A punt per sortir.

 Amb dies d'antelació, sí senyor.

Tot a punt, bikes, recanvis, eines, equipaments bikers, de carrer, i nosaltres que també ho estem, mtb, mtb, mtb.

Un dia dens certament, menys del que em pensava, molt menys que l'any que ve.

Les Septempunctata també.

Els Dracs lluents, els equipaments dels genets ordenats per dates, segons els vols a fer, i tant que sí.

Darrera de cada Drac hi ha un segon Drac, fosc, molt fosc, darrera de cada genet, caldrà esperar més temps.

Tot a punt pel proper Roc d'Azur 2011.

MTB, MTB, MTB.

Fi dels preparatius, ara a esperar, el silenci torna a imperar, l'espera serà breu, de ben segur, dies de vols entre Dracs, a on ser-hi imposa, i no ser-hi desespera.

Darrera mini-crònica Pre-Roc 2011, o no.

Detalls i més detalls.

Cada detall té la seva importància, i tant.

Els bidons impecables per  l'ocasió.

La Septem tornarà a volar al Roc, no sé si a sonar, dependrà de si aquest any sí, aquest any si escalem de veritat,  si és així, la Septem educadament demanarà pas.

MTB, MTB, MTB.

The day before.

No és exctament així, o sí.

Avui a les prèvies del Roc les idees ja no estan tan ordenades, ara manarà cada cop més el pilot automàtic, l'experiència dels darrers anys m'anirà marcant el camí, i tant.

De fet ara mateix recordo al detall la intervenció al blog del mateix dia d'avui d'ara fa un any, al 2010. La diferència  aquest cop és que la VW és la d'en Colorado, i jo per seguir la rutina dels darrers tres anys, ho feia amb un patró de lloc, què vull dir, que a cada lloc de la VW hi va una cosa concreta. Avui serà la taula de juntes, la VW serà la taula de juntes, així que un cop tot a punt ja posaré la imatge del conjunt, mtb, mtb, mtb.

A les bikes els hi manca una passada de compressor, o no,  millor una passada per BO, a primera hora hi trucaré, crec. No sé si és el dia, el dia abans, crec que sí, crec que no.

Els recanvis des de la setmana passada,  que són a dins de la caixa, els equipaments penjats al seu lloc a punt per ser embossats per conjunts, cada un predeterminat per a cada dia del Roc, quatre equips per a tres curses i una ruta d'inspecció d'un tram concret del circuït que cada any fem abans i que al dia de la  cursa no fem mai a sobre de la bike, però hi tornarem,  per mirar de que aquest any ho fem a sobre de la bike, oi que sí?, el problema no és que no poguem fer-ho, si no que no podem amb bikers per terra quan ho fem.

Detall, les Bont no vindran al Roc, la cola per a fixar els tacs de goma no ha arribat, ja queda per l'any que ve, o no, dependrà en primer terme de si al 2012 tinc aquestes Bont, i en segon terme si hi ha 24 Hours of Moab SOLO, també podria ser que al 2012 tinguem 24 Hours of Moab SOLO i Roc d'Azur 2012, perquè com aquest any no han coincidit les dates, per un parell de setmanes, però no ha coincidit.

La manera de procedir serà, ens apuntarem al Roc d'Azur del 2012, i un cop tinguem clar a principi d'any si anem al Moab, concretades les dates per part de l'organització d'aquesta darrera cursa, ja tindrem clar com serà el proper any, jo vull fer Moab i Roc, encara que la diferència fos d'uns dies entre que tornem del Moab i marxem al Roc, fins i tot perquè no, si la diferència és d'una setmana i prou, volaríem del Moab al Roc, exactament com a la SSWC, si és de més d'una setmana, passar per casa pas obligat, no per res, la casa mai està sola, però és una necessitat, i una obligació de feina, podem estar dues setmanes fora de casa, sí, però des del 2003 que això no passa.

La feina mou tots els projectes de bike, per tant és qui mana sempre, mtb, mtb, mtb. La sortida ideal de bike per a mi, per a poder combinar bike i feina és de tres sortides l'any d'una setmana cada una, fet així és perfecte per a mi, puc programar aquestes sortides i la feina funciona, fet que implica que marxo 100% tranquil, i tant. Ara que ho recordo, quan anàvem a la Toscana fèiem Roc, i marxàvem deu dies, però també és veritat que teníem menys feina, i per tant podíem fer-ho. 

