III Road Book Conrad Lloveras.

Bé, avui ja és un fet, ahir de la mà de BO, varem participar al III Road Book Conrad LLoveras.

La jornada va començar a primera hora, no la cursa, si no la nostra jornada.

I va acabar de nit, no la cursa, si no la nostra jornada.

El Road Book Conrad Lloveras, aquesta petita aventura, és el què ha de ser, una cursa popular amb un valor afegit, el motiu de la mateixa, i en segon terme una cursa a on a un recorregut 100% rodador hi poses una component d'emoció com ho és el de seguir un Road Book. Entre zones rodadores també hi va haver zones de corriols emocionants.

Nosaltres en iniciar el recorregut ens va semblar que tindríem un dia relativament tranquil, cosa que no va ser. L'emoció però hi va ser des de la nit abans de la cursa, fins un cop acabada aquesta, oi que sí?

La realitat va ser molt diferent, perquè ara fa uns anys que no participem a una cursa guiats per un Road Book, i aquest punt, el de seguir les indicacions detallades a metres, amb uns pulsòmetres que marcaven de cent en cent , no de deu en deu, seguir el Road Book passa a ser encara més emocionant, que què vull dir?, que el CS600, marcava cada cent metres, aleshores un 0.60 m. no el podíem quantificar, un 560 m. o anàvem a 500 m. o a 600 m. fet que encara fa que tot tingui un plus d'emoció, oi que sí?

El fet de portar la placa per fixar el Road Book a l'inrevés, vull dir que aquest Road Book tenia forma de llibre, no de bloc amb l'espiral a dalt, i haver de mirar les vinyetes mentre aquestes amb la velocitat no paraven de voleiar, fa que t'adonis que per a cada especialitat  cal una especialització, i que pots pedalar més o menys, però que seguir un Road Book i fer-ho bé requereix de tenir experiència en aquesta modalitat.

Veient el porta Road Books d'en Jordi senzillament et deixa gratament sorprès, feina però que molt i molt ben feta sí senyor. Veure com pedalava, a la velocitat que anava i com seguia el Road Book va ser gratificant.

Bé,  dic veure, perquè lògicament el varem veure, però  únicament al primer quilòmetre del primer tram.

Els BO com sempre a una velocitat fora d'escala també va ser,  el coincidir-hi un instant molt breu. La propera coincidència després de la primera en iniciar-se la cursa va ser a dalt del podi, primer i segon lloc pels BO a la classificació, moltes felicitats.

Dies de mtb.

El que està molt bé, és el tipus d'inici d'aquest Road Book, tens dues hores aprox. per anar sortint, cada equip comença dins d'aquesta franja horària, i la classificació és fa pel temps invertit en fer el recorregut, així l'ordre d'arribada no coincideix necessàriament amb l'ordre de la classificació, i tant que no.

Una parella de campions, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Les sensacions rodant per a mi, bones, per a la Betty també, però les seves pulsacions anaven un xic més altes del que haurien de ser per rodar bé, en relació a les meves. Res preocupant, o sí, perquè jo si no veig que tot va com ha d'anar i més pel que fa referència a un aspecte com aquest pateixo un cert neguit. A partir de la segona hora però això va anar caminant cap a la normalitat, i el seu rendiment va anar de més a molt més.

Una sortida com aquesta ens serveix per fer un mini test tant de l'estat de forma, que la prova d'esforç ja ens va indicar que és bona, com les sensacions pedalant a una cursa, com també la posta a punt de les dues bikes, i en darrer terme i no per ordre d'importància del funcionament dels nous equipaments.

La nota avui d'aquests tres grups d'un 4/10, perquè per a una cursa, millor dit tres curses a un esdeveniment com el Roc d'Azur, no podem anar amb incidències varies, hem de pedalar i prou, i pedalar a pulsació més alta del que hauríem d'anar, tot i a dins de la línia vermella, perdre trossos de sabatilles, o que el manillar caigui de les puntes per un mal manteniment per part meva,  no és el què ha de ser, en cap cas, tenim temps per a corregir i tant, i avui mateix ens hi posem, oi que sí?

L'organització, un doll sempre d'amabilitat, a cada control sempre ple de somriures amables, i l'avituallament complert i en cap cas tancat, podies menjar de tot i sense límit, "senzill però arrecladet" diria jo.

Això era al quilòmetre trenta crec recordar i la nostra sensació era la d'acabar de començar, com sona. Jo crec que és pel desnivell acumulat a aquest punt quilomètric, que no era molt elevat el què va fer que rodéssim tan sencers. Cal esmentar que el desnivell total un cop finalitzats els seixanta quilòmetres tocats, no va superar els nou-cents metres positius.

Podrem dir, "unes xifres poc extremes", avui passades les hores penso, "i per què sempre ha de ser tot tan extrem?", no és el meu cas, però sí el de moltes persones que conec, a on el seu dia a dia ja és prou extrem, i penso que per a mi mateix, una jornada com la d'ahir podia haver estat una jornada relaxant, pel que fa referència a tipus de recorregut, i tant que sí.

