Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

diumenge, de febrer 21, 2010

Ninots de Neu




Hola Genets,

De nou la nit arriba a SC, i al mateix temps que vosaltres dormiu, jo hem preparo per llegir el blog, sopar una miqueta, repassar la prensa….en fi, seguir connectat al món que és a l’altre banda del “charco”

Aquest darrers caps de setmana han donat per a molt, el ritme de bike torna a ser el de Manresa, amb sortides constants, i a falta del canvi d’hora que permeti tornar de nou al Donaldson, les sensacions son que arribaré amb molt millor forma que l’any passat. De fet aquest és el primer objectiu per poder realment estar a les TRI que vull.

El temps, malgrat tot, sembla que ho vulgui posar difícil, ha plogut molt, ha nevat, ha fet fred, però res a aconseguit aturar-me, i això es una de les més bones sensacions que he tingut. Dissabte passat, vaig sortir després de que la nit anterior fes una nevada impressionant, i que SC girés cap a un color blanc no habitual a aquestes latituds. Aixecar-se i veure que tot l’entorn és blanc, hem va transportar a Guils, i suposo que això hem va recordar les meves sortides d’esquí de fons...així que sens dubte, i vist que la previsió del dia era de sol i temperatures pujant, vaig decidir abrigar-me prou per sortir a rodar.

La veritat, es que la sortida va ser de les millors que he fet mai, rodar amb una carretera prou neta (sembla mentida que bé estaven malgrat la neu), amb els voltants nevats, va ser tota una sensació, fred a la cara, cos prou calent com per rodar àgilment, cames que no volien para de rodar, un sol que escalfava prou per fer-me avançar milles sense cap intenció de tornar. Els voltants eren una barreja de neu, herba, aigua....i la carretera increïblement seca excepció feta d’alguna clapa de neu i gel a zones d’ombra. La gent hem mirava com qui mira quelcom excepcional, tothom jugava amb ninots de neu...jo me’ls mirava, pensant que malgrat tot, acabarien desdibuixats pel astre Rei.

Diumenge, tant sols 24 hores després de la nevada, semblava un altre país, semblava que la neu fos un record efímer, amb només petites traces als volts mes ombrívols, quin contrast amb la sortida del Dissabte...era com haver viatjat a un altre indret per evitar el fred. La sortida va començar amb una sorpresa de la natura, d’aquelles que et dona molt de tant en tant, i que estan reservades a moments màgics. Sortia de casa, baixant per Jonesville, el meu ritme encara era lent, escalfant, i el fons d’un tram de baixada, que acaba amb una gir a esquerres passant per un pont i començant a pujar, un petit grup de Cérvols va passar per davant meu, van ser set, la meva bike va perdre velocitat, per acabar aturada al costat del petit grup, ells hem miraven i jo a ells. No fugien, suposo que estan prou acostumats a veure gent, però la sensació de ser un privilegiat, de saber-me rodant a un indret únic, va fer que de nou hem sentis al 100%.

Durant tota la setmana, intents de sortir, però sense èxit, dimarts massa fred per fer nocturna, la resta combinació de pluja o fred que feia inviable un sortida de tarda, fins que cap al divendres de nou el bon temps, ara ja primaveral, temps autèntic de SC, han fet que de nou aquest cap de setmana hagi pogut sortir a rodar pels meus circuits, ara si, gaudint del sol i el bon temps, sense les calors extremes que arribaran més endavant.

Les sensacions sobre la bike són cada vegada millors, més seccions on per passar una pendent la decisió es posar-me d’en peus, en comptes de baixar un pinyó, on el ritme aeròbic dona pas a un gaudi sense poder aturar-me. Son sortides curtes, però de moment el que vull es acumular milles a ritmes aeròbics, ja arribarem a moments més explosius necessaris per competir.

En fi, volia explicar-vos tot allò que porto fent els darrers dies, comparant les meves sensacions amb les vostres amb les 29”, seguint les vostres entrades, els vostres comentaris, les vostres opinions....i aquí arribo a un punt que hem neguiteja, a un punt que rodant Dissabte passat envoltat de neu, vaig tenir la sensació de que m’afectava massa.