"Feina sense bikes d'entrada no, bikes sense feina rotunda i absolutament, no".

Pel que fa a dormir a la VW ja vaig esmentar al Blog que no vull seguir anant a les curses VW amunt, VW avall, a no ser que equipem la VW correctament, és a dir que aquesta darrera disposi de tots els serveis per poder estar còmodes mentre som al Roc entre curses i que és condició necessària que a la nit poguem dormir-hi com reis, ara no és així. De fet des de que tenim la VW que després d'intentar dos cops, bé intentar no, després d'anar dos cops a la Toscana, no hi hem tornat més, com sona, no va funcionar, de cap manera. Si no dormo bé, no puc pedalar, va ser així a la Toscana i també a les 24 Ore. Jo necessito descansar bé per poder enfilar-me a la bike, i més per afrontar unes 24 hores SOLO.

De fet al 2003, i d'això ja fa uns anys, a la ruta dels Pirineus de Llança a Hondarribia, aquest va ser el principal problema, i també una primera lliço no apresa, "no puc dormir al terra i pedalar",  al tercer dia de l'aventura entre totes però totes les aventures,  vàrem enviar la tenda cap a casa, i a partir d'aquí cada dia dormíem a fondes,  o pensions,  o hotels, i tant que sí.  

2013 el retorn dels Dracs a la ruta dels Pirineus, mtb, mtb, mtb.

Quants pensaments, quants projectes, ahir va posar-se a bullir l'olla, i tant que sí. Amics meus, genets de Drac, Dracs, hores pel Roc d'Azur 2011.

Sento el meu Drac, des del Mirador del Drac, i no únicament noto l'aire del batre de les seves ales, la porta oberta del Mirador va i torna lentament,  sento sense veure-la,  la seva mirada intensa, persuasiva, i en darrer terme reptadora, en cap cas li torno la mirada, compartir-la sí, perquè el meu Drac i jo som còmplices no rivals, si fóssim rivals hi hauria un guanyador clar, i aquest sempre tindria escames, sempre, no ho he dubtat mai, ell tampoc.

MTB, MTB, MTB.

Repetirem sensacions.

Repetirem sensacions, i mira que el lloc, la cursa, les curses són diferents, molt diferents, sí, però les sensacions de ser a un corriol i perseguir i ser perseguit no canviarà, de ben segur.

Fa setmanes, molt poques participavem a la SSWC a Irlanda, divendres participarem al Roc Marathon a aquesta nova edició del  Roc d'Azur 2011 a França.

Dies, setmanes de MTB fora de les nostres petites fronteres.

MTB, MTB, MTB.

Imatge Roc.

Pel terreny de Torroella de Montgrí, aquesta imatge serà molt similar per no dir idèntica a molts trams del proper Roc d'Azur.

Avui ja respirem 100% aire Roc, i tant que sí.

Demà he de preocupar-me de si ja tinc les Bont a punt, si és que sí, un únic punt a decidir, participaré amb un plat de 102 mm. i 32 dents amb les bieles de BO?, ara mateix el primer punt el veig possible, el segon molt difícil, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

La imatge és a on sóc ara, evolució de la Vicious, evolució de l'equipament, mtb, mtb, mtb.

Rodant per casa.

Avui dia de rodar amb els pirates Assos d'estiu, no vull rodar-hi el dijous de nou en nou, dit i fet i he de dir que un cop ja he superat el tràmit de rodar-hi, avui feia calor per a sortir equipat de tardor, però tocava.

Una darrera sortida amb dues pujades intenses, la primera de Caldetes, passant per la colònia Andersen, El Remei, i Coll de Pollastre, la segona des de Torrentbò fins la pujada del Montalt, aquesta darrera entre torres, un recorregut ja clàssic per a mi quan sóc a les prèvies d'una fita important.

