SSWC 2011: Un somni que dóna pas a una aventura, SSWC 2011. Part I de II.

Sempre he pensat que,  "les coses són perquè d'alguna manera aquestes han de ser", un cop tinc aquest pensament seguidament penso, "sí és així que trist no poder decidir, segur que podem decidir, segur", perquè si no podem decidir no val la pena fer camí, oi que no?

Ara fa uns anys, no sé si a la revista Bike americana, o a la Dirt Rag Magazine veia cada any fotos de curses de les SS, les veia i pensava, "que maques que són aquestes bikes, quina estètica més minimalista". Una imatge al cap, la de la roda del darrera, DT240SS i la ZTR Olympic Rim, encara ara la recordo com si fos avui.

Han passat els anys, molts, no massa, sí molts, i entre camí fet i camí per fer, a una de les cruïlles del recorregut, amb The Great Escape MTB he viscut el meu pas de les dobles més ben equipades que mai hagués pogut somiar, a la bike més espartana i exigent que també no m'hagués pogut imaginat mai, un pas fet per motius àmpliament exposats a aquest espai, passats els mesos des d'aquest canvi, una aportació, en principi una aportació més, on en Michael exposava que a la República d'Irlanda hi hauria la SSWC. A una cruïlla propera a aquesta, molts dies enrere, una conversa, "la pròxima SSWC serà a Irlanda", i seguidament el primer pensament del primer paràgraf es va posar en marxa, "Betty calcula i decidim", curiosament, excepcionalment la Betty no va fer la projecció dels costos de tota aquesta aventura, sí d'una part, i jo vaig pensar, "anys mirant la SSWC, anys veient les SS de Moots, i ara amb mesos, una conversa, una aportació al Blog, i la Betty que canvia el protocol de decisió pel que fa referència a costos, serà que ha de ser", i tot seguit li vaig dir, "tira endavant l'aventura de la SSWC a la República d'Irlanda".

I la bola que rodava lentament va començar a agafar velocitat.

Molts dies pensant-la, de com anar equipats, amb quines bikes, amb quins acompanyants, un el vàrem tenir clar, en Colorado, per què?, perquè és el que ha de ser, per què ha de ser?, no ho sé el perquè, sí, què ha de ser.

I seguidament, un cop comuniquen a la MRG i en Michael que anirem a la SSWC, en Michael ens comunica que no sols vindran, si no que ell també hi participarà.

Un cop tenim clar qui serem a la SSWC tot va seguint el pla previst, les bikes, la Yeti ARC, la Moots Mooto-X, i la Vicious The Motivator, plat de 32 dents, i pinyó de 20, 23, i 23, respectivament. En Michael ens comunica que ell anirà amb una Niner cedida, increïble, i jo torno a pensar, "serà que ha de ser".

A través de la Betty, les inscripcions dels catalans, de dos, no de tres, els bitllets d'avió de tres. A través del Michael, la seva inscripció, l'estància a Kilfinane dels cinc, i el lloguer de la VW T6 per a cinc persones i inicialment per tres bikes.

Passen els dies, molts, cal pensar que això era al març-abril, i un cop tenim el bitllets d'avió, ens oblidem de que tenim SSWC a finals d'agost, pel fet de que he d'afrontar el repte Guilleries, i això fa que cada fita l'afronti per l'ordre de dates a fer-les. De fet el meu calendari de competició és breu, fins aquest 2010, Guilleries cada dos anys, Roc d'Azur cada any, i unes 24 hores cada tres, ara al 2011, de la mà del BO, hi sumem la Tramunbike, i no sé si el Sr. Caixàs, o l'Andreu ens portaran a córrer a casa dels veïns francesos alguna cursa de les mítiques, obert hi estic, de fet estic sempre obert a propostes de MTB amb un to tan agradable, com els que van agafats de la mà dels darrers noms esmentats.

És a dir, el meu calendari avui és, Guilleries, els 100 Km., Tramunbike, SSWC, i Roc d'Azur, ja sé que són poques, però avui per avui ser a aquestes aventures és l'equivalent a unes tres setmanes de vacances a l'any, està prou bé, oi?

Ara, a aquest 2012, no sé si SSWC 2012 Sudàfrica hi serà aquesta llista de fites a conquerir, perquè hi ha Moab, 24 Hours of Moab 2012, ho escric i "tinc pell de gallina", i aquestes darreres estaria bé poder-les afrontar per primera vegada, i si les sensacions "són" quan hi siguem, per què no posar-les al calendari de cada any?

