"Experience"

Les propostes dels darrers dos mesos les ronden ara sí ara també, i certament que molt bé. 

En tot cas de proves fins avui cap, i en el moment d'escriure aquesta línia que no la de sobre, anem ja per la 40, podria ser aquesta la que obri una primera porta els Grans Vols de dues rodes ))

No sé ara per ara, avui per avui si finalment vindran els dos nous Grans Dracs de dues rodes, en primer terme estem mirant que en vingui un, i el segon també vindria de ser les sensacions positives rodant amb el primer. En tot cas ara amb un dels dos equipaments ja a casa després de les dues anades al Principat, aquestes, les sensacions són molt bones, rares, sí, però bones. Rares perquè ni en somnis m'hauria imaginat fa trenta anys que gaudits aquests darrers podria accedir d'una bufada a un equip complert de Gala tot seguit m'ho proposés, i no únicament per l'exigència econòmica que també, si no pel fet que en aquesta modalitat tenir prou coneixement per poder decidir-ho tot seguit, seleccionant marques, i models amb una tranquil.litat notable. Quan es tracta de Vols, sempre si són equipaments pels genets els primers noms són, de roba Pearl Izumi, Gore Bike Wear, i darrerament també per la tardor 7Mesh, els cascs una única marca avui, Giro, el calçat, Shimano, i Mavic les marques preferides, Lake també, i darrerament encara que molt tímidament també Five Ten, i tot i tenir-ho clar sempre o quasi sempre he de fer un important treball de no desviar-me cap a d'altres marques que sempre tenen interessants propostes. Concretament m'atreviria a dir que avui, i avui és octubre 2018 que és on som encara aturats quasi dos anys després de la tornada de Fort William, les marques preferides des del Mirador són Gore per roba, Giro per casc, i Shimano per calçat, tot i que per aquest darrer Lake té també possibilitats, però la realitat és que si ha d'entrar quelcom seran germanes d'unes XC9, dic germanes perquè no sé quins són els models actuals, pel fet que a data d'avui no necessitem que vinguin. En Gore, la gamma C7, en Pearl Izumi, PRO i Elite, amb Giro l'Aether, vull dir fins aquí sí que n'estic el dia pel fet que durant el 2017 i 2018 varem requerir de l'arribada d'equipaments més prestacionals, tècnicament més evolucionats que els que havíem utilitzat a darreres edicions de la WEMBO, sobretot pel fred, pel vent i la pluja molt intensa, perquè per les dates de la cursa, i pel pronòstic del temp així ens ho indicava, i així va ser, i també diré, i així ens va anar, i no necessàriament pel temps, si no per una deficient pogramació de la preparació dels darrers sis mesos, de la que en som responsables únicament nosaltres dos, en cap cas cap dels preparadors que hi van intervenir seguint les nostres instruccions, i aquestes necessitats va implicar de l'arribada de 7Mesh, o de la consolidació a casa dels C7 de Gore, en primer terme però va caldra de buscar quines eren les propostes que hi havia. I per aquest motiu estavem informats. Avui mateix, passats dos anys, no sé si la gamma C7 és l'actual, sí que de tan en tan veig que encara la proposen, però desconec si segueix sent la gamma de referència de Gore, fa uns anys part de la gamma C7 es deia Alp-X. El què vull exposar és que per seleccionar un primer equipament complert per aquesta possible arribada d'una vella modalitat de Grans Vols no han calgut més de tres o quatre setmanes, curiós també que aquest equipament és d'estiu, part d'aquest ja no ens serà útil per l'estació a la que estem entrant, i la pensada segueix sent d'encert, serà que d'haver-hi un primer test serà cap el migdia, bé segur que serà així i de fet ja he fet un primer pas per fer una primera presa de contacte, l'hauria pogut fer aquesta setmana passada però els forts vents no proposaven un bon escenari, i la prudència ens va indicar que no tenim pressa per portar a terme quelcom que ni de bon tros està encara garantit que finalment ho tirem endavant. Això sí, l'equipament adquirit per a tal finalitat, casc, jaqueta, guants, pantaló, i calçat és tan tècnic, tan elaborat que per si mateix ja tinc la sensació d'haver-ho portat tot a terme, quan res més lluny de la realitat, doncs exactament no hem fet el pas, si uns primers, no el més important com ho seria un primer Gran Vol dins del tram de les dues rodes. 

També vull compartir que una de les barreres que es presenten un cop fet el primer pas d'anar a buscar el millor lloc, el Principat, el millor equipament, és que un cop el tinc, l'equipament, és que enfundat a dins del vestit de gala la movilitat, la visibilitat, el tacte de mans i peus és extrany, idèntic però a les sensacions del primer dia equipat per tornar a fer un primer Vol cap el 2000, curioses sensacions germanes, però lògiques també, no deixen de ser retorns de modalitats germanes. El fet però és que cada certs dies em vaig posant aquest equipament nou encara que breument sempre, perquè un cop hi estic enfundat no tinc masses coses a fer, i per tant els minuts no donen pas els quarts, ni a un primer quart, en cap cas, en cap cas, i amb aquests atributs pensar a fer un primer pas a provar un primer Gran Drac de dues rodes no se'm fa baixada cap a baix, el que m'indica un cop ho escric que d'aquí a una estona he de fer un brake i tornar-me a ficar l'equipament de Gala, ho exposo i la sensació és d'emoció, que bé, que bé, que bé, oi?

Ho exposo i certament que el tram d'aquest primer equipament, l'anada el Principat, les anades i les tornades, la selecció acurada d'aquest equipament ja omple així d'entrada les ganes de portar-ho a terme, no sé exactament que voldrà dir, pel fet que ja amb aquests primers moments ens donem per satisfets, o que possiblement més enllà ja no hi veiem tram, no ho sé. També pesa una segona visita proposada per l'establiment de manera inusualment insistent a on l'experiència va ser extranya, a un espai vermell de Grans Dracs que va implicar de tres hores de desplaçament per experimentar sensacions poc valorades el Mirador, i que sempre millor de viure-les fer tot el possible seguidament per mirar de no recordar-les, i si la música insinua que no sonarà bé el Mirador queda quasi sempre immediatament aturat, que no ha sigut el cas, crec perquè el moment tèrbol no ens l'hem estalviat, però tot i així hem seguit el fil conductor que hi havia previ a aquesta particular visita, i ho sé perquè les candidates no són avui les mateixes que teníem en llista quan vaig no gaudir de la visita esmentada. Sí que la candidata d'quest establiment ha caigut automàticament a la darrera posició, podria ser molt pitjor i haver caigut del tot, però tampoc seria proporcionat, crec, crec, o sí, i així allunyem amb determinació un fer que no ens ha de ser proper sota cap circumstància. També està bé experimentar una situació desencertada previ a fer venir un primer Gran Drac, perquè després és molt difícil desfer, retrocedir la situació, i un cop la joia a casa tot passa a ser complicat, i si no per mostra la Mojo, i com va ser de difícil poder fer un pas enrere, incidències varies repetides amb la Carbon, la SL, per finalment previ pas per l'ASR-SL, decidir-me per una sortida amb garanties i triar un super clàssic, la Superlight. Que bé que anava/va la Superlight ))

En tot cas aquesta setmana o una de propera, no sé quin dia d'aquestes, sí a quin moment, cap el migdia, sota la calidesa d'aquest hi haurà en primer test, per veure quines sensacions tinc, únicament per això, perquè la proposta rebuda era de fer una bona ruta, i la meva resposta en mode automatisme va ser d'un primer contacte de minuts, no d'hores, crec, crec. 

Mentre rellegia aquesta aportació, el Sol a un quart d'onze encara no havia sortit de darrera dels núvols, i pensava amb aquest temps aquesta setmana tampoc serà, ara però puntualment ha brillat amb força i tot de cop l'ànim de fer un primer i breu Gran Vol de dues rodes també s'ha presentat encara amb més força, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

Entre Vols :-)

Mentre no en fem un altre cop, la intermitència ens proposa noves, velles propostes, totes i cada una d'elles molt guapes. Renoi que curiós repetir conceptes i tenir una experiència tan notable.

La propera setmana ara no sé massa bé quina serà per aquest espai de Dracs, en tot cas la setmana que ve tindré diferents proves de Grans Dracs de dues rodes, renoi, estic emocionat, moderàdament emocionat, però tot i modestament és preciós gaudir de petites sensacions tan positives, dins del tram a on som, i insistiré per segon cop, respectant sempre les mesures de precaució cal fer per gaudir de moments de qualitat, respectant sense excepcions les mesures de precaució. Com més instants preciosos construim més qualitat tindrem, per alló de sumar sobre sumes que ja fem, i no ho dic retòricament si no per primera vegada, i insistiré ara sí ara també. 

Les anades al Principat, dues, per adquirir l'equipament específic i únic pels tests, de donar-se les circumstàncies per fer-los, i si no, no passa res, tenim una llista molt llarga d'equipaments complets per a Dracs, perquè en el pas del temps en tinguem un d'específic per a Grans Dracs de dues rodes i que no l'estreni mai no serà una contradicció, el principi és, construir bons moments, i per fer-ho, per fer proves cal disposar del millor equipament per a l'ocasió, doncs això hem fet, un primer equipament de primer nivell, a on casc i calçat seran útils si finalment hi ha Grans Vols amb ells, que bé, que bé, que bé. El fet d'anar el Principat ve per l'aventura del trajecte, no específicament pel lloc que també, i tant, però sobretot pel primer motiu rememorant antigues anades amb Grans Dracs de dues rodes, ara mentre no ens decidim ho fem amb el Gran Drac més radical que disposem, i ha anat prou bé, hem arribat finalment amb ell a Andorra, i hem aconseguit un primer equip, primer pas si hem d'obrir la porta a començar a fer les esmentades proves ara sí ara també en el millor dels casos, o com a mínim fer una primera prova. Quin va ser el primer desllorigador per obrir aquesta nova-vella porta a aquesta nova modalitat de Vols, el darrer Gran Drac més radical, el voler arribar al Principat, en tot cas l'extranya pau, la marcada calma també ens ha ajudat, molt, certament, certament, si serà determinant, si serà prou decisiva per consolidar l'arribada d'aquests als diferents espais del Mirador reservats pel seu descans ho veurem amb el pas dels dies :-)

Les percepcions indiquen recorreguts, i no necessàriament nous, i més a aquest tram tan singular i espcial a on som, i que dificilment digerirem, crec, jo estic decidit avui a repetir-los, i així veure a on porten ara, si el mateix lloc, o a un de diferent, a veure, a veure. De l'experiència roja dijous passat n'ha quedat que no hi tornaré, una lleugera complexitat costeruda per a mi m'indica que és una advertència de sensaciona llunyanes que no vull repetir, aleshores costa de valorar què repetir i què no, en tot cas des del moment que anem dues vegades a cercar l'equipament sí que hi ha un interès inicial en fer un primer pas, petit sí, tenir la intenció de portar a terme un primera prova està prou bé, oi?

De mentre des d l'arribada de la calor intensa que no repetim Vols, a veure, a veure, seguim de mentre perden densitat molt poc a poc, i amb una alimentació que qualificaria de molta qualitat, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB.

Bones sensacions )

Les viscudes ahir després d'una visita a Girona a un espai de Grans Dracs de dues rodes. De fet vaig fer dues visites, una a un extrem de la ciutat, i la segona a l'altra extrem, verda i taronjada la primera, i vermella la segona, motivades aquestes perquè diumenge tornant d'una ruta de Grans Dracs, i ja amb sensacions de possible rotura posicional vaig veure/descobrir un espai roig, i per aquest motiu ahir a la tarda vaig sortir del Mirador amb la Transportadora sense Dracs el seu interior a veure quina sensació tenia visitant per primera vegada un Mirador diferent del de SV. 

He de dir que a una de les dues visites que vaig fer la sensació va ser de perplexitat, perquè hi havia un gran espai a on Dracs i Grans Dracs de dues rodes estaven a tocar, i per primera vegada en els darrers vint anys els Dracs no van ser els meus protagonistes, ho escric i encara em costa de gestionar la situació, també ajuda que les bikes de casa no són precisament les més exteses, i per tan fora d'excepcions no hi ha masses unitats que cridin la meva atenció. Per fer aquesta visita abans d'entrar,  a la zona sud de Girona per proximitat hauria anat a fer un cafè, com us dic, això abans d'anar-hi, i ara penso que després d'haver-hi anat també hauria estat un bon moment, però la precaució pel moment que estem passant em va portar directament a pujar a la Transportadora i fer camí cap el Mirador roig. Esmento el moment de fer el cafè perquè l'experiència de la visita tan abans, com mentre, com després va ser molt positiva, molt, i un bon cafè m'hauria anat bé per deixar reposar, per gaudir pausàdament del moment encara una mica més durant uns minuts, bé com que serà molt probable que tingui que tornar per fer un breu test de cada Gran Drac per les sinuoses rutes del lloc, segurament després del breu assaig encara serà millor moment per aturar-me tot i breument, i aleshores sí gaudir d'un bon cafè, o no caldrà i també posaré tot seguit després del primer test fil a l'agulla a fer una segona prova el mateix dia d'un segon Gran Drac aquest cop vermell, estic valorant de fer la primera a l'hora prèvia a dinar i la segona a primera hora de la tarda després de dinar, veurem, veurem, o millor viure dues aventures en dos ocasions, en dos dies diferents. Ho rellegeixo i em frena la qüestió del dinar, ara no veig prudent dinar a un restaurant, tampoc impossible però quasi que sí, certament, certament, en tot hi he donar més voltes, segur, segur. 

En tot cas de la primera visita, tot seguit vaig passar a la segona, la primera va anar molt bé, la segona no sé ni com definir-la, encara ara estic aturat perquè va anar millor que bé, tant que hi tornaré, bé tornaré a tots dos llocs de donar-se les mateixes circumstàncies favorables per fer-ho. 

Quasi dues dècades entre Grans Dracs de dues rodes, i ara vint-i-tres anys després sense ells és un privilegi doble poder tornar a gaudir-ne, i de quina manera, i de quina forma, OMG :-)

Ara passats els dies d'aquests paràgrafs superiors, he fet dues visites més a espais vermells, únicament a aquests, per veure idèntics Grans Dracs, bé quasi, perquè tinc l'opció que vinguin equipades o bé amb Marzocchis regulables o bé amb Öhlins regulables, però la bike és la mateixa, l'import no però. ))

Curiós que quan he d'anar a veure aquest model en concret hi vaig sempre amb la Transportadora de Dracs, i sempre buida, per si de cas durant la visita decideixo carregar tot seguit el nou Gran Drac, OMG.

Un dubte agradable que tinc és dins del tram, estar tan decidit de cercar sensacions divertides, com esmento que siguin també agradables, que tinguin una important calidesa emocional, que siguin interessants, sempre caracteritzades per ser individuals, i en singular dins però de la pluralitat, difícils mots de conjugar però que aquesta nova/vella modalitat de Drac ho permet, o ho pot permetre si més no, el dubte ve per aquí per si realment és una opció repectuosa amb el moment, estic convençut que sí, però en tot cas ni fent venir una primera unitat implicaria res en un primer moment, puc carregar-la a la Transportadora, descarregar-la a SC, i deixar que descansi sense ni tan sols haver fer ni un primer  Gran Vol, així de senzill, tot i que no és a on sóc, vull dir estic mirant tipus, models, dins d'aquests els diferents equipaments que hi ha opcionals, i seguidament miraré quines sensacions tinc per veure si estreno l'equipament que vaig anar a buscar el Principat, o si del contrari ho ajorno puntualment, o perquè no indefinidament, que bé, que bé, que bé, oi? El fet però és que fa uns dos mesos que per sobre del Mirador hi ronden les pensades d'aquestes propostes que exposo, i hi són cada dia, i també que ja ha vingut una part important de l'equipament per poder-ho portar a terme, i que he anat a veure forces versions diferents de la que podria ser la candidata definitiva, les candidates, vull dir que la intenció és fer, tot i que finalment si baixo una estació abans del destí previst no passarà res, i fins i tot de decidir-ho així l'experiència em fa veure que pot ser fins i tot encara més memorable, oh yeaaaaah!!!

Passar amb el Gran Drac de dues rodes pel Principat passant per La Collada inevitable, són moltes les anades d'ara ja fa quasi tres dècades per no tenir com una de les primeres fites repetir aventura, amb una aturada, amb dues, amb tres, o amb més i això sí acceptar que com amb el darrer nou Gran Drac també ha requerit de varis intents itermitentment durant mesos per poder arribar a Andorra, ara amb aquest nou i prou diferent Gran Drac pot passar el mateix, i més si la ruta no és la més curta que tampoc facilita poder tenir èxit a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, i com sempre tampoc passa res. Poder arribar a Andorra per primera vegada fa dues setmanes després de mesos d'intentar-ho ja està més que bé, crec que si fa un any la ruta triada hagués sigut pel túnel arribar-hi no hauria tingut tantes dificultats, o moltes menys, en tot cas gràcies a haver-ho intentat sense èxit per La Collada amb el Gran Drac ara convida a pensar que pot ser molt divertit intentar-ho en aquesta derivada de dues rodes, que bé, que bé, que bé. També va ajudar tenir l'objectiu d'aconseguir el breu equipament per poder provar els diferents Grans Dracs de dues rodes, bé va ajudar molt, crec que va ser determinant per mantenir una actitud positiva més estona, i no girar cua abans de travessar el túnel, segur, segur ))

Ahir pensava que és un privilegi poder entrar a dos espais, un concretament amb aspecte de Mirador, i sortir els dos cops entre bones sensacions, no sé si sóc jo que en un aparent estat de gràcia m'ho feia veure tot bé, m'ho feia venir tot bé, o que realment el moment era un bon moment, o perquè no les dues circumstàncies a l'hora que crec que aquesta darrera ha de ser l'opció més probable perquè és la més freqüent a un entorn de Dracs, sigui quina sigui la modalitat, perquè des dels darrers anys, diria que del 2017 fins avui el Mirador ha anat acollint més Dracs, també Grans Dracs, un fet excepcional, i ara veurem si venen més novetats, Dracs ara per ara crec que no perquè seleccionar els components dels nous Dracs que ja estan esperant a les seves respectives caixes, ja està siguent prou entretingut com per pensar en l'arribada de nous cuadres que implicaria de més components a seleccionar en primer terme i a localitzar en segon terme. En tot cas ahir la visita van ser motiu de molt bones pensades, i tant, no totes però aquesta darrera té a veure amb una petita col.lisió que sense tenir conseqüències per la Transportadora, sí que les va tenir emocionalment per mi, per fortuna tot va quedar en un no res, o això crec.

Ara deixar-ho reposar tot, després de l'anada el Principat tinc l'equip mínim i imprescindible per poder fer les proves, i per tant és un pas més per facilitar poder valorar si han de venir nous Grans Dracs, també he estudiat on hauran de descansar aquests, perquè el lloc no serà el Mirador, no passa res, tenir l'objectiu d'un ús puntual d'aquests ho facilita tot molt, i tant. El Baix Montseny avui per avui serà el lloc de descans i que per ser el peu del Montseny ja és tota una declaració d'intencions molt clara, ho escric i el doll de bones pensades es succeeixen ara sí ara també, fet que deixa empetitit si finalment va o no venint un primer nou Gran Drac, i seguidament passats els primers mesos un segon de germà, perquè el gaudir d'on estic ara mentre miro de portar-ho a terme ja s'ho val, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

°C :-)

Que no ens han deixat pedalar, crec, perque el volum màxim d'oxigen que el meu cos pot utilitzar durant el Vol ha millorat després d'un breu descans, després de no sortir, i sí de cuatre dies descansant i descansant bé, sense la calor de fa uns dies enrere, que bé!!! ))

No hi ha novetats pel què fa a nous components pels tres Dracs nous, sí pel què fa a Grans Dracs de dues rodes. Arai el protagonista que bé, una anada el Principat amb el Gran Drac més exigent, i ara sí per fi Andorra que aquest cop va ser el destí final, això sí en aquesta ocasió a diferència de les altres, passant pel túnel i no per la Collada, tot i així va ser necessària una aturada a mig camí perquè quasi que també girem cua, i tant, i tant ))

A Andorra bé, havíem de fer venir dos elements bàsics de l'equipament, casc i guants, sense aquests no puc portar a terme provar diferents opcions, i teníem clar on anar, però en ser tancat, mentre feiem temps caminant, a un establiment obert hi varèm fer la compra, cusiosament fa uns quinze anys és la darrera botiga a on vàrem entrar a comprar uns guants Oakley, quines coincidències més guapes. 

El Principat comercial, sense comentaris, però la seva natura a l'inrevés, és tan magnífica que em fa quasi que diria que por, renoi, el seu aire, la sensació, en ser-hi semblava que fos l'alè de l'Arcàngel enfadat, OMG.

Una tornada lleugera, no per ràpida si no per dolça, molt. Ara bé a cinc quilòmetres d'arribar el Mirador creia que hauria de parar i posar el peu a terra, una incomoditat horrorosa ))

Ara, aquesta matinada una altre cop a dalt del Drac dins del Drac, i certament que molt bé, però que molt bé, sense mirar temps, rodant i prou que bé que si està, que bé. Avui però curiós hi havia moltes persones, pedalant però un biker i prou, i hi hem coincidit ja de tornada, la resta de persones totes a peu, però sobtava veure tantes persones, encara ara ho escric, i no sé què pensar, tampoc cal, està clar haurem d'anar més d'hora, oi?

MTB, MTB, MTB. 

13, 12+1 :-)

El temps que fa que la  Transportadora trasllada dintre seu els Dracs a les aventures, a les curses, poques sí. Els Dracs protegits a cada aturada, a cada estació de servei que ens aturem anant a Finale any sí, any no, a Escòcia, i que no han sigut poques la suma de totes, us ho podeu imaginar, i sempre ella seguint les nostres breus indicacions, crec que vestides de prudència, com ho són cap signe distintiu extern que identifiqui la càrrega, que eviti res que indiqui que hi descansen els Dracs, com també el fet de no obrir mai les portes del darrera quan no estem a un entorn conegut, millor dit, molt conegut, coneguts en tenim tots, i ens els apreciem a tots, però de molt coneguts no, que ja ho defineix tot, oi?

Aquesta setmana la Transportadora no viatja protegint Dracs, no sé perquè vaig traslladar-los al Mirador, i ha estat avui per avui una bona pensada, i tant. Així, ara per ara dins d'ella hi ha per una banda el silenci, preciós per si mateix, i l'espai buit, que em dóna bones sensacions, i tant. D'haver-hi la possibiliat-tranquil.litat de gaudir dels Vols, no serà immediat, i sempre ha d'haver-hi el temps per poder carregar els Dracs, i si no és que no havia de ser, oi que no? ))

Penso que dins de la Transportadora hi podríem portar sempre armadures de gala complertes, per si es donen les circumstàncies favorables pels Vols, però que aquestes estiguin impecables no és fàcil, ventilació, mancada d'aquesta, temperatura, sempre extrema, no ajuden a portar-ho a terme, cert que quan les condicions ens eren favorables no ho vàrem portar a terme, sí cada cop que el motiu del Vol han sigut les curses de 24 hores, i en el tram Toscana de quatre o cinc temporades, gran tram va ser aquell, l'Ibis taronja en va ser també protagonista, i tant, i tant. Quantes coses, quants moments que va aportar la Mojo, per si mateixa, quina personalitat, renoi, renoi, renoi. Si bé és també tangible que la Vicious es va espolsar de sobre moltes situacions diferents,  també ho és que en va portar de noves encara més diferents, cert, cert, i inoblidables també, certament, certament, i que encara caminen, renoi, renoi, renoi.

