ampli d'opcions per equipar les rodes amb uns pneumàtics d'altes prestacions, amb la 29 això no és així. Jo ara rodo amb uns Python, que és un pneumàtic, que comparat amb els Monorail, és una opció, molt, però que molt desfasada, el Monorail roda millor, més rodador, té millor adherència sempre, sí, sí, roda millor i s'agafa més, molt més, cosa que quan escales per zones tècniques els Monorail Tubeless en poques ocasions es desplaça lateralment, els Python Tubeless Ready si bé és veritat que t'avisen que ho faran, ho fan. En baixada amb els Maxxis Monorail Tubeless, no penses mai que tindràs un problema amb la carcassa, per falta de robustesa, amb els Python Tubeless Ready, no cal pensar-ho, senzillament la carcassa no té la robustesa que cal per rodar sense pensar-hi, una sola dada, els Monorail Tubeless, el seu pes és de 650-675 g., amb 26", els Python Tubeless Ready 650 g., amb 29"!!!, el mateix pes però amb 29", és evident perquè no em dóna la mateixa sensació de robustesa.

Per rodar amb 29" i SS pel Maresme, cal ser un expert pel que fa a muntanyes russes, és a dir, has de baixar ràpid per entrar a les pujades amb inèrcia, i atacar aquestes darreres a una certa velocitat, sempre dret, o millor dit el 99% de les vegades, i mirar d'afluixar a les zones planeres per recuperar-te, pel fet de que si no tens clar quin tram vindrà, ni parlar-ne d'atacar la zona perquè sí a fondo, i si la pendent no és extrema, mirar de dosificar el màxim sense perdre massa velocitat, i poder així afrontar o bé la pendent constant o que aquesta augmenti bruscament i restis aturat tot de cop, i aquesta tònica és la que es repeteix hora darrera hora. Una dada interessant, costa anar amb 29" i SS amb genets de 3x9, pel fet que aquesta manera de rodar amb la 29" i SS, res té a veure amb el ritme constant que et permet el 26" i 3x9, i evidentment la roda 26", més ràpida de reacció quant la pendent s'inverteix de negativa a positiva bruscament, amb la 29" SS, quedar-te aturat pujant implica un esforç sobre natural, si no vols posar peu tot seguit, amb la 26", 3x9, aquesta situació normalment poques vegades passa, amb la 29", SS, cada cinc minuts es repeteix.

He de dir que pel que veig avui, demà no ho sé, tot i que el pes de la bike per practicar XC sempre és un punt a tenir present, amb 29", SS, hauria de passar a ser un dogma de fe, i per sobre dels 8,5 Kg. tot hauria de ser un sacrilegi majúscul, La meva Vicious està en 9,8 Kg. i com a molt podria quedar en 9,3 Kg. invertint una xifra important de diners, que avui no tinc en ment realitzar, després de les properes i anhelades sortides no sé si pensaré el mateix...

Tija, seient, pedals, frens, bieles i rodes, són les diferents opcions, tija -80g., seient -90 g., aquest seria un plaer el que porta ara és dur, molt dur, pedals -100g., bieles -100 g., i rodes , -150 g., total 500 g. menys, en euros, 1.650 €, per deixar la bike amb 9,3 Kg. amb pedals arriscats, tija arriscada, i rodes amb invent, en cap cas Tubeless, referint-me a la llanta no al pneumàtic que com a mínim pel meu ús ha de ser Tubeless Ready.

dimarts, de març 02, 2010

Avui també, demà?.


Com sona, avui sortida amb en Tr@il, que ahir em va proposar anar a fer una sèrie de corriols nous que ha anat o bé descobrint o bé netejant ell mateix.

A una proposta com aquesta no puc res més que respondre afirmativament, també és cert que tot a coincidit favorablement a que pugui ser.

Hem iniciat la sortida a dos quarts de nou del matí, arribada a casa prop de les quatre de la tarda, entre mig, un bon esmorzar i un bon dinar, on hem parlat una mica de tot. De fet hem parlat abans, durant i després de pedalar, sempre de temes interessants.

Ja pel seu esforç, pel seu interès a que jo surti amb ell a fer el que per ell són les seves joies, com són els seus corriols, pel fet repeteixo de fer-me particep a mi, d'aquest privilegi, cal que li mostri tota la meva admiració.

El primer tram de corriols de somni, i el més notable, és que són corriols al costat de la ciutat de Mataró, que tenen el seu inici al costat de pistes de més de cinc metres d'amplada per on he passat moltes vegades i que en fer-ho mai he vist les entrades d'aquest senders.

El primer recorregut de corriols ha durat una mica menys de dues hores, com us ho dic, m'he quedat aturat, el goig i la joia pels qui tenim clar el que costa descobrir senders de dos pams, ja no de quilòmetres no, si no de menys de 1 Km. i en Tr@il, avui d'entrada m'ha portat per un grup de corriols que les dues primeres hores, de cap d'ells en tenia cap noticia de la seva existència, després d'aquests hem seguit per senders coneguts la majoria, però també per enllaços nous que han fet que el temps passes sense adonar-me de que vaig amb una SS i en Tr@il amb la seva 3x9. Passades les primeres hores però la fatiga muscular si m'ha recordat que jo anava amb SS.

Per a mi ahir i avui és l'inici d'una prova de foc, perquè sortir amb la Betty a fer una sortida que ronda els 50 Km. i els 1000 m. +, així com avui amb en Tr@il, on hem fet més de 40 Km. d'un puja i baixa constant, dur però dur de veritat, i on penso, que no ho sé del cert, que els 750 m. + és el desnivell aprox. que haurem fet, passa a ser un test del què puc arribar a fer amb la SS, entre tants i tants genets amb 3x9.

En Tr@il em confirma el desnivell acumulat d'avui 1.500 m. +!!!, està prou bé.

El que sí que puc afirmar és que ha estat una ruta dura, molt dura, un avís del que podria ser una sortida a jornada complerta pel Maresme, ahir ja vaig veure que avui podia repetir-se la mateixa sensació d'ahir, el que no he tingut present que avui, suma a la sortida d'ahir, de la que de ben segur avui encara estic ressentit de l'esforç del dia anterior, però tot i aquestes realitats, la propera sortida serà amb la SS, o això penso ara, hores després, no moltes, de la sortida corriolera amb en Tr@il.

Equipament el mateix d'ahir, de les mateixes característiques, equipat de primavera, la major part del recorregut, el 90 % sense l'armilla.

Incidències remarcables cap, el desviador d'en Tr@il ha decidit baixar uns milímetres, i de la Vicious he modificat la posició dels frens per poder fer més palanca amb la maneta amb un sol dit, i també inflar una mica més la roda davantera per evitar la flexió del pneumàtic als girs més tancats de baixada.

El menjar, per esmorzar, truita de formatge, una cervesa i dos cafès amb llet, per dinar, amanida, llom, vi, gasosa, pastís de xocolata, i cafè, també durant la ruta a la segona hora i a la darrera mitja barreta de gust de xocolata aprox. 100 Kcal. el dinar i l'esmorzar calculo que entre els dos unes 1.500 Kcal. però no ho tinc calculat, tampoc les calories consumides ahir i avui, en cap cas, el consum d'aigua avui 1.5 litres.

El dia com ahir sensacional, la temperatura perfecta per a rodar, i rodar i rodar.

Avui però a diferència d'ahir, als darrers quilòmetres ja amb ganes d'arribar a casa.

La imatge és de la sortida d'ahir, avui no hem fet cap foto, hauria estat bé, però jo diria que no hem estat per la labor, ni de portar la càmara, ni en cas d'haver-ho fet, per estar massa disposats a fer fotos.

dilluns, de març 01, 2010

Avui sí, per fi.




