Entre bones sensacions )

Les d’aquesta setmana, i en queden 45, i a on unes temperatures càlides m’ajuden a tenir la intenció de sortir, i aquest punt el d’ajudar fa que aquesta darrera setmana que cau d’aquí a unes breus hores hagi sigut intensa pel què fa a Vols, i tant. Amb un aspecte preciós com ho és que  el clima ajudi a un Mirador, el tercer, a on aquest podria ser exigent però no, el fet és que aquest mot el de sumar-ajudar OMG ))

Ara fa uns anys, pocs, dins del 2020 amb la creació del segon Mirador, i fa uns mesos dins del 2022 amb l’arribada del tercer, aquest darrer com ja vaig esmentar de molta singularitat, i a on permetre, facilitar, la possibilitat de perquè no funcionar una mica dins d’un tram de pla i baixada, amb la sensació si més no, ha sigut i està siguent molt agraït, pilar número u, deixar anar càrrega, pilar número dos, esperar, sense lloses, si més no sense les grosses, que no confondre amb els Pilar de Granit, l’espera pacient a poder gaudir del bon moment amb l’arribada del doll de bones sensacions és com us ho podria dir, sí, el mot és, fascinant. 

Avui una sortida, doble, com sona, un primer Vol amb el Drac, i un primer Vol amb el Gran Drac també, el primer sense cercar noves aventures, recorregut repetit, i a on entre els 14°C i els 19°C, Gore 2in1 els protagonistes, de curt, excepte per ser paravent, equipat d’estiu, a ple mes de febrer, i no diré especial, perquè fa poc rodava entre Fades de la Foscor a sota zero amb guants de tardor, per un clima menys humit que el que tenim al primer Mirador, i/o possiblement que la predispisició ara després d’enlairar el segon pilar està siguent determinant avui per avui, cal però ser prudent. Les sensacions a dalt del Drac bones, molt bones, ajudat també pel pas de l’equip d’hivern al d’estiu, menys dens, menys exigent, menys fosc, oi?, i a on sense interferències fora del pas constant de ciclistes de carretera de diferents nacionalitats propers als meus senders ha sigut una constant, fins i tot a una transició de metres m’han vingut per darrera, en tot cas de 10/10. I després del primer Vol ha vingut el primer Gran Vol, OMG, no tinc paraules, equipat 100% també d’estiu, i a on un altre cop la moderació ha sigut la principal, i les bones sensacions les protagonistes. 

Un bon Mirador té aquesta característica, quina, la de les bones sensacions ara sí ara també, únicament et demana que no emboliquis, i respectant aquesta condició doncs lluny de la dona d’aigua dels fondals del Gorg Negre, a l’hora que sorprenentment agafats amb fermesa de la seva mà, la càlida però, sense perles tangibles, sense llàgrimes doncs, i a on cinc hores entre els dos primers Vols han sigut un gaudir i gaudir entre senders, i revols. De la ruta, de la darrera, la primera, cercava coincidir amb l’arribada de la flama olímpica del 92, quina emoció, quina experiència, la del 92, la del 2023 ))

En tot cas una jornada per rememorar en imatges, fins i tot una primera sense Drac ni Gran Drac ha coincidit amb una micro migració de Grans Aus, perquè com us vaig esmentar fa uns anys que les caminades des del 2019 fa que els espais com Platja d’Aro, el Principat, Girona, i voltants de tots ells com també de Granollers, com la Roca Foradada, són una constant, menys les del primer Mirador, menys les de Vallromanes, puntualment, o no, però ho dic pel fet de poder escoltar per no haver de portar casc el so de les Grans Aus per sobre nostre aquest matí , i a on en mirar a l’horitzó anaven arribant des de la invisibilitat com per art de màgia, sense la poció de les Falgueres Màgiques que vindran, però sense elles ara per ara, esperant, el segon pilar, ja vindran, ja vindran. 

Demà zona Baix Montseny, demà els Vols veurem com juguen la seva presència, per unes temperatures bondadoses potser la negra nit en serà el medi, o no i descanso per una jornada amb la Transportadora de Dracs que em cuida més que mai, però a on les pensades i les hores són moltes i intenses, i per tant caldrà primer tancar els ulls per veure si les quatre de la matinada de demà serà o no la protagonista, i un bon cafè, i un bon cafè, i tant, i tant. 

Les gomes estan siguent protagonistes des del 2019, seguim amb Maxxis, amb les Ikon, seguim cercant, dubto ja no de muntar-les, que no, de fer venir dos jocs de Paces amb amplades no de moda, però ara per ara descartar-les  més propens que no pas no fer-ho, crec, crec. 

Tots  el equips tornen a estar a punt, i a on estic valorant un nou format amb una reducció substancial d’opcions, de diferents opcions, per passar a mateixes opcions repetides, a on entre d’altres aspectes entre d’ells també els Garmin 520 i 1000 insinuen simptomatologia lleugera d’estar esgotadets, el 520 pendent o bé de reparar, o bé de passar directament a un primer 530, el 1000 no ho sé, cal veure que el 1000 no crec que porti ni 2.000 Km funcionant ((,  també les bateries i llums Sigma possiblement  també estan cansadets, i he de valorar que si els Vols prenen força com està sent ara per ara els Garmin i els Sigma actuals donin pas a l’arribada d’una nova generació. Sobre equipaments S-Phyre a on som ara, ja són, ara esperar, i si roden avui, repetirem, però avui, esperar, demà no ho sé, no ho sé. 

MTB, MTB, MTB.

Vols )

A febrer de 2023 respecte a la darrera intervenció hi ha una significativa diferència com ho és que ara estic a dalt del Drac i puc prudentment compartir avui, que hi sóc amb certa continuitat. 

Així, escrit amb unes breus paraules, vers el temps que ha requerit de ser a on sóc, renoi quina diferència entre dir-ho, exposar-ho, i ser-hi, duració aquesta de tenir continuïtat a dalt del Drac que està requerint, encara ara de ser com esmento prudent quan ho exposo.

En tot cas poc a poc ja anirem compartint el tram a The Great Escape MTB, de donar-se les condicions per fer-hi, i a on ser a dins dels Vols és crec una conseqüència,  molt positiva, i tant, molt, però des del 2019 a avui, noves modalitats, com la dels Grans Dracs, de quatre rodes, també ara ja avui, de dues rodes, com de nous Dracs que encara estan pendents de finalitzar la seva construcció, així com no menys important la dels nous Miradors, i diria que vitals han estat els nous conceptes mentre ho portàvem, portem a terme tot plegat, condicionat sense adonar-me’n pel moment singular i extrem entre el 2020 i avui, podria dir per les circumstàncies entre el 2019 i el 2023. Vull dir que les prioritats han anat, i aquestes, el fet de treballar per portar-les a terme ha ajudat també a que en present tingui Vols. 

Mesos feia que fora d’anar treien els equips de cada estació, i a on aquests passades les setmanes tornaven al seu estadi de repòs sense haver sortit o quasi sense ús,  i així successivament. Ara inclús estic valorant d’incorporar més elements logístics per facilitar, per ajudar, per consolidar i afavorir la que sembla possiblement una lleugera continuïtat  dels Vols, però sense presses perquè com esmento les ganes de Vols hi són, però fora d’aquestes han estat sobretot  les coincidències positives de molts altres aspectes que els han afavorit. 

Estar bé, penso avui que de moment és clau per poc a poc recuperar aquesta super enyorada continuïtat dels Vols. Dic de moment perquè seguir bé és la prioritat, si coincideix en gaudir dins dels Vols de 10/10, i tant, fins i tot diria que genial, i si segueix aquest estar bé un tram diferent, vull dir sense Vols,  doncs super bé, i tant, i tant, millor amb Vols, millor ))

Poc a poc també si es donen les circumstàncies anirem compartint d’altres aspectes molt guapos que avui estan no diré consolidats però sí en curs, fent-se, esmentar-ne un com ho és la Transportadora dels Dracs, que si bé no ha transportat Dracs, fora de rares excepcions, sí ha tingut un paper molt important mentre ha calgut aquests darrers anys dins de l’anar cada dia al Baix Montseny, a facilitar aquesta necessaria a l’hora que exigent aventura. I que mentre això passava no passaven altres moments, tot i haver intentat fer el tram en Drac passant per Pollastre i Collsacreu sense tenir en cap cas bones sensacions, això en ple confinament, OMG. A l’inici d’aquest paràgraf esmento les circumstàncies, perquè ara mateix rememorar per escrit a aquest espai mentre aprofitava per reomplir la tassa de cafè les sensacions no eren massa bones, en tot cas esperant a que tornin les bones tot arreglat oi?

També és cert que sense ser-ne del tot conscient  la trista notícia comunicada pel Primer Ministre fa unes setmanes del bon Pep de Manresa, marca des de la primera lletra fins la darrera tota aquesta aportació, segur, segur, i estem dins de les nostres modestes possibilitats pel què calgui, renoi, renoi, renoi. 

MTB, MTB, MTB. 

Millor així )

Sense Vols, i pot semblar una contradicció, però no ho és, no ho és, sense els Vols hem arribat aquest més de dos anys fins avui, prou bé, no diré que hi estem sencers, hem perdut molt en el tram, massa, però en tot cas el què hem fet per poder ser-hi ha anat molt bé, o això pensem quan valorem la ruta feta, senzillament perquè hi som i això ja és per a nosaltres un gran què.

Altra cosa el què està per venir, amb Vols, esperem que sí però sense fins avui, la valoració present és d'estar molt contents. I decidits a seguir-ho estant per tant molt oberts a la possibilitat de seguir sense Vols, també a tenir-ho tot a punt per si aquests comencen de sobte un altre cop.

Estic des de fa mesos valorant quins hauran de ser els nous pneumàtics dels Gran Drac més esportiu, els vull rodadors per respectar el comportament dinàmic, i no els vull amples, a contra direcció dels canons que marquen els darrers anys amb els Dracs, on hem  passat dels 1.9 a 2.35, i a on l'amplada de la llanda ha anat augmentat cada any uns mm. fins  a quedar-se, proper als 22-24 mm. crec recordar. Un dels candidats segueix sent Maxxis, i tant.

Hi ha dos nous projectes de Grans Dracs de dues rodes, els equipaments del genet ja els tenim a punt, els equipaments de gala, i la Reina ja fa les seves primeres incursions en aquest nou-vell escenari, poc a poc, tot i que ho escric i el pensament correr cap a la voluntat de fer encara que sigui puntual un Vol un altre cop, que bé, que bé, que bé, oi?

Aether, XTR, Five Ten, Gore, Pearl Izumi, White Industries, Enve, Gates, Race Face, ronden les diferents cistelles, però tot i fer-ho aquestes estan totes a zero, mentre no hi ha Vols les millores caminen poc a poc, molt poc a poc, certament )

MTB, MTB, MTB.

Sumant més )

Perquè les reflexions des del Mirador, dels Miradors sempre miren en aquesta direcció, i a on el punt de partida sempre comença sota aquesta premisa, sumar, aportar )

Els Dracs des del 2018, a finals amb la preparació de la WEMBO van arribar a un nivell que per a nosaltres ja no ha sigut com sempre ho era, com podria ser, ser evidents quines havien de ser les properes evolucions, aquestes han vingut cert, però en menor grau. I a on la simplificació marca el to, el grau, el lloc, el recorregut, el tipus d'aventura, perquè el resum és aquest, és una gran aventura, i aquesta ve condicionada per la manera d'enfocar cada tram, dins d'aquest cada pas, cada pensament dins d'aquests, a Girona, al Principat, dotzenes i dotzenes de milers de reflexions a on les converses, les pensades són, i sí que en aquesta línia hem avançat, milers de quilòmetres, a peu, sense Dracs, cert, també ho és que aquest tram va preparant el camp per poder-hi entrar.