D'aquest tram també ve la construcció, o podria dir reconstrucció del Mirador dels Dracs, i ara mentre escric sobre la Transportadora, sobre els Dracs, l'Ibis, els Vols, les 24 hores, lògic que el Mirador sigui el pilar de tot plegat, sense ell molts dels elements esmentats no haurien sigut possibles, i tant que no, i per aquest motiu com us vaig esmentar estem valorant d'obrir un segon espai de construcció de màquines de prosperitat, m'hauria agradat que fos Girona, però senyal que no toca. El 2005 ja estàvem cercant espai  a la Força Vella, i tant, però la realitat i segurament també la sort també ho van evitar, ni podíem, ni ens ho podíem permetre, el 2012 ho vàrem tornar a intentar, i renoi aquets cop agafats de la mà de nadius de la zona, quasi va ser una realitat, però finalment tampoc va ser, llàstima perquè fer funcionar màquines de prosperitat se'ns dóna prou bé, però després de portar a terme després de dos anys de preparació d'un sensacional projecte, vàrem decidir posar punt i final a seguir intentant perseverar sense avançar, o això em va semblar. Ara valorant si repetirem lloc, zona, a una fortalesa on ja vàrem ser en dues ocasions anteriors, i que d'elles tampoc en vàrem poder consolidar els diferents  Miradors, veurem, veurem.

En tot cas la Tranportadora ha vist la construcció de l'actual Mirador, i podria veure de ser, la creació d'aquest segon Mirador, fet aquest de adonar-me que ella hi era, i ella hi és, és el motiu d'aquesta intervenció.

Els caps de setmana d'agost no hi ha Vols, o milor dit, pocs,  el festival nocturn propi del mes que estem i la zona on som, que s'allarga fins la matinada, fa que els nostres Vols a trenc d'alba no siguin prou segurs, prou tranquils, prou amables, mentre que entre setmana no hi ha hagut coincidències de risc per a nosaltres, el cap de setmana sí que hi han sigut, renoi, renoi, renoi. I nosaltres sempre hi tenim les de perdre, perquè en els trams d'enllaç com ho són la pujada per l'hípica som molt vulnerables a les bombes rodants amb quatre rodes, jovent, i un nivell de combustible etílic que imposa respecte, molt.

Els Vols es van repetint, lluny dels 6/7 per un descans insuficient, però cert també que ara per ara aconseguim ser entre el 3/7, i 5/7. Quan la calor baixi una mica, i l'agost doni pas a ser més propers a la tardor estic convençut que tindrem Vols per donar i per regalar, si més no hi ha les ganes, moltíssimes, sense anar més lluny jo ja sortiria ara mateix, però repetim Vols a trenc d'alba per evitar les coincidències, i avui sense calor i el migdia no és una bona pensada si no volem coincidències, però el fet és que tardaria res a posar-me l'armadura i enfilar propers el Montalt, que bé, que bé, que bé. 

El setembre perseguiré els components que em falten de la VW, com ho són el tap de combustible, el pilot de fre posterior, i ara no recordo quins sóns els altres, en tot cas seguiré insistint. 

Surt una mica més el Sol, no gaire més, millor, i amb ell les ganes de mirar d'aconseguir arribar al Principat amb el mes nou dels Grans Dracs, veurem, veurem, perquè crec que de ser avui seria el quart intent, sense aconseguir-ho, per la incomoditat d'aquest Gran Drac que fa passada la primera hora que sols pensem en baixar a estirar les cames, ho escric i em ve el cap que he de canviar les potències de les dues bikes, les he de passar a 6°, i allargar-les 10 mm. També que crec que podré fer el primer pas que obri la porta a muntar els nous quadres amb els seus componets, fins i tot estic decidit a fer venir dues de les tres forquilles còniques d'acer que necessitem, no ho crec, no ho crec ))

En tot cas a aquestes dates d'agost la Transportadora cada dia està una mica més a tocar d'una nova tardor amb nosaltres, i això, aquest fet preciós ja val una intervenciö com aquesta, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

Avui )

I des de fa una setmana la calor durant el dia fa que el descans a la nit no sigui de qualitat, normal a l'estiu, i que un cop passada la nit no hi ha energia per iniciar els Vols.

Portem així dos dies, dilluns i dimarts, i la setmana passada la seqüència va passar del 6/7 a 4/7, i aquesta veurem on ens porta perquè rodar sense descansar no és un bon propòsit, oi que no?

Equipaments a punt, bikes 100% a punt, genets a punt, i a les 04:50 des de fa dues matinades no hi ha la més mínima intenció d'activar el Vol, com sona. Ben hidratat, rondant els dos litres dia, i no aconsegueixo refer la seqüència, la calor, la calor intensa que exigent que és. 

Tema Transportadora, que bé que va, OMG. Ho esmento perquè donarà molt de sí aquest apartat, no avui però sí a properes intervencions de seguir en les circumstàncies actuals. He d'aconseguir una rampa per 250 Kg, yes, yes, yes. I un separador de càrrega. 

El projecte de bikes noves, de les tres bikes noves, bé cada certs dies miro els components que necessito a diferents pàgines i cada dia a l'hora de fer la comanda ho ajorno per un altre moment, no per res, però sí perquè com a fons de pantalla fins avui no hi tenia una de les bikes a muntar, avui sí, l'Ibis, però fa setmanes que hi tinc el Gran Drac de dues rodes, rememoració dels anys 70 feta avui, millor dit diferents candidates, veurem a on ens porta refer aquest tram, que no puc oblidar que és el meu en origen. Dins d'aquest avui he fet una gestió per mirar de facilitar que vingui el nou Gran Drac cap el Mirador, a veure que hi diuen els de Öhlins, he encarregat la gestió a un tercer, perquè la vaig fer directament fa  unes setmanes, i encara m'estic esperant, i qui espera desespera, una mica com la feta amb el representant de Moots fa uns mesos, o un any tocat ja, renoi com passa el temps, tot i dins de la foscor, oi?

Tot i així he de dir que entre el projecte d'un segon espai per la confecció/construcció de les màquines de prosperitat, de l'espai per les joguines, de la recerca també del Gran Drac de dues rodes, i del seu equipament corresponent, per cert del darrer nou Gran Drac tampoc no he fet res pel què fa a equipaments, no passa res, el fet és que estic ben distret, no prou però, tot i que he d'inciar, d'obrir noves portes perquè dins dels tram on som cal mirar de treballar per ser sempre dins d'espais el més dolços possibles, prou difícil, prou extrem que de per sí ja és, podria dir que poden ser sempre pitjor, aquest tram on som és amb diferència el pitjor d'entre tots de les darreres dècades, i encara més preocupant el què pot portar agafat de la seva mà que podria  deixar empetitit el tram actual, OMG, esperem que no, confiem que no.

Mirar que la por doni pas a la pau, ha de ser la prioritat, i el moment no ajuda, ho sé, no passa res, cal seguir els mapes indicadors detallats de l'evolució de cada dia, i a l'hora treballar per estar bé a cada dècima de segon, a cada segon, a cada minut, aquests aspectes són cabdals per mantenir una estat mínim positiu, crec, crec, perquè sobre això no tinc res llegit, volia dir no hi ha res escrit, però certament que no ho sé. 

El fet és que entre colzes s'estava millor, sense? bé, és a on som, i és a on serem, millor tenir-ho clar, i treballar per fer entre modestos i tímits somriures, densos sí però. 

He de muntar les bikes noves, requerirà de temps i dedicació i això és bo, he de fer caminar el projecte, els diferents projectes que us he esmentat, això també és bo, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

A veure demà si dins de la foscor hi ha l'aventura dins del Vol, estaria bé, estaria bé, ho escric i m'emociono, que bé, que bé, que bé ))

Pensava avui )

Que el fet de tornar a ser a dalt del Drac, des del novembre del 2018 que no pedalo regularment, i aquest aspecte ha suposat un canvi important des del Mirador dels Dracs, i no únicament pel fet de no pedalar, que també si no en tot el què implica el fet de no fer-ho, alguns aspectes han sigut molt positius, d'altres també però diferents, molt. 

He estat mesos mirant de no aturar els Vols, i mirar de combinar la recuperació amb els Vols, però finalment a finals del 2019 vaig decidir posar peu a terra, seguir únicament amb la recuperació amb el fisio sense Vols, i a on va arribar un punt que l'aturada de tot en termes absoluts va ser l'única via que em va semblar viable, és a dir aturada  dels Vols, així com de les recueperacions amb el fisio, i passar a un estadi del concepte únic de descansar, de descansar de tot plegat, remarcant que l'aportació del meu fisio va ser determinant durant mesos per crear una base sòlida de recuperació, sense ella avui no estaria pedalant ni de bon tros. Avui francament no sé si va ser la millor decisió, no ho sé, perquè ara recuperar les bones sensacions dins dels Vols costa i costarà, cert, de fet està costant, ara bé dit això també constatar que estic pedalant ara sí ara també, vull dir, "bien está lo que bien acaba", ho miraré així i a partir d'aquí vinga a gaudir de cada trenc d'alba, tot i que és un dir doncs actualment per precaució els Vols comencen de nit i acaben sempre just a tocar abans del trenc d'alba. Estic animat perquè després de mig any sense activitat i deixant poc a poc enrere les incòmodes sensacions, un bon dia i no sabria dir com, em vaig tornar a ficar a l'armadura i sense poder dir que fossin totalment absents les molèsties, doncs en fred, i després del Vol seguien insinuant el seu possible retorn, i que ara passades unes poques setmanes sí que puc dir que han desaparagut totalment del mapa, que crec que aquest aspecte és l'únic que he de tenir present quan surto a rodar, de fet dins del Vol únicament entre pocs  reflexiono que no sé com m'ho vaig fer a Itàlia, a Finale 2018, i a Escòcia a Fort William 2018 mesos després, perquè aquestes molèsties ja hi eren en forma d'una certa incomoditat intermitent i molt espaides, el raonament em diu que les ganes poden amb tot i passen de llarg aspectes que no ajuden en aquell moment, el fet és que a Fort William a sota zero, sota una tempesta de vent i pluja des del primer minut fins a l'hora crec recordar que entre la quinze i la dinou, aquestes condicions de fredor ho van acabar de gripar tot plegat, i mare meva si ho van aturar tot, tot just després d'un any i mig torno a rodar, OMG. Un segon aspecte em deixa aturat, del darrer Vol de novembre a els Vols d'ara arrossego dues garrafes menys, fet que em deixa dins d'una zona de perplexitat perquè dels diferents controls sempre rondant el percentatges proporcionats de greix, i massa muscular, a on tot indicava any darrera any que el el pes era prou correcte per la meva morfologia, no coincideix en cap cas amb el pes l'actual mentre torno a rodar. He d'esperar a portar uns mesos tornant a rodar amb constància, i no únicament això, també  amb l'exigència pròpia que li correspont a una bona preparació per a la resistència, aleshores podré confirmar-me que la morfologia actual que presento és estable dins del pas dels Vols, en tot cas a on sóc ara aquesta no està seguint un increment si no una estabilitat amb una lleugera pèrdua mensual, lleugera però constant que sembla orientar-me que acabaré rodant a final d'aquest 2020 amb tres garrafes menys que fa divuit mesos, que com esmento em deixa gràtament sorprés perquè en aquestes condicions tot es fa una mica més fàcil, o això crec, i dic això darrer perquè dins del paràmetres del primer món nosaltres formen part del grup més nombrós a on la normalitat marca que res se'ns fa fàcil, i podria arribar a augurar que de poder seguir en aquest tram, fent exclusivament referència a Vols, tot serà d'allò més divertit, i sí sobre aquest tema també em concedeixo la pensada de poder ser emocionant, costa gaudir d'aquesta darrera sensació sense estavellar-se,  de fet ja és un privilegi pider gaudir de la sensació de divertir-se, per tant des del Mirador aquest concepte de l'emoció és quasi un tabú, poder-lo gaudir, poder experimentar l'emoció sense haver d'assumir la sensació de risc de caure pel precipici és tot un plaer, oi que sí?

Com esmentava seguint el fil de l'inici d'aquesta intervenció, estaria bé que més Vols comportint de més intervencions a aquest espai, de ser, que bé, que bé, que bé!!! ))

MTB, MTB, MTB.

