Retrobament.

És el que hem fet en Santa Fe i Lagranevasio, aquest dissabte.

Feia mesos que no sortíem a fer corriols els dos, aquest cap de setmana ha estat el primer després de mesos de rodar per senders no coincidents.

Tr@il et deuries sentir més que bé el dissabte, perquè el que vàrem fer, va ser rodar i rodar per part del corriol per on em vas portar fa pocs dies, ho dic perquè tota l'estona el comentari va ser " Tr@il quin privilegi que ens portis a rodar per aquests senders de dos pams".

La veritat és que ja fa deu anys, que sortim a rodar junts amb en Santa Fe, que ja és tota una època, de fet això serà a l'octubre, ara són nou anys tocats, ben tocats.

Després dels dotze primers quilòmetres, un bon esmorzar, això abans d'iniciar els primers corriols, decisió presa per afrontar les properes hores entre senders sense les ganes de devorar un bon àpat, això va ser i va ser perfecte, perquè quina manera de gaudir metre a metre de cada corriol, de cada sender, a ritme, a bon ritme, però sense anar direcció a l'esmorzar, que també està més que bé, però millor encara rodar després d'haver-ho fet. Com sempre amb molta conversa, i moltes rialles, més encara, passant un matí dels que fan que tinguis ganes de tornar a sortir tot seguit entres a casa.

En aquesta ocasió en Santa Fe, no venia amb el seu tàndem Santa Fe, difícil ho tenia perquè venia sol, però sí que va venir amb una clàssica rígida 100% amb 3x9, que va fer conjunt amb la Vicious.

De fet que ho tingués difícil, amb en Santa Fe no vol dir un impossible. Per posar-vos un exemple, a una èpica-èpica a ple estiu, amb sortida a les vuit del matí i tornada ja cap a la caiguda del sol, quan el sol picava més, quan no sabíem a on posar-nos de la calor que feia, quan pensàvem coses que no s'han de pensar mai, en Santa Fe obra la seva motxilla i treu tres Coca Coles ben fresquetes, sí, sí, fresquetes, embolcallades amb un bon aïllant.

No són detalls que és puguin oblidar mai.

El que dèiem, bon esmorzar passada la primera hora de rodar cada un en solitari per trobar-nos per rodar, i a gaudir d tres hores de senders, per després tornar a enfilar cap a casa per pista rodadora "VINT".

Aturada prèvia, a que cada un reinicies la tornada a les seves respectives cases, per fer una Cola i unes patates fregides a LA RIBES, una casa que han restaurat com a restaurant al costat de l'autopista sortint de Mataró des del PUNT ROMA direcció Premià pel Camí del Mig, millor dit el que en queda d'aquest. I després sí, ja tornada cap a casa, encara dotze quilòmetres ben bons de pista planera, de fet amb la SS, res és planer però la tornada per les Cinc Sènies no pot ser catalogada de cap més manera, PLANERA.

Equipament també de primavera, aquest cop com a única diferència vers les darreres sortides, amb unes punteres de protecció per les SIDI contra el fred, que van fer la seva feina, i molt bé, perquè tot i no fer fred, tampoc era un dia per passar calor. El 100% del temps amb "l'armilla".

Un detall a remarcar, he portat uns guants nous que als darrers quilòmetres els he guardat a una de les bosses del jersei, quin mal que em feien, però quin dolor, avui ja els he fet fora de casa, i mira que són per l'aspecte "els guants", us poso el model en concret, Sombrio Jackal. I no és per la talla petita o grossa, si no pel material del seu interior amb que estan fabricats, que fa que llagui les articulacions dels dits al agafar amb força el manillar.

L'alimentació, esmorzar, truita de formatge, cafè amb llet, dos, i una barreta de gust de xocolata de 195 Kcal a les tres hores.

Recanvis, clau multi-funció, càmera de 29", un joc de pastilles de fre, una vàlvula UST, gruixos per la pinça de fre, pin per la cadena, manxa, i un quit de "parxes".

Quilòmetres totals 50 tocats, desnivell 900 m. +, molt tocats.