Avui, aquest matí he alineat la transmissió de la Vicious, com?, bé he agafat l'amplada interior entre punteres del darrera, 135 mm. i un cop dividit per dos, 67,5 mm. he mirat a partir del centre entre aquest dos extrems, a quina distància estava el pinyó. En segon terme he mesurat l'amplada de la caixa de "pedalier", 68 mm. i he fet el mateix que amb les punteres posteriors, el pinyó estava respecte al centre a 50 mm. el plat a 59 mm., 9 mm. de diferència!!!, els he alineat fins que el pinyó ara està a 57mm. i el plat a 59 mm. per fer-ho perfecte, necessito gruixos de més mides del darrera. Els propers dies hi posaré remei, quan compri el pinyó de 20 dents Chris King, també demanaré els separadors de la mateixa marca.

Avui sí, avui he sortit, amb la Vicious The Motivator SS. Han estat quatre hores de MTB, jo diria que perfectes. Inici de la sortida a les tres de la tarda, i arribada a casa a les set tocades.

Les sensacions, interessants i diferents de la darrera sortida amb la Vicious, força diferents. Cap sensació de fatiga durant la sortida, cap dolor muscular propi d'escalar amb la SS, i sensació de que hauria estat de somni seguir rodant, i rodant, i rodant, però que entenc que avui no era el dia, demà tampoc.

Ara la bike és un xic més esquerpa, què vull dir, que és més seca de reaccions, els pneumàtics de 2.1, respecte als 2.3, tot i ser els primers Tubeless Ready, són menys absorbents i no sé si més ràpids, pel fet de que puc anar a pressions més baixes que amb els WTB 2.3, i per tant, són més estrets, similars en adherència, però per la menor pressió, no són més rodadors, aquesta és la meva impressió inicial, que caldrà corroborar amb el pas dels dies, un cop millori el meu estat de forma.

A mig camí he aprofitat per baixar encara més la pressió dels pneumàtics, i ha augmentat la comoditat sense penalitzar de forma palpable la seva capacitat rodadora.

Això sí, no hi ha impactes secs mai, en cap circumstància, això no ha variat.

Els frens un 10, perfectes.

El pinyó de 19 dents amb el plat de 32, és una bona combinació, miraré el de 20 dents, però crec que un cop recuperi el meu millor estat de forma, amb la considerable pèrdua de pes que estic lenta però constantment aconseguint, podria rodar amb un 32-18, que per a mi, ja està més que bé, i és una relació que permet d'escalar amb certa dignitat, i també poder rodar força ràpid.

La relació 32-19, és la relació perfecte pel concepte "VINT" que no he tingut ocasió d'exposar, però que ja comentarem si es dóna el cas.

La Vicious va molt, i molt bé, demà però crec que sortiré a fer corriols amb la Superlight.

L'equipament del ciclista, pirates, samarreta tèrmica de màniga llarga, jersei de màniga curta, mitjos i guants d'estiu, a l'inici i ja cap a la tornada, armilla d'estiu, les SIDI Dragon sense punteres pel fred, i ulleres i casc tanquen un equipament 100% de primavera, en cap cas d'hivern.

Recanvis, clau multi-funció, càmera de 29", un joc de pastilles de fre, una vàlvula UST, gruixos per la pinça de fre, pin per la cadena, manxa, i un quit de "parxes".

Aliments consumits durant la sortida, una barreta de gust de xocolata, de 190 Kcal., mitja a les dues hores i mitja a la tercera, i un bidó d'aigua de 750 ml.

La distància, per sobre dels 45 km. el desnivell positiu per sobre dels 950 m.

Demà sortida corriolera, la bike com ja he esmentat, ara per ara la Superlight, l'equipament clavat al d'avui, la tèrmica però serà un xic més prima.

Camí Moliner

Amics,
Encara amb mal de cames de la sortida d'ahir, que com vam sortir de Terrassa ja pedalant finalment ens va donar 65Km. i 2200m. d'alçada acumulada. Si bé no té gaires dificultats técniques, si que es molt dura degut als forts desnivells, esdevenint una autèntica "trenca-cames", i també pel fort ritme imposat pel jovent de la nostra colla (pro-mitg de 13,5 Km/h). La organització, perfecte, els avituallaments, també i finalment la camiseta, la bossa i el pa de pagès de premi, força útils.
Participaren: mon germà, en Pep, el gestor, en JL Lapierre i bona part de la seva colla nocturna (les Qk's). El terreny, perfecte, doncs si bé va ploure el dissabte, el fort vent de matinada ho va deixar força bé, sense massa fang , amb bona adherència i temperatura ideal, de 13ºC. Els dracs dels participants: jo amb la Santa Cruz Blur XC, mon germà amb la Yeti, el gestor amb la Scott Spark, en Pep amb la Santa Cruz Blur LT, en JL amb la Lapierre i la resta una barreja de Specialized, Santa Cruz, Kona, etc. En definitiva, ens ho vam passar bé, que es del que es tracte.

Contestant a algunes de les questions del Mestre Lagranevasió: les llantes SX pesaven 1.960gr. i les noves ST em van donar 1615gr., sense la tanca. Per cert que la tanca pel darrera he posat la Mavic de titani (40gr) procedent de les SLR que porto a la Santa Cruz, ja que en aquesta hi porto unes tanques KCNC de 45gr. reals la parella. El eix passant de 20mm. que anava amb la forquilla Manitou només pesa 65gr., o sigui que està força bé. Els pedals, regal de mon germà, son uns EXUSTAR amb eix de Titani que pesen només 205gr. (els que ja portava èren els Exustar amb eix d'acer, pessant 265gr. i que també porto a la Santa Cruz).

La Giant de mon germà ha sofert problemes de joc en els rodaments i el bulò del amortidor i els darrers díes ha estat a casa meva per renovar-la, incloses les transmisions i neumàtics (els Maxis Hight Roller de 1,90 tubeless LUST (650gr.), ja preparada per la setmana Santa a Calonge. Si puc posaré fotos. De les Ibis i la Yeti no tinc imatges, però les té muntades de película ( es més elitiste que jo).

Una abraçada

Mirant de posar fil a l'agulla.


És el que miro de fer.

Fa una quants anys, més de trenta concretament, estar una setmana sense anar a la piscina implicava entrar a un recorregut on pensar que tornaria a nadar, era una tasca que era com ara pensar que puc córrer els 100 m. amb 11 segons, una utopia certament, i era, el fet d'haver-me aturat, un calvari. Després reiniciaves les anades a la piscina i l'aturada quedava endarrere, no diré oblidada, però sí aparcada.

Ara uns anys després, bé millor dit, ara molts anys després, l'esport que practico, és una evolució en tots els sentits, què vull dir?, bé que aquesta sensació no existeix, ja fa dos mesos que no pedalo de manera regular, sí, és veritat, entre aquest temps d'inactivitat vaig sortir un dia amb la Vicous, i després d'aquest dia, ni una sola jornada de bike, de bike sí, pedalant no.

Però com molt bé diu el meu amic, l'Home del Montseny, la bike és un esport molt agraït, i així també ho penso jo, un esport que et permet fer una aturada prolongada i et permet tornar-hi tenint bones sensacions, no les millors, no com les que tindries si no fas l'aturada, però sí les bones sensacions que fan que gaudeixis i molt de les primeres sortides, això evidentment tinguen molt clar que és un esport de progressió, en el sentit que en aquestes primeres jornades, després d'una llarga aturada, el ritme és el que ha que ser, i no el que no ha de ser, en cap cas.

Pensant així, amb clau de, hi ha més dies que llangonisses, tornar a agafar el fil de dia sí, dia també de sortir en bike, tot torna a agafar el color que ha de ser el propi del meu dia a dia.

Una incògnita, millor dit, moltes incògnites, com, el dia es mantindrà amb aquest sol?, 2x9 amb la Superlight?, 1x1 amb la Vicious?, quina ha de ser la bike de la primera jornada no em queda clar, ahir tenia clar que seria la SS, avui inicialment també, l'equipament perfecte no el sé, fa molts dies que no surto, no tinc cap sensació de quin temps fa a fora, el micro clima de casa, que sempre és molt bo respecte a la de la resta de l'entorn, fet que fa que l'equipament no pot ser per la temperatura que fa a casa.