Acabava de llegir el blog, però hi havia quelcom que no rodava tal com jo entenc ha de ser el blog. Li donava voltes, sense saber ben bé el perquè, que hi havia que no m’agradava, però sabent que hi havia quelcom. I rodant vaig veure el perquè, no es la primera vegada que rodant sol amb la bike, veig clarament allò que buscava, la solució a allò que m’amoïna, i crec que es fet directament relacionat amb la tranquil•litat que hem dona, amb la sensació de llibertat, de concentració.

Crec que quan varem decidir obrir el blog, la via era clara, l’entorn, el que volíem, l’entorn de respecte, de saber que a casa nostra entra qui volem, quan volem, no tothom i no quan els hi sembli. Som uns privilegiats amb el tema bike, i hem decidit tenir un indret on exposar de manera diferent, el nostre estil no es el d’un Foro o Forum, i segurament per això varem acabar sortint d’allà. Ser a l’altre banda del “charco” sempre hem dona un temps de reflexió, vosaltres dormiu, i jo tinc tot el temps del món per seguir les vostres entrades, sabent que no hi tornareu com a mínim fins unes quantes hores més tard. Rodant amb la bike, veient la gent jugar amb la neu, fent els seus ninots de neu, efímers, vaig veure passar per davant meu la historia del nostre grup, ens vem trobar al un indret, i ja en som dos passos més enllà, i no hi som per casualitat, som perquè hi ha hagut una voluntat, un esperit, una direcció. Per sobre de tot, hi ha hagut el respecte a les aportacions de tots els que hi hem estat, hi som o hi serem.

Miro enrere, veig un inici, veig un fil conductor, i m’agrada. Explicar les nostres vivències, les nostres sortides, les nostres bikes, les nostres idees, la nostra manera de viure la bike, els projectes, en fi, tot....i sempre aplaudint, acompanyant, guiant, o a vegades dient que no, però sempre amb total suport.

Les darreres entrades no hem transmeten això, i no sé perquè, vosaltres sou a Catalunya, i jo, a l’altra banda llegeixo que quelcom no rutlla com hauria, us llegeixo i quelcom hem diu que no, que no va com hauria d’anar. Veig entrades molt bones, i comentaris on es desprèn crítica....o potser es que ho llegeixo jo així. Veig que el fil no cus com ho feia, veig que en comptes d’animar-nos, sembla que estiguem competint....o potser es que m’ho sembla a mi.

En fi, segurament hem direu que no, que estic equivocat, i que potser son les meves impressions, i m’agradaria que fos així. I es que rodant a SC, envoltat de ninots de neu, el meu cap va veure clar, que tot el que no està a l’entorn on toca, es desfà com la neu....i si volem el nostre entorn, haurem de lluitar perquè no sigui un ninot de neu.

From SC, Xavi Paricio, un Genet que volia explicar el que llegeix.

4 comentaris:

  1. Xavi, no puc negar que aquesta sensació de que no tot va com ha d’anar no la tens només tu, de fet ahir va estar motiu de comentari entre el grup de genets que vàrem sortir plegats a pedalar.

    Jo de totes maneres no veig cap competició enlloc, ni veig crítiques en els comentaris, ja que molts d’elles responen a converses que hem tingut els genets be uns davant els altres o parlant-nos per telèfon, per tant exceptuant que hi puguin haver-hi mals entesos jo no hi veig ni crítiques ni competició.

    Si es cert però que quelcom “s’olora a l’ambient” no de les intervencions, possiblement de les no intervencions.

    Val a dir que aquest espai es un blog, que no un fòrum i per tant la dinàmica no es la mateixa, en el fòrum tu escrius el que vols dir i ja està, si un altre vol dir-hi alguna cosa ho diu i ja està, en fi que no es gens complicat. En el blog un escriu o descriu una determinada experiència i els altres sembla que estiguin obligats a contestar, si no es com si no ho hagués llegit ningú.
    Això genera que cal donar opinió de tot, o que tot es opinable i es obvi que si hi entrem a fons sempre trobem opinions que no son 100% coincidents.

    Un altre punt interessant a tenir en compte, es que aquest espai estava inicialment dedicat a temes de bike, especialment per a la presentació de components i buscant sempre l’espai de qualitat. Be això mica en mica sembla que ha anat canviant i ara es mes obert pel que fa a la temàtica, però el que es cert es que es un espai tancat pel que fa als participants.