Si no es dona el cas la reflexió és senzilla, diria que a dalt dels Dracs pocs Vols ens hem deixat per fer, és més per satisfacció personal podria escriura que cap ens en caldria, senzill, podria ser que una em vingués el cap, en tot cas fins avui de 10/10.

En totes aquestes paraules pronunciades els darrers anys des de mitjans del 2019 amb certa inquietut per no comprendre l'espera, per no entendre el concepte de certa resignació per no manternir-nos amb regularitat a dalt dels Dracs, van caure en l'oblit de sobte en el primer trimestre del 2020, certament, certament, el motiu no cal que sigui esmentat, i per fer el cor fort ens han calgut en certa manera aïllar-nos crec que puc afirmar de forma extrema, indiferentment dels decrets, ni de la flexibilitat d'aquests, és més com més oberts han estat aquests menys flexibles a donar l'oportunitat de prendre riscos hem estat, fins el punt que persones en veiem molt poques, quasi amb una ma les podríem comptar, dic quasi perquè crec que sómpn menys de cinc, i fent una super excepció a aquest precepte a principis del 2021 vàrem rebre un sever correctiu,  emocional únicament, però a nosaltres no ens calia de cap de les maneres ja dins del tram de complexitat. 

En tot cas sense Vols, i això sí constants i extremàdament estructurats amb les anades al Baix Montseny, cada vegada més amb la Transportadora i no amb els Grans Dracs més joves, fet que a data d'avui aquesta contra tot pronòstic torna a ser la Reina en el dia a dia, i a on la seva nevera des de fa dos anys forma part del rebost de SC, i tant.

Mentre no hi ha Vols, i així ho he anat aportant hem participat en la creació  d'un segon Mirador, i mentre això fa el seu camí hem creat un tercer espai on els Dracs gaudirant del seu lloc de repòs també, i a on les Màquines  de Prosperitat viuran un nou tram molt interessant, aquest Mirador no té les característiques del primer, com el segon Mirador no les té tampoc però a diferència del tercer els dos primers tenen quelcom en comú com ho és estar totalments centrats en les Màquines de Prosperitat, aquest tercer busca quelcom més ampli, aquests tercer lloc de descans dels Dracs com els altres dos Miradors ens haurien de permetre fer un salt, podria dir fins i tot fer un Vol, hauria de dir per tram, el darrer Vol.

El meu darrer Vol de fa unes setmanes, moltes, va ser a tocar de les cinc de la matinada, i crec recordar entre el 2°C i els 11°C, va anar molt bé, i a on una llarga baixada propera sempre els 0°C no va anar agafada de cap sensació de fredor, a on el trenc d'alba ja va ser un cop a dins del Mirador, a on en ser a casa no hi va haver el pensament d'un possible proper Vol.

MTB, MTB, MTB.

Descans )

He de reflexionar en aquesta direcció, vull dir que passats els dies no hi ha activació dels Vols, de cap d'ells, fins i tot el Gran Drac esportiu resta aturat coincidint amb la darrera aportació "ales".

En tot cas hi ha crec un punt d'inflexió dels Vols, crec que després d'anys de mantenir aquesta seqüència d'inactivitat puc proposar que hi ha possiblement un tomb diferent, un rumb nou no ho sé del cert, sí que aquest darrer va vestit diferent, i a nosaltres ens està costant de treure'n l'entrellat ))

És que no tenim ni intenció, sí de mantenir, no de rodar en bike, no passa res.

De mentre els diferents equipaments per a poder fer els propers test d'hivern amb els Grans Dracs de dues rodes ja són al Mirador, una part descansa ordenàdament a la Transportadora, i la resta al Mirador, ara mateix mentre escric aquesta aportació porto posada la jaqueta, i la sensació és molt bona, sense Grans Vols, únicament dins de part de l'armadura, d'aquí a una estona em ficaré a dins de l'armadura complerta, això si vull estar una estona per aconseguir introduir-me a dins, perquè és laboriós, tot i que un cop a dins la sensació és extraordinària.

També estic valorant els propers pneumàtics pel Gran Drac més esportiu, seran els tercers ja des de l'arribada d'aquest. 

La Transportadora no ha anat més lluny referit a les millores, el tema sostre, aturat, l'utilitzo més, les anades al Baix Montseny són laconstant. La darrerra actualització quasi de 10/10.

Estic a un tram preciós, estic mirant marques de Grans Dracs que mai ni se m'haurien passat pel cap, i ara són els primers de la meva breu llista. 

Estic gràtament sorprès, jo hi ha portes que tinc tancades, o tenia, com el de disposar de nous Miradors, el segon camina ja des de fa mesos i està siguent una experiència preciosa, i les converses prosperen a que no sigui el darrer, no és decisiu doncs les màquines de prosperitat fan això també, prosperen, m'agradaria pensar que moderàdament, per prudència, oi?

Bé, reflexionant com us deia sobre els Vols, avui diria que em sembla rar, res més, rar (

MTB, MTB, MTB.

Ales ))

Per les notícies rebudes aquesta setmana de Finale ))

No sé si hi participarem, en aquest moment aquest detall no és el pilar, sí que ho és que ens ajudi a reiniciar els Vols, estaria bé, desembre, gener, febrer, març, abril i FINALEment maig 2022.

Jo ja estic més motivat, no sé però si serà prou, si serà suficient, perquè no entrar amb prous quilòmetres a aquesta edició té els seus punts durs, i el 2017 i 2018 ja ho vàrem gestionar en aquest format, és a dir entrar a quinze hores, i finalitzar la participació si a aquest punt de la cursa no teníem bones sensacions, o seguir de tenir-les, de tres curses, a una bé, i de quatre curses, a una bé, bé vull dir bones sensacions a dalt del Drac, res més, o quasi res més.

Ara passats tres anys de la nostra darrera participació, renoi, sembla ahir, repetir una edició un altre cop sense ritme em motiva a primer minut, passades les hores doncs això, si ens permet tornar a entrar dins dels Vols serà tot un privilegi, i si el maig estem dins de la cursa conquerint voltes, OMG, no sé ni com descriure en lletres la sensació, segurament no puc, certament, certament.

De mentre no hem perseguit els Vols regularment, hem això sí cuidat molts altres aspectes, no ho hem aturat tot, sí quasi tot, renoi. 

Els Dracs estan no a punt, no, si no super a punt, els equipament de tardor-hivern al seu lloc, la nostra Transportadora quasi que el terme seria impecable, pendents de la decisió del sostre-llit únicament, i dins d'unes millores per a incorporar un nou Gran Drac de dues rodes també, ben centrat el ben mig de la caixa de la T5, en tot cas tot a punt, ara faltarà veure si també tot queda aquí, és a dir sense l'entrada del Gran Drac, o si disposarem d'un primer Gran Drac d'aquestes característiques. El treball en aquesta direcció està fet, seré prudent, una part d'aquest, perquè si bé l'estiu passat a una anada al Principat vaig agenciar-me d'un equipament complert d'estiu, ara no el tinc d'hivern, i fa uns dies que estic cercant les millors opcions, veurem on ens porta. Com amb els Hirzl, la pell de cangur la protagonista, increible, molt interessant també, molt. 

En tot cas la nostra logística d'una nova participació  a una nova cursa de SOLOS està a punt, que sembla poc, però per a nosaltres requereix d'un treball previ important, notable, diria que en segons quins aspectes decisiu, falta de fer venir quatre llums Sigma de casc, per prudència, no per necessitat, perquè els Karma porten anys obrint camí a les nits de Finale, i penso que toca fer millora, veurem perquè els nous no porten la bateria a part, i això no sé què vol dir, d'entrada que si no aguanta tota la nit has de muntar un segon llum amb la seva bateria incorporada al mateix dispositiu, i això no en té res de fàcil quan estàs ficat al ben mig de l'aventura. 

La resta tot a punt, un detall, nosaltres dos no estem a punt, en cap cas, sí que de posar-nos en marxa puc pensar que ho estaríem amb certa dignitat, en tot cas si no per competir sí per gaudir de sensacions precioses mentre rodem a l'exigent recorregut. Crec que ho puc afirmar, perquè a cap edició m'ha semblat un recorregut simpàtic, a l'inrevés, és un circuit destructor de mens robustes, ja m'agrada, i tant, mtb, mtb, mtb. 

En tot cas ens ajudaria i molt l'evolució morfològica treballada durant els darrers més de dos anys concretament des dels inicis dels 2019, jo mateix seria com si a l'edició del 2009 hi anés sense bike amb tots els plens fets, i sense equipament, i la Reina seria com si hagués passat de lleona a jaguard, ha perdut potència i millorat la resistència, hem guanyat moltíssima elasticitat, hem descansat fins l'infinit, i a nivell de l'alimentació hem treballat més enllà de l'infinit esmentat, però el més important, el punt que ho vertebra tot que seria el 35.000 Km a dalt dels Dracs que no hem acumulat durant aquests anys, perquè són inexistents, i la bike ha estat testimonial. 

Amb aquests atributs són amb els que ens hauríem d'activar, si seran suficients, de ser, sé que sí serien suficients per fer una bona participació, la de les bones sensacions.

MTB, MTB, MTB. 

Regular )

Esperem, sí que entre els Dracs a punt sempre, el propers nous Dracs poc a poc cada dia que passa més a prop, els equipaments de gala també preparats sempre per poder fer sessions de 6/7, tot ajuda, molt.

Mentre mirem de ser-hi, de mantenir-nos dins dels Vols, la Transportadora ja que hi som, dins d'una revisió hem tornat a aprofitar i hem procedit un altre cop quasi dos anys després de la primera a per una banda imposar-nos certes reparacions preventives, i certs manteniments també preventius, vull dir res anava malament, al final vers a fa dos anys hem repetit quantitat, era necessari, de fet jo ja ho veia necessari a l'anterior adequació, hem esperat perquè els professionals així ho veien/imposaven, en aquesta ocasió mesos després hem perseverat nosaltres un altre cop i ara sí l'hem portat a terme. Aquesta actualització, aquest  punt esmentat veurem si finalment obrirà la porta a muntar el sostre llit, o no hi seguim com fins ara però amb la Transportadora actualitzada un altre cop de forma important. 

MTB, MTB, MTB

Tres Vols )

Tres Dracs diferents, dos de ferro i un no, dues combinacions diferents.

Plats de 28, 32 i crec recordar 38, de titani el primer i els altres dos d'alumini, i cogs de titani a dues, i un de cromo, dels dos primers un és una joia,  i no és una metàfora, aquest el porta la The Motivator )

Rodes, les tres porten diàmetres diferents, com sona, 26", 27,5", i 29", dues amb boixa específica single, DT240 i una Hope, 

Frens no coincidents, XTR, XT, i R1.

Crankset, XTR les tres.

BB, XTR tots.

Pedals, XTR dues, i 520 la tercera.

Seient, dues amb Tune, i la darrera SLR 135 g. dos d'ells molt treballats, molt, 

Pneumàtics, les tres la mateixa marca, Maxxis,  i dues mateix model, i també d'ampla dues de coincidents, les mateixes a 2.35, Ikon, EXO, 3C, TR, i una tercera no, aquesta darrera va amb Ramble, una via nova des del 2018.

Manillars de titani les tres, Moots, totes amb reductors.

Direccions,  King una, i Cane Creck les altres dues, una la 110, i l'altra no ho sé, va costar localitzar-la sent integrada.

Brides de seient Hope, Thomson, i PhilWood.

Porta bidons, tots King Cage, uns de titani, i els altres de ferro. 

Potències, Thomson, Roox, i Syntace.

Llums, totes amb Sigma, i ara que torna a haver-hi Busters torna a ser la marca de casa quan parlem d'aquest component.

