Ahir sortida breu pel Maresme, avui no tan breu, una pujada a Santa Fe, són vint-i-un quilòmetres de pujada constant divertits sempre, i tant, però també exigents.
La calor ahir la protagonista, avui el color, una posta de sol des del Montseny té un to diferent per a mi.
Mentre escalava inicialment la pulsació per voler anar tranquil, era alta, per sobre de les 160 pulsacions/minut, per passats els primers deu quilòmetres metre a metre anar-la baixant, fins al quilòmetre dinou a on he posat la directa.
Avui a la pujada quina xafogor, a les sis tocades de la tarda, a la baixada una hora tocades després, quin fred, les mans, les mans. Una aturada a temps i mitja Cola m'ha ajudat i molt a recuperar-me.
Curiós, vaig més castigat muscularment amb el 23 que amb el 19, pel fet de que a una pujada a Santa Fe, el 23 implica pedalar assentat, forçadament assentat, perquè dret a molts trams de pujada queda curt, aquesta dinàmica fa que les molèsties lumbars , lleugeres això sí, siguin un company de pujada, mentre que amb el 19, has d'anar dret, més cansat sí, però sense dolors musculars de cap mena. El què parlàvem Colorado, no serà un 23, tampoc un 20 o un 19, segurament un 21-22.
Em noto la bike un pel curta de TT, no em preocupa perquè quant tingui el manillar Moots de titani aniré amb la potència Syntace de 105 mm. i segurament a -6º, i la tija endarrerida també Moots, guanyaré aquest espai,
El fre del darrera, torna a donar guerra, venint-ne un de nou, un XTR 2011 de 160 mm.
Tinc moltes novetats pel que fa referència a quadres i components, aquests darrers d'última generació. Aprofitaré per fer-ne una intervenció específica sobre ells.
La cala dreta Crank Brothers, té joc, no així l'esquerra. Són noves, porten unes deu sortides curtes, això sí, una d'elles la SSWC, i ja se sap, oi que sí?
Meditant seriosament si fer venir uns Crank Brothers Egg Beater 11, l'equivalent al 4Ti de la Betty, hi penso perquè amb el meu pes d'ara crec que no tindria que fer un manteniment tan seguit de l'eix, com ho requerien al seu dia amb els meus 74-75 Kg. Pendent estic si fer un pas enrere i anar pels Ritchey WCS, no ho sé. Ara per ara amb els EB SL que fins avui van de 10/10. El darrer manteniment d'aquests me'l va fer en Narcís de BO.
Quanta aigua que he pres a la pujada d'avui, és que pujant feia una mena d'humitat que induia a beure, beure i beure.
Equipat d'estiu, baixada amb manegots. Menjar, cap.
Llums, darrera, i agafat de la ma baixant, un del darrera que m'he trobat a Santa Fe.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
El culot Pearl Izumi, després de passar pel destructor, el meu seient, de culots, li queden poc dies de vida, l'Assos també està literalment esmicolada, he de posar-hi remei ja.
Demà podria ser un bon dia cap al vespre per tornar a sortir. Caldrà deixar passar les hores per confirmar que sigui així, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada