Avui nova entrada en Català, la raó es ben sencilla, ahir varem tenir trobada de Catalans a Greenville, un grup reduit però ben avingut, que aprofitar de poder parlar la seva llengua mentre gaudeix d'un bon soparet. El grup format per l'Alba (la meva jefa), la Lourdes, la Carme, i l'Ivan, amb les seves respectives parelles en Wayne (que parla un català perfecte), en Rob...aquest quasi res...i la Megan, vem disfrutar d'una bona taula, regada amb vi....i com no podia ser enys, "beer"...es que he de continuar liderant la taula.....no fos cas.
De fet, un cop explico això, que no te res a veure amb el tema d'aquest Blog, he de canviar inmediatament a aquest matí, amb una sortida camí del Triathlon....hem comneçat fent una mica de "duatló". De fet la sortida ha estat força bona, el dia era fred al matí, però un sol imponent ha escalfat ràpidament l'ambient, i en tornar a casa la temperatura era perfecte per fer sport.
Hem sortit de nou amb equipament blanc i negre, però avui no era l'equip Gore Bikewear, sino el Castelli, això si, ben protegit per termics Gore tant als braços com a les cames. Per començar 20 milles de road bike, més o menys uns 33 KM, fent un buce que tinc ben controlat a prop de casa, i que hem permet controlar el "meu estat de forma", el resultat, amb una sortida bàsicament aeròbica, ha estat força bó, i els 33 KM han caigut en poc mes d´una hora i 15 minuts.
Un cop arribat de nou al punt de sortida...el garatge de casa meva...canvi de sabates i a correr una estona, acompanyat d'en Google, el meu gos....perfecte per marcarme un ritme suau de correr, que a ell li permet trotar suament. Hem fet una volta sencera a la urbanització, de fet no gare cosa, poc més de mitja horeta corrent, però prou per anar acumulant, i sobretot, per fer la combinació bike-correr que a vegades es tant perillosa, donçs carregues de forma molt diferent les cames.
En fi, anem camí del TRI, però de moment pel DUATLO...tot arribarà, i es que el fred encara ens envolta, i per mostra una imatge d'aquests darrers dies.
Salutacions d'un Genet a SC
Sortir a pedalar i anar a córrer, un mateix matí, té el seu mèrit, i jo en dono fe, per una banda jo he vist la segona fase, la d'anar equipat per córrer, i per l'altra té mèrit perquè jo al Baix Montseny ho feia i arribar a casa i sortir un altre cop per fer un esport alternatiu, costa i molt.
ResponEliminaXavi, bona sortida de bici i córrer, i millor conversa la d'aquesta tarda, MTB, MTB, MTB.
Per cert, Souths Carolina està molt bé ho dic amb la ma al cor, però un cop veig la foto, he de dir que al Maresme, a aquest petit estat d'aquest país petit, la temperatura és aquest dies perfecte per a sortir a rodar, ara falta que jo ho pugui fer.
Quines ganes de sortir Xavi, quines ganes de sortir.
El millor de tot, es que la foto amb neu, mes que neu era pluja que havia glacat !!!!
ResponEliminaEl millor de tot és que quan anem al racó de les bikes, hi ha el que hi ha d'haver, tu i les teves dues joies...
ResponEliminaI si a més tens el temps per sortir-hi aleshores la sensació no té preu.
Però com et deia, que bé que estem a aquest país petit, molt petit...ara però el que necessito és poder rodar-hi ja.
Avui dia de pluja, pluja i més pluja, això sí una combinació trencadora, la d'un dia gris i el color dels ametllers florits, rosa intens i blanc intens amb un color de dia gris de fons que fa que les bikes dins de casa, estiguin on han de ser, preparades per quan el terreny dreni.
Espero que jo pugui aquest proper cop estar a punt per com molt bé diu en MQL, cuidant el terrenys, sense frenades, acariciant el terreny, pentinant els corriols, que no els marquis mai al teu pas, i així pugui gaudir un altre cop d'una magnífica sortida de bike.
Es interessant veure que tens aquestes ganes de fer i fer. Com diu en Lagranevasió correr desprès de deixar la bike vol voluntat i està clar que tu la tens. Segueix així si això es el que et motiva.
ResponEliminaNosaltres preparant el camí de les 29", això si la meva no serà SS. Aquesta ha d'esser la setmana, no hauría de ser de cap altre manera veurem si es així o no.
Per cert m'agrada llegir-te en català, fa que et senti més proper, menys lluny, mes d'aquest petit pais.
Quina enveja Xavi, pedalar és genial, anar a córrer és molt dur però dóna grans satisfaccions; anar-hi després de pedalar t'ha de fer sentir un súper-heroi, n'estic segura! El dia que hi afegeixis la natació entraràs a una altra dimensió, diuen que "enganxa" tant, estarem a l'espera de les teves sensacions!
ResponEliminaÀnims!
La paraula enveja encara hem sembla agossarada, de moment estic provant, i les sensacions son bones, pero no he fet res que no pogue fer vosaltres....una abracada molt forta, desde South Russia...perdo South Carolina
ResponElimina