Bosses portaeines, i bosses de la pipa de direcció, totes elles Deuter.

Després de sortir amb les tres bikes, aquests darrers tres dies, dues anaven baixes de tija, la Lynskey ara no, les altres dues sí, curiós perquè no són components que mogui per cap motiu, la Lynskey que és la que ha anat sortint des del 2019 quasi sempre tot i que de manera molt intermitent, esporàdica, també he tingut que anar pujant la tija d'aquesta, sobretot perquè si bé perdre la forma, la que tenia, a dalt de la bike és difícil d'acceptar, cert, però per altra banda ha sigut molt positiu perquè la meva flexibilitat ha millorat de manera inversa a la pèrdua de forma. He de pensar que per aquest motiu la tija no para de quedar baixa, que bé que d'entrada sigui per aquest motiu. La base de la pèrdua de l'elasticitat, una preparació el 2017 i el 2018 d'una extrema intensitat, molt atractiva també, diria fins i tot quasi adictiva, interessant però en cap cas ara passats els anys ho valoro com a positiu, i adonar-nos després dels podis del 2018 que les horroroses sensacions a la nit d'aquella edició a Finale eren un indicador clar que quelcom no estàvem fent bé, ens hauria ajudat a Fort William aquell mateix any, a on a ben entrada la nit la situació es va repetir encara de forma més extrema. No passa res, o sí i cal centrar-se en valorar positivament on som avui ))

A Montsoriu, és a on érem avui vull dir, unes noves protagonistes, les Trabuco ho han impulsat, i tant )))

MTB, MTB, MTB.

Descans )

Des del darrer confinament nocturn que no hi ha hagut Vols, no únicament per aquest motiu, però sí que també per aquest, i tant.

Mentre això pasava tres Dracs han estat revisats, i per a un quart han arribat alguns componets nous.

La Vicious porta pneumàtics nous, i no recordo si vaig compartir que els frens R1 ara ja estan perfectament ajustats, també porta un cog nou, ara no recordo tampoc de quantes dents, però la relació ve a ser un 38/20, i 38/21 per la Spot Brand, en el meu cas per un estat de forma singular destinada aquesta relació únicament per la ruta passant per Blanes. Ho escric i em ve el cap l'anada d'un estiu passant pel Palau Sant Jordi, OMG. També la Vicious i la Spot Brand porten ja la brida específica per la potència on el Garmin hi queda perfectament ubicat-protegit, i també les dues han rebut un element de la casa PhilWood, tot i que l'hauré de tornar a demanar perquè no vaig prendre bé les dades que necessitàvem, no passa res. Els pinyons nous també requeriran d'una segona comanda, i tant.

He de demanar els pneumàtics idèntics de la The Motivator, per a Longboard, a veure, encara no ho he fet perquè estic preparant una comanda més gran per evitar visites repetides el Mirador i així miro d'agrupar-ho tot, fet que ho fa una mica més laboriós.

Les dues bikes de titani ara porten a l'interior dels cranksets les tires per reparar el Tubeless, prou bé, un conjunt la de la Reina, i un segon conjunt la meva )

Dubto si fer venir forquilles de carboni de 1,1/8 amb QR, i muntar-les a les diferents pipes còniques de les  properes noves bikes tapered, amb un reductor,  a veure que decideixo finalment, les rodes que tinc crec que poden passar totes de 15/100 a 9/100, però sembla que no hauria de ser, el fet ve motivat per l'alçada d'aquestes forquilles, que les que m'anirien bé de 600-700 g i >470 mm no van amb eix de 15. Curiós el patró 110, jo no hi sóc ara per ara, clar que nosaltres sempre tardem més a les primeres deu voltes, que són moltes ho sé, però sempre ens ha anat bé seguir aquest patró, crec.

En tot cas la Vicious està a punt per portar el genet a un primer Vol de certa durada, el què no sé és si el genet està a punt per portar el Drac a fer un Gran Drac, bé sí que ho sé, no estic en cap cas a punt, en cap cas, això sí les ganes hi són, ahir mateix a tocar de les deu de la nit hauria sortit a fer un breu Vol darrera del Mirador, hi vaig pensar, ja hi aniré a una matinada, no sé quan, però a la matinada, i dit i fet perquè avui a les quatre tocades ja estava dret, sorprès perquè a aquella hora havia dormit menys de cinc hores, però és que ha estat immediat,  la pensada en aquell instant ha anat en la direcció que millor sortir encara que molt pausàdament tot i no haver dormit totes les hores que caldria, que no pas passar un dia com l'anterior amb les ansies de fer-ho, i un cop equipat de gala prepararant la primera cafetera del dia, encara estava valorant si realment avui hi hauria Vol, el cert és que no me n'he adonat que ja era un altre cop al Mirador havent fet un Drac amb un temps molt breu, o això m'ha semblat, curiós perquè abans del trenc d'alba la bike i jo ja estàvem un altre cop ben protegits al Mirador. 

Avui mentre tornava cap al Mirador he fet una descoberta amb els Sigma, i és que el puc posar en marxa  i apagar via el botó a distància,  sempre des de l'arribada d'aquest nou model, ara ja caduc, ho feia primer via directament des del llum, per després ja sí procedir a seleccionar les diferents intensitats mirant d'estaviar el màxim de bateria des del botó ben situat el manillar Un descobriment molt pràctic, perquè ens evita de deixar el manillar puntualment, prou bé, millor dit, molt i molt bé. Si aconseguim mantenir els Vols, els llums actuals hauran de cedir el pas a un de nous, segurament els Vilma, una llàstima si penso en aquests Sigma, perquè han fet una campanya breu, durant dos anys i prou, però les bateries les hem utilitzat durant la pandèmia pels mòbils de manera continuada, i he perdut el control dels cicles de càrrega que porten actualment, veurem si ens decidim per fer venir noves bateries i prou, perquè les òptiques dels llum de manillar són relativament molt noves, però l'import de les bateries i prou no sé si compensa els riscos, i més perquè la fiabilitat d'algunes unitats de llums Sigma no ha sigut massa bona, a l'inrevés. En tot cas li vaig donant voltes a aquest punt.

Tinc molt ganes de sortir amb la Vicious a fer un primer test al Baix Montseny a una de les anades de cada dia, veurem, veurem. També estaria bé fer-ho per fer una breu visita al segon Mirador dels Dracs, però la Pedra de l'Encant ara per ara no és el primer destí, o això sembla indicar el moment ))

MTB, MTB, MTB.

Dins de la calor ))

I fa fredor, dins del Vols a trenc d'alba, que bé, que bé, que bé. Ara fa unes setmanes que les breus aventures a les matinades van caient ara sí ara també i a on les sensacions dins dels Vols han anat millorant cada dia. Dues setmanes impecables, i una darrera per omplir l'expedient, o això sembla, cert també que no aconseguim descansar bé, i les matinades tocades les quatre no ajuden, sí que ho fan les sensacions a dins del Drac, i tant, i tant ))

Les dues bikes i els equipaments nostres ajuden molt a que tot rodi prou bé, és tot més fàcil, i ara ens fa molta falta, sempre ens en fa, però ara més. 

Pugem cap el punt més alt del Drac a 14°C, arribem a casa a 17°C, els darrer deu dies sempre abans de les set del matí, i a on mentre fem els estiraments sonen les campanades.

Cada dos tres dies abans de sortir passo una lleugera aspersió d'aigua els dos Dracs, molt lleugera, i netejo plat, pinyó i cadena, cada dia reviso la pressió dels pneumàtics, i cada dia anoto a cada bateria l'autonomia que van acumulant hora darrera hora. He de revisar-les varies vegades totes, ara he finalitzat la primera parella, i he muntat la segona, a veure a on som amb aquest segon joc. El primer ha anat aparellat, a veure el segon.

He fet comanda de consumibles, i alguna cosa més, líquid segellant, eines multifunció, bosses per portar-les, passadors de ferodes de R1, pneumàtics TR, EXO, 3C, una eina per desmuntar el pinyó amb el Gates, també components de les vàlvoles UST, i crec que també una base per potència pel Garmin, aquesta per la 26".

Ja us vaig comentar que havia fet venir un ENO, ara he de valorar quines llandes han de ser la parella de ball, del WI i quina boixa ha de dirigir el Drac, els radis seran els Aerolite si encara es fan en 26". També valorar si Gates o no Gates, segur que serà via un pinyó amb trinquet intern incorporat, perquè així ho requereix l'ENO ))

També estic valorant de muntar un segon joc de rodes single speed específic de 26", perquè un dia les rodes de l'On One dirant prou, i els radis són massa específics de Shimano per poder tenir continuitat. Crec que unes Hope Single serien les ideals per a una bike amb un llunyans però en definitiva, origens UK.

Avui a part del Vol de matinada he tornat a sortir passades les primeres hores, i he de dir que l'On One ha de millorar els seus components per acostar-se a l'ergonomia dels dos Dracs principals, una potència clàssica Roox l'element en discordia, certament. Però una On One amb una Roox havia de ser un conjunt destinat a mantenir-se, per poder ser necessitaria un manillar a 12°, i avui no hi tinc accés.

Cerco unes gomes encara més rodadores que les Rambler, per la Vicious, i si funcionen, també aniran a la Longboard, també una mica més voluminoses, i no és en principi una contradicció.

Les noves bikes, aquestes estan a punt de tornar a ser les protagonistes del ball, a veure, a veure.

La Transportadora va requerir d'una breu intervenció al pneumàtic posterior dret, i ara en requerirà d'una segona, líquid hidraulic de direcció, ara primer fer nivell i d'aquí a res substitució, també aprofitant cauran les corretges de servei, i la revisió general que toca per quilometratge, que per primera vegada en 190.000 Km l'ordinador sí m'avisa correctament, bé tot requereix del seu temps, valorant aquestes darreres setmanes si afegir o no el sostre llit, de fet hi tenim quasi el cap a dins, si la direcció es recondueix serà el pròxim que fem, si no ens ho repensarem. 

Avui he anat a portar a fer revisió del Gran Drac més esportiu, a dins hi he portat l'On One, per evitar d'utilitzar un servei privat de tornada al Mirador, ara torna a anar amb la DT455, llàstima que no he revisat bé els pneumàtics i anava altíssim de pressió, tot no pot ser, oi?

Repassant ))

Roda a roda, encara no component a component, serà, espero, però encara no, però sí a cada roda de les bikes muntades, especialment les dues de titani, i certament les dues de ferro són les que em tenen més concentrat perquè aquestes han de ser redefinides en part o mantenir-se a on són perquè feien una funció, que ara no fan és cert, també que cap dels Dracs està en una situació diferent, però les de cromo estan siguent les protagonistes.

Passats els dies la Vicious no està muntada, un plat i un crankset no coincidents la mantenen aturada, ara bé deixar-la amb les Rambler un altre cop podria ser una opció, i passar el cog a 25 també i deixar la corona gran conflictiva fent aquip amb ell, una possibilitat, i tant, i tant.

La brida del ST de la Vicious està venint dels USA, en venen dues doncs és prudent que la Spot Brand també la porti nova, si la Thomson de la Vicious es va esquerdar. Però mentre això passa la vàlvula de la roda davantera de la The Motivator s'ha trencat, he de substituir-la, el fet però és que desllantar-la té el seu què. 

Estic valorant el tema forquilles de les bikes noves, i el motiu que m'ha proposat fer-ho és molt guapo, i tant ))

En una propera intervenció anem a per compartir petites aventures que van fent el seu tram.

MTB, MTB, MTB. 