També penso amb el tema de l'alineament de la transmissió, em deia en Colorado que a la seva darrera sortida amb al IF SS, va patir una caiguda tremenda en saltar la cadena, i jo penso que no he alineat la cadena al passar el plat mitja al lloc del gran, provocarà això que la cadena també salti?, les pastilles noves de fre amb els frens Magura Marta, purgats fa pocs tindran un bon comportament o no?, els pneumàtics ara sí, Tubeless Ready 2.1 sense càmeres, amb el líquid, a menys pressió que els WTB 2,3 convencionals amb líquid, els primers tindran el mateix comportament que aquests darrers, que va ser molt bo, o ara la bike serà dura com un roc?, una mica com la Yeti ARC de uns anys, sí ja ho sé, sortint, tots aquest dubtes quedaran aclarits, però això avui, en aquests instants encara no és, si serà o no, a les properes hores ho veuré. També tenia que ser el cap de setmana, el dia de tornar a sortir, i no ha estat el cas.

Avui, ara mateix, penso que em posaré un altre cop l'equipament, com també ho vaig fer ahir, però a diferència d'ahir estaria bé que sortis a rodar, no com us dic que em va passar ahir, que minuts després restava a casa sense sortir.

La bike és un esport agraït, això és el que ha de pesar, i així tot serà bufar i fer empolles, oi que sí?. I aquesta aturada tant i tant prolongada quedarà com una anècdota més d'aquest inici tant atípic del 2.010.

MTB, MTB, MTB.

Veig que coincidim en temps amb en Fliper, espero la teva intervenció del Camí Moliner.

dissabte, de febrer 27, 2010

Nova versió Ibis




Benvolguts amics,
Una mica aclaparat per les vostres novetats, en forma de rodes de 29" i la venda de les vostres "Long travel", totes prou interessants i per llegir una bona estona, vull posar-vos al dia de les nostres novetats i aventures.
En primer lloc esmentar les baixes temperatures que ens han acompanyat fins ara a les nostres conrades i ara el fang i pluja, ben presents arreu, però sense que els ànims decaiguin ni per un segon, hem continuat pedalant en totes les circumstàncies.
Això si, hem preparat les montures amb bons neumàtics d'hivern, jo en concret amb Kenda Nevegal 2.1 a les dues rodes de la Ibis i amb Maxis Ignitor 2.1 al darrera i Continental Mountain King 2.1, tots tubeless a la Santa Cruz Blur XC. Mon germà ha seguit pràcticament la mateixa vía d'actuació, ja que les trialeres mullades i glaçades no perdonen el més mínim error i cal anar ben preparat.
Pel que fa a les prendes de vestir, també cal esmentar l'ús de botes amb Goretex, pantalons Castelli o Spiuk ben folrats, camisetes tèrmiques i jaquetes de teles especials tipus Goretex que escalfen però transpiren i guants adients.
Demà fem una de les marxes típiques de les rodalíes (Matadepera): es tracta del Camí Moliner, un repte de uns 60Km i 2000mts d'alçada acumulada, que de ben segur serà un èxit de participació i organització.
I per finalitzar , reformes a la meva Ibis per tornar-la a un pes decent sense penalitzar massa la rigidesa i la seguretat. En primer lloc, un nou canvi de rodes, aquesta vegada unes Mavic Crossmax ST (les SX èren massa macizes i pesades), uns pedals lleugerets regal de mon germà i nous punys i tija mes curta de Thomson. Tot plegat han restat més de 1/2 Kg i un bon recolzament estètic. Quan el temps millori ja tinc uns neumàtics a punt per restar 250gr. respecte als actuals Kenda Nevegal: els nous Maxis "hight roller lust" de 680gr. , bons rodadors i lleugers per l'estiu. La Santa Cruz Blur XC també reb algunes millores com un nou seient més lleuger i esperem que suportable, el San Marco Caymano Titani, de només 170gr. i un nou desviador XT que millora la precisió respecte al lleuger LX que portava a costa de 20 gramets de més.

A veure si puc penjar alguna foto i saludar-vos a tots efusivament.

divendres, de febrer 26, 2010

W.A.R. 7th April

Yes you heard it here first. I am going to war!!!! (4 Stripes)


O.K. Its not really war but its the Wicklow Adventure Race. Its going to feel like I have went to WAR.

18km Run
53km Cycle
2km Kayak

The course is set in the Wicklow Mountains South of Dublin Ireland. The Cycle is on mountain roads mostly Tarmac so Road bike it is (Ssssshh Dont tell anyone) The reason I am going with a road bike is there is a CAT 1 climb (as seen in the profile below).


Starts with a 8.3km Run around Spink Mountain with 575 meters Climbed.
15km Cycle to Lough Dan 165 meters climbed.
2km Kayak in Lough Dan
8km Cycle with a CAT 1 climb YES 10%. 284 meters climbed.
9.5km Run over Djouce Mountain 450 meters climbed.
29km Cycle from Djouce over the Sally Gap to Glendalough 114 meters climbed but thankfully 438 meter descended.

I am looking forward to it but I need motivation to get me out training hard again.

dijous, de febrer 25, 2010

National Cycle Network Ireland and UK

This 14 square metre map of the United Kingdom and Ireland is made of 156 hand made ceramic tiles which fit together like a jigsaw.
It was commissioned by Sustrans to inform the public of the National Cycle Network and all its routes. This sits proudly on the banks of the river Lagan Belfast.

Photobucket

I won! I won!

Belfast hosted a MTB display day promoting the 7Stanes mountain bike parks in Scotland. The day was sponsored by http://www.chainreactioncycles.com/ They had kindly donated a Beone Kosmos MTB for a prize draw. The display had stalls from the local bike shops and http://www.trailbadger.com/ CRC had a try it area with bikes and obsticals like small skinnys etc.

The main display was the 7Stanes trials team. They had set up an arena with jumps, skinnys, platforms etc. Some amazing riding skills had the crowds look on in amazement.


The draw to win a bike: To win the bike you just filled in a form of your days experiance and your contact details. At the end of the day they would randomly select a member of the public to pick a form for the winner. I wasnt there for the draw but they asked a friend of mine to pick out the winner. He picked my name. He telephoned to say I had won the bike and I didnt believe him until I went back down and the Guys from CRC had asked what size I wanted.
Its only the second time in my life I have won something. As the CRC guys said glad it went to a biker rather than some old granny. Ebay!!!!

Pressió.

Un inici de dia millor que l'anterior, molt millor.

Aspectes tècnics, el primer que els frens Magura Marta tant de la Santa Cruz Superlight, com de la Vicious The Motivator SS, segueixen sense agafar aire. Punt important, els vaig purgar jo, i mai havia aconseguit estabilitzar un purgat d'uns frens Magura Marta, i mira que fa anys que persevero en aconseguir-ho, podria ser aquesta la primera ocasió, i per partida doble, perquè vaig actuar sobre dues unitats de les quatre de que disposo, crec recordar. A diferència dels Shimano XTR 2007 que els he purgat tots jo també, i mai han presentat un sol problema, com a molt el primer cop de fer-ho, el del darrera l'he hagut de fer recircular dos cops, i no sempre.

El segon, el pneumàtic del darrera, el Hutchinson Python 2.1, 29" Tubeless Ready perd aire, i de forma notable, fet que fa que un cop verificat visualment si hi ha cap pèrdua, i de fer el mateix amb la vàlvula, no detecto per on ho fa.

No sé molt bé perquè ha de passar això, té líquid per evitar que passi això, de fet un Tubeless Ready a diferència d'un Tubeless, no funciona sense ell, per tant amb la vàlvula correctament muntada, amb el líquid NoTubes al dia, i una llanta Tubeless impecable, el pneumàtic hauria de mantenir la pressió.

Miraré de posar-la amb aigua, la roda sencera i mirar d'esbrinar per on es genera la pèrdua. Fa anys que no ho faig, des de l'època de les càmeres, i d'això ja fa molts anys, mai masses però.

Parlant de pneumàtics, en Colorado m'envia això:


Ahir la prudència va primar, la rauxa no, fet que fa que encara resti aturat sense sortir.

dimecres, de febrer 24, 2010

Brooks.


