Ninots de Neu

Hola Genets,

De nou la nit arriba a SC, i al mateix temps que vosaltres dormiu, jo hem preparo per llegir el blog, sopar una miqueta, repassar la prensa….en fi, seguir connectat al món que és a l’altre banda del “charco”

Aquest darrers caps de setmana han donat per a molt, el ritme de bike torna a ser el de Manresa, amb sortides constants, i a falta del canvi d’hora que permeti tornar de nou al Donaldson, les sensacions son que arribaré amb molt millor forma que l’any passat. De fet aquest és el primer objectiu per poder realment estar a les TRI que vull.

El temps, malgrat tot, sembla que ho vulgui posar difícil, ha plogut molt, ha nevat, ha fet fred, però res a aconseguit aturar-me, i això es una de les més bones sensacions que he tingut. Dissabte passat, vaig sortir després de que la nit anterior fes una nevada impressionant, i que SC girés cap a un color blanc no habitual a aquestes latituds. Aixecar-se i veure que tot l’entorn és blanc, hem va transportar a Guils, i suposo que això hem va recordar les meves sortides d’esquí de fons...així que sens dubte, i vist que la previsió del dia era de sol i temperatures pujant, vaig decidir abrigar-me prou per sortir a rodar.

La veritat, es que la sortida va ser de les millors que he fet mai, rodar amb una carretera prou neta (sembla mentida que bé estaven malgrat la neu), amb els voltants nevats, va ser tota una sensació, fred a la cara, cos prou calent com per rodar àgilment, cames que no volien para de rodar, un sol que escalfava prou per fer-me avançar milles sense cap intenció de tornar. Els voltants eren una barreja de neu, herba, aigua....i la carretera increïblement seca excepció feta d’alguna clapa de neu i gel a zones d’ombra. La gent hem mirava com qui mira quelcom excepcional, tothom jugava amb ninots de neu...jo me’ls mirava, pensant que malgrat tot, acabarien desdibuixats pel astre Rei.

Diumenge, tant sols 24 hores després de la nevada, semblava un altre país, semblava que la neu fos un record efímer, amb només petites traces als volts mes ombrívols, quin contrast amb la sortida del Dissabte...era com haver viatjat a un altre indret per evitar el fred. La sortida va començar amb una sorpresa de la natura, d’aquelles que et dona molt de tant en tant, i que estan reservades a moments màgics. Sortia de casa, baixant per Jonesville, el meu ritme encara era lent, escalfant, i el fons d’un tram de baixada, que acaba amb una gir a esquerres passant per un pont i començant a pujar, un petit grup de Cérvols va passar per davant meu, van ser set, la meva bike va perdre velocitat, per acabar aturada al costat del petit grup, ells hem miraven i jo a ells. No fugien, suposo que estan prou acostumats a veure gent, però la sensació de ser un privilegiat, de saber-me rodant a un indret únic, va fer que de nou hem sentis al 100%.

Durant tota la setmana, intents de sortir, però sense èxit, dimarts massa fred per fer nocturna, la resta combinació de pluja o fred que feia inviable un sortida de tarda, fins que cap al divendres de nou el bon temps, ara ja primaveral, temps autèntic de SC, han fet que de nou aquest cap de setmana hagi pogut sortir a rodar pels meus circuits, ara si, gaudint del sol i el bon temps, sense les calors extremes que arribaran més endavant.

Les sensacions sobre la bike són cada vegada millors, més seccions on per passar una pendent la decisió es posar-me d’en peus, en comptes de baixar un pinyó, on el ritme aeròbic dona pas a un gaudi sense poder aturar-me. Son sortides curtes, però de moment el que vull es acumular milles a ritmes aeròbics, ja arribarem a moments més explosius necessaris per competir.

En fi, volia explicar-vos tot allò que porto fent els darrers dies, comparant les meves sensacions amb les vostres amb les 29”, seguint les vostres entrades, els vostres comentaris, les vostres opinions....i aquí arribo a un punt que hem neguiteja, a un punt que rodant Dissabte passat envoltat de neu, vaig tenir la sensació de que m’afectava massa.

Acabava de llegir el blog, però hi havia quelcom que no rodava tal com jo entenc ha de ser el blog. Li donava voltes, sense saber ben bé el perquè, que hi havia que no m’agradava, però sabent que hi havia quelcom. I rodant vaig veure el perquè, no es la primera vegada que rodant sol amb la bike, veig clarament allò que buscava, la solució a allò que m’amoïna, i crec que es fet directament relacionat amb la tranquil•litat que hem dona, amb la sensació de llibertat, de concentració.

Crec que quan varem decidir obrir el blog, la via era clara, l’entorn, el que volíem, l’entorn de respecte, de saber que a casa nostra entra qui volem, quan volem, no tothom i no quan els hi sembli. Som uns privilegiats amb el tema bike, i hem decidit tenir un indret on exposar de manera diferent, el nostre estil no es el d’un Foro o Forum, i segurament per això varem acabar sortint d’allà. Ser a l’altre banda del “charco” sempre hem dona un temps de reflexió, vosaltres dormiu, i jo tinc tot el temps del món per seguir les vostres entrades, sabent que no hi tornareu com a mínim fins unes quantes hores més tard. Rodant amb la bike, veient la gent jugar amb la neu, fent els seus ninots de neu, efímers, vaig veure passar per davant meu la historia del nostre grup, ens vem trobar al un indret, i ja en som dos passos més enllà, i no hi som per casualitat, som perquè hi ha hagut una voluntat, un esperit, una direcció. Per sobre de tot, hi ha hagut el respecte a les aportacions de tots els que hi hem estat, hi som o hi serem.

Miro enrere, veig un inici, veig un fil conductor, i m’agrada. Explicar les nostres vivències, les nostres sortides, les nostres bikes, les nostres idees, la nostra manera de viure la bike, els projectes, en fi, tot....i sempre aplaudint, acompanyant, guiant, o a vegades dient que no, però sempre amb total suport.

Les darreres entrades no hem transmeten això, i no sé perquè, vosaltres sou a Catalunya, i jo, a l’altra banda llegeixo que quelcom no rutlla com hauria, us llegeixo i quelcom hem diu que no, que no va com hauria d’anar. Veig entrades molt bones, i comentaris on es desprèn crítica....o potser es que ho llegeixo jo així. Veig que el fil no cus com ho feia, veig que en comptes d’animar-nos, sembla que estiguem competint....o potser es que m’ho sembla a mi.

En fi, segurament hem direu que no, que estic equivocat, i que potser son les meves impressions, i m’agradaria que fos així. I es que rodant a SC, envoltat de ninots de neu, el meu cap va veure clar, que tot el que no està a l’entorn on toca, es desfà com la neu....i si volem el nostre entorn, haurem de lluitar perquè no sigui un ninot de neu.

From SC, Xavi Paricio, un Genet que volia explicar el que llegeix.