Segellant ))

El què ahir vaig introduir a les quatre bikes, dues de ferro i dues de titani, les dues darreres fan por, no entenc com les hem pogut definir-conceptuar d'aquesta forma tan agresiva, en tot cas ahir va ser fàcil afegir líquid segellant i fer un primer Vol, a on va anar molt bé, no sé quant de bé perqué a això únicament ho serà de cert si els Vols agafen una regularitat, de moment aquesta matinada no hi ha hagut repetició, a veure aquest vespre. 

Jo aquests darrers mesos ho he intentat tot, si més no tot allò que m'ha passat pel cap per mirar de ser regular en les sortides, en cap cas ha funcionat, i no passa res, sí però que constato que aquesta és/era la situació, crec que el moment sense ser determinant, ho és de decisiu, dubto perquè previ a aquest ja no hi havia forma d'establir regularment els Vols )

Ahir va caure un Drac, prou bé, les dues bikes podríem dir que impecables, a la ja baixa pressió de pneumàtics va caldra però baixar-la encara una mica més, vaig aprofitar per ajustar-ho arribats al punt més alt i llunyà del Drac, previa a la baixada més llarga. Més còmoda ahir a sobre de la bike, tampoc molt, però millor, la Betty de 10/10, mesos sense rodar i com si res, sí que és cert que la nostra constitució no sé bé en quina direcció, però sí que s'ha alleugit molt, vull dir de diferència de la màxima a la mínima que he presentat abans del 2019 sempre estic entre sis i deu quilograms menys, és que no puc considerar dades de rodar passat el novembre d'aquest anys que esmento. 

Anàvem equipats de primavera, amb les dues Xenon paravent, i una tèrmica de màniga curta de 150, Gore C7 jo, i Hirzl d'estiu, calçats de cursa, mitjons de mig temps, i no ens va sobrar res, Pearl Izumi pirata, Alp-X 2in1 amb camals complerts jo. 

Alimentació durant les dues hores, un bidó de 750 ml amb sals al 4%, del que no en va quedar quasi ni una gota ))

Eines entenc que totes, des de la darrera sortida-revisió, no ho he tornat a revisar, en tot cas entre les dues bikes entenc que portem de tot. Llums tots, ara els del darrera reposicionats a la tija rígida per no ser des del novembre del 2019 telescòpica, hauria de tornar a ficar els portabidons del ST al seu lloc, però m'espero, no sé si tornarem a les Thomson telescòpiques, que crec que no, però per ficar-los al seu lloc d'origen hem de passar pel taller a posar reblons nous, i ara per ara és un risc menys si ens evitem aquest pas. Seguim amb Ikon TLR EXO 3C 2.35 darrera i Ardent Race davant, conjunts de rodes les DT amb boixa específica Single Speed, Aerolite i Arch, cal posar remei a les puntes dels manillars Moots, i aconseguir 12° sí o sí, poc a poc, des del 2017 que tinc el propòsit, poc a poc. 

MTB, MTB, MTB.

Rellegint aquesta intervenció ara passades les setmanes ja puc compartir per allò que una flor no fa estiu que no hi ha Vols ara per ara, mtb, mtb, mtb )))

De gala ))

No és una frase de casa, sí apreciada a SV.

Sense Vols de fa mesos, avui mirava un video de la WEMBO del 2017, a Finale, i quasi que les emocions m'han portat a experimentar un xoc d'alegria ))

Nosaltres hi érem, i de fet fins a la darrera participació a l'edició del 2018 vàrem ser prou competents en aquesta disciplina. Ara ja fa més de dos anys, OMG.

Mentre no hi ha sortides, mentre tinc les bikes i els equipaments a punt, us vaig esmentar que estava fent venir diferents armadures de gala però en aquesta ocasió 100% de carrer amb clares reminiscències ciclistes, en aquells moments, pantalons, samarretes, i camises de màniga llarga i també curta, amb les corresponents jaquetes, tots aquests equipaments específics de carrer, però confeccionats tots i cada un d'ells per marques ciclistes. Em faltava però part del calçat, tinc de fa dos anys tocats dues marques que m'havien proporcionat diferents opcions per a ús específic de carrer, i ahir en vaig fer venir una tercera, d'aquesta darrera espero millorar en l'aspecte de la comoditat, perquè per exemple les diferents Lake que tinc del primer segon són dolces i amoroses, excepte si són negres, però les crec recordar 30a aniversari són inicialment dolces de portar, per passada la primera mitja hora no ser tant com semblava durant els primers minuts, no diré incòmodes tampoc, les dues versions en negre però són rígides tant que poden arribar a generar cert temor sols de pensar-hi, i tant, les Pearl Izumi bé, no diré tampoc molt bé. Ara els dos parells que venen són per un ús mixte, bike i carrer, com sona, jo únicament les vull pel dia a dia de carrer, perquè les Màquines  de Prosperitat no requereixen d'haver d'anar amb la mateixa precisió que els seus propis mecanismes interns dissenyats i construits des del Mirador, i en aquest nou format, també tenim nou requeriment de com poden ser de com han de ser les noves armadures de gala per a l'ocasió, entenent que tot i ser de carrer  sempre segueixen sent  armadures de gala i per tant referides a bikes, que bé, que bé, que bé ))

Aquestes noves adquisicions dubto de si 500 g. la parella és molt, no ho sé, i que la sola és considerable, espero siguin prou dúctils i no tinguin un comportament com les diferents Lake negres que com us deia són realment exigents, si les de MTB fossin així no formarien en cap cas equip amb els equipaments de gala actuals, mare meva.

Estic perseguint els Gates amb una pinyó i boixa podria dir diferents, a veure si em surt bé i puc comparti-ho properament ))

MTB, MTB, MTB. 

Impacient ?

No, crec que no, ganes de refer, de promoure una notable evolució de la Vicious )

No sé molt bé el motiu, però porto dies mirant corretges, mirant ENO's, Phil Wood's, sense molta determinació però, però amb constància, més encara, que penso és un mix més agradable, a on ho faig equipat en el dia a dia quasi el 100% de referències ciclistes quasi inapreciables però presents per qui conegui una mica, o amb certa profunditat el sector, aquestes armadures de gala excepcionals per ser per a un ús específic de carrer les vaig fer venir una mica per fer-me memòria que tot i ser ara lluny dels Vols, tenir present que hi va haver Vols, i que sempre cal pensar, o per a mi està bé fer-ho en el sentit que podran tornar a ser, i tant, i a on rememoro amb puntuals però intenses imatges de Vols entre gegants de granit, entre el ara ja sí segon Mirador dels Dracs, i a on hi reposen una modesta representació, cert, i que será motiu segurament de properes aventures, que bé, que bé, que bé. Aquest segon Mirador té una cararcterística que sobresurt sobre moltes, o dues, dins que els dos Miradors són tallers de màquines de prosperitat, a aquest segon és específic d'aquest to, és a dir hi ha quatre espais diferents, tots ocupats específicament per professionals, a on nosaltres en tenim un, i el segon aspecte a remarcar és que té molta, molta llum a cara Nord, és a dir d'entrada no genera cap to d'excés que ja està prou bé ))

Un entorn proper de risc, dins d'ell? podria ser, podria ser, tot i pensar, sentir que estem distants la proximitat dels singulars contagis ens envolta fins el punt de ser-ne possibles, veurem, veurem, el neguit de mentre ens implica en potser en excés, en tot cas millor ser prudents, oi?

Refer el concepte de les dues bikes metàl.liques, passar-nos a artesans dels components, un White Industries, Phil Wood, Paul Components, aquest darrer ja em costa més, totes però semblen ser bones opcions, avui penso que són oportunitats més encertades a les seves arrels HM, però siguent vies totes tres, tenint destinacions diferents fet que comporta també de diferents seleccions de possibles, més que provables nous components. WI em fa dubtar per no proposar Hollowtech 2, i els antics eixos tot i que no són, són, crec, crec perquè avui hi anem de cara ))

Cal profunditzar sobre aquestes qüestions per ser un tram interessant, i un cop dins d'aquestes ja és obligat fer-ne campanya, ser-ne protagonistes entre tots ells, en cap cas sense la seva absència, o això penso, també ens sobrevola l'opció automotiva, però entre els 104 i els no BCD estic més pels darrers, més net, més sinuós, entre, mentre i durant, en tot cas que bé aquest pensar, que bé ser-ne part, o i tant ) ara passats els dies ho rellegeixo i el mot automotiva ni idea a què fa referència )

Sense haver de ser eficients les dues iron bikes ara ja podem deixar-nos anar, els XTR, si no són frens i perquè no fins i tot pedals, permeten aleshores doncs opcions brillants, segurament poc pràctiques, cert, segurament millor, per què no? Si les DT no calen les propostes tenen una magnitud que enlluerna, de fet mentre escric aquesta intervenció estic certament impressionat pel tipus de contingut, pels components protagonistes que impulsen les dues joies del Mirador, perquè són elles les promotores de tan bones pensades, mtb, mtb, mtb. 

Calma )

Bikes aturades, sense Vols, dins dels Grans Vols, sí, però esperant prudentment entrar a dies més propers a la primavera, o això penso ara.

Fa dues setmanes vaig treure l'equipament d'hivern que faltava per despertar, renoi, i crec que tornarà a les seves caixes sense have sortit ni un sol dia, prou bé.

Avui a primera hora he coincidit amb dues persones del tram gimnàs, i clar m'han vingut moltes pensades, moltes, totes i cada una d'elles enfilades a un turonet de bones sensacions, molt bones. Bàsicament la pensada és, des de finals de 2018 que no paricipem a cap aventura SOLO, és a dir fa més de dos anys, i tot i un 2019 aturats, un vint mantenint a mínims però mantenint, estic molt content del què entenc està per venir, sempre insistint mentre faig referència a Vols i Grans Vols, en cap cas en el millor dels casos a l'extrema situació d'aïllament que vivim. 

Estic valorant si portar a terme unes breus però significatives millores el Gran Drac més nou, veurem. 

Estic mirant quines peces em falten de l'Ibis, i de les altres dues bikes pendents de muntar, dubto perquè no sé massa bé per fer el què, com a objectiu vull dir, i en tercer lloc tinc una pensada preciosa per la Vicious, a veure, a veure )

He adquirit diferents equipaments de roba que m'arribaran avui segons DHL, específics per a treballar al taller que encara no tenim, però que crec que disposaré properament, i que tenim previst que sigui un espai per a fer els manteniments de Dracs i Grans Dracs, de fet l'espai el tenim fa dos anys, però ha anat passant el temps i és ara que li estem acabant de donar forma, a veure, a veure. 

La roba és fabricada en principi per uns americans, i el gramatge és pensat per evitar de fer-te mal si estàs fent tasques tipus dins d'un entorn indistrial, renoi que bé, que bé, que bé, oi? Quan dic treballant ho dic en sentit metafòric és que no vull escriure jugant, però seria el terme més encertat ) 

He agafat tres pantalons, tres samarretes de màniga curta, una camisa també de màniga curta, i una jaqueta, tot específic per a taller. També vull fer venir uns guants de la casa Sealskinz també de taller, però no aconsegueixo localitzar la talla, de la roba he demanat tot S i dubto també, no sé si m'anirà justeta, però és que la M quedava entre tres y vuit centimetres més gran, tot i que jo d'aquesta casa abans del confinament sempre anava amb M/L, i amb les camisetes crec recordar de fa més d'una dècada sí que portava la S, he apostat per tan finalment per la S, i si no sempre ho podré tornar. 