El meu dubte, si posar o no aquest seient a la Vicious The Motivator SS.

Per comoditat crec que podria ser una alternativa, pel tipus de bike que és, un clàssic, que coincideix totalment amb el seient en qüestió.

He llegit moltes opinions, totes positives.

Els darrers detalls per aclarir són el pes, per l'elevada xifra que presenta i en segon terme però pesant també molt el preu, el pes 360 g. el preu uns 260€, fet que fa que pensi seriosament si he de fer aquest pas, i més quan em resisteixo a seguir generant més despesa amb les bikes, però madurar si fer o no fer és "Nuñez", vull dir gratis, fet que fa que em permeti avaluar què fer o no fer.

Els propers dies podria decidir que no, els propers mesos que sí.

L'esperit.

La nova capçalera del Blog reflexa millor la idea que ha de transmetre aquest espai.

Emoció, diversió, tecnificació, preparació, planificació, predisposició, en resum, llum, molta llum, optimisme, perseverança, transparència, claredat, però per sobre de tot, molta diversió.

Entenen diversió, com a tot allò dins del MTB que pot provocar un somriure, una sensació positiva, que és el que tenim sempre entre mans a aquest espai, sempre.

L'esperit sempre ha estat aquest, i com sempre, que això sigui així porta, molta, però que molta feina, que un espai funcioni, en aquests termes, no implica que aconseguir-ho sigui el fruit d'una tasca senzilla, no és així, és tremendament complexe aconseguir-ho, i tots tenim clar que això és així.

Pensar que sempre serà una bassa d'oli aquest espai, i que si no ho és, pel fet de ser una passió, ja no si ha de ser, perquè prou complexe és el dia a dia, per a mi és un error. El que no és un error és que fer-ho bé, inicialment requereix de molta més feina sempre, arrancar un recorregut és costerut sempre, com amb les 29", arrancar costa molt i un cop agafes velocitat, la feina que tens a mantenir-la. Aquests termes els entenem tots els que estem a aquest espai, de ben segur.

I aquest espai que està en els seus inicis, ens manquen aportacions de molt llocs del planeta, qui sap si mai en tindrem d'altres galàxies, no sé jo si també tenen la sort de poder practicar el MTB, espero que sí, com deia en Colorado, "si no no tindria cap sentit ser-hi".

Nova capçalera, crec que coincidirem amb que la imatge, el que transmet ens agrada, pedalar, pedalar i pedalar, que és el que ens agrada. I això és el que manifesta, MTB, MTB, MTB.

El què veiem.


És un fet, no puc evitar de mirar i remirar, segons quins components de bike, com em passa amb segons quins elements mecànics, és una atracció que em supera.

El pinyó Chris King de la SS, per a mi, és un element que em deixa aturat, sorprès, gratament sorprès, i de quina manera, com les tuberies de ferro de la Vicious, no puc fer-hi res, i ja m'està bé, més que bé, fa uns dies he rebut un correu del proveïdor conforme el pinyó de 20 dents ja està disponible, de fet l'hauria de demanar urgent, però esperaré a rodar amb el 19. Per un tema de despesa, no vull seguir invertint més recursos amb les dues bikes, ara per ara.

Aquest element, el cog Chris King de 19 dents, és un component diferencial, és un element diferencial, el perquè, per la seva simplicitat, pel concepte que representa, per les dues coses, segurament.

Fa uns dies la pintura de la Vicous, ha passat "la prueba del algodon", en Santa Fe, un especialista en la matèria m'ha confirmat, que fora del tema que ja vaig exposar d'una tendència a esberlar-se notable, ell considera que està molt, però que molt ben pintada, si ell que és l'especialista així ho veu, senyal de que és així.

Entre això, aquesta particularitat, aquest acabat brillant intens, i la simplicitat d'aquest pinyó, resto aturat, de fet si sóc capaç de gaudir sempre com ara, no sé si em caldria sortir a rodar amb ella, és broma, però el que vull dir és que és un doble plaer, rodar-hi, i en primer terme tenir tant bones sensacions amb la Vicious.

Mateixos horitzons, diferents recorreguts.


El 2010, serà un any diferent.

El calendari biker, que és del que estic parlant, serà diferent. La manera d'enfocar aquest 2010, serà com quan vaig descobrir que hi havia teleobjectius que et permetien passar del 35 mm. al 200 mm. Per a mi va ser l'entrada a un espai diferent. Ja no et dic l'arribada a casa de l'era digital.

Per què dic això?, senzill, perquè el 2010 consolidaré el que porto anys construint, fer pel fet de gaudir del recorregut, que sempre és important per a mi, però millorant un aspecte, vaig a concentrar-me enfocant amb el 35 mm. i molt que un cop a destí l'estada sigui de somni, que sigui la realització d'un somni, el somni, de cada un d'ells, és que en tinc molts i de molt variats. Aquest any puc, i aquest any estic obligat voluntàriament a fer-ho, i amb el 200 mm. que el conjunt tingui el color que tant m'ha motivat de la Vicious The Motivator SS, així com la seva simplicitat.

L'anada al Roc per posar un exemple, sempre marxem dies abans, per la festa que fem amb els amics francesos, aquest any ho proposaré diferent, desplaçament amb avió o tren, estada a casa rural al costat del Roc i sempre dins de l'espai físic Roc, per fer realitat el propòsit que persegueixo des de fa més de deu anys, compartir l'ambient biker al 100% de la festa del Roc.

Després del Roc, Toscana 2010, aquest any res de VW, el mateix casa rural, i bike , bike i més bike, però que cada nit sigui un plaer, un descansar al 100%, i la tornada sense pensar en res, avió o tren, i cap a casa. No vull haver de preparar res de res, aquest any el tema recanvis segons com, no haurà de ser, "en ello estoy". Una mica el reflexe de la imatge d'aquella cervesa i el diari italià que us vaig posar al seu dia, però portat a la màxima expressió.

Tema Finale, bé aquest serà un recorregut que meditaré seriosament, ara mateix tots els objectius estan centrats amb 24 Hours of Moab, és la realitat a casa. De fet sóc a un pas i mig exactament de l'objectiu marcat al 2009, és a dir afrontar les properes 24 hores amb el mateix volum de sortides abans de la Ligure i aconseguir únicament una millora del meu pes, això darrer camina i molt bé, pel que la feina, la tasca per a mi titànica d'aconseguir-ho és a data d'avui un èxit, dos mesos més en aquesta línia seré on he de ser, és a dir per sota dels 69 Kg.

Amb això tot caminarà com ha de caminar, com és aconseguir gaudir al 100% de la faraònica fita de fer unes segones 24 hores.

Moltes coses estan passant a casa, moltes, des de fa dies, ja ho vaig exposar a aquest espai, properament si confirmo el tema que tant em preocupa i que em va comentar en Colorado sobre que a la Toscana a segons quina estació hi ha uns mosquits que són per enormes i pels seus efectes com granades de mà, si confirmo la seva no presència, aquest serà i ja el proper destí.

Som a on som perquè així ho volem, per això ara toca Toscana.

Si el tema no presència de les famoses granades de mà, és confirma, després de la Toscana, de rodar dia sí, dia també pels seus paratges de somni, de sopar tranquil.lament a la Piazza del Campo, del Palio di Siena, de rememorar, de respirar velles i belles rondalles pròpies del lloc en qüestió, després d'això ja parlarem de la consolidació del que serà aquest 2010.

Abans, res de res, però el que sí que sé del cert, és que 2010, és l'any de l'enlairament definitiu, no hi ha dubte, i aquest és l'objectiu d'aquest any, cap més.

Curiós avui el meu pensament de que podria sortir, després de mirar les dues bikes, impecables, posades a punt les dues, a punt per sortir, el color de la sortida és florit com els dels ametllers de casa, està clar amb quina sortiria o amb quina sortiré, oi?.