L'equipament,  de tardor, Sidi Dragon negres, mitjons Sock Guy, guants Specialized, gorra Campagnolo, mallot de màniga llarga Sportful, mallot Assos pirata d'estiu, sense tèrmica, si hagués rodat amb la tèrmica hauria quedat socarrimat, però socarrimat, i tant.

Som a les prèvies del Roc d'Azur 2011, no és una fita més, fa deu anys poder participar al Roc d'Azur era un somni, avui i des de ja fa sis anys ja és una realitat, un somni més,  portat a la realitat.

No he pedalat al matí, tocava dia "històric", amb un geni com el meu germà cada "x" mesos tenim jornada de les grans, com aquest matí. Posar pobles al món sempre és una magnífica sensació.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, aigua, 750 ml. menjar, cap, llums, Sigma darrera, Sigma, Powerled davanter.

He sortit de dia, he arribat fosquejant, no de nit.

MTB, MTB, MTB.

Darrera entrada: Assos-Castelli

Tal com ja vaig esmentar, el conjunt Assos per la tardor, així com el mallot d'aquesta mateixa marca al final no va poder ser, així que per posar-hi remei m'he decidit per un culot pirata Assos F1 però d'estiu, i en lloc de l'armilla Assos pel mallot Castelli, el darrer conjunt, el culot per la tardor 2011 i per la propera primavera del 2012, i el mallot que és el cinquè per l'entrada a aquesta tardor 2011, i per la propera primavera-estiu del 2012.

Al Roc d'Azur 2011 hi aniré amb quatre equipaments, tres culots curts i un de pirata,  tots quatre d'estiu, i quatre mallots, tots d'estiu.  Calçat, amb les dues Sidi i si en Xavi té a punt, reparades vull dir les meves Bont, aquestes aniran amb "l'equipament de gala" pel Roc d'Azur del diumenge. Mitjons els Sock Guy, quatre jocs , guants quatre jocs, dos Specialized, un Mavic i un Dakine,  gorres, dues, les dues que en manques les compraré al Roc, una Campagnolo, una Castelli, i a decidir les altres dues.

Per si fes fred portaré una jaqueta i una armilla Campagnolo, 100% d'estiu, i d'equipament de roba res més.

Mentre preparo tots els equipament,  al moment de fer-ho per marxar,  ja posaré imatges de cada un d'ells, cada equipament complert dins de la seva bossa específica, decideixo a casa cada conjunt per a cada cursa, no quan sóc al Roc, a la SSWC de fa uns dies ja ho vaig organitzar així i de 10/10, i tant que sí.

Prèvies al Roc, mtb, mtb, mtb.

Pedalant per Sarrià.

És el que hem fet avui a la sortida de BO a Salt.

Bons corriols, dels millors, pendents interessants, baixades de pur MTB, a on no hem parat d'esmentar la Tramunbike, perquè els trams ens ho recordaven, i tant que sí.

Al final un xic per sota dels trenta quilòmetres, per metres, però per sota.

Un dia de MTB, de 100% de MTB.

Fa uns minuts que hem entrat per la porta de casa, mtb, mtb, mtb.

Avui hem rodat amb les Mavic Fury i les Sidi Dragon noves. També amb un mallot Castelli nou,  tret del forn aquest matí, no amb un Assos F1 Mille pirata d'estiu, aquest el reservaré a que els dies més fresquets ens visitin, i tant que sí. Xavi, curiós, mateixa talla de mallot, mateixa marca, diferent model, i les bosses del darrera perfectes, portant el mateix, el material del mallot diferent però.

Dies previs al Roc, certament, a on amb dies com avui penses, "si no tenim cap imprevist, pedalarem de valent, però de valent".

MQL gràcies, una imatge pròpia de la jornada, identificativa al 100% del què ha estat la sortida avui.

Pedalada de dues hores tocades curtes, curtes sí, però genials, pels trams, per la companyia, amb un bon dinar, millors converses de MTB, una tarda entre bikes, bikes, i més bikes, som a les prèvies del Roc d'Azur 2011, és el què toca.

Un guia excepcional, en Narcís de BO, gràcies per estar pendent a tota la sortida i entre tots els trams, "al del pujador de l'arracada".

Amb en David de BO hem fet camí, una mica més de camí cap al nostre petit projecte Guilleries, oi que sí?