Fa un Sol que convida a fer, tot i que ahir sortint des de SV amb el Gran Drac més esportiu direcció el Baix Montseny sense aquest, amb unes condicions de molta humitat vaig fer una anada i una tornada senzillament memorable, no tinc mots que defienixin la quantitat de sensacions que van agafades de la mà d'aquest. En tot cas un cop som a on som gaudir és literalment un present que té tant de pes que no sé com expresar-ho, diria que no té valor perquè queda fora de l'escala coneguda per la part de dalt, per la part alta d'aquest, i aleshores el mot valor no ho pot abastar en tota la seva magnitud, si parlem de sensacions, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

I podem dir "no és fàcil" )

Cert, cert, dins de tot plegat, i a on les circumstàncies en proposen situacions de novetat darrera novetat, o això sembla, perquè aquesta intervenció ho qüestiona de soca-rel, el què no posaré en entredit és que des del març per el Mirador aquesta situació és totalment inèdita, dit això tornem a la meva exposició.

El fet és que el fer prudent pot anar agafat de la mà del fer lent, a responsable hi pot anar també agafat a estable, així dins de la lentitud i dins de l'estabilitat definides des del Mirador per dirigir-se a perdre la lentitud, i també l'estabilitat cal proposar la necessitat d'haver d'enfocar situacions noves constantment, jo avui considero que distanciar-se de la prudència i de la lentitud no és un tram a considerar, és una opció entre moltes, cert, cert, totes respectables, també. 

Sense anar més lluny, poc a poc he anat aturant l'arribada dels Grans Dracs de dues rodes, no deixat de banda, sí mentre no sigui més entenedor per a nosaltres el tram, que no es tracta de res més, que sigui un tram pausat, de qualitat, i amb presses aquí on som no hi ha la possibilitat de gaudir-ne per a nosaltres, crec, crec. De mentre frenem aquesta aventura, aprofito per seguir amb la millora del Gran Drac més esportiu, el més nou dels tres, que aquest a diferència dels de dues rodes sí és una realitat de quasi ja fa ara dos anys, i a on ara estic a la recerca del model de casc més adequat, que ja en tinc de cascs, és evident, però n'he de seleccionar un de nou que a mi em doni la sensació que és l'específic per rodar dins del circuit ara sí ara també amb aquest Gran Drac tan singular, que no crec que sigui el recorregut que finalment portem a terme però que fer-ne els preparatius, dedicar temps a la preparació, les sensacions mentre ho fem són molt guapes. Ahir llegia sobre les característiques de construcció del casc, sobre aspectes de les diferents possibiltats de les ulleres, del pes, dels materials, i mentre m'informo d'aquests aspectes tot roda prou poc a poc com per sentir-nos bé, aleshores un cop dins d'aquesta bona sensació que finalment no entrem a rodar dins d'un circuit amb dos Grans Dracs no és important, si no que mentre ens preparem per fer-ho ens ho passem d'allò més bé és el què sí paga la pena. Si és o no una bona pensada? ho puc aclarir, és prou bona, la millor? no, no ho deu ser, el fet és que no cal que sigui la millor d'entre totes si tot va de bones pensades, amb que sigui prou atractiva, prou positiva ja fa que sigui l'opció a la què dediquem el nostre temps sense masses dubtes, o part d'aquest, que els dubtes siguin sempre un aspecte a tractar des del Mirador ho relaciono per sort amb que els peus els tenim a terra, o propers com a mínim. Un altre aspecte dins d'aquest punt són els dubtes lògics si d'entre totes les pensades a portar a terme, si d'entre els diferents projectes de Dracs, i dels diferents Grans Dracs, podríem estar portant a terme d'altres propòsits més positius encara en lloc d'aquests, temes més competents per a ser portadors de més qualitat encara en el dia a dia, i he de dir que sí, que segurament, segur que sí, però com deia l'àvia "qui fa tot el que pot...".

I així anem gestionant, anem gaudint cada minut del dia a dia, a on ara mateix Dracs, Grans Dracs i Transportadora van siguent els portadors d'una part de les bones sensacions del Mirador, també les diferents màquines de prosperitat, també el projecte de tenir una segona base des d'on treballar la millora de les accions de precisió a portar a terme sobre aquestes darreres i darrerament també valorem la possibilitat que acollissin a parts dels protagonistes dels Vols. La valoració de cada un d'aquests aspectes esmentats concentra els nostre interès, la nostra atenció. 

Sembla que la Transportadora de Dracs ja funciona correctament, avui anant al Baix Montseny ho corroboraré una mica més, i si durant les properes jornades es confirmés que la protagonista de portar a terme els Vols està prou a punt, perquè mai està del tot a punt, aleshores obrirem la porta a estudiar el punt que ja us vaig esmentar de si incorporar un sostre llit, també de si afegir la possibilitat, la prestació de poder arrossegar un remolc per a Dracs, i Grans Dracs, per segons a quins temps entenguem que estem poder entrar a un circuit itinerant a on ser-hi sigui en si mateix el contingut i el continent a l'hora, renoi ho escric i estic emocionat, que bé, que bé, que bé, oi?

Ahir a la nit l'Ibis era una de les bikes que més em venia el cap, d'aquesta en tenim el quadre, les rodes, els pneumàtics, la direcció, la tija, el seient, el crankset, el BB, la potència, dubto de si ja tinc el manillar definitiu, no tinc clar si he d'insistir amb l'opció Moots, en tot cas el tenim, tenim els frens, també  millorables, però els tenim, així com el pinyó, el plat, la cadena, i em falta la forquilla, segurament l'opció dfinitiva sigui l'Enve, els pedals, que seran els XTR, i crec que no em deixo res, que tampoc és important, oi que no? La forquilla Enve torna a ser finalista, estic entre ella i una segona opció perquè estic considerant com respectar una de les dues geometries originals que proposa el fabricant, concretament la de 100 mm, però he consolidar que ho estic calculant dignament, no diré bé, en cap cas, en cap cas. Si us hi posessiu vosaltres a mirar-ho no us en sortirieu perquè no us estic donant tota la informació, vull dir si l'Enve fa 470 mm. amb 100x15, i el mínim per aquest quadre són 490 mm. crec recordar d'entrada modifiques en quasi 2° la geometria, que és una modificació notable, i també l'alçada del BB, que queda perjudicat significativament, però no és la realitat de la nostra Ibis, però aquesta ja seria una altra aportació que avui per avui la deixem de banda. En tot cas aquestes eren les meves pensades ahir el vespre amb l'Ibis. I ara també recordo que ara l'Enve nova és crec recordar més alta, uns 490 mm. i de 110x15, o no i és una opció més i prou, és que a 110, com a 148 jo encara no hi sóc, no per res més que pel fet de no tenir pressa, anys no és prou per ser-hi, i no crec que aquesta afirmació sigui sorprenent a aquest espai. 

Sobre els Vols, encara no hi ha retorn, i he de dir que aquests dies mentre no estic a dalt del Drac pensava en les ganes de muntar la Yeti ASR-SL amb l'opció de 120 mm. geared i sortir a veure quines sensacions tenia, el fet però és que són pensades, no propòsits, perquè geareds les relaciono amb botigues físiques, no sé perquè doncs els darrer nou Drac muntat aquest 2020 no és single speed, ha estat muntada 100% el Mirador sense requerir de l'ajuda d'aquests tipus d'establiments, sí que l'Ultimate del darrera requerirà de retallar el cable, i també purgar, i avui per avui no estic gens motivat a anar-hi, però fa més de nou mesos que està muntada a punt per ser estrenada i no ha rodat ni un metre, vull dir hagués pogut anar a la botiga i avui la bike nova seguiria aturada, millor així, millor així, i tant. Valoro per evitar el tema d'ajustar l'allargada del cable de fre si comprar uns frens SLX o similars amb l'allargada correcte ara que sé quina és, en tot cas les possibilitats hi són, això és positiu. 

Sobre els equipaments, de poc podria anar quel els d'hivern no surtin de la caixa on descansen des de l'hivern passat, perquè fa quatre dies que els migdies tornen a tenir temperatures prou suaus com per poder rodar equipats de tardor, i a més la ressentida lumbar dreta em proposa d'esperar a requerir els equips de primavera, i jo no ho veig malament avui, ara, a veure que penso els propers dies.

MTB, MTB, MTB. 

Caminar cap a una bona direcció ))

Durant aquest darrer 2020 han vingut tres direccions per les tres bikes pendents de muntar, i unes Lake per gaudir del tram, les primeres indiquen la direcció, i les Lake ens hi porten :-)

Curiós que no tinguem més novetats pel què fa a Dracs, ni a Grans Dracs, sí que durant aquest 2020 la Transportadora ha sigut revisada, posada el dia de dalt a baix, i de fet encara estic finalitzant-la, i no té a veure únicament en que té els seus anys que també però curiós que estem repetint reparacions derivades de les operacions fetes pel taller. També cal esmentar que el reacondicionament ha sigut tan extens, s'han reparats tantes coses, posat tantes peces noves que veig raonable que ajustar-les correctament totes requereixi del seu temps. 

Ara en una breu estona tornaré a sortir amb el Gran Drac esportiu directament cap el Baix Montseny, fa un dia humit, cert, una mica com ahir, i les sensacions pilotant aniran totes i cada una d'elles vestides en mode prudència, i tant, i tant ))

Ahir el vespre vaig repassar les pressions de dos conjunts de rodes, un mix de Crest i Flow, no sé molt bé el motiu, entre ells que la Vicious i la Spot Brand recuperaran la seva versió més extrema de MTB, crec, perquè ho escric i visualitzar una ruta de les sogres em treu un somriure, i tant, i tant, quantes vegades no he publicat des de l'extrem del port de Blanes, o des del Palau Sant Jordi, OMG. Cert que avui no podria repetir aquestes distàncies, tampoc està permès, cert, cert, però físicament tampoc està avui el meu abast poder-ho portar a terme amb certa dignitat, he de ser prudent i tocar de peus a terra, a l'hora que la determinació i la constància són els pilars per poder repetir-les en un futur, i si per confinament no podrà ser, doncs que quedi resumit a aquest condicionant i prou, per tan tinc coses, propòsits molt interessant a portar a terme, oi?

Curiós ara a les tres tocades de la tarda venint del Baix Montseny passant de tornada proper a Torrentbó ja en tenia prou, quina tensió pilotar, renoi, renoi, renoi ))

Tampoc ajudava portar el calçat Pearl Izumi, no sé perqué, excessivament gruixuda la sola, no ho sé, en tot cas sí que m'ha ajudat notar un cert aire fresquet rodant a baixa velocitat sempre, com sempre.

Amb tensió m'agafa un punt intens de calor que implica de tenir una certa incomoditat, i que quan entro a aquesta no estic gens a gust. A un altre moment, a un altre espai, si es donés el cas a un altre Mirador lluny de l'actual entraria més en detalls sobre aquesta extranya sensació, però on som/sóc ara cal ser prudent i respectar aquest grau de descripció, i tant.

MTB, MTB, MTB.

U del u del dos mil vint-i-u )

Aturats els Vols des de fa unes dues setmanes per una lleugera lumbàlgia que m'indica actuar amb prudència per no repetir el final del 2018 )

Content dins de la situació, moderadament seria el mot prudent, i a on reiniciar els Vols està a tocar, ara ha de deixar de ser present un lleuger sorollet de primera hora del matí a l'inici de la columna que no genera ni dolor, però sí com un rascar lleig molt lleuger, i és un sol instant, i cada matí a primera hora una mica menys, un cop sigui inexistent tornaran els Vols de Drac, i tant, i tant, crec ))

Hauré de fer un petit salt pel què fa a tipus d'equipament, perquè les temperatures han baixat notablement des de la meva darrera sortida, en tot cas molt millor ara que no pas fa un any a on els equipaments de cada estació es guardaven amb el pas d'aquestes sense haver quasi ni sortit, o sense haver sortit, no és el cas, els equipaments de tardor en aquesta ocasió han anat fent el seu ús, molt, i per tant per aquest motiu també estic moderadament satisfet. 