Únicament em frena la prudència, pel fort vent que fa, però no sé si serà suficient perquè no em m'enfundi el "traje de gala" i a rodar. Si ho faig, si pot més la rauxa que el seny, el 32-19 serà la combinació guanyadora. Que de fet és la que està marcant l'inici del 2010, que no és res més que evitar a totes, totes cap complexitat que no sigui realment necessària, treure pes que no entengui què hi fa, i fer ruta, ruta i més ruta, per això he perdut pes, per això la SS pesa menys de 10 Kg. ara falta el que deia consolidar, i el primer és aconseguir sortir a rodar!!!.

L'Eroica.





Bé, nous vents, coneguts, els de pedalar, la sortida del túnel certament.

I coincidint amb això en Colorado m'envia aquest link, una aventura que a casa hem fet, a un entorn de somni, on cada any aprofitem per visitar.


Quines imatges que em venen al cap, quina duresa, i pensar que el sr. Brocchi ens va dir que no tindríem cap problema per fer-la. Quasi acaba amb nosaltres aquesta ruta, al final uns 235 Km. i el desnivell no recordo si de 4.000 m. +, o de 6.000 m. +.

I el mèrit és haver-la fet en dates diferents a l'Eroica, cal molta més força de voluntat.

També he de dir que posteriorment hem mirat de fer-la el dia que la fan, i el pressupost de temps i diners de reconstruir les bikes anteriors al 1.987 fan que si bé la meva bike de carretera sí que és anterior a aquesta data, refer-la, més la bike inexistent per a la Betty, més l'equipament d'època corresponent per a l'ocasió, han fet que cada any posposem el projecte.

Però haurem de fer un pensament, serà abans o després de les 24 Hours of Moab?.

Segellador de Tubeless.

Link d'un segellador de UST, i on aporta una informació interessant.


Com és que exposa un dubte que fa anys que tinc, com és que les "llantes" de les bikes de casa presenten totes, els nervis menjats, com si les haguéssim esmolat amb un llima, d'això ja fa molt de temps que ens passa, i la veritat rodes del nivell com les de casa fan pena de veure quan treus els pneumàtics, però pena.

A aquest link exposa que és el segellant que causa aquest deteriorament de la llanta, m'he quedat aturat, i el fabricant no diu res d'aquest aspecte?.

Com tot hauríem de veure si això és demostrable, però d'entrada és una informació més a ponderar.

És un link Made in Colorado, faltaria més.

Tallboy baixant.

Poso link de la Tallboy, és un link que en Colorado m'ha enviat, normalment sempre són seus aquests links.


És curiós sembla que sigui una bike per baixar no per pujar, penso que és un vídeo del que no s'ha de fer si vols tenir molt de temps una bike de XC, clar que no salta com el company, amb cap cas pel que per baixar no suposa un problema, entenc, dic entenc perquè amb la meva Ibis sí que ho era.

dimarts, de febrer 23, 2010

Coincidències.

Coincieixo amb en Xavi Paricio amb el que exposa, amb tot el que exposa.

No coincideixo amb en Tagama, ni penso donar-lo de baixa, ni acceptar de bon grat el seu FINS AVIAT, i és més, no veig cap motiu, però cap , on et puguis sentir esmentat en l'exposició d'en Xavi a nivell de retret, bé de fet no veig que ningú es pugui sentir malament per l'exposició més que respectuosa, carinyosa fins i tot diria jo d'en Xavi Paricio, i suma a aquest fet el que fa una estona en Colorado m'ha preguntat "per quin motiu en Tagama diu que marxa?", Tagama, és evident que cada genet pot decidir no intervenir, fins i tot no cal ni esmentar que no ho farà, però ja que ho dius, crec que Tagama, la intervenció d'en Xavi mira de reconduir un tema que a ell li preocupa i que exposa amb molta, però molta calidesa, si tens una estona rellegeix les seves darreres intervencions, una en concret és la intervenció més maca que he llegit des de l'inici del nostre recorregut al foromtb, repeteixo, m'ha commogut, m'ha deixat aturat, reflexa una maduresa, un apreci per tots nosaltres que posa la pell de gallina, per aquest motiu, crec que no has de retirar-te del blog, en cap cas, i menys per l'exposició d'en Xavi, que al contrari, jo el llegeixo i penso, que val la pena en llegir-lo ser a aquest espai, pel fet de poder compartir-lo amb persones de la qualitat humana d'en Xavi.

Xavi Paricio, és un privilegi tenir-te a aquest espai. I no et desanimis, no hem pogut debatir aquesta darrera tempesta, però repeteixo, coincideixo amb el què i amb el com al 100%.

La intervenció Ninots de neu...3rd, fa que m'adoni encara més de la sort, del privilegi extrem de poder compartir amb tu converses, i més converses de les teves sortides amb la bike de carretera, Xavi en Xevi si diu el que diu, i puc afirmar-ho, no ho fa per la teva exposició, en cap cas, cap dels dos teniu aquest esperit, en cap cas.

Pot fer-ho per un conjunt de coses, que puc respectar, però el que despren la teva exposició és franc, clar i transparent, tant que pot fer mal, però per la nitidesa del missatge, no pel seu contingut.

A aquest espai, únicament la intervenció dels bolets d'en Fliper va ser retirada, i darrerament fa uns dies dues intervencions via comentaris, un tipus post, "ponte en contacto conmigo te doy mi mail" i com molt bé diu en Xavi, un segon relacionat amb el blog que esmenta, que senzillament, no procedeix pel fet que per a intervenir a aquest espai cal haver fet un recorregut dilatat entre els genets de Drac, i si bé "años A", amb aquestes persones això era així, una intervenció al foromtb, totalment fora de lloc on es feia referència a que parlar i parlar de bikes, de la rotura de la Ibis per part meva era un insult, amb la de problemes que hi havia tant importants i fent referència detallada a un problema del negoci d'aquestes persones, exposant que això sí era important, va deixar clar que era un fi de trajecte, basicament perquè a un post de bikes, del que es parla és de bikes, no dels problemes, ni conflictes personals de les persones a les que fas esment, en cap cas. I que crec que no cal que demani què fer en aquest cas, ho tinc clar, silenci i passar pàgina, és el millor.

Tagama, sobre que el que exposes, que s'hagués d'aclarir al SS, bé he de dir que jo exposo el que vull exposar, i ho faig quan "JO" penso que ho he de fer, no quan ho decideix un tercer, en cap cas, això, el de contestar al que se'm requereix ho porto fent des del dia 15 de gener i he pogut verificar que impera la lectura en diagonal, no hi ha ni una demanda de dades o arguments que un cop contestada, rebi la contesta de qui ha exigit que se li doni arguments i explicacions, ni una sola vegada, fet que fa que encara reiteri més que de la mateixa manera que l'argument ja una mica gastat, "del no tinc temps", l'he d'acceptar sense ser en cap cas un argument si no senzillament una manera de dir, "tinc d'altres prioritats", entenc que els que no utilitzem aquests arguments, podem utilitzar l'argument, "jo no tinc perquè fer el que m'indiqui cap genet", això a aquest espai no pertoca i més amb un to d'exigència, i jo sí tinc temps de llegir cada intervenció, cada comentari les vegades que faci falta, per respecte als genets i al temps que requereix cada intervenció.

Tagama, no eliminem entrades que aportin dades de bikes, les del SS, encara que així es va exposar a aquest espai i al SS, entenc que seguint amb l'argument que us he exposat, ja decidiré quan ho faig. I en cap cas es pot qüestionar aquest aspecte, i menys pels que sempre exposen que no tenen temps, bé crec que és de rebut que la resta de genets no estem ni estarem pendents de què direu per fer el que indiqueu, i de fet cerqueu un sola intervenció on s'exigeixi res, ni s'exposi un exigència ni premura amb res, fora de definir a poques hores vista, el lloc i hora del SS.

Sobre dades o no dades tècniques, bé el tema és clar, entenc Ratrasse que exposis això, la presentació de les Niner no aporta cap dada tècnica, ni un pes, ni una referència, ni cap mena de descripció dels components, tens raó en aquest aspecte, però no pluralitzis, perquè si cerques la presentació de la Vicious, veuràs que la teva afirmació no es correspon amb la realitat del blog, en cap cas.