Amb en Narcís de BO hem concretat fita Salt-Olot, Tramuninversa 2011, per quan aquesta fresca ens visiti definitivament.

Nosaltres concentrats, pel que fa a MTB, a deixar enllestits tots els preparatius pel Roc.

MQLT,  si la DT Swiss XMM 100 29er. es pot comprar al Roc, la tindràs, de ben segur.

MGLN, gràcies per la coca i la cervesa, una gran tarda.

David dels millors cafès que hem degustat en molt de temps, sensacional.

Narcís, les taronjes i el refrescs de 10/10.

Ja ho veieu, un festival del MTB.

MTB, MTB, MTB.

Equipats, 100% d''estiu, aigua, un bidó de 750 ml, menjar, un plàtan i dues taronges abans de sortir, eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, incidències amb les bikes, cap, esmentar que el soroll sonor de la cadena no ha estat silenciat, què serà?, la resta de 10/10, però de 10/10.

Una temperatura genial per pedalar, i pedalar, i pedalar.

Tasques pendents pel Roc 2011.

Líquid NoTubes dels Maxxis Ardent 2.25, i els Maxxis Monorail 2.1,  Tubeless els dos. Aquesta tasca sempre em costa de fer, però avui hauria de ser, i tant.

Femella que fixa els discs a la boixa, cal desmuntar rodes, treure les tanques per poder fer-ho, també és de les que m'agrada fer, i tant.

Valorar a tres cents quilòmetres de la primera cursa si faig un canvis de pastilles, de les pastilles que estan a mig desgast, no ho faig mai, o si més no quan estic a dies de la cursa i encara no tinc el 100% de l'emoció a sobre. He de mirar de valorar-ho ara, ara que tinc dies per poder rodar el temps suficient perquè les pastilles noves s'adaptin als discs vells.

Bé, ara és el que tinc al cap per fer.

Els tres equipaments per a les tres curses, a punt, el quart que serà el que portarem per a rodar el dia abans de la primera fita, el Roc Marathon, també.

Portarem el "Repair Stand", les eines totes, i recanvis.

Frens,  pinces de fre, pastilles de fre, cadenes, plats, pinyons, seients, tiges, manillars, potències, pedals, cales d'aquests,  pneumàtics de 26" i de 29", rodes  de 26", perquè de 29er no en tenim un segon conjunt, caixes de "pedalier", pistes de direcció, càmeres, són una primera llista del que ara em ve al cap.

Feina feta, una setmana abans i tots els recanvis ja són dins de la caixa, mtb, mtb, mtb.

Les imatges mentre preparo la caixa a on van tots aquests recanvis, caixa tipus que fa unes setmanes  ja vaig separar per a aquesta fita del Roc 2011. La caixa és en la que van els arxivadors del despatx quan ens els envia el proveïdor.

També podem anar tranquils, pel fet de que si tot i portar tots aquests recanvis,  el problema no el poguéssim solucionar, disposem de les assistències oficials dels corredors oficials que durant el Roc estan a la nostra disposició, com sona, i no únicament de les marques de bikes, si no de cada marca de components, si és un problema de les bieles o de les rodes Shimano, a Shimano, si és un problema d'un pneumàtic Maxxis, a Maxxis, si és problema dels frens Formula d'en Colorado, a Formula, si és una boixa DT, a DT Swiss.

No serà, no és certament  una garantia del 100%, però penso que així hi vas molt més tranquil a una cursa, i tant que sí, i més si és lluny de casa. Crec recordar que pagues els materials, no recordo si has d'abonar la ma d'obra. Però en cas de que sí, segueix sent una gran idea, i tant que sí.

I si així, amb les diferents assistències tampoc tinguessim una via per poder  posar remei al possible problema,  sempre poder decidir-nos per una bike de test, oi que sí?

Us poso imatges de la darrera edició, pel que fa referència a les assistències.

MTB, MTB, MTB.

El què comentavem diumenge, mtb, mtb, mtb.

Posta a punt Single Speed pel Roc d'Azur 2011.