Molt bé )

Els Vols roden, Dracs dins del Drac dins dels 6/7.

Els nous Dracs no estan caminant, vull dir no estic fent venir els components que requeririen per poder finalitzar la construcció. Així els protagonistes de Fort William ho són també ara. Insisitir en el retrocés a llandes més estretes, pneumàtics menys densos, i que seint, potència, i manillar crec que farem un pas enrere.

El seient tornaré a rodar amb el Tune, l'actual em va molt bé, però un cop estic més recuperat crec que he de refer el tram, potència retorn a 6° positius i 10 mm més, i manillar, necessito 12°, ara per ara no sé d'on treure el manillar, però sense presses tot camina, segur. 

Rodant a pressions per sota dels 20 psi, deixant que els laterals quedin marcats amb la pols mentre rodem, i perden prestació si coincidim en baixada i asfalt, com ho és la riera mentre baixem dels Tintorers, acceptant aquest punt anem ara molt i molt bé, i tant.

Avui per avui els nous Dracs no tenen sembla propòsit d'iniciar els Vols, sembla, tot sigui que demà es despertin i no parin de reclamar el seu torn, però avui per avui sembla que no.

Sobre els genets, primer estem per recuperar la constància dels Vols de trenc d'alba que com us esmentava sembla que podríem haver entrat a un bon tram, i ara per ara res més, la preparació fora dels Vols feta del 2107 al 2019 la deixem de banda, i ens concentrem a passar els temps acotat que tenim a dalt dels Dracs, sí que hem treballat i molt temes com la millora de la qualitat de l'alimentació ajudats per aquest tram tan exigent de confinement en primer terme obligatori, i ara de confinament voluntari ) fet que ens ha portat a arrossegar entre una i dues garrafes menys, ho escric i no m'ho crec, com? Ara no ho aprofitem a nivell de sensacions pel nostr baix estat de forma, però quan estiguem rodats aquest punt ens pot ajudar molt, si més no això sembla. 

Veurem, avui per avui ser dins del Drac està requerint d'una certa exigència, cert, cert, però també ho és que cada dia a les tres quarts tocats de cinc estem drets inciant els preparatius del Vol, avui no seria un bon exemple, perquè tot i ser una jornada de descans, anàvem a sortir, i un cop equipats, per la pluja del moment i pel fet de ser la jornada de descans hem decidit ajornar l'aventura a demà.

El més que probable nou Gran Drac de dues rodes està rondant Girona, curiós, i per tan les meves anades per valorar quin és el candidat em fa ser-hi, que està prou bé perquè hi veig menys risc que anar a la capital a fer exactament el mateix, veurem, veurem, difícil vint-i-tres anys després valorar de com portar a aterme aquest nou tram, que ja té de transfons també portar a bon port una petita aventura, i tant, i tant.

Salutacions

MTB, MTB, MTB.

Tot ve )

Fa una setmana que els Vols, els Grans Vols, els vells Dracs, els nous, els propers, tot plegat va entrant en mode inici.

Les sensacions poc a poc, millors, el primer dia crec recordar des de l'octubre del 2019 a dalt d'un Drac, prudent però entre parets, de lleugeres sensacions de reviure l'encara present lesió. A la segona sortida ja en un grau molt menor, de fet a la primera sortida va ser una insinuació, a la segona sortida un xic menys, i així anar millirant, mirant de fer-ho.

Els Grans Dracs, com cada dia amb l'anada al Baix Montseny, de 10/10. Costa comprendre de poder  gaudir de tan magnífiques sensacions, encara que dins d'una intensa percepció de ser molt circumstancial :-)

El fet és que gràcies a un d'ells, a el més radical dels Grans Dracs de tots els de casa el tema pneumàtics ha agafat un protagonisme inesperat fa uns anys enrere, a casa estàvem en una elecció òptima entre els més eficients de cada dècada any a munt, any a vall, i cada aquest anys aprofitem les noves evolucions i aprofitem per valorar si ens pot ajudar un canvi, som a aquest tram, ara dins dels Dracs estem a recorregut Ikon, i el què hem incorporat és una component modesta però per a nosaltres significativa com ho és la valoració de les dimensions d'aquestes, ho lligo també que nosaltres tornant d'Escòcia hem anat reduint les amplades dels pneumàtics i de les llandes, també darrerament en que hem apartat els radis de titani, tiges de titani, potències primes de 25,4 mm. i fins i tot un dels dos seients dels darrers vint anys ha quedat en zona de descans, aquests punts que esmento tots poden tornar, i ho tinc sempre present, en tot cas l'entrada inicial, el punt d'inici és, el factor més important del comportament dinàmic són els pneumàtics, comprendre la mecànica d'aquests implica gaudir de descobrir nous conceptes per a mi, i de fer-ho bé comporta de poder gaudir també de la millora del comportament dels Dracs i Grans Dracs, aquests darrer aspecte el de millorar quasi que és menys important, primer aprendre, segon aprendre, en darrer terme aprendre, i m'he de imposar seguir sempre, sempre a aquest tram, millor dit mirar de ser-hi, que ja és prou gratificant.

A casa, el Mirador hi va entrar un Gran Drac que és dins del seu segment el més compacte del Món, totes i cada una de les seves mides, cada una d'elles que el conformen han implicat, convidat a entrar a aquest recorregut tan interessant del comportament dels pneumàtics i els aspectes que poden ser interessants tenir presents. Un Gran Drac construït per ser considerat el millor de tots des de la dècada dels noranta fins avui pels alguns del millors magazins,  sols pot aportar coneixements interessants, i com d'interessants, OMG. Tipus de llanda, amplades, dimensió de rodes, és el tema número u ara mateix quan he de muntar les noves bikes, ho escric i estic emocionat, i tant. Mentre ho escric estic també capficat amb el tema potències, crec que he de tornar a 80-90 mm. que ja hi som, però a 6°, ara a 0°, i crec també que hem de tornar a 25,4 mm.

Anem en bikes rígides per tant tot el què fa referència a suspensions derivat de l'extrem i radical concepte del Gran Drac no ens funciona ara per ara, però sí el concepte comú de conducció sense ajudes, que bé, que bé. I aquest punt d'unió a on pilotar no pot ser portat a terme si hi ha ajudes que ho fan més fàcil, l'objectiu ve a ser que de ser viable no emmascarar les nostres carències amb ajudes tècniques que les corregeixin, la qüestió primordial és que tot plegat sigui divertit, i aquesta cararcterística implica valorar constantment on està la barrera, vull dir, portem UST, portem frens de disc, són ajudes, cert, però no portem marxes, ni suspensions, sí anem amb eix de 15, ara per ara de 100 mm. un fràgil equilibri singula i diferent per a cada biker, molts cops penso en la Superlight, i tant, que bé que anava, que bé que anava )

Són dies difícils, molt, per a tots, dins d'aquests, dins de la situació res per evitar, dins d'elles mirant de fer, de poder triar picant pedra per fer-ho fàcil, una mica i prou ja és un gran pas, i tant.

La Transportadora cada cop millor, direcció, pilot potsterior de fre, tap de combustible, i la finestra del passatger sembla que podrien ser els darrers aspectes a rematar, segur que no, segur que no, però de mentre he de dir que la sensació que ja us vaig esmentar, és d'estrenar-la. Quina sensació també més extraordinaria, del 2007 i la percepció de ser nova, renoi )

Dels Grans Dracs nous, un d'ells el que Vola més baix, estic concentrat mirant de millorar l'aspecte del túnel de transmissió, per la presència d'un incomprensible protector verdós molt pastós que ve de fàbrica i que el posen per evitar l'oxidació en el transport amb el vaixell, i que té la particularitat de ser un producte lleig a la vista, enganxós i amant d'adherir-se a tota la pols que olora, i té un bon olfacte, sí senyor. Porto unes setmanes mirant de retirar aquest producte, a veure quin serà el resultat final, ara aquest túnel de transmissió, la part més propera al diferèncial autoblocant és la que vull mirar de deixar perfecte. 

Tema bikes, complicat, no sé perquè la conexió amb els Grans Dracs també està apropant-se a aquests quan parlem de dues rodes, la tradició, la tradició, OMG :-)

També estic fent una llista d'eines que vull fer venir, per els Dracs, Grans Dracs, i Transportadora. Renovar totes i cada una de les eines que utilitzo actualment, fer fenir una rentadora a pressió d'aigua, un nou compressor d'aire més compacte, també un de portàtil amb bateria, un mesurasor portàtil de pressions, un arrencador portàtil de Grans Dracs, un mesurador de temperatura del pneumàtics, i en darrer terme una pistola d'impacte sense cables. Cada un d'ells ja els tenia més o menys decidits, però cercant informació vaig estar mirantde seguir un criteri a curt termini menys funcional, com ho és primer cercar les millors marques d'equipaments, i ara estic valorant fins a on puc arribar, limitat tant en dedicació de temps a aprendre quines hi ha, i en què està especialitzada cada una d'elles, com per pressupost, aquest darrer punt menys decisiu perquè venint de components de bikes, quadres, Grans Dracs, les eines ara, els seus imports no semblen preocupants, però quan ho sumes tot plegat sí que m'indica que l'ús amateur ens permetrà de centrar correctament quines marques han de venir. En tot cas aquest pati/tema ja dóna per molt.

Aquest paràgraf és nou, segueixen els Vols, Grans Vols, i tots els punts exposats roden, poc a poc tots, però roden )

MTB, MTB, MTB.

i qui espera )

És a on sóc, sense Vols, una mica de desesperació, certament, cert.

Primer vaig perdre les imatges, després els Vols, sempre pensant que tornen demà, crec que no hi ha dia que els Vols no vinguint en breus imatges, petites seqüències, intenses però )

Un dia tornaran, anava a dir, un dia serà el primer, però dins de tants ja consumats, no puc ni metafòricament dir, el primer.

Dracs, i la seva Transportadora )

A veure, fa uns minuts aprofitant l'anada dia sí dia també al Baix Montseny avui contra tot pronòstic la Transportadora ha fet camí de tornada cap el Mirador, tot i una pluja insistent, refrescant en tot els aspectes, oi que sí?

Ara durant les properes hores un cop passada la jornada reflexionant sobre com afinar petits aspectes de les diferents màquines de la prosperitat, vindrà el moment de tornar a baixar els diferents Dracs, OMG.

La Transportadora a excepció del lleuger fer de la renovada direcció de dirigir-se cap a l'esquerra, la resta de 10/10, que bé que va la VW )

Un cop buida tindré la joia dels Vols a punt per carregar els dos Dracs i poder iniciars els Vols, que bé, que bé, que bé, no proposo de fer un cafè perquè ara és moment de dinar, després amb la pluja d'ara, o la seva refrescant arribada tocarà gaudir de l'instant del cafè, avui però des del Mirador no veuré la Transportadora, ja sortirà el Sol per proposar de poder-la veure, i tant, i tant.

He de seleccionar amb més cura, he de dedicar més temps a la llista de components que requerim per finalitzar la construcció dels nous Dracs, a veure, a veure. 

Dies de confinament, crec recordar que avui ja en portem 88, un número preciós, certament, certament.

Les dues Lynskey estan esperant el seu torn, elles dues no s'han mogut del Mirador, i aquest no ha sigut motiu per gestionar un altre cop l'inici dels Vols, estaria bé que ara sí que fos el cas, però dependrà únicament dels genets, que ajuda i molt a definir el qui i el com de tot plegat. 

Esperant que finalitzi una reiniciada tempesta a on a cada estona la intermitència marca esperar a desacarregar-la, el fet però és que estarà buida, o estarà molt buida, a veure si el pronòstic del temps va per bon camí i a partir d'ara cada cop s'acosta més el moment de la sortida dels Dracs de la Transportadora, i de l'entrada d'aquests al Mirador )

Un cop marxa la tempesta no sé si puntualment, els Dracs ja han deixat la Transportadora, i ja són reposant al Mirador, van ser hores de càrrega el seu dia, més d'un dia, fins i tot més de dos, ordenant i reordenant com carregar-la, i ara descarregar-la han sigut noranta minuts tocadets, prou bé, prou bé. 

