Logística, a pams sempre.

El fet és que any darrera any anem millorant la programació de les compres dels equipaments, a finals de cada temporada hem gastat els equipaments comprats a finals de cada temporada de l'any anterior, ara entrarem a la tardor-hivern, i tenim els equipaments comprats a mitjans-finals de la tardor-hivern del 2010, ara quan passem la tardor, i entrem a l'hivern únicament comprarem els complements que no aguantin bé el pas de l'estació, sempre falla quelcom, però serà un mínim, normalment els equipaments, tres culots, dues jaquetes, tres tèrmiques, dos jocs de guants, deu de mitjons, com a mínim cinc mallots, un joc de calçat fresc i un d'hivern, la duració d'aquest per la seva varietat pot durar a excepció del calçat d'hivern, dues o tres temporades, fins i tot quatre, perquè la llista que he enumerat, és la meitat del l'equipament, aquest és el d'hivern, el d'estiu té la meteixa relació d'unitats, però d'estiu. Les botes d'hivern, la seva duració és de mínim deu anys, ho dic perquè les anteriors estan impecables a la seva caixa, i son del 2001, pel fet de que a on vivim durant l'any surten unes vint vegades coim a molt.

Darrerament els mitjons són similars, perquè amb les noves Lake MX140 el mitjo pot ser perfectament d'estiu, si més no per les referències que tinc del darrer hivern.

Les sabatilles d'estiu, les utilitzem el noranta per cent de les sortides durant l'any, i més des de que en Xavi Paricio no viu a Manresa, i també pel jurament que ens va fer fer en Colorado, "recodeu-me que mai més vinguem a Manresa a aquestes hores, tinc tant fred que em fa mal el cor", he de dir que ell anava amb pantaló curt a sis sota zero i les Shimano d'estiu tapant la punta d'aquestes  amb cinta americana, "als peus així vaig perfecte" afirmava i afirma en Colorado.

Cada final de temporada, canviem l'equipament dels penjadors, tardor i primavera és un MIX, estiu i hivern, no, a aquestes dues estacions els equipaments són específics. Els equipaments de la temporada sempre estan a la vista, sempre a mà, si penses "anem en bike",  equipar-nos és un instant. Tots penjants a la vista ordenats per jaquetes, armilles, mallots i culots.

A les dues caixes de sobre, una amb tot l'equipament d'hiver, i l'altra amb el  de tardor-primavera. 

Les cintes i els sensor HR, al lavabo, perquè sempre cal mullar la cinta amb aigua abans de posar-te-la.

Casc a dalt, al mig el kit d'eines, manxa, llums del darrera i ulleres, tot a dins d'una caixa de canvi Sram XO, com els llums  també a aquest prestatge del mig, les bateries sempre estan carregades i a dins d'una caixa oberta al costat del kit,  els bidons sempre totalment vuits i secs també a la mateixa alçada, les botes al prestatge de baix de tot.

Tots aquest elements són al costat de les bikes, tots a un mateix armari, cal obrir una porta de l'armari de dos metres per seixanta d'ampla, i vuitanta de fondaria, i tot ho tenim a mà.

Tots els recanvis de les bikes ordenats per families són a la part del darrera d'aquest armari que forma part d'un grup de deu moduls exactament idèntics. Darrera i reposen les tres bikes, així com la bossa de viatge, i la nevera de 50 litres de la VW sempre a dos graus amb les Rosites ben fredes a punt, per cert ara canviarem un temps de marca, quina serà sorpresa perquè primer ens portaran una comanda variada per decidir després quina ha de ser la cervesa de les dues properes estacions més fredes. El cavallet de treball també hi és ubicat a aquest lloc, dins de laseva funda ben plegat, proper als recanvis, així com el compressor, i les eines, totes estan entre el prestatge del kit d'eines de bike i les botes, dins d'una maleta de viatge, sempre a punt per marxar.

MTB, MTB, MTB.