Frens, verificar pastilles, discs, i canviar el tub de fre davanter perquè passi per darrera de la forquilla Vicious, i no baixant directament del manillar a la barra esquerra i d'aquí a la pinça, ara passa per la dreta de la pipa del quadre, queda agafat per darrera del coll de la forquilla i d'aquí a la barra esquerra baixant  de pet fins a la pinça.

Feina ben feta.

Ja he substituït també les dues baules de les dues cadenes, de la YetiBetty i de la Vicious, baules que siguen similars, una tenia un bany que la cadena original no tenia, i això provocava un soroll molt sonor ara sí ara també al engranar amb el pinyó i el plat, avui tastarem si ara ja no fa aquest soroll.

Els Polar CS 600 ja són al seu lloc, a la potència, els vaig moure per a poder posar-hi les plaques pel Road Book  a l'aventura d'aquest darrer cap de setmana.

Purgar el circuït de fre, a diferència del fre de la bike de la Betty, vaig haver de canviar la pinça SI per la PM necessària aquesta per a la forquilla DT XRR 445, que em va portar molta feina.

Ara amb la Vicious, canviar el tub de fre per un de molta més allargada per poder passar per darrera la forquilla, ha estat molt senzill, és més una sola manxada des de baix i el fre ha quedat perfecte, senzill, eficient.

Ara a rodar, rodar i rodar, som dimarts, dimecres, dijous a BO, si ens hi volen, divendres, dissabte, diumenge, i dilluns la darrera visita a BO, si ens hi volen per darrera vegada abans del Roc, i després les espases ja estaran totes alçades, a punt pels propers "vols de Drac", que fa setmanes que no enlairem el vol, cal volar baix i mirar de gaudir dels propers vols, són aquests únics, per la seva singularitat, i tant.

El tacte de la maneta de fre després de canviar el tub de fre, impecable, porta la seva feina sí, però que bé, que bé, que bé.

Podríem sortir, és de nit, cal pensar-ho bé, llums i anem a cercar els millors corriols, som a terra de senders, dels millors senders, entre el millors, i tenim bons Dracs, dels millors, i tant, bones emocions, bones sensacions, i neguit, perquè viurem una molt bona aventura, no conquerirem, si ens establirem, no molt de temps, som del nostre país petit, sempre.

Torniols, tots els de la potència Syntace, prémer les tanques Carbon-Ti de les rodes.

Brida de la tija Vicious, torniols de la tija Moots, torniols de les pinces XTR, no dels bombins del manillar que els porto fluixos, per evitar de trencar la maneta en cas d'una possible caiguda, i de l'EBB.

Abans de marxar seguiré un altre cop tots aquests passos, i també els pedals.

Abans de sortir a cada cursa, la pressió dels pneumàtics, verificar, no necessàriament inflar, i sempre comprovar les tanques de les rodes, sempre.

MTB, MTB, MTB.

Detalls, detalls, i més detalls, mtb, mtb, mtb.

III Road Book Conrad Lloveras.

Bé, avui ja és un fet, ahir de la mà de BO, varem participar al III Road Book Conrad LLoveras.

La jornada va començar a primera hora, no la cursa, si no la nostra jornada.

I va acabar de nit, no la cursa, si no la nostra jornada.

El Road Book Conrad Lloveras, aquesta petita aventura, és el què ha de ser, una cursa popular amb un valor afegit, el motiu de la mateixa, i en segon terme una cursa a on a un recorregut 100% rodador hi poses una component d'emoció com ho és el de seguir un Road Book. Entre zones rodadores també hi va haver zones de corriols emocionants.

Nosaltres en iniciar el recorregut ens va semblar que tindríem un dia relativament tranquil, cosa que no va ser. L'emoció però hi va ser des de la nit abans de la cursa, fins un cop acabada aquesta, oi que sí?

La realitat va ser molt diferent, perquè ara fa uns anys que no participem a una cursa guiats per un Road Book, i aquest punt, el de seguir les indicacions detallades a metres, amb uns pulsòmetres que marcaven de cent en cent , no de deu en deu, seguir el Road Book passa a ser encara més emocionant, que què vull dir?, que el CS600, marcava cada cent metres, aleshores un 0.60 m. no el podíem quantificar, un 560 m. o anàvem a 500 m. o a 600 m. fet que encara fa que tot tingui un plus d'emoció, oi que sí?