    Si, ens agradi o no això es un bloc tancat, on no es pot rebre les opinions de ningú si l’administrador no les valida, de manera que en el cas de que algú estigui interessat a aportar o explicar coses no pot fer-ho lliurement. No ens enganyem, això no es bo, mica a mica el tema es torna “sectari” (no ho agafem per on no toca) en comptes de plural.
    Ja et dic jo Xavi que tens raó, quelcom no va del tot be, jo no sé però que és.

    Gracies però per treure el tema, sempre es bo que existeixi gent que sàpiga dir el que ha de dir.
    Per cert el tema dels ninots de neu, molt encertat.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Bon dia Xavi.

    No estic del tot d'acord amb els teus pensaments, amb menys jo no tinc de competir amb ningú ja que jo no competeixo, jo surto a pasar-me ho bé amb els meus Dracs i surto al meu límit, es a dir si puc al 100% sempre, jo sóc així, llavors espero als companys i sant tornem-hi.

    La rivalitat amb les 29" si es que et referixes a aquest tema tampoc i té de ser-hi, feia molts dies, potser mesos que s'havia parlat del tema 29er i la cosa estava en fer el primer pas, pas que va fer el mestre conductor del blog i que fa més d'una setmana que no en sabem res de res i que fa més de 29 dies que no surt o que al menys no exposa les seves sortides.

    Ell va decidir-se per un costat, els altres s'han decidit per un altre, tothom ha de saber anar alla on vol anar.

    Hi ha una altre persona que es pot veure afectada i que no crec que de la manera que en coneix es pot haver molestat, era el tema del seu resum mensual, una replica potser no gaire adecuada però al menys jo no ho feia en cap mala intenció, si no només fer veure que tots sortim, no en competició uns amb els altres, es evident que jo al menys no puc competir ni amb un ni amb els altres.

    Els altres que participen al blog, que en són ben pocs, com que ens veiem molt sovint, tampoc diuen res, per tant tinc de suposar que no els molesto amb els meus comentaris

    Si ha ha algú que es sent molest que ho digui, per això estem en un pais independent i democràtic i crec que tos ja sóm prou grandets com per dir la nostra, només faltaria.

    Si el que es vol es crear un blog personal, que es digui i ja està, si el que es vol es crear un blog amb aportacions, interessants o no, llavors ja es decisió del que té els permissos de deixar-te entrar o expulsar-te.

    Jo i repeteixo NO COMPETEIXO amb ningú, sóc com sóc, ho dic clar i ja està i si hi ha algú que s'ha sentit molest per algun comentari que ho digui, de totes maneres si el que es vol és que no aportem res més, això encara és més fàcil.

    From Bordils a 29er biker, a 26er biker.

    ResponElimina
  3. Hola Genets,

    Ara mateix sóc davant un bon cafetó, llegint els vostres comentaris, i m'agrada que sigui així, m'agrada que s'opini i es possi fil a això que jo he explicat.

    Ratrasse, Tagama, gràcies per les respostes, ara mateix surto de casa, però maduraré els vostres missatges i a la tarde....nit a casa vosre, sant tornem'hi...crec que tots tenim lar que el que varem obrir era un Blog, tancat si, i a l'hora obert quan fos necessari, això hem dona peu a moltes idees que exposar´després....el tema competició, Tagama, jo no hem referia ben bé al vesant "sortides", que aquí ja sabem que tothom roda com li agrada, era una reflexió que a mi hem venia de llegir les darreres entrades, no tant de com explicaveu el ritme de les mateixes, que a mi ja m'agrada....però de nou, aquesta tarda intentaré explicar-me millor.

    Està clar que aquest grup es va reunir per voluntat pròpia, i per tant, si volem seguir, el primer que cal es la mateixa voluntat....

    Ratrasse, Tagama, som riders, genets, ens agrada i ho portem a la sang, i de la mateixa manera que a la bike li fa falta oli de tant en tant, a les relacions també....

    Espero poder explicar-me millor aquesta tarda, i possar-hi fil a l'agulla

    From SC, a biker feeling like he is in Bordils, Maresme, Girona...or Guils

    ResponElimina
  4. Doncs bé, ja ens explicaras millor el que vols dir amb el tema RELACIONS, doncs em sembla que m'he perdut per algun camí dificil de seguir o no, però el meu GPS marca i aquest de moment no m'enganya, la situació sembla difícil.

    ResponElimina