Per recolzar l'exposició d'en Xavi, referir-se a un genet com a judes, maricon, gay, generador de desconfiança, no són termes que quan s'utilitzin per fer referència a un genet crec, o a la seva bike siguin mots generadors de res positiu, un pot fer aquests tipus de comentaris, utilitzar aquests llenguatge i fins i tot pot pensar que es pot dir tot i no passa res, però hi ha una realitat, a mi mai em podreu exposar la situació a l'inrevés, mai, sempre he estat respectuós amb vosaltres, sempre, mai he utilitzat un mot que porti a aquests tipus de confusió, i al SS, no ho vaig aclarir, pel fet que em vaig quedar aturat de que en MQL utilitzés les mateixes expressions el dia del sopar, que en Ratrasse dies abans per telèfon, concretament "amb aquesta bike ja saps on has d'anar a amb els maricons a Sitges", segurament aquestes expressions són normals per alguns genets, per Lagranevasio, són comentaris que fan els caps de colla a l'adolescència, en cap cas són admisibles entre persones adultes i menys com a bromes acceptables reiteratives, és inadmisible. Això no havia passat mai, mai.

Xavi coincideixo amb tu que el to a aquest espai ha canviat, mai ningú havia fet, ni afirmacions, ni bromes, ni desqualificacions a d'altres genets, mai, i menys a qui més temps dedica a aquest espai. I les persones adultes el que fan és davant de la possibilitat d'utilitzar mots que pugessin ser una ofensa, no utilitzar-los, el cas no ha estat així, és un error pensar que es pot dir el que et passa pel cap, un error.

I si heu d'argumentar que aquesta intervenció no està fonamentada, com a mínim aporteu dades i per respecte, dediqueu més d'una hora a ponderar i a escriure la contesta, és el mínim per a aquesta intervenció de més de dues hores, i si no teniu temps aleshores sí he de dir-vos que finalitzeu les vostres aportacions a aquests espai.

Si amb l'expsosició d'en Xavi i la meva encara hi ha arguments per a argumentar que no n'hi ha per tant, bé el tema és clar, FI DE TRAJECTE, i en aquest cas sí que estaré d'acord amb tots aquells que posin fi a les seves aportacions, milllor dit estaré encantat de que això sigui així.

Xevi, que bé que va la Vicious, que bé que va la Superlight!!!, MTB, MTB, MTB 29SS, 29SS, 29SS, i per sentat que amb la Betty i amb mi, tens i tindràs sempre a dos bons i lleials amics, sempre.

FINS AVIAT

Bé, descansar moltes vegades funciona per aclarir-nos la nostra ment, això és el que he fet avui, vaig anar a dormir i quan m'he aixecat ben aviat he donat voltes al tema i he trobat el que sembla que ha fet mal, tot i que mai va ser la meva intenció fer-lo.

Jo escric al blog per que em deixen, primer de tot, segon per passar-me ho bé, si no, no sé que collons fem aqui, i tercer per exposar temes o comentar temes d'altres amb seriositat o en broma, però sempre parlant clar, no com d'altres que et fan buscar tres peus al gat i els trobes.

Sembla que la meva intervenció del blog que vaig donar va poder ferir la sensabilitat d'algunes persones, no demano disculpes ni molt menys doncs no tinc per que fer-ho ja que en desconeixia el mal que podia fer, en tot cas l'administrador que hagués vetat l'entrada i assumpte tancat.

No crec però, que el mal estigui aquí.
L'entrada que ha degut fer que unes persones s'hagin sentit molestes està tal i com diu en Xavi amb el tema del passat dia 2-3 i 4 de febrer, potser la paraula Friki, Judes varen ser agafades en un altre sentit que jo particularment no li volia donar.
Però el que fa mal es que la persona que va venir al sopar ho podia haver exposat, doncs entenc que va ser Ell i Ella els que es varen sentir ofesos.
Tal i com va dir, recordo a la fi del sopar, "eliminaré les entrades que parlen del sopar, doncs entent que en un blog técnic de mtb no hi fan res", això no s'ha fet, en canvi si que es va fer al seu dia amb en Flipper.

Ningú perd un amic, jo de fet l'aigua bruta la torno neta molt rapidament, això és la meva feina, ni menys pel que considero jo "rabietes", d'aquestes, a casa i són cada dia, l'endemà ja no ens en recordem.

Recordaré, si us parlo amb futur, les sortides que hem fet tots junts, els sopars, les discusions i xerrades sobre mtb, recordaré les gestions del Xavi Aparicio amb el tema IBIS, gracies, doncs avui no crec que tingués un Drac Blau, no vull crear més polèmica al blog, per això i com deia al principi, dormir funciona per buidar la ment, es per això que no tornaré a escriure al blog, si l'administrador vol, em pot donar de baixa, de tant en tant i ja us ho asseguro que no serà tant assiduament com ara, aniré entrant per veure els vostres comentaris sobre mtb, sou LLIURES, sóc LLIURE només faltaria.

A tots, us dono les gracies, al BOB, la Betty per una amistat que espero que continui, ús dec molt.
De fet la vida dona molts canvis, avui fa dos mesos, la meva em va canviar, avui hi torna, es evident que no té res a veure però.....

MTB, MTB i MTB

Per cert Marçal, no t'ho havia dit: Que vé que va la BLUR, la TITUS, la NINER, la SCALPEL, la DURANCE i la MOJO SL.


Fins aviat

Ninots de Neu...3rd


Hola de nou Genets,

Nova entrada, ja que de nou el que escric es prou llarg, i el sistema rebutja que sigui un comentari.

Ritrasse:

A vegades la part bona de llegir en vertical, es aixo, gracies pel comentari de la foto, ja en penjare mes.

Respecte al teu comentari del link del Tagama, per a mi no es cap problema, nomes volia aclarir que es a l'unica persona (una persona d'aquest blog linkat va enviar una intervencio...que no va ser acceptada) que s'ha censurat. No hem explicat abans la nostra relacio previa amb aquesta gent perque no feia falta. Jo nomes ho vaig dir pel comentari de que no es deixaba parlar a gent que ho intentava, i vaig entendre que us volieu referir a aixo.

Gracies tambe per aclarar del que parlaveu Diumenge, la primera intervencio hem va fer entendre un altre cosa ben diferent.

Tagama

El link que vas possar es molt interesant, i crec que tothom ha de ser lliure d'exposar el que cregui convenient, nomes faltaria, no crec que s'hagues d'eliminar l'entrada, de fet, i torno a explicar-ho, es un problema previ a la vostra arribada, per tant no havieu de saber res a no ser que nosaltres ho us haguessim explicat...i si mes no jo no ho he fet. Per aixo no calia suprimir l'entrada. Ara be, quan una persona d'aquest blog va intervenir, senzillament no ho varem acceptar per l'historic que hem tingut amb ells...que ara no be al cas explicar. No havieu de saber qui era en TAXIDRIVER, ni ho pretenc, pero per aixo us ho explico un cop ha sortit el tema.

Referent a les entrades en general, crec que cadasqu a de seguir la seva manera de fer, aixo es el que dona pluralitat, color i riquessa al blog. A mi m'agraden tant les entrades tecniques i llargues, com les d'una sola foto, el que valoro es el que m'aporten, i tant en Lagranevasio, Colorado, el grup de Girona, en Michael o d'altres aportan tots aspectes diferents que a mi m'agraden molt.

No et desanimis, jo com en Ritrasse, penso que els temes es poden arreglar.

Ratrasse

En primer lloc aclarir que no tinc mes informacio que la que estic penjant, es evident, no m'he amagat mai, que amb en Lagranevasio m'uneix una relacio que fa que parlem sovint, a vegades aquest periodes son mes llargs, a vegades mes curts, depen, i es evident que amb vosaltres, tret de les vegades que hem parlat pel tema "reposicio Ibis" on varem parlar unes quantes vegades, la comunicacio ha estat pel blog...dit aixo, el que estic possant es el que jo veig, el que jo penso, no vull ni pretnec parlar per boca d'altres.