MTB, MTB, MTB. 

69er )

Aquesta va ser, pot setguir-ho sent una combinació també magnífica, molt. Quasi el millor de les rodes grans, quasi el millor de les rodes petites :-)

A Finale, aquesta versió millorada de l'Imbred va funcionar prou bé, certament, i no va seguir per diferents motius, un el del trencament de radis de la roda petita a les prèvies, i dins de la mateixa cursa durant hores, i per aquest motiu principalment vaig descartar aquesta versió més pròpia de les motos. Si va anar de bé que van ser passats els anys una evolució de les primeres, les protagonistes definitives, ho escric i la satisfacció reina.

Les XR1200, de DT, interessants, del darrera no específiques, les davateres per coincidir, però en tenim, de rodes, no pels propers tres Dracs, sí per dos, i per aquest motiu necessitem el tercer joc, manca un cert criteri de prioritats, no totes, perquè necessitem altres components de les dues primeres, i l'experiència m'indica que fer venir grups nombrosos de components tots a l'hora implica que passades les setmanes, mesos en decidiria segurament uns altres, i aquest punt em comporta una certa incomoditat, breu, petita però present )

Les tiges telescòpiques de suspensió germanes de les Thomson que ja tenim ara Fox poden ser també, i el cap em ronda fer venir els frens XTR, tot i disposar d'uns R1 estic més per fer venirs tres jocs de XTR, pel seu bon comportament, aquests frens ens fan millors pilots baixant, i tant )

Cranksets en necessito un que ja el tenia i el vaig tornar pensant que l'Ibis marxava del Mirador, i ara hi ha mandra a fer la mateixa gestió, a repetir-la, o no, o no.

Manillars en necessito quatre, els tradicionals, els clàssics Moots, perquè el Moots que porta l'Inbred és testimonial, i cedit, és això, crec que no ha sortit o un cop com a molt, però li he de muntar el meu que no tinc, el que tinc únicament és per tenir ben muntada la bike, no per rodar-hi, en cap cas :-)

Així en necessito un per I'Inbred i tres més per les quadres nous.

Un cop a aquest punt tècnicament la complexitat augmenta, si monovia, si diferents caigudes, si carboni, si titani, i és una llista extensa, i també torna a ser molt però que molt interessant. 

Els Grans Dracs i la Transportadora  demanen també atencions, totes justificades. I els Dracs són infinits sense ser-ho perquè són evidentment finits, però renoi, he de pensar que pel propi confinament les percepcions són les que són, infinites. Estavem a febrer i les bikes noves eren, estem a maig i les bikes noves el més calent és a l'aigüera, funs ahir, avui ja no ))

Cada vegada que vaig el Baix Montseny dubto si tornar a SV amb la Transportadora, el fet és que ben guardada com està cada cop prefereixo més que descansi a on és que no pas que ho faci a cel obert aquí el Mirador, i sempre estic a punt de decidir-me i fer-la venir perquè la Transportadora dels Dracs on podria estar millor que reposant el Mirador dels Dracs? Però no ara per ara, no avui, crec, crec. 

El fet és que els conceptes em mouen, és així, la funció que té, ser la gran protagonista portant, transportant en el seu interior els Dracs, per tant facilitar els Vols, ja és per aquest motiu extraordinari per a mi, el concepte, dues places, d'entrada, amb un espai buit darrera esperant a que hi siguin, encara ho fa més apassionant, i un cop a aquest punt, el concepte mecànic, la seva simplicitat em torna a posar en clau m'interessa molt, més encara, curiosa aquesta percepció de les coses. De fet em passa amb tot, amb els Dracs, els seus components, Grans Dracs, els seu concepte, la construcció d'aquests, i en primer terme el seu comportament, aquest darrer punt menys objectiu, perquè opinions n'hi ha per a tots els gustos, i per tant jo puc exposar la sensació dins del Vol, i tant, subjectiva, a on aquesta pot ser molt diferent per altres bikers, que ja està bé que sigui així. De fet la meva Superlight era increible, i era un mono pivot, mai he llegit una opinió germana, i no implica res, ni positiu, ni negatiu, en tot cas hi ha la que jo aporto. 

Darrerament cerco informació de les ML7, ML7/5, i ML8, de les DUC32, DUC36, i SC32, per curiositat, de les Yo Eddy, també, i poc a poc mentre cerco els quadres que ja tenim per muntar van agafant una mica més de forma.

Un BB92, una boixa davantera, reductors 31,6/27,2 de ST, que ja stan venint, un crankset, tres jocs de pedals, tres direccions, tres manillar, dos jocs de frens, i tres forquilles rígides, el material a fer venir, que sembla molt, però tot i que tinc els components per muntar les dues primeres bikes dels tres quadres nous que estan en torn d'espera, el fet és que per concepte ara veig uns components que en altres moments no veia, tot i ser-hi tots en el seu moment, però el criteri en aquell moment no era el d'avui )

Com us esmento la boixa davantera, una únicament ja està venint, que utilitzaré per muntar una roda de 29", també del ST vénen els adaptadors de 31,6 a 27,2 mm per tenir opció a rodar amb les dues tiges telescòpiques Thomson que avui per avui però seguiran sense sortir, també ve el BB92 que serà XT, i no XTR, aquest darrer no el tenien, i el XT no sé si serveix pel crankset bàsicament perquè encara l'he de decidir, pels que tinc sí, però aquests els tenia pensats per les dues primeres bikes a muntar, i no per l'Ibis, finalment però m'he decidit per l'eix de 24 que coincideix amb els dos cranksets que tinc, però si fos 30 finalment no passa res, el BB 92 XT té un import moderat dins que res té un import assequible quan parlem de components de MTB.

Valorant el tema Belt Drive, aleshores requereixo un crankset de 104 entre forats, i actual no en tinc cap, i una boixa White Industries ENO, que no em serveix en 9x135 per les noves, cert, però en vull una en color negra per una idea que porto de cap, no per ara, però tenir-la sumaria a fer-ho bé, a poder-ho fer bé, si més no a pensar-ho, i amb ella un pinyó roscar de les mateixa marca de 22 o 23 dents, a veure, a veure ))

Curiós podria decidir-me per fer venir dues RS1, per aprofitar les dues rodes, 1200 i 1501 de DT específiques que tinc per error des de fa uns mesos, uns dos o tres anys, també hi ha la possibilitat de fer venir dues Terralogic de 80 mm. que són conceptes guapos per incorporar els darrers projectes, però en cada oportunitat de tornar a incorporar forquilles amb suspensió, les rígides, les forquilles sense suspensió han sigut les preferides, i així estem a on de cinc bikes, les darreres cinc que han vingut totes rígides, i les tres properes pendents de decidir. El fet però és que aquests tipus de forquilles esmentats, RS1 i Terralogic, no són fàcils de localitzar, i de coincidir hauria de practicar un dit i fet, i ara per ara no és el cas, crec, sí amb excepcions, l'Ibis ho és, i tant :-)

En tot cas sembla que tot i que coincidint amb aquestes lletres començava a ploure crec que estic decidit a anar fent venir component a component tots i cada un d'ells per poder muntar les noves bikes, crec. 

La darrera compra de components no pot fer camí cap el Mirador perquè DHL no treballa quan ha de transportar d'Alemanya a casa, i he hagut d'anular la comanda, no passa res, curiós dels UK sí que funciona, no sé qui ho porta, però ara per ara sembla que el material està venint, és a dir, boixa davantera, BB92, i els reductors del ST, a veure, a veure. 

També he fet la gestió per o bé dues o bé tres forquilles rígides un altre cop de carboni, i per un quart conjunt aquest cop de quadre i forquilla en 27,5 d'acer, aprofitaria si poden agrupar l'enviament de les forquilles de carboni, i el quadre i forquilla, tot junt, i si no ja veurem, de moment però ho he consultat per mirar de confirmar que ho poden subministrar, i ara per ara no ha respirat. 

MTB, MTB, MTB. 

26 )

Surt la tercera per ser la més nombrosa, cinc 26 marquen la pauta.

De fet mentre rellegia la darrera intervenció pensava en quina valoració feia entre 27,5, 29, o les mateixes 26, i d'aquí el títol d'aquesta aportació. Les tres són magnífiques propostes, per preferències, la 26, i en segon terme venen les altres possibilitats, que no amb rotunditat perquè totes quatre opcions van molt bé, molt, però la 26 té el comportament germà del darrer nou Gran Drac a on la lleugeresa marca el comportament que tant m'agrada, la resta d'aspectes que ens porten a les noves rodes ja sé que les geometries poden facilitar el seu bon comportament que no millor necessàriament, que si bon comportament per tipus de roda, tot són bons arguments però jo ara passats els anys aquests espectes els deixo de banda, i prioritzo el concepte del pes dins de les possibilitats a partir del condicionament de partida amb el quadre, vull dir un quadre doble de 2.600 grams marca aquest punt de partida, una HT de 1.900 grams també, i molt. Dit això, les geometries totes i cada una de les diferents bikes poden presentar diferents/ bones geometries, però a mateixes geometries i menor pes pel fet de ser roda petita de 26, tot el què implica que sigui de roda més petita, fa que em decanti per ella. Com recordo l'afirmació, que bé que va la meva Superlight, que ara no podria ser perquè el Fox posterior fa anys que va decidir buidar tot l'oli del seu interior per el ressecament del reten/segell de goma, per tant res a fer, i ganes de portar-la a reparar no masses, ho recordo, haver de passar setmanes sense bike esperant una reparació de les suspensions com una cosa llunyana, molt llunyana, des de l'arribada de la Vicious que no utilitzo una forquilla amb suspensió, crec recordar, parlo de memoria que ja m'imposa, però diria que aquest 2021 ja serà la primera dècada sense marxes i sense suspensions. 

Que rar, la millor bike que he tingut mai, la Santa Cruz germana del darrer Gran Drac, és a dir un clàssic pel què fa a concepte el d'un Drac amb un senzill mono pivot vs un Gran Drac amb un modest  NA, tots dos amb uns pesos propis perseguint ser un altre cop modestament lleugers, sense ser-ho, tot i ser bons, i molt dignes, no ho són excepcionalment perquè el pes moderat i ben repartit és preferible, i la clau perquè a mi m'agradin, com és el cas, curiós però, i espero que el darrer nou Gran Drac no tingui el mateix darrer recorregut de la senzilla Superlight, espero. D'aquesta darrera la definició del medis  especialitzats és com amb el darrer Gran Drac amb unes geometries aptes únicament per a mans expertes, i aquest darrer mot em condiciona les pensades, no hi sóc dins d'aquest grup, però m'agrada sortir amb ells pensant que a cada dia que passa hi sóc una mica més proper, espero, espero.

Ho dic perquè dos clàssics pel concepte tan coincidents, els dos van ser creats fora del seu temps natural, és a dir a dir van arribar el mercat a un temps a on aquests dos clàssics ja estaven caducats, els tres fabricants respectius van decidir crear-los tot i tenir clar que ja no tindrien un èxit notable, van decidir invertir en els diferents projectes, perquè serien divertits, sorprenent, notable quasi que diria  increible. Dues màquines especials en transmetre somriures, no es poden, no s'haurien de destinar a un final estàtic, un comportament dinàmic tan especial únicament li correspondria un Vol, un Gran Vol ara sí ara també, i no poso en dubte que aquests dos Dracs finalment tinguin un recorregut coincident entre ells dos, i de poder ser també amb mi, a veure, a veure, i sense oblidar que tenim esperant per entrar en escena a la Transportadora dels Dracs que tindrà, o pot recuperar el seu preciós paper, com ho és transportant Dracs, i estic valorant-estudiant com pot fer el mateix amb els Grans Dracs, però aquesta és una altra conversa que tindrà, que vindrà, crec, crec. Surt la tercera petita joia en discordia perquè li passa com a la 26 que no té activitat, i des del Mirador hi ha qüestions a sobre de la taula per valorar quan parlem d'aquests tres elements, un Drac, un Gran Drac, i la Transportadora de tots dos, del darrer encara no, encara no, tot està per veure però, que no és un mal pla, ni una mala proposta, en cap cas, en cap cas, qüestions amplies, interessants totes, dins del gris, interessants, concreto el color per no crear confusions emocionants, sí emocions grises, poc llamatives però per a mi molt satisfactòries, justificades, i que tenen coincidències de color, el blanc dels que tenen Vols, i el gris del que les ha de transportar. 

