Entre el ser rigurós i el no ser-ho.

La Santa Cruz Superlight la bike que va rodar i rodar sense una sola incidència a les 24Ore Finale Ligure.

És una qüestió curiosa, avui hores després de finalitzar la posta a punt de la Yeti ARC, de la Santa Cruz Superlight i de la Vicious The Motivator SS, que dit així sembla un pas més, però que passades les hores t'adones que la inversió en temps és faraònica, que la dedicació és un "mix" de molt de pensar i molta ma d'obra, on el resultat final ve determinat per la combinació d'aquests dos factors, això dit així sembla fàcil d'entendre, però la realitat és un xic més complexa.

La realitat és difícil de veure de forma clara, una cosa és el que veiem, altra la que vivim, i altra molt diferent és entendre el que realment està passant.

Ahir deixant impol.luta la Superlight, després de moltes i moltes sortides amb els genets de Girona i amb el genets de Bordils, t'adones que feia mesos que no li dedicava el temps que cal per deixar-la com ha de ser, per ser la meva bike. I no li dedicava aquest temps, per l'emoció que tens quan quedes per rodar amb d'altres genets, és que ser-hi és el que per a mi és important, i el fet de rodar i rodar amb d'altres genets que tenen temps per rodar amb tu, fa que els detalls de la meva bike passin a segon terme, normalment, per no dir sempre, tothom té una agenda molt i molt plena i això marca la diferència del ser o no ser.

Ahir fent detall a detall, la meva bike, en primer terme netejant les barres de la SID WC i el Fox RP23, així com de la transmissió, pinyó a pinyó amb la punta plana d'un menut desllorigador, de fer el mateix amb els rodets del canvi i els plats, de passar- hi el raspall posteriorment, de repassar eslavó per eslavó la cadena, per després amb una lleugera pluja d'aigua amb forma d'espurneig, per estovar totes les cireres d'arboç dels darrers mesos, amb el secar posterior amb un drap molsut, de verificar els pneumàtics centímetre a centímetre, d'adonar-me dels forats, molts, que té el Maxxis Monorail davanter, de veure quina guerra que porta el del darrera un Maxxis Crosmark que ja ve de la Ibis, de mirar l'estat de les pastilles de fre, de comprovar que encara poden tant pneumàtics com pastilles afrontar unes quantes sortides més, de finalment posar un oli especial a canvi, desviador i manetes de fre, d'eixugar la cadena acuradament i posar-l'hi el Finish Line d'hivern i tornar-la a eixugar encara amb més perseverança.

Ahir després de fer tot aquest procés t'adones que cada pas, cada decisió precedeix a un recorregut on experimentes sensacions, una darrera d'una altra i on molts cops t'adones i d'altres, els que menys, no ho veus, que res és perquè sí, tot té els seus motius, i quan et sembla que no és així, és perquè no vols veure el perquè de tot plegat, o perquè senzillament no toca que ho vegis i has de viure-ho sense entendre massa bé res.

Posar un disc de 180 mm. a la Superlight és una decisió presa des del criteri de l'estalvi, era la millor opció per seguir amb els frens que fa tant de temps que fan camins amb mi, altra cosa és que amb la Ibis ja vaig posar 180 mm. i la veritat frenava massa, serà sortir i veure si ara també és així, i si ho és, caldrà pensar que no havia de ser, ara però animat a rodar amb la Superlight tal com està ara mateix.

El que deia, no ser rigorós amb la posta a punt de la bike, sortint pel Gironès, té les seves avantatges i poder disposar de temps ara per a poder fer el manteniment de la joia, també té les seves sensacions gratificants.