Les perspectives de Vol hi són, ahir mateix vaig revisar totes les pressions de les bikes, fins i tot de les que porten els pneumàtics Maxxis Rambler, vull dir que el cap em porta a pensar positivament en referència a la possibiltat de properes sortides. Ja volia sortir ahir per alló del darrer dia de l'any, però aquest petit soroll a la base inferior de l'esquena, tot i ser molt breu i sense dolor, repetit aquest mateix matí, també ha comportat que avui tampoc hi haurà Vol, i no passa res.

Una molt bona notícia, ahir vàrem tenir festival, mantenint una preciosa sessió/conversa amb el nostre Primer Ministre, ja fa dotze anys que volta pels USA, i mai millor dit, renoi, renoi, renoi ))

Jo ahir vaig fer venir un nou joc de Lake's, també molt singulars, i ja serà el setè que ve cap el Mirador des del 2010 cap a aquí crec recordar, aquest ara amb cordons, no amb el BOA com a tancament.  Vindran per ser utilitzades amb el més esportiu dels Grans Dracs, i també està molt bé, feia dies que dubtava, setmanes, però finalment amb l'argument que aquesta versió no es seguirá fabricant, que aquest tipus, aquesta modalitat d'ús no tindrà successores, com amb les Pearl Izumi comprades físicament a Fort William el 2018, crec que calia decidir-me i fer-les venir tot seguit, com així va ser, com així va ser. 

La Transportadora aquesta setmana ha tornat a requerir de ser reparada, un pas breu pel taller però reincident. Una junta de goma nova de la nova ròtula del cantó dret de la direcció presenta una pèrdua significativa de greix, una brida nova que no tanca bé el motiu, i ja és el tercer cop que cal repetir aquesta operació, a veure ara si aquesta revisió ja és la definitiva.

Tot just ara a les onze menys deu entra el Sol per primer cop des d'aquest matí per les finestres del Mirador, que bé, que bé, que bé, oi?

L'arribada dels Grans Dracs de dues rodes ara per ara aturada, a veure, a veure, no sé molt bé a on som en aquests punt, veurem, veurem. I tampoc m'he decidit a fer venir la segona armadura de gala específica, i mira que us ho exposo i ja em venen ganes de fer el primer doble pas, és a dir fer venir l'equipament i també el primer dels dos Grans Dracs de dues rodes que han de venir. En tot cas ara per ara tot aparentment aturat ))

Dia u, el primer de l'any, deixem darrera quasi encara a tocar a la setmana 52+1, i obrim avui la 1/52, OMG.

MTB, MTB, MTB.

5°C )

Bé, fins i tot diria prou bé, però no millor bé, avui el Vol quasi no el porto a terme, he tornat del Baix Montseny amb el més nou dels Grans Dracs, i tot i una super experiència de conducció, ja us vaig esmentar que havia hagut de pujar una mica la pressió dels pneumàtics, la sensació mentre tornava cap el Mirador no era de poder fer un nou Vol, tot i així després d'una barreta proteica natural, he preparat una concentració inferior al 6% amb aigua també de proteina, d'aquesta darrera únicament he ingerit 250 ml. durant l'hora i mitja que he estat rodant, dels 750 ml. preparats, els cinc-cents restants han caigut dinant a tocar de les sis de la tarda, cal pensar que he arribat del Vol a les cinc poc tocades, però tocades. 

Les sensacions, avui no tan rares com les dels darrers Vols, una mica millor, no però a les prèvies a sortir, però avui ja tornant fins i tot a on ahir ja decidia posar punt i final, avui he aprofitat per seguir una breu estoneta més, no per diversió, ni per un estat físic millor que el d'ahir, únicament parlant de sensacions mentre rodava, físicament vaig prou bé, lluny molt lluny d'on era a finals del 2018 però també equidistant d'on vinc perquè vaig comodíssim amb el Tune, així que les molèsties han desparagut del tot, OMG, i si he de triar prefereixo ser a on sóc, perquè per res vull tornar a rodar bé demà si això comportés quelcom germà de la situació dels primers mesos del 2019. 

Avui, a diferència d'ahir no he pogut evitar una breu coincidència, i mira que selecciono acuràdament el moment del dia i el recorregut a fer per evitar-les, però seguretat cent per cent de tenir èxit no la tindré, i així ha anat, el biker m'ha saludat molt efusivament jo no tan, no m'anava bé la coincidència, un altre dia, una altre any ja m'anirà millor, no ha faltat la cortesia per part meva però la mínima per mantenir les formes, res més. 

La limitació d'inici de les sis de la matinada no em permet sortir a tres quarts de cinc de la matinada, i si surto a les sis a les set des de fa uns mesos hi ha trams del Drac que són una mica rambles d'estiu, ho exagero una mica però és per definir-ho, no vull coincidir amb ningú mentre rodo, quan finalitzi el toc de queda miraré de rodar en la franja prèvia a trenc d'alba que és quan podré tornar a fer el Drac en solitari, veurem però què diuen les temperatures, i quin serà l'equipament que he de portar per rodar dins de les bones sensacions tèrmiques, quina emoció tot plegat, oi que sí? 

Equipat, avui les Five Ten han donat pas a Mavic, un dels cinc Gore l'Alp-X paravent en aquest cas del meu preferit quan faig referència a aquest equip, un dels quatre 2in1, guants de tardor, i mitjons específics d'hivern de la mateixa casa, avui com ahir la tèrmica de 150 de Merino de màniga curta, tapa colls avui també de Finale, Spōk, i Giro, avui negre però. He arribat a casa que notava les puntetes dels dits dels peus una mica més que ahir, el dia que torni a rodar amb les Kestrel aniré amb la combinació de mitxons de Gore d'avui encara més d'hivern que els que portava ahir, i a veure si funcionen millor que amb les Ultimate d'avui, veurem, veurem, avui he pensat a fer molts vells trams, necessito coincidir amb més grups de Falgueres Màgiques, això és bo, d'ells n'he fet diria que quasi cap, anem bé, crec si estic pensant en tornar a coincidir amb els Destructors de Murs, que no hem deixat de sentir-nos, però sí de veure'ns. 

Vaig prou bé tot i les pensades no massa predisposades a sortir a rodar, però el fet positiu entre molts és que avui consolidava el quart Vol de la quaranta-nou, i ja anem a per la cinquanta, a veure, aveure.  

Demà,  descans de Vol, fins dimarts no tinc previst tornar a sortir a rodar, que no de Gran Vol fins el Baix Montseny que aquest el tinc programat, i demà li toca el torn a la Transportadora de Dracs, que en el confinament dels caps de setmana descansa per prudència, per evitar malentesos de coincidir amb un control, que per cert fins ara no n'he vist cap, curiós.

Pensades, ahir mentre era dins del Vol amb el meu Drac quan ja estava tornant cap el Mirador vaig valorar que com que la darrera visita a Palafrugell amb la intenció d'agenciar-me de dos Grans Dracs idèntics no va finalment prosperar segurament després de dos mesos perseguint convèncer a aquests Grans Dracs Dual Sport que vinguessin a descansar al Mirador, i el fet de no ser prou convincent, que tampoc ho vull ser,  calia veure per part meva que segurament no hi hauria projecte de Grans Dracs de dues rodes, que ja no tocava, això ahir, avui la pensada era/és que està cantat que és tram d'arribada d'aquests perquè és el meu tram, curiós, de fet he donat moltes voltes a la situació fallida per decisió meva a Palafrugell perquè ara encara la miraria de portar a terme però fins i tot després de la impossibilitat segueixo pensant que encara em poden sorprendre positivament, que segur que no. 

En tot cas per aquesta setmana tinc el possible test de la versió californiana, la situació està que el tinc cedit tot un dia, fins aquí prou bé, la dificultat està en que l'he de recollir a primera hora i l'he de tornar a darrera hora del mateix dia a la capital, i logísticament no ho tinc bé, entre l'exigent i apassionant dedicació a les Màquines de Prosperitat, entre les estimades anades al Baix Montseny de cada dia, i en darrer terme la seqüència del retornats Vols que no vull que s'aturin per un test d'un Gran Drac, no sé un cop recollit el Gran Drac en quin moment prodria sortir a rodar si a les set de la tarda ja he de ser un altre cop a on l'he de recollir, no ho veig possible, o sí, o sí, és que ara pensava que ho puc fer a l'hora de dinar del dilluns, o sigui de demà, perquè a mitja setmana no puc a la tarda tinc durant cinquanta-dues setmanes l'any una revisió de dues hores d'una de les Màquines d'extrema precisió, i no podria tornar el Gran Drac perquè la revisió finalitza a les vuit del vespre, i el divendres el perdo perquè no podem sortir del municipi, o sigui o demà, o dilluns que vé, o un altre perquè demà és un dilluns molt i molt rar, massa rar, millor dilluns que vé de decidir-me, que ara ja no ho veig tan clar, fent referència a fer aquest test, la resta, el propòsit de tornar a fer Grans Vols segueix caminant, i tant )

MTB, MTB, MTB. 

7°C i 3°C )

Les condicions de temperatura dels darrers dos Vols, com ho he fet per sortir en aquestes condicions passant a ficar-me a dins de les armadures de gala pels Vols ha sigut perquè el dijous i avui dissabte ha coincidit que el Sol ha sortit a l'hora del Vol, ahir mateix divendres que estic descansant de bike tenia moltes ganes de sortir, feia Sol, una mica, però vaig seguir el criteri prudent de respectar la seqüència que m'ha portat a aquesta repetició ara de quatre Vols per setmana, i que vull passar a cinc, i després a sis, però no ara, en tot cas el Sol a les darreres dues sortides dins de dues jornades amb el cel tapat ha sigut el catalitzador per sortir a rodar, un terme rodar que no indica en cap cas la realitat, perquè entre setmana per no dedicar-hi més temps, i els caps de setmana pel confinament no surto d'un radi d'uns tres quilòmetres com a molt de SV i per les característiques del lloc o puges o baixes per tan puc decidir el ritme i prou per fer-ho, però no el desnivell, i si no vaig lluny no tinc possibilitat de fer planer sense coincidir amb cotxes i/o persones, i sense mascareta he d'evitar a aquests darrers sí o sí ))

Avui he pujat un xic les pressions dels Ikon que havien perdut una mica de fa tres sortides cap aquí, i també he netejat frens abans de sortir. Avui per a entre 3°C i 5°C he sortit amb camals, Gore C7 2in1, tèrmica Merino de màniga curta, Gore paravent finíssima, Gore d'hivern de canya mitja, Hirzl prims, protector de coll, Spōk, Five Ten, Oakley fotocromàtiques, Giro, i he arribat el Mirador amb una certa i lleugera sensació rara els dits dels peus, les Kestrel són tan rígides que costa sentir-se bé tot i a temperatures templades, amb temperatures baixes doncs això, però avui tocava Five Ten i més val seguir sortint amb elles perquè el seu dia en vaig fer venir un primer joc que és amb el que estic sortint però m'agraden tan per concepte que en vaig fer venir un segon joc idèntic, sí senyor, per allò de no volies caldo? doncs dues tasses, així que un cop per setmana o cada setmana i mitja les Kestrel surten o surten, així aniran cedint una mica, espero. Els que funcionen perfectes són els culots Gore C7 2in1, van molt bé, en tinc quatre i crec que en necessitaria dos més, perquè ara roten els quatre ara sí ara també, no surto amb res més, els mallots estan sortint també crec recordar cinc Alp-X paravent, i la resta de mallots models diferents, però no marca, però pel què fa a aquests culots i mallots esmentats són ara mateix els pilars de les armadures. 