Hauria estat bé fer venir la Superlight en 29 també, no per res, sí pel concepte, i tant, amb l'Ibis sí s'ha donat l'oportunitat. Amb la Santa Cruz en 29 vàrem coincidir molt poc temps, vull dir quan la Superlight va passar a ser de roda grossa no estava disposat a seguir la relació que requeria amb el distribuïdor, per la darrera etapa trista de la Mojo Carbon, i ara ja no toca, o sí, o sí, perquè seguint el fil bé que ha vingut l'Ibis. 

MTB, MTB, MTB. 

29 )

Que bé que van també les nostres 29, les quatre, i tant, i tant, com les dues Lynskeys en 27,5 de la darrera intervenció, les Lynskeys, la Spot Brand i la Vicious en 29 van també genials, i tant.

De fet quin privilegi poder gaudir d'aquests Dracs, de tots ells, o millor dit, pensar-hi, perquè avui després de poder, nosaltres res de res, a casa, i des del Mirador mirant com passen en bike, corrent, a peu, renoi, i nosaltres aturats com si estessim a la 17, no a la 18 )

Per tant seguim confinats, ara per ara, i poder sortir per decret no ens ha inspirat avui per avui. Sí però que vaig pensant en els nous components de les noves bikes, poc a poc. 

Amb les 29 igual que amb les 27,5 penso en el tema dels pneumàtics, de les gomes ideals, i un somriure em ve seguidament, també pausadament, quan penso en aquest punt en el fet que  podria indicar possibilitat de Vols, bé que tinguem formalment la possibilitat de sortir, i que les pensades siguin de pneumàtics interessants, és de tram, i tant, i tant.

Amb el darrer Gran Drac, ja que parlem de pneumàtics, una elecció unilateral del concessionari dels dos pneumàtics davanters amb menys de vint mil quilòmetres per uns de més adherència, i tot i que amb un perfil correcte però diferent de l'original, més quadrat, des del primer metre, i no és metafòric va modificar que no empitjorar el comportament, l'agilitat extraordinaria que presenta aquest Gran Drac, la vivacitat en trams revirats,  fet que va implicar passades unes hores de tornar a muntar els vells, com sona, que tot i no ser nous sí que mantenen aquesta diversió que tant valoro en aquest Gran Drac, i concretar que calia tornar a demanar un joc nou, però aquest cop idèntics els pneumàtics originals, i així estem. 

Ara el concessionari està tancat, he de muntar properament aquests pneumàtics nous que estan dipositats a l'estanteria del taller des de just abans del confinament, o sigui que quan sigui prudent posaré fil a l'agulla. I veure quin destí li dono el joc nou estrenat i prou, bé pot passar, tot i no ser una decisió meva, cal tenir paciència :-)

Sobre els Dracs, amb ganes de localitzar els components per muntar les noves bikes, i aquest aspecte de les gomes, a veure, a veure. De fet motivat a pensar-hi, res més, fin i tot a fer-los venir, a muntar-los no tant, caldria una logística complicada per poder organitzar la seva zona de descans del Mirador, i l'ús, la seva utilització un cop estiguin tots a punt no sé massa bé quin pot ser, vull dir que no són bikes que millorin les actuals, ni facin un paper diferent, i per tant diria que tinc una certa confusió, o no, o no. Per què les vaig fer venir? avui quasi que tinc dubtes, bé de dubtes en tinc a centenars, vull dir sobre pneumàtics pel fet que ens ocupa, no ho sé, d'entrada, després dels primers minuts sí que en sé el motiu, que no és d'exposició, ni molt menys d'argument breu, i té una relació extensa amb les dues darreres curses de 24 hores SOLO, de Finale 2018, i la WEMBO d'Escòcia del mateix any, bàsicament, les males sensacions a les dues aventures a diferents hores la quinze i la dinou respectivament, el què queda passats els mesos d'aquestes dues treballades experiències de 24 hores és el motiu de fer venir els nous Dracs, i ara d'entrada també penso que les Lynskeys actuals que tenim i que les vàrem fer venir expressament són ideals per a les nostres properes aventures SOLO, de ser, de ser. 

En tot les bikes noves estan ja el Mirador, i no dues, si no tres, i totes estan descansant a la Transportadora, vull dir, és a on som, i així mentre aquest és l'estadi no fan, i quan ho esmento sempre penso, el problema de les rodes i els seus respectius Ikon, de totes elles amb el  segellant Notubes quan aquestes no surten a rodar, és el primer problema per mi quan les bikes estan aturades, renoi quina llàstima pensar així, no dic trist perquè tenim rodes, aquest ja és un bon punt de partoda, i quines rodes, el què vull dir és que un líquid sigui el motiu de no fer, o de valorar de no fer, bé, també em ve condicionat perquè anys enrera no tenia la tècnica que es requereix per fer pujar els pneumàtics TR, i menys per muntar-los a les llandes, se'm feia un calvari muntar els llavis dels pneumàtics, després passats els anys vaig millorar aquesta tècnica, no sense espatllar entre muntatge i muntatge un tendó del dit gros de la mà esquerra, com sona, com sona. Però en primer terme segueixo pensant com si em seguís costant horrors, he de pensar que ja passarà, perquè si no, no tindrem mai les bikes noves, que tampoc passaria res perquè tenim les dues Lynskeys totalment a punt per iniciar Vols i perfectament preparades pel propers reptes SOLO, de donar-se les circumstàncies per fer-ho. 

Spaceframe, un bon nom aquest, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

27,5 )

Com va de bé, millor dit com anava, perquè fa mesos que no pedalo, no setmanes. 

Dono voltes els pneumàtics, uns Ikon, també a les rodes davanteres, darrera no, les DT240 posteriors específiques per a single speed són les fixes de casa, sí però també em ve el cap com us esmento el tipus de goma que utilitzem, aquests Maxxis tan potents, i la pregunta que em faig és si són els nostres, si són per a nosaltres els que millor ens poden anar. En porto una de de pensada, i poc a poc hi donaré voltes, sobre el principi de l'experiència del passat a Finale del 2009, amb els Notubes crec recordan que eren els The Raven, en 26" en aquells temps, tot i que els Ikon són avui per avui per a mi de 10/10, això sí, EXO 3C TR. cada dia hi ha noves propostes de pneumàtics, i de rodes sí, però estic concentrat  amb les llandes, i les gomes, per mimetisme entre Dracs i Grans Dracs, segur, segur. 

Ara dins del tram on som, estic content de les darreres i repetides anades amb el darrer Gran Drac a Girona, les llargues caminates des de l'entrada de la ciutat fins a les parts més altes de les muralles derruides, i quines muralles, bàsicament perquè ara que no podem sortir valoro molt haver-hi voltat ara sí ara també mentre no pedalàvem. 

Aquests dies no sé massa bé perquè no paro de recopilars centenars de dades del Gran Drac, del més nou, dic no sé perquè motivat per uns Grans Vols intensos, molt, a on a cada tram l'experiència és memorable, sense ser extrema, la percepció de control, de sentir cada centímetre de contacte amb el pneumàtic, a on és tan directa la transmissió d'informació que crec que penso més en aquesta qüestió mentre hi sóc que no pas fins i tot a la zona de trail braking. El fet és que em satisfà tant el concepte, que l'experiència del moment siguent molt important, i tan, però renoi la concepció del mateix, la idea portada a terme em porta a aquest fer, pesa el concepte més que l'experiència en si mateixa a dalt del Gran Drac, que també, que també :-)

En tot cas, des d'on deixàvem reposar el Gran Drac a les afores de la ciutat fins el mateix centre el Pont de Pedra, una anada i una tornada a peu que donava per reflexionar, molt, per reviure darreres experiències dels Dracs i la Transportafora d'aquests. Són unes aventures SOLO memorables amb el pas dels anys, i per tant és inevitable recordar-ne detalladament fotograma a fotograma cada un dels instants, també ajuda que per ser de posades en escena fixes, repetitives, les imatges a recordar són germanes totes, i això ho facilita molt, i tant :-)

Caldrà anar preparant els equipaments de primavera, o no perquè els que tinc ara, les armadures actuals crec que són les de la darrera tardor, i per tant coincideixen les primeres amb aquestes, no calor, no fred, diria que són les ideals, oi? El fet però és que els prepararé, millor dit els revisaré, sí, però crec que no caldrà fer res, com a molt fora de seleccionar, simplificar, crec, crec.

Les bikes a punt, mesos de recuperació, i un tram que proposa de Vols, a veure, a veure, o esperem, per ser prudents, ara per un doble motiu, dens, molt, necessari, aleshores tot suma, segur, segur )

MTB, MTB, MTB. 

Valorant els temes, els aspectes sobre els components de les noves bikes, les tres, ho escric i encara no m'ho crec, i tot seguit em ve la pensada de la Transportadora de Dracs, quina més bona tasca, quina feinada que hem fet, això sí que ha sigut un projecte de cap a peus, bé una mica seguint el fil de tot plegat, a que sí, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

Fins i tot arran d'una conversa des del Mirador dels Dracs podria ser que em decidís finalment a fer venir components, i fins i tot equipaments, i un altre cop la Transporter es fa present, quina petita joia, coincident el concepte amb el del tipus de Dracs, amb els dels tipus de Vols, renoi, renoi, renoi.

Capgirat :-)

El manillar de la Transportadora està un xic mirant/descentrat cap a l'esquerra, crec, i podria ser que la direcció no derivés a l'esquerra, si no que el volant nou per segona vegada però ara lleugerement està muntat tort, poc però crec que per això tinc la sensació que deriva a l'esquerra, perquè a les rectes el volant centrat gira la direcció a l'esquerra, podria ser, i quan el concessionari obri hi posarem remei. Tot i que si la deixes sola marxa a l'esquerra, és evident que vull que vagi bé, i per tant les conclusions deriven positivament, o positivament, veurem, veurem.

Mentre de l'anada i la tornada al Baix Montseny, puc reafirmar que va molt bé, però que molt bé. Quina conducció més agraïda, quina calma que respira rodar amb ella, aprofitant he baixat del tot la posició del seient, ja no ho recordava que tingués aquesta opció/regulació, i dedueixo que arrel de la cultura sport del darrer Gran Drac la sensació que tenia a la mà, vull dir la d'anar més baix conduint, és ara una experiència nova quan parlem de la VW. Suspensions sport, seient més baix, que divertit, molt, ara però caldrà esperar una mica, bé una mica no, caldrà esperar ))

Els controls m'han indicat que no utilitzi la Transportadora per anar i tornar de SC  si hi porto res a dins/darrera, ha de circular buida, en el meu cas sense bikes, sense la nevera, sense tota la logística SOLO, és a dir tampoc la pesada carpa, si la utilitzo per anar cada dia el Baix Montseny ha de ser sense res a dins, renoi hi ha tantes coses que veient impossible portar a terme questa exigència oficial que implica de buidar-la, que a partir del mateix moment que vaig arribar a SC després d'aquesta inoblidable experiència oficial la VW ja descansa al Baix Montseny, no puc tornar a descarregar-la tota, fet que implica també que el XV torna a ser el rei del dia a dia de les anades i tornades. Així ara la T5 torna reposar a SC, bateria desconnectada i tal dia farà un any! 

Cada dia vaig a l'interior, i torno, he de seguir-ho fent, que ho faig encantat tot sigui dit, és un deure responsable, però certament que va ser inquietant la situació del darrer control, persones armades nervioses, molta tensió, molts crits, i això per part d'ells que són els especialistes en portar situacions difícils, mare meva, a Cardedeu el control va ser formal, cordial, educat, també estricte dins del meu anar i tornar cada dia a SC de cada dia, i passats uns minuts a Palau el meu pas diari quasi era motiu de detenció, quin tràngol, OMG. Per no arriscar, dins de la mateixa anada a SC ja no vaig tornar amb ella cap el Mirador, tornar a passar per una experiència com la del darrer control millor que no, vaig decidir guardar-la i tornar seguidament amb el XV. 