Dins de tots aquests pensaments, arribem a les prèvies a la SSWC d'Irlanda, faltaven res,  setmanes, i no parem de rodar i fer corriols, més no podem fer, no seguim però el pla previst pel que fa a les visites al físio, no sé perquè, perquè ens calia i molt, però no ho fem.

A setmanes, la Betty decideix fer el primer pas a SS, i en res amb en David i en Narcís de BO i en Jordi muntem la bike de la Carolina, ella no té intenció de participar a la SSWC, sí de rodar amb la seva primera SS.

Roda amb la SS  i la sensació inicial és tan explosiva que automàticament decideix apuntar-se a la SSWC. Jo resto aturat a la SSWC i jo he trigat més d'un any a decidir-ho des de que tinc la SS, la Betty dies, sí, sí, dies.

Seguidament el segon dia d'agafar la SS, participem els dos a la Girona-Llançà. De la mà de BO enfila als que han de ser els seus primers 100 Km. ben tocats, ep èpica no, caldria que tingués 3.000 m. de desnivell positiu.

Des del primer dia porta un 32-20, que equival a un xic per sota al 32-23 que portem en Colorado i jo. I no para de repetir, "increïble, quines sensacions que tinc amb la SS, que m'agrada la SS".

Passen els primers dies, rodant i rodant amb la SS, va a la Vallromanes-Blanes amb la ASR-SL, amb en Michael, pel fet de que, "si no anem dues SS no els podré seguir al pla, hi sempre hauré d'anar sola".

A dues setmanes per marxar, selecciono els equipaments per a la Betty, tots Pearl Izumi, en dos dies els tenim a casa.

 Hi surt a rodar amb cada un d'ells, i un cop veu que li van perfectes, selecciona quin portarà a la SSWC. De fet pels anys que fa que va equipada amb Pearl Izumi, l'aposta era segura, l'evolució de les talles cada cop més petites la tenia clara, així que no va ser cap aposta arriscada.

Arribats a aquest punt a dies per ficar les bikes a dins de la mega bossa d'en Tr@il, i de concretar la logística bàsica, com, com anar a l'aeroport, si no hi ha accés en tren des de Barcelona a l'aeroport, com a quina hora hi hem de ser, com, com anirem a Chain Reaction un cop a l'aeroport d'Irlanda, i d'altres aspectes com, les lliures a portar mentre som a Irlanda del Nord, i els euros mentre som a la República d'Irlanda, cal tenir present que a Chain si comprem ho fem via la VISA, i que avió, i estada ja estan pagats, ens manca el lloguer del cotxe, la gasolina, i els menjars. I una pila de petits detalls, com eines a portar, els pinyons alternatius per les tres SS, d'on sortiran les cadenes respectives, que ho tinc clar, de  Chain Reaction, i és així com posem el fil a l'agulla.

Les sensacions ara, a dies de la SSWC són molt bones, hem pedalat, i hem pedalat bé, tenim les bikes a punt, els equipaments, i 48 hores abans de marxar les motxilles i la bossa amb les bikes ja estan a punt, increïble però cert.

En Josep ens porta a l'aeroport, la funda entra al Land Cruiser d'ampla al portapaquets, perfecte, això ens evita de moure seients. Mentre descarreguem i ens dirigim a la cua de Belfast dins de la terminal, arriba en Colorado, amb una caixa enorme de cartró, entrem les bikes, Vicious i ARC 36,5 Kg. Moots 19,5 Kg. Fem un cafè amb en Josep, i un cop marxa ell, anem directes a la zona d'enlairament.

Amb un tres i no res, ja volem directes a Belfast.

I amb una ventada, ja estem enfilats al taxi, i les bikes a la furgo d'en Michael, direcció a Chain Reaction.

De la visita a Chain en faig un parèntesi, perquè vull fer una crònica específica d'aquesta, ja us en faig un avançament del títol, "Chain Reaction 2010 vs Chain Reaction 2011, Titànic II?".

El dimecres a la nit trec les dues bikes de la bossa i les deixo a punt per rodar, el dijous en Michael ens porta a fer una ruta circular per Belfast.

El temps, un clàssic entre els clàssics, un dia fosc, que encara el fa més emocionant.

D'aquesta sortida una lliçó clara, "no en tinc ni idea d'anar en bike". Per tots els lloc una mica tècnics per on ens porta en Michael, la sensació és de molta inseguretat, finalment després mentre la jornada avança la sensació deixa de ser tan tràgica i el comentari és "sort que hem sortit avui, i veiem quin és el terreny per on rodarem a la SSWC", poc podia pensar que a la SSWC ens hi esperava un escenari encara més extrem. Ens esperava un llop amb pell de xai, i tant que sí.