I si anem a zero graus entraran en escena les tres jaquetes Gore, de fet la jaqueta Alp-X ja ho ha fet, i ara que hi penso crec que serà la que em cuidarà demà, de donar-se les circumstàncies favorables com avui de sortir a rodar. Ho escric pensant una mica que favorables i 3°C pels genets del Mirador ve a ser quelcom per rememorar, que bé, que bé. Com us deia si baixen més les temperatures sortiran les jaquetes Xenon de Gore, així com les tèrmiques de màniga llarga de Merino més denses també, les botes d'hivern, els guants, i la gorra també per a clima proper a 0°C, que si seguim així hi som a tocar a dos, tres dies vista. Tot i que jo encara les armadures de gala d'hivern no les he tret de les seves caixes on reposen des de la darrera estació freda, veurem si a la cinquanta els hi toca entrar en partida.

Aquest vespré he arribat del Vol a les cinc, i fa uns minuts les vuit tocades del vespre pensava que tenia ganes de sortir a rodar ara, no ho faré, però és la millor pensada que vull tenir quan parlem de Vols, voler-ne més, curiós vers els que us exposava ahir )

MTB, MTB, MTB. 

Van passant les setmanes :-)

I els Vols entre Dracs van siguent una realitat, que bé, també he de compartir que els darrers, uns cinc o sis, dies d'aquesta setmana i particularment el d'ahir no m'ho he passat bé, tampoc malament, però és que a les darreres jornades i molt especialment ahir encara no portava un quart d'hora que ja estava esperant finalitzar el Vol, curiosament físicament vaig prou bé, però mentalment no estic sembla per gaudir dels Vols, ho escric i no em va bé el què ús exposo, bé no ha de ser satisfactori tot el que sigui, això no indica que no sigui positiu fer-ho, vull dir el fet de compartir-ho. El què no sé és si m'ajudarà forçar el mantenir la seqüència dels Vols quan la pensada és l'esmentada, el moment tan singular, tan plural a l'hora, que vivim, a nosaltres no ens porta a estar predisposats, no concreto a què, perquè crec que és general, no ajuda a massa bé res, tot i així, tot i aquestes circumstàncies el dimecres el matí vaig anar a veure dos Grans Dracs de dues rodes a Palafrugell, i bé quasi torno amb ells a dins de la Transportadora de Dracs, finalment va quedar ajornat a dijous, i com són les coses que ahir el vespre vaig abandonar el propòsit de portar-ho a terme, llàstima perquè tot i haver sigut meva la decisió de deixar-ho córrer, avui passades les hores segueixo pensant que era una bona proposta, he de pensar pel fet de ser dos Grans Dracs de dues rodes idèntics, però no passa res, mentre mirava de fer-los venir ja una mica desorientat sonava el mòbil amb una nova proposta, amb uns nous candidats, fet que constata que a data d'avui passi el què passi el Sol segueix sortint cada dia, oi?

Equipaments específics dels possibles nous Grans Dracs, tot aturat )

Funcionament de la Transportadora, quasi de 10/10.

Components pendents de les noves bikes, no he fet res, curiós, hi ha Vols ara sí ara també però aquest retorn els Vols no va com esperava, ni com havia sigut els darres anys, ara estic refent les Lynskey a on estaven per Fort William 2018 i deu ser que no dono per més, cada dia penso en l'Ibis, i cada dia ho deixo estar, bé, després d'un dia en vindrà un altre, he de pensar. Prou feina tinc a recordar quines rodes tins per les Lynskeys, no recordava que tingues dos jocs complerts amb llandes Arch, i sí les tenim, i són les que piorten muntades ara mateix en substitució de les Crest, vull dir l'aturada el novembre del 2018 va ser molt amplia i contundent, i fa unes setmanes ara, des de l'octubre del 2020 que estic recuperant els detalls del treball fet del 2017 i el 2018, fins i tot em costa de digerir, molt, el fet d'aquest buit d'informació, no recordava fa uns dies perquè tenia dos Ardent, i era per si a Fort William es requerissin, però fa res no ho conseguia entendre, curiós, molt curiós. També és cert que el fet de quedar de cop apartat dels Drac, dels seu ús diari, i per tant dels Vols, no ajudava, i que recuperats els Vols cada petit detall va recuperant la seva posició, el seu propi pes ponderat, però és que hi ha moments que ni recordo que tenim dos quadres més de titani nous per preparar, i mira que els tinc dins de les caixes de la pròpia marca totalment visibles, vull dir no estan a un racó a on no hi penses perquè no les veus. 

Estic fent un primer treball pel què fa a l'alimentació dins dels Vols, per estar preparat per si les coses milloren i els Vols SOLO tornen, i si no fos el cas de mentre estic aprenent un altre cop alimentar-me correctament mentre rodo, a fer funcionar el pilot automàtic dins del Vol, és a dir sense haver de pensar, quan parlem de reposició d'aliments, perquè a partir de la volta cinc jo ja no penso, i puc afirmar que des decla tretze únicament descompto disset voltes més fins arribar a la trenta, i la resta de detalls dins del SOLO va en automàtic, i un cop a la trenta,de ser, vaig boig per fer-ne més, més que a l'inici, curiós, és que de principi necessito calma, i no és fins le tretze que em passa això, i no és fins la trenta que em sento realment molt bé per començar a rodar, bé segur que té una explicació lògica, de mentre però vaig treballant per adaptar-me a aquesta vella-nova alimentació a dalt del Drac.

He de dir, d'insistir que ajuda molt sortir regularment a seleccionar l'equipament adequat, ahir mateix a 7°C tota l'estona i les sensacions tèrmiques seguient sent inexistents, que bé, que bé, que bé.

El més nou dels Grans Dracs m'ha portat avui el Baix Montseny, OMG quina super experiència de conducció, quin privilegi pilotar-lo ))

MTB, MTB, MTB. 

Inbred )

Passats els dies d'aquesta aportació, mentre no la publicava he anat a rodar per darrera del Mirador, rodant a cada Vol els vint quilòmetres, diumenge vaig sortir en una bike de privilegi, l'Inbred, com va aquesta bike, la diferència entre aquesta i la de les rodes més grans és que amb l'Inbred cada metre no té desperdici, reactiva, fins i tot diria una mica nerviosa, lleugerament, però amb una característica que la fa super especial com ho és el fet de ser germana de la Superlight, de fet descansen a la mateixa planta del Mirador, les dues tenen un punt proper, per rodes, per geometries, per color també cert, i perquè bona part de l'equipament que porta la rígida prové de la Santa Cruz. 

Curiós que vaig sortir amb la 26" i des d'aquella ocasió les mixtes han sigut els únics Dracs que han sortit, ara vestida amb faldilla escocesa, és a dir Arch a les dues rodes, Ikon darrera, Ardent davant, 2.35 les dues, el seient, que bé haver recuperat un cop refet de la llarga lesió del 2018 el seient Tune? També he tornat a pressions baixes, molt, i certament que els TR EXO 3C de 2.35 van prou bé, sempre que combinin amb les llandes més amples, per altra banda ara per ara segueixo amb el plat de 28 dents específic per Escòcia, hauria d'haver passat a 32 un cop aquí, però ja el porta l'Inbret, i la Vicious va amb un 42 crec recordar, no recordo ara el pinyó de la Lynskey però tinc present que és un punt que tinc pendent per poder millorar els Vols de darrers de casa. No he caminat pel què fa a manillars Moots, no passa res, però fer-ho m'ajudaria a caminar una mica pel què fa a quadres nous pendents de muntar )

En tot cas cada setmana la bona notícia és que els Vols es van repetint entre seqüencies de tres i quatre, i per aquest motiu cada dia que passa les sensacions rodant van poc a poc millorant, m'ajuda força el fet d'anar tan lleuger, un pes ben afinat pujant fa que tot sigui una mica més fàcil, no tot havia de ser negatiu en aquests darrers dos anys d'una certa aturada dels Vols vull dir fa molt poc que he pogut tornar a muntar els components de la Lynskey el nivell de les condicions i d'exigència de Fort William, fins fa dues setmanes tota la feina feta a les bikes durant el 2017 i 2018 semblava que hagués estat d'alguna manera equivocada, ara sense les molèsties físiques la pensada torna a ser de ser propers a la perfecció, evidentment vista aquesta qualitat des de la meva llera, de fet aquesta tarda he modificat la bike de la Betty de manera idèntica a la meva pel què fa a rodes, ha sigut rapidíssim. En aquesta direcció els resultats semblen bons, avui he sortit a rodar sota una pluja simpàtica, ara sí gràcies a una seqüència de Vols repetida li tinc agafat els pols els equipaments, facilita molt poder triar un equip que funcioni per a cada dia quan surts ara sí ara també, tens més sensibilitat a la realitat que t'espera un cop a dalt del Drac , i els darrers dies entre 6ºC i 12ºC sempre he anat molt ben equipat, i avui sempre entre els 9°C i els 10°C tot i la pluja la sensació tèrmica ha sigut inapreciable, vull dir si no hi penso vol dir que vaig molt ben equipat. No rodo més de dues hores tocades, vaig començar amb vuitanta minuts crec recordar, i ara estic entre els cent vint i els cent quaranta, i no m'he proposat res més, sí que a minuts de començar a tornar cap a casa sempre penso crec que seguiré, però no ho faig per prudència, ha funcionat fins avui, doncs segueixo amb aquesta seqüència. Per res vull perdre l'oportunitat de seguir dins dels Vols, molts dies sense poder fer-ho, mesos, més d'un any, com per ara perdre aquesta preciosa ocasió que tinc, de deixar de gaudir-ne.

Un altre punt important, la Transportadora, aquesta modesta joia acaba de sortir d'una nova reparació, que ha fet que encara vagi millor, que bé, que bé, un plaer conduir-la, dolça, dolça, dolça, molt, l'he agafat per anar a SC avui, motivat perquè el nou Gran Drac en moll té una conducta divertidíssima, cert, però no sempre estic prou concentrat per estar el nivell de pilotatge que requereix, aleshores la T5 em cuida amb una rodar pausat, segur, i tranquil )

Els Grans Dracs de dues rodes, els primers test d'un d'ells de les versions californianes estava pendent de poder ser traslladat amb la VW a SV, però primer calia reparar-la, no per res, no era una reparació important, podria haver anat a recollir-la i portar el Gran Drac cap a SV, si no perquè vull que la Transportadora estigui impecable per a una jornada de test que ha de ser memorable en majúscules, recollir un Gran Drac de test no ho faig cada dia, fa molts anys que no en carrego un, molts, més de vint, i únicament el disposaré durant unes hores, un dia concretament. De mentre concreto la jornada de test estic seleccionant un nou equip, el primer més XC no em serveix ara, i aquesta nova armadura és més sofisticada que la primera, més DH, he de dir també que el pressupost imposa, no per res més que ja tinc una primera armadura complerta a casa que no sembla que tingui futur, i ocupa molt espai dins dels trenta metres quadrats de casa, i una segona ara encara més voluminosa, molt més que la primera em frena, si finalment tindrà ús aleshores perfecte, i tant, però si finalment el seu destí és germà del primer, bé, tampoc passarà res, necessito fer aquest recorregut, i si no té continuïtat benvingudes les dues super armadures, un privilegi haver pogut fer-les venir, això si em decideixo a fer venir la segona, que encara no ho he fet, tot i que estic a punt. Dubto també de si en aquesta ocasió fer venir un equipament més modest, o una versió reduïda a diferència de la primera que va ser de cap a peus, però no ho crec, de fer-ho fem-ho bé. Sóc del pensament que quan hi poses totes les eines, tens més possibilitats de fer, i de fer-ho bé, però no sé segur si aquest és el cas. En tot cas seguirem com fins ara aquest fil conductor.