I així estem, quatre mesos de dedicació, i ara la Transportadora descansant per força al Baix Montseny, i no al Mirador, que està prou bé, i tant, "bien está lo que bien acaba" oi?. 

Tot i així llàstima haver de deixar ara recent acondicionada la VW a SC, com us deia un treball de mesos per mirar de tornar-la al dia a dia, i ara immobilitzada, que estaria bé que fos així si no es pogués circular, faltaria més, però per portar Dracs desmuntats, i la logística SOLO, no poder circular, és per prendre nota, i així ho faig, el món dóna moltes voltes, i quedar posat a l'inrevés no serà segurament, però no cal ni estar-ne pendent, les circumstàncies en són les responsables, les protagonistes, segur, segur, i si la Transportadora queda capgirada serà com tornar a AU :-)

Bell el darrer protagonista d'ahir, un casc, cascs de referència, a veure, a veure.

MTB, MTB, MTB. 

Meccano )

Hi ha dies per, i dies per, avui és dia de Grans Dracs, de la Transportadora, i de Dracs.

La T5 vindrà cap al Mirador, per ganes de conduir-la tornant avui del Baix Montseny, i també ajuda que el pronòstic del temps avui i demà és de Sol, i aprofito per deixar el XV i la seva tracció TTS descansant el Baix Montseny.

No és que tingui que fer res concret a la Transportadora, ni tampoc amb els Dracs que custòdia, però és que quan vaig recollir la VW un cop al Mirador, un coo a casa carregar tota la logística SOLO va ser tan emocionant que ara passats aquests dies vull repassar acuràdament el què hi vaig carregar i el com. 

Per muntar un o més dels quadres nous hauria de demanar alguns components, pocs però ara per la situació estic més per ordenar i aclarir que no pas per decidir, això fent referència a bikes, perquè si parlem de màquines de prosperitat la darrera setmana fins aquest dilluns passat ha sigut de presa de decisions, OMG. Qui m'havia de dir que l'aparent adormida determinació del genet vestida de pruden reflexió i pausada moderació en set dies donaria pas a una absoluta determinació en prendre decisions que marquen, defineixen tot un patró per el Mirador. 

De mentre avui hi haurà anada obligada al Baix Montseny, i tornada amb la T5 cap el Mirador, un programa preciós, certament, certament )

La Transportadora ja és al Mirador, i el quadre de l'Ibis ja és objecte del gaudir de reposar a la calidesa de l'espai del Mirador i no tot i ser un privilegi protegit per la Transportadora. Mentre escric el tinc ara ben situat a la meva vista, i en aquests moments no veig el color gris gras com a projecte per a mi, una talla M sí, hauria estat bé negre mate, tot no pot ser. Això sí la caixa de l'Ibis a la meva esquerra, i el quadre de l'Ibis a la meva dreta són un escenari de 10/10, i tant, i tant. També he de dir que les dues Lynskeys ara mateix tenen un pes tan gran a diferència de fa unes poques setmanes que no els hi veia gaires possibilitats a tornar a ser protagonistes dels Vols, que apreciar qualitats, o detalls, o particularitats a les noves incorporacions em costa una mica, cada cop menys, motivat crec per aquest nou tram a on som, a on tot agafa diria un prisma molt diferent. En tot cas la qualitat de construcció de l'Ibis no és ni de bon tros ni millor no pitjor que la de la meva primera Ibis, i sí que està un xic per sota a la qualitat dels acabats de la darrera, la SL, el què indica això és que per a ells la SL va ser la culminació de l'experiència, i certament que va er així perquè aquesta nova Ibis de casa cada racó del quadre, sense anar més lluny els dos triangles tenen la seva numeració específica, separada, tenen petits defectes d'acabat, tant de zones rasposes no acabades del carboni i de la pintura d'aquest. Les patilles interiorment no estan acabades de pintar, inclús hi ha guixades en color vermell i blanc dels controls passats, i no petites precisament, en el ST passa el mateix, no sé si són de retolador fluix aquests operaris d'Ibis, segurament :-)

Avui, d'aquí a una estona hi afegiré el costat de l'Ibis un dels dos nous quadres de titani per comparar quina sensació em donen un i l'altre, seria com un vs, no de carboni vs titani, sí seguint el fil del paràgraf anterior sobre qualitats d'acabats dels dos.

La Transportadora, com va, va de cine, de tots i cada un dels centenars de detalls refets únicament queda un petit punt perque quedi per a mi perfecte, i és que entenc que la substitució del defectuos i vell "palier" dret per un de nou, ha deixat la T5 encara ara tot i haver tornat al concessionari també per rematar aquest punt, encara amb ganes d'anar sola a l'esquerra, és lleugeríssima ara la tendència però és, cert que ara és molt suau, i molts cops quasi no es nota, ara bé, la VW com us deia va de cine, no anava així ni el dia de l'estrena, el conjunt de noves suspensions Pac Sport que ja portava d'origen, que són uns centímetres més curtes i més seques, i no sé què dir, són això esportives, però és que ara el comportament d'aquestes és hiper sec ja ho hauria de ser el primer dia que la vàrem estrenar, però en cap cas tenia aquesta reacció tan de deportiu anys 60, i mira que els pneumàtics tenen un super perfil, però el comportament és de ser d'una pausada i tranquil.la T5 amb ganes de fer tandes. 

El motiu d'anar millor ara que nova és crec perquè passats dotze anys ara no hi ha la il.lusió extrema del dia que la vàrem estrenar, a on els nervis i aquesta il.lusió ho inundava tot, si no que ara mana l'experiència tranquil.la d'anys de rodar-hi. Fet que fa que tot sigui molt objectiu quan parlem de sensacions al volant. Quin plaer haver decidit refer-la, oi? una màquina de records, i de sensacions, un comprimit efervescent de tot plegat, a on ara hi penso i certament que em desprèn un somriure, tranquil, però a on les sensacions són certament precioses, i aconseguir-les en aquests dies és un bé preuat, molt, i tant, i tant :-)

Demà baixaré un segon quadre nou, i segurament o bé ampliaré aquesta intervenció o bé en proposaré una de nova. 

MTB, MTB, MTB. 

I qui espera :-)

Van passant les hores, els dies, les setmanes, i cada vegada seguim a aquests horitzó que a cada hora que passa és més i més singular, no sé si també dir més diferent?

També crec que és cert que hi ha més llum, més claror, menys foscor, no per bones notícies, en cap cas, sí per disposar cada dia de més informació, breu, reiterativa, també, també però la informació moltes vegades ajuda, també, també :-)

Són moltes hores escoltant, crec que hi estem molt entrenats al Mirador, crec, i per aquest motiu passats els dies hi ha més conceptes transparents, pocs, però més. Durant la crisi financera vàrem estar sempre mirant, érem invisibles dins les presses de tothom, i per tant podíem escoltar de fet no podíem/sabíem fer res més, abans d'aquesta duran el període d'expansió tot anava tan bé que ja estava tothom equivocàdament bé, oi?

Passen els anys, oi? i on som, per a mi un tram nou, vell per aquesta societat, en aquesta ocasió, com a les altres però ara clarament tots n'estem envoltats, tant que en som, del tot, del tot. 

Els percentatges de recuperats pugen, el de les males notícies baixen, el de les afectades també, cada dia una mica millor, tot i que en xifres les tristes segueixen augmentant, poc a poc, poc a poc. 

Mentre cada dia la meva anada al Baix Montseny en el meu nou Gran Drac té un punt tan extrem que crec que el temps per part meva de comprendre aquest concepte tan radical ha passat, no ho afirmaré, han de passar més dies, crec, i tot i així  no sé si podré introduir-me a aquest món que des dels noranta ha quedat desert, seré prudent, quasi del tot. Sí que he de dir que mentre tornava de SC les ganes de fa unes setmanes d'entrar el circuit, aquesta tarda em semblaven poc prudents, ara mentre escric des del Mirador em sembla clar, i molt necessari/interessant entrar a rodar volta darrera volta, afluixant cada dues, no cada tres, per evitar que els pneumàtics i els frens perdin rendiment, el ritme evidentment moderadíssim, la meva forma física té molta feina per fer, molta, o no, i acceptant on sóc puc quedar-me una mica tranquil, des de casa assegut el Mirador dins d'aquest espai de The Great Escape MTB. 

Confinats, la lectura, la inversió de temps en aquesta és una constant, les lectures sobre millores, sobre con baixar el pes del Gran Drac em porten ara sí ara també el punt de partida, d'inici. La complexitat per fer millores és per a mi quasi incomprensible, diria que també impossible. Dades tècniques, també curioses, com que el pes, la reducció d'aquest si no està davant de l'eix davanter i darrera si és el posterior, no millora el comportament dinàmic, la seva reducció d'aquest, així el pes a perdre ha de considerar, tenir present quina ubicació té/ocupa respecte a cada roda, i respectar la rebaixa equilibradament, proporcionadament sobre cada roda, tenint present que de fer-ho cal mantenir l'equilibri també respecte a la relació de càrregues entre els dos eixos, i així cada vegada la complexitat augmenta, i tot i entendre-la, però són masses variables per a mi, crec, crec. A part que fer-ho implicaria valorar el factor que el fabricant en origen tara/regula les suspensions pel pes original, i per tant si rebaixes aquest pes requereix de modificar ela paràmetres d'aquestes suspensions. 

La propulsió, tots els Dracs la tenen, el seu comportament queda molt condicionat al pes que gestiona, és a dir l'equilibri del seu comportament va lligat a aquest fràgil equilibri, si baixo pes del tren posterior modifico l'equilibri existent per un de nou que representa que jo tinc clar quin ha de ser, que no és el cas, vull dir quan decideixo baixar el pes a aquesta zona he de tenir clar què vull aconseguir, la relació de més lleuger més ràpid no funciona necessàriament en aquesta relació, pot però no té perquè ser aquest el resultat, no és així de fàcil, perquè sigui així cal tenir molt criteri, i en el meu cas hauria de venir per l'experiència, i aquesta no és la circumstància. Cada cop que començo a llegir, a documentar-me sobre aquest punt, com us deia torno a l'origen, és a dir, per això no em decideixo a fer cap modificació. També pesa que el seu comportament actual és literalment impecable, però impecable. 

Teníem un Scalextric de petits que per poder arribar a agafar els cotxes descarrilats necessitàvem una mena de grua llarguíssima, era un pal llarguíssim amb un gatell tipus el d'una tija de suspensió regulable però que en lloc d'obrir i tancar un circuit d'oli, el que tenia era unes pinces que obertes agafaven l'amplada del cotxe i a on prement el gatell feies que les pinces es tanquessin, la unió entre el gatell i les pinces era un filferro llarguíssim, era realment un artilugi fascinant que ens va fabricar el pare en pau descansi, que és qui dirigia el què per a nosaltres eren unes mega aventures, com compartir sobre la meva màquina aparca vagons Marklin, i pel que fa a les bikes, devpetits respecte a aquestes darreres a casa no ho teníem bé, aleshores passats els anys hi havia diferents possibilitats, diferents percentatges que en el futur tinguéssim Grans Dracs, trens, i bikes, les bikes segons això no en tenien de possibilitats, com sona, els trens, bé requerien d'un nivell que en cap cas tinc, aleshores únicament tenia a mà els Grans Dracs, que per uns recursos quasi sempre necessaris, imprescindibles  perquè fossin una realitat quan han arribat ho han fet possible, tant que quasi que no tindran temps de ser-hi, crec, curiosament les bikes han sigut les absolutes protagonistes durant dues dècades, OMG, i he de dir que un cop reacondicionada la Transportadora l'espai que ha alliberat al Mirador deixa les dues Lysnkeys en una posició excel.lent, ho dic perquè les veig i recupero el perquè de tot plegat dins del què va ser el projecte de Fort William, el què no sé és si serà suficient, no ho sé :-) 

En tot cas fent referència al darrer nou Gran Drac sóc afortunat, renoi, és increible que es fabriquin joguines com aquesta, costa per mi d'entendre que una plataforma nova feta expressament pensant en fabricar limitadíssimes unitats, aleshores tenir-ne un, que al Mirador ni hagi una d'aquestes poques fabricades quasi que no sé com gestionar-ho, de fet penso que haurà marxat que encara no hauré entès com ha sigut possible que arribés al Mirador, renoi, renoi, renoi, ho relleixo ara passats els dies i em reafirmo sobre aquesta sorpresa, quasi diria perplexitat.

