Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de febrer 24, 2010

L'esperit.

La nova capçalera del Blog reflexa millor la idea que ha de transmetre aquest espai.

Emoció, diversió, tecnificació, preparació, planificació, predisposició, en resum, llum, molta llum, optimisme, perseverança, transparència, claredat, però per sobre de tot, molta diversió.

Entenen diversió, com a tot allò dins del MTB que pot provocar un somriure, una sensació positiva, que és el que tenim sempre entre mans a aquest espai, sempre.

L'esperit sempre ha estat aquest, i com sempre, que això sigui així porta, molta, però que molta feina, que un espai funcioni, en aquests termes, no implica que aconseguir-ho sigui el fruit d'una tasca senzilla, no és així, és tremendament complexe aconseguir-ho, i tots tenim clar que això és així.

Pensar que sempre serà una bassa d'oli aquest espai, i que si no ho és, pel fet de ser una passió, ja no si ha de ser, perquè prou complexe és el dia a dia, per a mi és un error. El que no és un error és que fer-ho bé, inicialment requereix de molta més feina sempre, arrancar un recorregut és costerut sempre, com amb les 29", arrancar costa molt i un cop agafes velocitat, la feina que tens a mantenir-la. Aquests termes els entenem tots els que estem a aquest espai, de ben segur.

I aquest espai que està en els seus inicis, ens manquen aportacions de molt llocs del planeta, qui sap si mai en tindrem d'altres galàxies, no sé jo si també tenen la sort de poder practicar el MTB, espero que sí, com deia en Colorado, "si no no tindria cap sentit ser-hi".

Nova capçalera, crec que coincidirem amb que la imatge, el que transmet ens agrada, pedalar, pedalar i pedalar, que és el que ens agrada. I això és el que manifesta, MTB, MTB, MTB.

3 comentaris:

  1. A mi el que m'agrada es la Betty :-)

    ResponElimina
  2. Normal, Xavi, normal.

    A aquesta foto la Betty duia unes divuit-dinou hores en bike, donant voltes al circuit de la Ligure, i podràs veure que s'ho estava passant d'allò més bé, no puc dir res més que restar en silenci amb aquesta imatge, per a mi és la imtage.

    Mostra un esperit, una manera de fer, de ser, on tot és del color de les grans gestes èpiques, on l'emoció és tant fora d'escala, que et sobreposes a totes les dificultats sempre, on com a la imatge, encara tenia que rodar sis hores més i en cap cas ho diries.

    Si no és pel dorsal, per l'aspecte dirires que és una sortida d'un matí entre corriols, i en cap cas és així, va ser per a mi el més dur que he fet, després de les Guilleries del 2.006, 24 hores és l'experiència més radical que he fet mai.

    És que quan tot de cop veus que surt el sol, després de rodar i rodar a la nit, és el millor moment de tots, és com descobrir el color, est a un espai en blanc i negre, com quan vaig veure les primeres imatges a color a la televisió, i de cop entres a un univers ple de color.

    Una injecció d'energia, la que et dóna veure sortir el sol, que et dóna forces per tornar a gaudir del significat del moment, ser a les 24 Ore Finale Ligure.

    ResponElimina
  3. Sincerament, m’agrada el que veig, una imatge amb molta força, després de pedalar tantes hores, encara m’ho estava passant bé, que no vol dir que no patís, no, no, el patiment també hi era, però la il.lusió, les ganes de fer-ho i de fer-ho bé, pensar en tot el camí fet per ser-hi fa que quan comencis treguis forces per no parar, no parar de pedalar i no parar de passar-t'ho bé. El que més greu em va saber de les 24hores de Finale Ligure va ser justament que només duressin 24 hores!
    A Finale, com a tants altres llocs,i com ja s'ha exposat en altres ocasions, no era tan important el què sinó amb qui, nosaltres hi érem, i un cop allà ser-hi significava gaudir, gaudir del moment sense oblidar que abans ja havíem gaudit pel fet de saber que hi seríem i a l’endemà gaudiríem perquè hi havíem estat i pel que haurà de venir.

    Un dia darrera l’altre dono gràcies, gràcies que el meu home m’encomanés la passió per conduir la màquina perfecte, i que encara ara, dia a dia em faci descobrir que apreciar els petits detalls de la bike la converteixen en una companya de ruta sempre a punt per donar-nos satisfaccions.

    M’afalaguen els vostres mots, gràcies, aquesta imatge no és res més que l’efecte visual d’allò que vosaltres transmeteu.

    Visca l’MTB!!!

    ResponElimina