El fet de portar la placa per fixar el Road Book a l'inrevés, vull dir que aquest Road Book tenia forma de llibre, no de bloc amb l'espiral a dalt, i haver de mirar les vinyetes mentre aquestes amb la velocitat no paraven de voleiar, fa que t'adonis que per a cada especialitat  cal una especialització, i que pots pedalar més o menys, però que seguir un Road Book i fer-ho bé requereix de tenir experiència en aquesta modalitat.

Veient el porta Road Books d'en Jordi senzillament et deixa gratament sorprès, feina però que molt i molt ben feta sí senyor. Veure com pedalava, a la velocitat que anava i com seguia el Road Book va ser gratificant.

Bé,  dic veure, perquè lògicament el varem veure, però  únicament al primer quilòmetre del primer tram.

Els BO com sempre a una velocitat fora d'escala també va ser,  el coincidir-hi un instant molt breu. La propera coincidència després de la primera en iniciar-se la cursa va ser a dalt del podi, primer i segon lloc pels BO a la classificació, moltes felicitats.

Dies de mtb.

El que està molt bé, és el tipus d'inici d'aquest Road Book, tens dues hores aprox. per anar sortint, cada equip comença dins d'aquesta franja horària, i la classificació és fa pel temps invertit en fer el recorregut, així l'ordre d'arribada no coincideix necessàriament amb l'ordre de la classificació, i tant que no.

Una parella de campions, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Les sensacions rodant per a mi, bones, per a la Betty també, però les seves pulsacions anaven un xic més altes del que haurien de ser per rodar bé, en relació a les meves. Res preocupant, o sí, perquè jo si no veig que tot va com ha d'anar i més pel que fa referència a un aspecte com aquest pateixo un cert neguit. A partir de la segona hora però això va anar caminant cap a la normalitat, i el seu rendiment va anar de més a molt més.

Una sortida com aquesta ens serveix per fer un mini test tant de l'estat de forma, que la prova d'esforç ja ens va indicar que és bona, com les sensacions pedalant a una cursa, com també la posta a punt de les dues bikes, i en darrer terme i no per ordre d'importància del funcionament dels nous equipaments.

La nota avui d'aquests tres grups d'un 4/10, perquè per a una cursa, millor dit tres curses a un esdeveniment com el Roc d'Azur, no podem anar amb incidències varies, hem de pedalar i prou, i pedalar a pulsació més alta del que hauríem d'anar, tot i a dins de la línia vermella, perdre trossos de sabatilles, o que el manillar caigui de les puntes per un mal manteniment per part meva,  no és el què ha de ser, en cap cas, tenim temps per a corregir i tant, i avui mateix ens hi posem, oi que sí?

L'organització, un doll sempre d'amabilitat, a cada control sempre ple de somriures amables, i l'avituallament complert i en cap cas tancat, podies menjar de tot i sense límit, "senzill però arrecladet" diria jo.

Això era al quilòmetre trenta crec recordar i la nostra sensació era la d'acabar de començar, com sona. Jo crec que és pel desnivell acumulat a aquest punt quilomètric, que no era molt elevat el què va fer que rodéssim tan sencers. Cal esmentar que el desnivell total un cop finalitzats els seixanta quilòmetres tocats, no va superar els nou-cents metres positius.

Podrem dir, "unes xifres poc extremes", avui passades les hores penso, "i per què sempre ha de ser tot tan extrem?", no és el meu cas, però sí el de moltes persones que conec, a on el seu dia a dia ja és prou extrem, i penso que per a mi mateix, una jornada com la d'ahir podia haver estat una jornada relaxant, pel que fa referència a tipus de recorregut, i tant que sí.

Una aventura amb ingredients conservadors pel que fa referència a tipus de recorregut, tant per la seva dificultat tècnica com per la prudència a l'hora de sumar desnivell,  també és una aventura, i tant que sí.

Ahir ho va ser, una aventura. I no oblidem que un Road Book de 60 Km. sempre té un bon punt d'exigència.