Amb totes les bikes, components de les properes noves bikes, els quadres nous ara al Baix Montseny ara el Mirador està com buit, que no és cert, Yetis, Santa Cruz, estan on sempre gaudint del Mirador, però la Vicious, la Spot Brand, la Ibis, el quadre, i les altres dues bikes, els quadres, es troben a faltar, molt, i tots els conjunts de components tant per les properes noves bikes, com dels kits de les dues Lynskeys donen molt que però que molt joc, hauran de fer recorregut cap a SV, segur, segur. 

Important que el pes de les rodes, tot i ser conjunts lleugeríssims, el què és realment important és que la llanda i el pneumàtic siguin extremadament lleugers, és a dir que les boixes siguin denses és menys important, sí que el conjunt esmentat sigui de 10/10, i tant!!! :-)

Curiós els discs del darrer Drac muntat únicament pot funcionar amb ferodes orgànics, condiciona però està prou bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Diferents formats :-)

A on som poc a poc sense capacitat real cada estona es va ordenant, perquè o és així o és així, perquè si no seria a efectes pràctics un esdevenir impossible, crec, crec )

Tinc dues rodes, una XR1501, i una 1200 específiques per a RS1, no les puc utilitzar, no anem amb suspensió, i tampoc les tornaré, o sigui passen a ser d'exposició, són dues petites joies del MTB. No tornar-les va ser una decissió apassionada, són tècnicament precioses, però va ser determinant l'experiència de no poder tornar l'Ibis que avui veig que quina sort que amb les rodes molt abans que l'arribada de l'Ibis no vaig valorar de tornar-les perquè quin calvari que hauria passat, renoi, renoi, fins i tot amb això he tingut sort, i repeteixo són impressionants de 10/10. La 1200 és que no sé ni què dir, quina qualitat de construcció.

Són resums puntuals de les diferents situació del diferents components, dels que ara per ara no en vindran més, tot aturat, no sé si hi ha res després del tot, però de ser també. Tot i que per muntar les tres noves bikes em caldrien una llista breu, però laboriosa de components que no tinc, ara per ara ho ajorno per a un millor moment. 

Una de les tres noves bikes podria anar amb corretja dentada, ho valoro, ahir en guardava una de sencera amb la corona i el pinyó corresponent, no diré emocionant, el moment no presta, sí puc dir, molt distret, molt, i passa a ser una bona teràpia, molt bona per cert, tot i que en aquests moments cap sembla ser suficient. 

Primer, fer cada segon, la resta després d'aquest ve una mica sol, i finalment ve la nit, i així sense aturades, de fet les aturades en concepte per a nosaltres no existeixen, és de base, per com ho tenim estructurat/muntat que no hi ha temps que no sumi, oi?

La Transportadora de Dracs descansa ja al Baix Montseny, des d'avui, dimarts, sota un bon sostre que no tenim el Mirador, tot no pot ser, un dia, un dia, o no, o no i no passarà res, i tant que no. He de dir que ha quedat perfecte, semse anar més lluny la neteja del sota capó, de tota la zona del motor ha sigut una feina que s'ha hagut de repetir, però el resultat ha sigut magnífic, molt satisfactori, que bé. Quina petita joia la T5, quina simplicitat, fa anys que treballo ara sí ara també per tenir-la al meu costat, la simplicitat vull dir. Avui mentre anava cap a SC no tenia clar si la deixaria finalment descansant lluny del Mirador, certament, però un cop al Baix Montseny dit i fet, ràpidament un dels nous Grans Dracs que fa mesos que no surt quasi que no es posa en marxa, motivat per aquesta llarga inactivitat, i per tant quasi que no li cedeix el lloc a la VW, això sí un cop ho ha fet quin goix utilitzar, desplaçar-se en un Gran Drac de darrera generació, amb trets distintius de no diré pilots, sí conductors, com ho són motors de cilindres oposats i atmosfèric, de fet els tres nous Grans Dracs tots tenen aquesta darrera característica, tots són NA, com sona, com sona tots NA, un però amb ajuda elèctrica. Curiós que la Transportadora és un motor cinc cilindres per pinyons i sobrealimentat, el suèc també, de fet aquest darrer és un pioner, i tant, i tant, un clàssic a casa, que va directa a assolir els vint-i-cinc anys, increible, el volia blau, però és vert, del tot, del tot, però l'últim de la llista, pare d'aquest darrer també és un NA, que crec recordar és del 88, renoi, renoi, renoi :-)

El Mirador ha quedat desert, dos Dracs i prou, els Lynskeys, impresionants tots dos, certament, molt, dues joies també, que han rodat a dos llocs de primer nivell, Finale, i Fort William, dues WEMBO, amb resultats molt diferents, no diré oposats, sí diferents, molt. Ho esmento valorant si han de ser per aquest motiu protagonistes de les properes aventures, o ja han de cedir pas, perquè si bé a Itàlia els resultats van ser notables, les percepcions, les sensacions no, en cap cas, la nit va ser molt decebadora, a les dues cites, a la primera a l'hora quinze, a la segona a l'hora dinou, hi som, hi i estic donant voltes des del novembre del 2018, ara no, ara centrat a comprendre que ens està passant, i del cert que aquest darrer tram no té una resposta acceptable, per a mi, per a mi, si un raonament que cau pel seu propi pes, aquest darrer no en té res de sofisticat, però avui per avui les conseqüències són inassumibles pel nostre dia a dia, crec, crec, perquè assumir-ho ho assumirem tot, com sempre, com sempre.

MTB, MTB, MTB. 

24 Hours, 26vs29 :-)

Interessant, molt, 24 hores, 26", 29", bona lectura per un dia pausat com avui :-)

https://reviews.mtbr.com/26er-or-29er-which-was-faster-at-the-24-hours-in-the-old-pueblo/3

MTB, MTB, MTB. 

Dracs, la protagonista :-)

Finalment aquesta setmana em vaig decidir a anar a buscar la VW, era visible que el propòsit de muntar la fila de tres seients, després que la de dos no prosperes, únicament ara per ara perquè haurem de localitzar els seients de segona mà, nous no n'hi ha, i de ser-hi em frenaria que el preu està rondant el d'una de les bikes de casa, i reforça no fer-ho tot seguit el què us esmento, no n'hi ha de nous. Sí que quan passi tot, i com que ara tenim una mica més de temps, en calma de ser els buscaré d'ocasió, crec que per sota de l'import d'uns frens els podríem tenir, poc a poc, ara buscar informació ocuparà el meu temps, una part petita, cert, però també és cert que molt important. 

Avui llegia que és molt important que després de rodar amb la T5 quan finalitzes un trajecte, previ a parar-la cal esperar uns minuts per ajudar a refredar el turbo, renoi, no ho he fet mai, també llegia que el palier dret falla, cert, nosaltres l'hem tingut que fer, curiós perquè de la resta de coses que hem fet fins a força més del cost de muntar un sostre-llit, no en diuen res, també ho és que els manteniments de tot el que és imaginable i fins i tot més, i el reacondicionament dels elements desgastats a aquesta darrera dècada, considero que ha sigut un import elevat sí però a l'hora també moderat, i renoi, com ha millorat la VW, no diré com si fos l'estrena, però certament que un cop estic al volant la sensació és bona, molt bona, tan que no em sabria greu tornar-me a quedar amb ella i prou, i tant que no, és que és comodíssima, càlida, i a dintre i transporta Dracs, OMG :-)

Tot seguit la Transportadora ha tornat al Mirador, tota la càrrega/logística d'aventures SOLO hi torna a descansar, esperant, i com deia l'avia en pau descansi, qui espera desespera, confio equivocàdament que tot passi, equivocàdament que tot torni, que tot sigui, i en aquest propòsit puc compartir, que no marcar-se res que no sigui de cada segon proper, immediat no ens ajuda/rà en aquests mateixos immediats moments. Ser prudents, i centrar-se en això, ara, en la immediatesa ens portarà a gaudir del què de fer-ho, doncs encara més, i de no fer-ho doncs aprofitar ara, les condicions proposen de gaudir-ne, i tant, i tant. Fer-ho serà seguir gaudint dins de les extremes circumstàncies, dins de la situació difícil, quasi avui per avui impossible de portar, cert però també assumible per força sigui quina sigui. Els segons, les hores, els dies, setmanes, mesos, anys no s'aturen, bé o sí, això ens ho dirà el dia a dia, crec. Mentre tot roda, mirar de fer-ho a una seqüència germana pot estar prou bé, a veure.

MTB, MTB, MTB.

Transportadora :-)

A punt de tornar cap a casa, tinc moltes ganes que això sigui així. La Reina va valorant que un cop acondicionada, un cop ja torni a ser al Mirador la Transportadora de Dracs deixi de fer recorregut amb nosaltres. 

El fet és que reacondicionar la VW ho hem fet perquè passa l'ITV cada sis mesos, i darrerament anava del lloc a on descansa a SC a l'ITV de SC i tornava seguidament a descansar, amb alguna breu excepció, però molt excepcionalment. A cada ITV per fer calia/cal connectar la bateria, i de tornada desconnectar-la. 

La reflexió va ser que si un cop refets tots i cada un dels petits desperfectes/detalls no la utilitzàvem durant el trancurs del primer any, passat aquest la posaríem a la venda, vull dir vàrem valorar que no fos que el deteriorament per ús dels darrers anys fes que no pensséssim en ella a l'hora de preparar aventures de bikes, ara bé passat aquest primer any després de deixar-la perfecta, el propòsit inicial en cap cas era de posar-la a la venda tot seguit després de finalitzar el reacondicionament, aquesta era la idea inicial :-)

També pesa que després de Fort William quan penso en bikes, aventures de bikes, certament que també motivat per aquesta lenta recuperació de la meva lesió el fet és que la Transportadora de Dracs ha quedat a un cantó, no sé si temporalment, no sé si definitivament, ara primer mirar, valorar si la passem a cinc places, i de fer-ho o no, veurem en els primers dies, o hores únicament cap a on anem.

És cert que la sensació en la primera tornada de la T5 al Mirador després de finalitzar la llarga llista per deixar-la acondicionada va ser preciosa, cal veure que la vaig portar a reparar el novembre i de fet encara està al concessionari, fent, fent i fent, no han parat, i en la tornada al concessionari a corregir petits detalls que no estaven del tot correctes/finalitzats, encara hem aprofitat per millorar encara més aspectes que per la llarga llista inicial no havíem caigut/vist que es tinguessin que fer, tot i ser problemes, desperfectes que realment feien que fos incòmoda a l'hora de circular amb ella. 

Ara, aquest març no he decidit res sobre bikes, he de pensar que estant concentrat en la Transportadora no ho he fet en una altra direcció que no sigui la T5. 

Ara desacansa al concessionari, i podria molt ben ser que tornar no sigui un condicionant de si la VW marxarà o si finalment es quedarà si no que ens podria portar a aspectes més interessants, diria fins i tot de més profunditat.

El moment proposa d'ordenar encara més que mai, ser a casa, no sortir fora de les obligacions autoritzades, ajuda a ordenar a reordenar, oi?

Aquest matí, com cada dia els Grans Vols amb el nou darrer Gran Drac anant i tornant al Baix Montseny, com avui, com ahir, són la gran distracció, una entre moltes, però certament que la intensitat d'aquest pesa molt, però molt :-)

MTB, MTB, MTB.