Referit a l'equipament sense anar més lluny, ajuda molt tenir diferents equipaments de pluja potents a punt quan tens ganes de sortir, i el temps no ajuda, i certament que ha anat molt bé, molt, tornar del Baix Montseny amb la Transportadora pensant en el proper transport del Gran Drac de dues rodes, i un cop el Mirador triar l'armadura per pluja i sortir a rodar sota aquesta, que tot i ser lleugera convida a deixar-ho per un altre dia, és sensacional, i tant, i tant. 

MTB, MTB, MTB. 

Ibis nova )

Per tema de les darreres lletres a on esmentava d'un tema vell nou per mi.

El fet és que ahir mentre cercava informació dels Grans Dracs de dues rodes dels californians rodant pel desert del Moab, els d'aquesta part del Món consumeixen entre el vuitanta i el noranta per cent d'aquest tipus de Gran Dracs, i per tant els fabricant ho fan o així hauria de ser sota les especificacions úniques d'aquests apassionats californiants, i que no és per res però són poques, clares, i a l'hora quasi impossibles d'assumir pels japonesos i europeus, curiós però també cert, em va venir una pensada per a mi molt interessant, positiva. 

El fet és que el nivell d'especialització s'ha extremat de tal manera que els aficionats i prou, que formen  però com sempre el 95% del total és a dir els no professionals demanden productes de dues rodes senzills, per tant amb els components no extremàdament eficients, i per tant econòmics a l'hora, relativament lleugers, no massa lleugeres per mirar d'evitar d'incrementar exponencialment el preu, que siguin compactes, una mica el concepte gravel, és a dir per fer de tot sense fer res bé, tipus les mtb de trail, com us deia els californians demanen aquestes característiques únicament per rebre propostes per sota dels cinc mil dòlars, i els fabricants únicament les proporcionen rondant els deu mil, per sota fins i tot, però sempre molt per sobre dels cinc reclamats. I així, i estigueu atents, porten un estira i arronsa de mes de quinze anys, a on el mercat s'ha anat apagant poc a poc, i ara fa dos anys els japonesos van fer un primer pas contundent, i és a on estan, una única proposta en dos anys, però res de components senzills, tots de darrera generació, de costos enormes, res de relativament lleugers, super lleugers, i per tant duplicant el preu demandat pels desesperats aficionats, però tot i tots aquests inconvenients, val a dir que els consumidors d'aquests Dracs s'han fet grans, ronden sempre per sobre dels trenta, i quasi tots també per sobre dels cinquanta, condicionat aquest fet per ser els que podem assumir aquest despropòsit de pressupost. A aquest darrer grup hi pertanyo jo, i per tant ara esperant que em confirmin, o no que l'única proposta sigui o no la que ha de venir cap el Mirador. Jo ho tinc clar, però el cap em diu que ho he de raonar, de deixar reposar, que ja és el què estic fent, esperar. Ni que dir que qui espera desespera, que no és el cas, però la incertesa de si ens decidirem a fer-ne venir un primer, o si finalment no seguirem aquesta via, sí que ronda el Mirador, i mentre això passa la pensada ahir va ser que si vindran o no que avui està per veure, però sigui quina sigui la via primer els què han de ser els protagonistes han de ser els Vols, no els possibles o no Gran Vols, i tal dit tal fet ja vaig pel segon Vol.

Detalls interessants, el Gobi ha retornat la posició al Speedneedle de ls dues edicions de la WEMBO,  perquè ahir un cop ja recuperat notava el Gobi massa tou, com també he de mirar les rodes les actuals que no sé si han de ser, condicionant un altre cop els pneumàtics, la resta jo diria que de 10/10. I arribats a aquest punt la pensada és que motivat per la situació actual vull muntar l'Ibis de carboni, i deixar-la lleugera i 100% especialitzada per no sortir del municipi, per tant ha de pujar bé, i baixar bé, perquè a SV no hi ha res més, amb un plat i un pinyó per pujar parets amb comoditat, lleugera, molt perquè no estic en forma després de mesos d'un anar en bike molt intermitent i poc freqüent, i ahir vaig valorar que m'he de facilitar el poder sortir, veurem, perquè ho dic i la decisió de quina forquilla rígida hauria de venir no té contesta, l'Enve no sé si la veig, i fora d'aquesta que li falten dos cm. hi ha la Salsa que els té però pesa quasi el doble, i tot i no ser un super inconvenient, sí que és una barrera que costa de superar, no els frens que no seran els R1 nous que tinc si no uns XTR que tot seguit faré venir, perquè rodant a dalt del Drac ho he tingut clar, aquest o aquest. Una possibilitat és muntar l'Enve de la meva Lynskey per veure si funciona a l'Ibis, i si va bé, fer venir aleshores sí la seva propia, ho escric i crec que és una possiblitat, però en cap cas vull desmuntat la Lynskey per muntar l'Ibis, perquè no vull tenir aquesta darrera per fer SOLO, sí la Lynskey ara per ara, i ja puc dir que en tot cas sí contemplaria una candidata tipus IF o tipus Moots, he dit tipus no que siguin necessàriament aquestes marques esmentades, principalment per la dificultat en demanar-les, que podríem, però aconseguir-les després té tot un recorregut èpic, en tot cas en el tram a on som de les tres bikes noves pendents de muntar estic per fer primer l'Ibis, ja us ho aniré exposant mentre vagi avançant. 

MTB, MTB, MTB. 

Cercant-la ))

La bona direcció, perquè la necessitem, i tant, i tant )

La direcció Chris King ja és el Mirador, va ser arribar, obrir la caixa on estava guardada, i quedar-me aturat a l'hora que molt satisfet de la qualitat de la CK, renoi, feia dies que no em mirava cap de prop, si bé és cert que la Spot Brand la porta i la Vicious també, no ho sé, literalment el defineixo com un producte de presentació impecable, a veure si restablim la nostra vella relació, i CK passa a ser marca principal de les nostres bikes, de les nostres direccions.

Tot seguit us vull comentar també que la Transportadora de Dracs també ja és el Mirador, la connexió del Turbo substituïda, concretament la tovera, i veurem si ara no respira ni una gota d'oli, també tenim el nou tap del gasoil, com la nova llum de fre posterior de la part superior de la porta, i el més significatiu i diria que important és que ara la T5 ja no deriva de manera important cap a l'esquerra, dic de manera important perquè fa tants mesos que vaig així, de tort, des del març crec recordar, que ara no sé si sóc jo o és ella que tampoc acaba d'anar recta, he de conduir-la més dies per poder veure a on som, en tot cas tinc esperances, prou bé. El motiu que provocava la desviació, sembla que ve pel fet que ara un cop canviats els neumàtics, les llandes, les suspensions, els discs de fre, crec, els silenblocs, tots, ròtules o/i braç de transmissió dreta, s'ha posat de manifest que el pont posterior podria tenir un antic lleuger cop, no hi entenc, però el fet és que el tren posterior està fora de tolerància quan perlem d'alineació, en tot cas ara sembla que detectat el motiu, s'ha corregit compensant, veurem, veurem, en tot cas ara no té ganes d'anar lleugérement però constantment a l'esquerra.

La Transportadora, no va bé, no va bé, i tant que no, el què va és molt bé, molt, quasi de costat a la Superlight, quan parlem de satisfacció en ordre de marxa, evidentment salvant les distàncies, la Santa Cruz és molt Santa Cruz.  Renoi, renoi, renoi, ja us vaig esmentar que ni de nova recordo aquesta bona sensació, millor, millor. Ahir mentre anava cap el Baix Montseny pensava quina millora que ha comportat el reacondicionament portat a terme aquests darrers mesos, molt però molt positiu, que dolça la conducció, fet que reforça el propòsit de valorar de complementar-la amb la incorporació del llit en el sostre de la T5.

En referència els Grans Dracs he procedit a mesurar la caixa de la Transporter per veure com els acomodarem a dins de la Transportadora, internament, de pas d'entrada el marc fa 1,30 m. d'alçada interna la VW fa 1,36 m. d'ampla 1,60 m. he de mirar els passos de roda, i disposem d'una longitud útil de la caixa de 2,40 m, i necessitem per aquest mateix ordre per el Primer Gran Drac, 1,26x0,826x2,280, és a dir d'entrada el primer hi entra, i dos segurament també, perquè 0,826 és la distància entre puntes del manillar, així sobre aquest punt anem bé, sobre 2,280, aquí he de mirar les bases per fixar les rodes davanteres quina allargada tenen perqué podria ser que el total de les bases més el Gran Drac no estés dins de les mides que accepta la T5, en tot cas el Gran Drac pelat i entra prou bé. Cal pensar que la carpa, i la nevera, estaran on són ara, vull dir avui per avui el pla no és haver de buidar la carga de la VW per carregar els Grans Dracs, per aquests motiu sí d'entrada hauré de moure les dues taules que dins de les seves caixes fan de base on reposen les rodes dels Dracs quan hi viatjaven, però que aquestes taules quedarien malmeses amb el pes dels Grans Dracs, així aquestes s'hauran de moure, sí, o sí, miraré quina és la combinació més pràctica/funcional, el Mirador les podria guardar, però ja està guardant molt, més no sé si em va bé. 

Finalment he encarregat a un professional la darrera selecció dels candidats a ser els Grans Dracs de dues rodes del Mirador, el motiu d'haver-ho fet així és pel fet que fa massa temps que no anem en dobles suspensions, fa molt temps que rodem molt lleugers de tot, i aquesta nova modalitat de Dracs requereix d'haver de recordar, de refrescar de molts aspectes que siguent coneguts, per nombre, per la quantitat prefereixo encarregar la feina de seleccionar els candidats dins d'una primera selecció ja feta per mi, però perquè no també estic obert a d'altres alternatives més específiques que intueixo com a possibles però que per les ganes, per els nervis també no sé valorar, en tot cas feia anys que no seleccionàvem personalment els nostres Dracs, de fet ho seguirem fent, Grans Dracs però no serà ara per ara el tram a seguir. 

Baixaran els telons, les portes puntualment s'entre tanquen, la llum tindrà més barreres per arribar-nos, no passa res, en el tram moderat on som, dins d'aquests condicionants important el gaudir de les aventures prudentment no ens les hem perdut, fins i tot sense sortir del Mirador, aquest fet el de sortir no és vital per si mateix si no perquè de mentre les entrades i sortides han anat quedan cada vegada més coartades, i l'experiència fins avui ha sigut força tensa, molt exigent mentalment, de mentre minut sí, minut també hem treballat, estem treballant per dins de les excepcionals i tristes circumstàncies treballar de valent per fer-ho molt interessant, no és una garantia de poder aconseguir-ho, en cap cas, però sí de tenir la possibilitat de donar-se'n les condicions de poder-ho portar terme, i la preparació per interessant ja s'ho val, que és on som ara, amb el ja s'ho val. 

Passats els dies, una o dues setmanes puc confirmar amb la boca petita que la T5 ja no deriva a l'esquerra, no que el volant estigui recte, que segurament també, i que pel confinament de cap de setmana per prudència en les meves anades de cada dia al Baix Montseny no la utilitzo, hi vaig amb el Gran Drac més extrem, i renoi si n'és de radical, OMG. La Transportadora en aquests moments treballa entre setmana i prou, i el Gran Drac més nou ho fa de divendres a diumenge, i així evitem o mirem s'evitar aturades no necessàries en els controls, que tot s'ha de dir que en aquesta ocasió no he coincidit amb cap d'ells, Coll de Pollastre, i Collsacreu en són la causa, he de pensar. Demà dilluns ja tornarà a Volar la VW, que bé, que bé, com sempre mono direccional ,  SV-SC-SV, així estem des del març, i he de dir que tot i ser una disciplina exigent, ho és tant com gratificant ))

He de compartir una aventura vella, que per a mi torna a ser nova, però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció.

MTB, MTB, MTB.