Després de la sortida en Michael i la MRG van a buscar la T6, nosaltres ni parlar-ne, van a l'inrevés, ho deixem per un altre dia.

Un cop tenim la T6 anem a una gran àrea comercial, Tesco, a comprar de tot, però de tot,  per poder donar resposta a tots el impulsos de fam que puguin venir als propers dies a la SSWC, així ho fem i així ha anat, una selecció perfecte, és a dir la combinació de decisions de compra d'un "urbanita" amb majúscules, dues "Vallromanines", un "Irlandès" i un "Home del Montseny", és un còctel explosiu i eficient, molt eficient.

La Gàlia de l'Asterix i l'Obelix, perquè la Coca Cola no pot amb ells.

Carreguem les bikes, menys la Moots que queda amb la caixa al menjador, que la carreguem divendres al matí.

Divendres al matí marxem cap a la SSWC, cap  a Kilfinane, emocionats,  a les darreres rectes abans d'arribar a Kilfinane, la carretera té a cada cantó uns murs de vegetació tan alts que no et deixen veure el cel, cap al mig dia ben però ben tocat, ja hi som.

Entre unes coses i unes altres, visions de bikes de somni, i tant que sí. Entre moltes, anar al lloc on dormirem i esmorzarem cada dia, i també recollim els dorsals, veiem a coneguts d'en Michael, que porten bikes On One, bikes clàssiques aquí.

A partir d'aquest instant la bola ja porta un inèrcia imparable, tan que a cada minut les emocions són mil, bikes, bikers, totes, tots diferents, impecables totes, tots.

Procedeixo a canviar els pinyons de les tres SS catalanes, les del Maresme amb cadenes noves, la Moots no.

En Michael porta un Niner cedida impecable, i posada totalment a punt per a l'ocasió, com sona. Ell està com un nen amb sabates noves, i tant que sí, QB, QB, QB.

Un cop posades a punt les transmissions, volem anar a fer part del circuit de la SSWC, per certificar que un 32/19-20, i un 32/16, per a 29er i 26" respectivament són els que han de ser per demà, i això fem, mentre ens equipem en Haguen ens demana per venir amb nosaltres, i tant que sí, i força estona després marxem els cinc cap al circuit, la MRG ve amb la VW.

El poble del circuit és a uns vuit quilòmetres tocats per carretera, la superem i un cop a Ballyhoura MTB, lloc on tindrà lloc la SSWC, just abans d'atacar el primer corriol, ens creuem amb en Jeff Jones enfilat, com no pot ser d'una altra manera, a la seva Spaceframe. El parem i quedem per parlar després, i ara sí, ara enfilem al que serà el primer contacte,  rodant al circuit de la SSWC 2011.

Quedo aturat, el circuit és com un tobogan, per l'amplada, i fi no com aquest però poc li falta, sí,  hi ha algun tram de pedres, cap d'arrels, anem enfilant corriols i corriols, i més corriols, nets tots com una patena, els somriures són el referent del moment. Amb aquest gaudir fem uns deu quilòmetres de circuit, portem divuit quilòmetres des del poble, i comento a en Michael que hauríem de girar cua, perquè no vull fer més de quaranta quilòmetres a hores de la SSWC. Cal pensar que els 32/16-19-20, inicialment ens han semblat durs de portar, per després coincidir els tres que anem bé amb aquests. Decidim seguir perquè entenem que serà el mateix que retrocedir pel que fa a distància en quilòmetres, i en aquest precís instant en Colorado proposa agafar una variant que fa que la resta de pedalada sigui, com ho diria jo, "diferent". Colorado que bé tenir-te.

Saltem filats de filferro espinós, caminem, pedalem, caminem, pedalem i ens perdem,  i finalment sí, com sempre, i aquest cop no a totalment de nit, anem tornant directes cap al poble, a on previ avís a la MRG de que torni de Ballyhoura cap a Kilfinane, fa que la festa sigui, "absolutely fantastic".

Com a cloenda, als darrers deu quilòmetres fa literalment un fred sensacional, "quin fred, quin fred, quin fred".

Tanquem les bikes a una zona específica per aquest fi, anem a dutxar-nos i d'aquí directes a sopar, tenim fam, molta fam, i tant que sí.

Sopem  al poble a una mena de lloc caigut del cel, bé del cel per dir quelcom, un lloc rar, molt rar, i entre detalls directes, com un vol pel poble després de sopar, anem cap al llit, demà hem de córrer la SSWC, demà entrarem  per la porta més gran del Single Speed.

MTB, MTB, MTB.