Les sensacions després d'una bona dutxa, i encara avui passades ja les 48 hores ben bones, són de fatiga muscular, res en concret em fa mal, però sí que la sensació és de que el límit és proper, molt proper, caldrà perseverar amb més temps de dedicació amb els estiraments.

Ahir descans, avui també, però pel temps que fa, neva i de quina manera a casa, amb quina intensitat, restem a casa, silenciosos, veien com l'espai ve ple de flocs de neu, de milers i milers de punts blancs que fan que restar a casa sigui un imperatiu, tot i que les ganes de sortir a rodar pels corriols de darrera de casa em diuen que demà podria ser una jornada perfecte per sortir a rodar, no ho sé del cert, demà sí.

MTB, MTB, MTB.

El què veiem.

És un fet, no puc evitar de mirar i remirar, segons quins components de bike, com em passa amb segons quins elements mecànics, és una atracció que em supera.

El pinyó Chris King de la SS, per a mi, és un element que em deixa aturat, sorprès, gratament sorprès, i de quina manera, com les tuberies de ferro de la Vicious, no puc fer-hi res, i ja m'està bé, més que bé, fa uns dies he rebut un correu del proveïdor conforme el pinyó de 20 dents ja està disponible, de fet l'hauria de demanar urgent, però esperaré a rodar amb el 19. Per un tema de despesa, no vull seguir invertint més recursos amb les dues bikes, ara per ara.

Aquest element, el cog Chris King de 19 dents, és un component diferencial, és un element diferencial, el perquè, per la seva simplicitat, pel concepte que representa, per les dues coses, segurament.

Fa uns dies la pintura de la Vicous, ha passat "la prueba del algodon", en Santa Fe, un especialista en la matèria m'ha confirmat, que fora del tema que ja vaig exposar d'una tendència a esberlar-se notable, ell considera que està molt, però que molt ben pintada, si ell que és l'especialista així ho veu, senyal de que és així.

Entre això, aquesta particularitat, aquest acabat brillant intens, i la simplicitat d'aquest pinyó, resto aturat, de fet si sóc capaç de gaudir sempre com ara, no sé si em caldria sortir a rodar amb ella, és broma, però el que vull dir és que és un doble plaer, rodar-hi, i en primer terme tenir tant bones sensacions amb la Vicious.

29" SS o 29" Trail King 1x10.

És que jo 100 % rígida la veig com a SS, 1x1, i 3x9 hi veig la Tallboy, pel pes i per ser una doble de 2,240 Kg. crec recordar.

Jo la 29" semirígida lleugera de 3x9 avui a la matinada no la veig, sí però, la 100% rígida 29" SS., no dic rodant com una semirígida en cap cas, potser és massa pensar que hi podria rodar, però Colorado, miro fotograma a fotograma, i sí que surto amb la 100% rígida 29" SS i a més, ho faig amb un somriure enorme.

Puntualment, amb molta força, sí que també surto als fotogrames amb la Trail King, però la informació de que no contesta Willits als correus d'en Colorado, ja hi posa una llum que em recorda a la meva etapa Ibis, tot i que puc esperar unes hores més, a veure si respira.

I la Willits la veig siguent 100% rígida tant amb 1x1 com amb 1x10, per un motiu, m'agrada tant com la Ibis, les bikes més maques que s'han construit els darrers anys, no m'oblido de la Tracer.

Per aquest motiu acceptaria una rígida 100% com a bike definitiva sí fos la Trail King, fins i tot amb una White Brother Magic-29 80 mm., també seria per a mi la bike, no per prestació pura, però com amb la Ibis abans de provar-la, és un pas que el veig, fora d'aquesta passo directament a la TallBoy, i ja he exposat on som amb aquesta.

Com que no hi ha Tallboy, i la Trail King esperan, bé ara a la matinada de diumenge, sóc mirant el podi, la Vicious a sobre i la Trail King sembla que vol caure, però no, encara hi ha dos N1, però la Vicious agafa una mica més de tarima, a veure que respira la gent de Willits.