Als darrers metres, no per una manca d'informació del Road Book, si no per una senyalització de cintes del color de la vegetació va fer que nosaltres tinguéssim moltes dificultats per encertar el camí, seguir unes cintes que no veus no és fàcil, però també  suma a tot plegat que era al darrer tram, més cansats, i una mica nerviosos, pel fet de voler fer-ho d'allò més bé, oi que sí?

En arribar pel mateix pas que hores abans havia estat la sortida va fer que la desconnexió fos immediata, i tot seguit  em vaig adonar que havia participat amb una tensió important, i tant.

A l'arribada en Narcís de BO sempre atent a la nostra entrada, i l'organització per la seva banda ens tenia preparats un entrepà de pernil o formatge, així com galetes, fruita i fruits secs, com també diferents refrescs a escollir i amb la possibilitat de repetir si així ho volies.

D'aquí a la dutxa, i de la dutxa a prendre la fresca a una gespa amb vista panoràmica a l'arribada dels participants.

Després d'una bona estona ens varem dirigir a dinar a l'Estartit, directes a compartir un bon dinar, entre moltes ganes de gaudir del què quedava de la tarda, i de fet així va ser, mtb, mtb, mtb.

La YetiBetty de 10/10, tot però tot perfecte.

La Vicious, bé per on començo, pel final, pneumàtics, per un terreny en ocasions  puntualment tant pedregós, anava un xic baix de pressió, vaig inflar i oli en un llum, el manillar, pel fet de no haver repassat els torniols de la potència que el fixen, aquest, el manillar nou,  va anar baixant les puntes lentament, vaig posar-lo a la posició inicial, recargolar els torniols i a rodar.

La nova posició del seient endarrerida de forma significativa m'ha anat molt bé, canvi auspiciat per en David de BO, gràcies David, a 6 cm. és a on és la punta del seient, darrera de la caixa de "pedalier", del centre d'aquest, és a on sóc ara. L'alçada de la tija posada a punt per en Narcís de BO també molt bé, gràcies Narcís, 72 cm. de sobre del seient seguint la línia de la tija fins al centre de la caixa de "pedalier". La Betty vers l'ARC, a 4,5 cm. i a 63,5 cm. respectivament, mtb, mtb, mtb.

L'equipament, 100% d'estiu, i tant. Tot rodó menys les sabatilles Bont especíques per a la pràctica del MTB, les gomes de la sola surten del seu lloc mentre pedales, el que t'obliga a aturar-te, descargolar el torniol de la sola que fixa la goma a aquesta, i tornar a fixar la goma que un cop fixada a la sola, s'escapa de la cabota del torniol passada una estona, i això passa mentre pedales. Les portaré a Doctore Tèxtil amb en Xavi i que hi posin remei perquè no pots pedalar amb unes sabatilles que mentre pedales les gomes de la sola cauen pel moviment de la pedalada, oi que no? "algú ho havia de dir".

A l'altra cantó de les Bont el culot Sportful per a més de 80 Km. de 10/10, però de 10/10. El mallot bé, no perfecte, no hi puc portar els estris mínims al darrera, no cauen del tot les bosses per a tal fi quan les carregues, però no tenen el bon rendiment de les bosses dels mallots Pearl Izumi, en cap cas. És més ahir va arribar a ser molest, la sensació de les bosses una mica caigudes és incòmode, molt.

Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma, aigua,  dos bidons de 750 ml.  

El dia no va ser calorós, en cap cas, la temperatura perfecte per a rodar, rodar i rodar, tant que jo creia que pujaríem al Castell i finalment això no va ser, per a la propera edició?

Aquest tema de les Bont ahir va ser una bona murga, una bona murga. He parlat fa uns minuts amb en Xavi de Doctore Tèxtil que m'ha comentat que els hi porti que hi posaran remei, molt i molt bé.

Després del dinar ja ben entrada la tarda, passejada per l'Estartit i tornada lenta cap a casa amb la VW, si senyor.

Ara ja som a la recta final, al fons el Roc d'Azur 2011, sí senyor. Tres Single Speed al Roc, mtb, mtb, mtb, dues posant-se a punt pels propers dies de "gala", la tercera, la Mooto-X SS sempre va quan ha d'anar, si pot fer una Volta a la Cerdanya sense cap eina ni càmera, podrà fer tres curses a tres dies al Roc sense cap incidència, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.