Jo he tornat a mirar les entrades, de nou, dues hores llegint per tornar a barrinar "el follon que he liado", i encara tinc la mateixa opinio, hi han certes entrades, que potser no era la vostra intencio, pero que crec que son massa critiques amb el que expossa el que la ha fet....i concretare, perque potser soc jo qui ho veu malament, llegiu les seguents entrades, de nou, potser soc jo qui ho interpreta aixi

"Raons o Friki? vet aqui la questio"
"I si no sempre ens quedara la 36""
"29" SS??"

Crec que es pot opinar lliurament, tothom que tenim status de "col.laborador" pot escriure i publicar quan vol, el que vol, com vol. Es cert que es pot suprimir, pero que jo sapiga no s'ha soprimit cap entrada. O potser una, no ho se, pero no crec que es pugui dir que algu ha tingut una entrada tallada per l'administrador

De nou, i referint-me als comentaris sobre l'entrada del Tagama, torno a exposar que per a mi no es una entrada dolenta, ja vaig dir que hem semblava bona, amb informacio, donant un link que pot ser interesant. Pero jo vaig lligar els vostres comentaris de que l'administrador podia no acceptar altres opinions, al fet de que s'ha tallat una entrada de una persona d'aquest blog que va intentar intervenir al nostre, res mes. Insiteixo, es evident que no hi han llistes negres, links prohibits, o res que si asembli, pero quan algu amb qui ja hem tingut una mala experiencia, fica el nas a casa nostra, sencillament li diem que no. Si al seu dia no varem donar explciacions es perque no feian falta....ara les dono per aclarar-ho, res mes.

En fi, crec que si es pot parlar i arreglar tot, com tot a la vida, jo sempre soc optimista, pero parlo per boca meva, i crec que fins aqui he arribat, les properes entrades seran per explicar les meves sortides amb la bike, a correr, potser nedant...qui sap.

Desde SC, un biker que ha liat un "pollo" de collons, pero es que ho havia de dir....una abracada ben forta a tots, i totes.

dilluns, de febrer 22, 2010

BC RACE.




Pels qui no hagin encara planificat les vacances, aquí teniu una proposta molt interessant, si ja ho sé, és una mica lluny, o molt lluny, ja ho sé a tocar de casa tenim la Transpir, que en MKL, vol convèncer a en Tagama22 a fer-la plegats, o d'altres tant o més interessants, però a vegades un somia, Moab, un dels primers, però aquesta em sembla assequible tant pel quilometratge com pel desnivell diari, i no direu que una ruta Vancouver-Whistler, 7 dies tota per corriols ...

www.bcbikerace.com

Per cert, et regalen una trolley Dakine molt bonica... , pot ser no compensa només per la trolley no. Qui sap si en MKL ho aconsegueix, també podria jo fer mitja Transpir.

Ninots de Neu...II

Hola Genets, he d'obrir una nova entrada....no hem deixa fer un comentari tant llarg a la primera !!!!

Ara si, he tornat a llegir la meva entrada, els vostres comentaris, i alguna de les entrades de les darreres setmanes que m’han donat peu a pensar com ho faig.

Abans de res, dir-vos que es evident que jo hem perdo una part important, ser a SC implica no poder quedar amb vosaltres, i per tant el que pugui dir-se, parlar-se, o esdevenir durant totes les trobades, sortides amb bike, jo m’ho perdo.

Comenco pel meu comentari de que quelcom no va be, que pel que diu en Ratrasse ha estat tambe motiu de comentari a les vostres sortides del cap de setmana, es evident doncs que tothom hem arribat a tenir un sentiment similar, i segurament hem fet un anal.lisis diferent, som com som, i es inevitable tenir visions diferents de la mateixa situacio.

Jo no parlava del fet de no participar els darrers dies, hem referia que a les darreres intervencions, les respostes eren a vegades com de critica, mes que de donar una opinio diferent. Les opinions diferents tots sabem que les tenim, la critica ben enfocada crec que tothom la accepta. Pero a mi hem sobta que des que som al blog, no havia llegit tantes critiques, com a les darreres setmanes, diguem, que vist desde casa meva a SC, diria que el tema 29” ha creat mes problemes dels que sembla....pero repeteixo, jo hem perdo tota la part del que parleu, de les vostres trobades, dels vostres sopars.

Tagama, com dius, no hem referia a la competicio quan montem amb la bike, rodem rapid, i als creuaments ja esperarem si fa falta.....jo parlava mes de la sensacio que el tema 29” ha portat per a mi, sembla, quan llegeixo mes d’una entrada, que es critica d’una manera que no sempre es pot entendre com “de bon rotllo”, malgrat tot m’agrada llegir-te de nou, i saber que si haguessis fet alguna (jo tambe n’he fet) han estat sense cap intencio de fer res mes que exposar la teva opinio. Del tema resum mensual, aqui jo hem perdo, pero de nou no es el que jo parlava, hem sembla que es bo que molta gent hi participi, sigui diaria, setmanal o mensualment...tant fa, la questio es sumar.

Fa un temps varem decidir sortir del Forum, i crear un espai diferent, on els que hi som ens podem expressar lliurament, com diu en Tagama, on a mes som prou grans com per dir el que pensem, i si hi ha problemes explicar-los, amb aixo estic totalment d’acord amb tu.

De la mateixa manera, dir que si varem crear un blog, es perque voliem un blog, un espai on no tothom pogues entrar quan volgues, sino que fos controlat per nosaltres, hagues estat incongruent amb la nostre intencio crear un forum, doncs llavors no feia falta sortir d’on erem. I que li passa a un blog, que te limitacions, es cert, ningu que no sigui del blog pot escriure, o si ho pot fer, pero no sera publicat fins que l’administrador ho llegeixi. No tinc ni idea de si hi han hagut gaires entrades d’aquest estil, pero si les hi han hagut, hi s’han limitat, es evident que es per raons clares. De la mateixa manera que aportacions positives, sempre seran benvingudes, i dubto que ningu les limiti.

Respecte aquest tema, i potser llegeixo entre lineas el que voleu dir, jo nomes he vist una entrada que ens portaria cap a “persones externes” al blog, i no se si aquestes han volgut entrar al nostre. La entrada es d’en Tagama (i hem sembla una bona entrada), es la que possa un link a un blog del IBIKE MECHANIC.

Ratrasse, jo no se si et refereixes a aquesta entrada com la de gent que ha volgut participar i no han pogut fer-ho, si es aixi, i sense saber res del que passa a l’altre banda del “charco”, dir-te que quan vaig obrir el link, per sorpresa meva portava a un blog, que no havia llegit mai, i que el porta una gent amb la que ja ens varem relacionar quan estavem al ForoMTB, crec que molt abans de que us coneguessim. Si aquesta gent vol entrar al nostre blog, jo donno la meva opinio, ben clara, no els vull a casa meva...i considero que tots tenim dret a opinar, pero jo ja en vaig tenir prou d’en TAXIDRIVER al Foro, no el vull veure ni en pintura al nostre blog. Ara be, acceptare el que decidim entre tots.

A part d’aixo, jo no en veig res mes, aquest son els temes que jo volia comentar, als que hem referia, ara amb mes detalls. Es a dir, i vist desde la meva perspectiva:

1.Crec que segurament sense voler arribar-hi, s’ha portat tot cap a un punt on les critiques, o opinions diferents, s’han expossat de tal manera que potser a mi hem semblen mes ofensives del que es pretenia

2.Les aportacions externes crec que han de ser acceptades-controlades, es l’esperit del blog, obert amb limitacions. Per dir-ho d’una manera mes clara, es com seguir una linea editorial d’un diari, si jo soc del AS, dificilment podre escriure a l’SPORT o a EL MUNDO DEPORTIVO. Si captem gent que lliga amb la nostra manera de fer, perfecte, si no es aixi, sencillament no publiquen amb nosaltres.

M’agradaria haver-me explicat prou clar, si no ho he fet, continuem partant, que per aixo tambe varem crear el blog.