Una aventura amb ingredients conservadors pel que fa referència a tipus de recorregut, tant per la seva dificultat tècnica com per la prudència a l'hora de sumar desnivell,  també és una aventura, i tant que sí.

Ahir ho va ser, una aventura. I no oblidem que un Road Book de 60 Km. sempre té un bon punt d'exigència.

Als darrers metres, no per una manca d'informació del Road Book, si no per una senyalització de cintes del color de la vegetació va fer que nosaltres tinguéssim moltes dificultats per encertar el camí, seguir unes cintes que no veus no és fàcil, però també  suma a tot plegat que era al darrer tram, més cansats, i una mica nerviosos, pel fet de voler fer-ho d'allò més bé, oi que sí?

En arribar pel mateix pas que hores abans havia estat la sortida va fer que la desconnexió fos immediata, i tot seguit  em vaig adonar que havia participat amb una tensió important, i tant.

A l'arribada en Narcís de BO sempre atent a la nostra entrada, i l'organització per la seva banda ens tenia preparats un entrepà de pernil o formatge, així com galetes, fruita i fruits secs, com també diferents refrescs a escollir i amb la possibilitat de repetir si així ho volies.

D'aquí a la dutxa, i de la dutxa a prendre la fresca a una gespa amb vista panoràmica a l'arribada dels participants.

Després d'una bona estona ens varem dirigir a dinar a l'Estartit, directes a compartir un bon dinar, entre moltes ganes de gaudir del què quedava de la tarda, i de fet així va ser, mtb, mtb, mtb.

La YetiBetty de 10/10, tot però tot perfecte.

La Vicious, bé per on començo, pel final, pneumàtics, per un terreny en ocasions  puntualment tant pedregós, anava un xic baix de pressió, vaig inflar i oli en un llum, el manillar, pel fet de no haver repassat els torniols de la potència que el fixen, aquest, el manillar nou,  va anar baixant les puntes lentament, vaig posar-lo a la posició inicial, recargolar els torniols i a rodar.

La nova posició del seient endarrerida de forma significativa m'ha anat molt bé, canvi auspiciat per en David de BO, gràcies David, a 6 cm. és a on és la punta del seient, darrera de la caixa de "pedalier", del centre d'aquest, és a on sóc ara. L'alçada de la tija posada a punt per en Narcís de BO també molt bé, gràcies Narcís, 72 cm. de sobre del seient seguint la línia de la tija fins al centre de la caixa de "pedalier". La Betty vers l'ARC, a 4,5 cm. i a 63,5 cm. respectivament, mtb, mtb, mtb.

L'equipament, 100% d'estiu, i tant. Tot rodó menys les sabatilles Bont especíques per a la pràctica del MTB, les gomes de la sola surten del seu lloc mentre pedales, el que t'obliga a aturar-te, descargolar el torniol de la sola que fixa la goma a aquesta, i tornar a fixar la goma que un cop fixada a la sola, s'escapa de la cabota del torniol passada una estona, i això passa mentre pedales. Les portaré a Doctore Tèxtil amb en Xavi i que hi posin remei perquè no pots pedalar amb unes sabatilles que mentre pedales les gomes de la sola cauen pel moviment de la pedalada, oi que no? "algú ho havia de dir".

A l'altra cantó de les Bont el culot Sportful per a més de 80 Km. de 10/10, però de 10/10. El mallot bé, no perfecte, no hi puc portar els estris mínims al darrera, no cauen del tot les bosses per a tal fi quan les carregues, però no tenen el bon rendiment de les bosses dels mallots Pearl Izumi, en cap cas. És més ahir va arribar a ser molest, la sensació de les bosses una mica caigudes és incòmode, molt.

Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma, aigua,  dos bidons de 750 ml.  

El dia no va ser calorós, en cap cas, la temperatura perfecte per a rodar, rodar i rodar, tant que jo creia que pujaríem al Castell i finalment això no va ser, per a la propera edició?

Aquest tema de les Bont ahir va ser una bona murga, una bona murga. He parlat fa uns minuts amb en Xavi de Doctore Tèxtil que m'ha comentat que els hi porti que hi posaran remei, molt i molt bé.

Després del dinar ja ben entrada la tarda, passejada per l'Estartit i tornada lenta cap a casa amb la VW, si senyor.

Ara ja som a la recta final, al fons el Roc d'Azur 2011, sí senyor. Tres Single Speed al Roc, mtb, mtb, mtb, dues posant-se a punt pels propers dies de "gala", la tercera, la Mooto-X SS sempre va quan ha d'anar, si pot fer una Volta a la Cerdanya sense cap eina ni càmera, podrà fer tres curses a tres dies al Roc sense cap incidència, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.