Desde SC, d’un Genet al seu despatx

Belfast (21-02-2010)

The winter hasnt gone yet. I would love to see a dusty trail.

diumenge, de febrer 21, 2010

Ninots de Neu




Hola Genets,

De nou la nit arriba a SC, i al mateix temps que vosaltres dormiu, jo hem preparo per llegir el blog, sopar una miqueta, repassar la prensa….en fi, seguir connectat al món que és a l’altre banda del “charco”

Aquest darrers caps de setmana han donat per a molt, el ritme de bike torna a ser el de Manresa, amb sortides constants, i a falta del canvi d’hora que permeti tornar de nou al Donaldson, les sensacions son que arribaré amb molt millor forma que l’any passat. De fet aquest és el primer objectiu per poder realment estar a les TRI que vull.

El temps, malgrat tot, sembla que ho vulgui posar difícil, ha plogut molt, ha nevat, ha fet fred, però res a aconseguit aturar-me, i això es una de les més bones sensacions que he tingut. Dissabte passat, vaig sortir després de que la nit anterior fes una nevada impressionant, i que SC girés cap a un color blanc no habitual a aquestes latituds. Aixecar-se i veure que tot l’entorn és blanc, hem va transportar a Guils, i suposo que això hem va recordar les meves sortides d’esquí de fons...així que sens dubte, i vist que la previsió del dia era de sol i temperatures pujant, vaig decidir abrigar-me prou per sortir a rodar.

La veritat, es que la sortida va ser de les millors que he fet mai, rodar amb una carretera prou neta (sembla mentida que bé estaven malgrat la neu), amb els voltants nevats, va ser tota una sensació, fred a la cara, cos prou calent com per rodar àgilment, cames que no volien para de rodar, un sol que escalfava prou per fer-me avançar milles sense cap intenció de tornar. Els voltants eren una barreja de neu, herba, aigua....i la carretera increïblement seca excepció feta d’alguna clapa de neu i gel a zones d’ombra. La gent hem mirava com qui mira quelcom excepcional, tothom jugava amb ninots de neu...jo me’ls mirava, pensant que malgrat tot, acabarien desdibuixats pel astre Rei.

Diumenge, tant sols 24 hores després de la nevada, semblava un altre país, semblava que la neu fos un record efímer, amb només petites traces als volts mes ombrívols, quin contrast amb la sortida del Dissabte...era com haver viatjat a un altre indret per evitar el fred. La sortida va començar amb una sorpresa de la natura, d’aquelles que et dona molt de tant en tant, i que estan reservades a moments màgics. Sortia de casa, baixant per Jonesville, el meu ritme encara era lent, escalfant, i el fons d’un tram de baixada, que acaba amb una gir a esquerres passant per un pont i començant a pujar, un petit grup de Cérvols va passar per davant meu, van ser set, la meva bike va perdre velocitat, per acabar aturada al costat del petit grup, ells hem miraven i jo a ells. No fugien, suposo que estan prou acostumats a veure gent, però la sensació de ser un privilegiat, de saber-me rodant a un indret únic, va fer que de nou hem sentis al 100%.

Durant tota la setmana, intents de sortir, però sense èxit, dimarts massa fred per fer nocturna, la resta combinació de pluja o fred que feia inviable un sortida de tarda, fins que cap al divendres de nou el bon temps, ara ja primaveral, temps autèntic de SC, han fet que de nou aquest cap de setmana hagi pogut sortir a rodar pels meus circuits, ara si, gaudint del sol i el bon temps, sense les calors extremes que arribaran més endavant.

Les sensacions sobre la bike són cada vegada millors, més seccions on per passar una pendent la decisió es posar-me d’en peus, en comptes de baixar un pinyó, on el ritme aeròbic dona pas a un gaudi sense poder aturar-me. Son sortides curtes, però de moment el que vull es acumular milles a ritmes aeròbics, ja arribarem a moments més explosius necessaris per competir.

En fi, volia explicar-vos tot allò que porto fent els darrers dies, comparant les meves sensacions amb les vostres amb les 29”, seguint les vostres entrades, els vostres comentaris, les vostres opinions....i aquí arribo a un punt que hem neguiteja, a un punt que rodant Dissabte passat envoltat de neu, vaig tenir la sensació de que m’afectava massa.

Acabava de llegir el blog, però hi havia quelcom que no rodava tal com jo entenc ha de ser el blog. Li donava voltes, sense saber ben bé el perquè, que hi havia que no m’agradava, però sabent que hi havia quelcom. I rodant vaig veure el perquè, no es la primera vegada que rodant sol amb la bike, veig clarament allò que buscava, la solució a allò que m’amoïna, i crec que es fet directament relacionat amb la tranquil•litat que hem dona, amb la sensació de llibertat, de concentració.

Crec que quan varem decidir obrir el blog, la via era clara, l’entorn, el que volíem, l’entorn de respecte, de saber que a casa nostra entra qui volem, quan volem, no tothom i no quan els hi sembli. Som uns privilegiats amb el tema bike, i hem decidit tenir un indret on exposar de manera diferent, el nostre estil no es el d’un Foro o Forum, i segurament per això varem acabar sortint d’allà. Ser a l’altre banda del “charco” sempre hem dona un temps de reflexió, vosaltres dormiu, i jo tinc tot el temps del món per seguir les vostres entrades, sabent que no hi tornareu com a mínim fins unes quantes hores més tard. Rodant amb la bike, veient la gent jugar amb la neu, fent els seus ninots de neu, efímers, vaig veure passar per davant meu la historia del nostre grup, ens vem trobar al un indret, i ja en som dos passos més enllà, i no hi som per casualitat, som perquè hi ha hagut una voluntat, un esperit, una direcció. Per sobre de tot, hi ha hagut el respecte a les aportacions de tots els que hi hem estat, hi som o hi serem.

Miro enrere, veig un inici, veig un fil conductor, i m’agrada. Explicar les nostres vivències, les nostres sortides, les nostres bikes, les nostres idees, la nostra manera de viure la bike, els projectes, en fi, tot....i sempre aplaudint, acompanyant, guiant, o a vegades dient que no, però sempre amb total suport.

Les darreres entrades no hem transmeten això, i no sé perquè, vosaltres sou a Catalunya, i jo, a l’altra banda llegeixo que quelcom no rutlla com hauria, us llegeixo i quelcom hem diu que no, que no va com hauria d’anar. Veig entrades molt bones, i comentaris on es desprèn crítica....o potser es que ho llegeixo jo així. Veig que el fil no cus com ho feia, veig que en comptes d’animar-nos, sembla que estiguem competint....o potser es que m’ho sembla a mi.

En fi, segurament hem direu que no, que estic equivocat, i que potser son les meves impressions, i m’agradaria que fos així. I es que rodant a SC, envoltat de ninots de neu, el meu cap va veure clar, que tot el que no està a l’entorn on toca, es desfà com la neu....i si volem el nostre entorn, haurem de lluitar perquè no sigui un ninot de neu.

From SC, Xavi Paricio, un Genet que volia explicar el que llegeix.

dimecres, de febrer 17, 2010

Ritme frenètic de les 29"

Impressions de les 29" vistes des de enrere, (això si esperant que arribi la meva, una AIR9 en color verd i rígida 100%) degut a que semblen que porten una marxa més ràpides que els que anem amb les 26".Aquest diumenge sortida amb les tres NINER EMD9 de ritrasse, tagama22 i ratrasse, a l'hora de les pujades havia d'esforçar-me més per poder seguir el ritme que portaven les 29" ja que imposen un ritme més alt, els veus que es posen drets i van menjant camí i es van marxant. La sorpresa és quan vam decidir fer la baixada, jo anava amb la SC Blur LT i no notava que ells fossin amb rígida 100%, baixàvem igual de ràpids que amb les dobles.No m'estranya el resultat dels americans a les 24 hores Finale Ligure, amb aquest ritme .....Ja queda menys per a que pugui experimentar aquestes sensacions d'anar en una 29" 100% rígida. Dia clau 23 de febrer arriba el quadre i la forquilla al port de BCN i apartir d'aquest moment fer el seguiment per poder anar -lo a buscar i sumar una 29" més a les sortides mtb.