69er )

Aquesta va ser, pot setguir-ho sent una combinació també magnífica, molt. Quasi el millor de les rodes grans, quasi el millor de les rodes petites :-)

A Finale, aquesta versió millorada de l'Imbred va funcionar prou bé, certament, i no va seguir per diferents motius, un el del trencament de radis de la roda petita a les prèvies, i dins de la mateixa cursa durant hores, i per aquest motiu principalment vaig descartar aquesta versió més pròpia de les motos. Si va anar de bé que van ser passats els anys una evolució de les primeres, les protagonistes definitives, ho escric i la satisfacció reina.

Les XR1200, de DT, interessants, del darrera no específiques, les davateres per coincidir, però en tenim, de rodes, no pels propers tres Dracs, sí per dos, i per aquest motiu necessitem el tercer joc, manca un cert criteri de prioritats, no totes, perquè necessitem altres components de les dues primeres, i l'experiència m'indica que fer venir grups nombrosos de components tots a l'hora implica que passades les setmanes, mesos en decidiria segurament uns altres, i aquest punt em comporta una certa incomoditat, breu, petita però present )

Les tiges telescòpiques de suspensió germanes de les Thomson que ja tenim ara Fox poden ser també, i el cap em ronda fer venir els frens XTR, tot i disposar d'uns R1 estic més per fer venirs tres jocs de XTR, pel seu bon comportament, aquests frens ens fan millors pilots baixant, i tant )

Cranksets en necessito un que ja el tenia i el vaig tornar pensant que l'Ibis marxava del Mirador, i ara hi ha mandra a fer la mateixa gestió, a repetir-la, o no, o no.

Manillars en necessito quatre, els tradicionals, els clàssics Moots, perquè el Moots que porta l'Inbred és testimonial, i cedit, és això, crec que no ha sortit o un cop com a molt, però li he de muntar el meu que no tinc, el que tinc únicament és per tenir ben muntada la bike, no per rodar-hi, en cap cas :-)

Així en necessito un per I'Inbred i tres més per les quadres nous.

Un cop a aquest punt tècnicament la complexitat augmenta, si monovia, si diferents caigudes, si carboni, si titani, i és una llista extensa, i també torna a ser molt però que molt interessant. 

Els Grans Dracs i la Transportadora  demanen també atencions, totes justificades. I els Dracs són infinits sense ser-ho perquè són evidentment finits, però renoi, he de pensar que pel propi confinament les percepcions són les que són, infinites. Estavem a febrer i les bikes noves eren, estem a maig i les bikes noves el més calent és a l'aigüera, funs ahir, avui ja no ))

Cada vegada que vaig el Baix Montseny dubto si tornar a SV amb la Transportadora, el fet és que ben guardada com està cada cop prefereixo més que descansi a on és que no pas que ho faci a cel obert aquí el Mirador, i sempre estic a punt de decidir-me i fer-la venir perquè la Transportadora dels Dracs on podria estar millor que reposant el Mirador dels Dracs? Però no ara per ara, no avui, crec, crec. 

El fet és que els conceptes em mouen, és així, la funció que té, ser la gran protagonista portant, transportant en el seu interior els Dracs, per tant facilitar els Vols, ja és per aquest motiu extraordinari per a mi, el concepte, dues places, d'entrada, amb un espai buit darrera esperant a que hi siguin, encara ho fa més apassionant, i un cop a aquest punt, el concepte mecànic, la seva simplicitat em torna a posar en clau m'interessa molt, més encara, curiosa aquesta percepció de les coses. De fet em passa amb tot, amb els Dracs, els seus components, Grans Dracs, els seu concepte, la construcció d'aquests, i en primer terme el seu comportament, aquest darrer punt menys objectiu, perquè opinions n'hi ha per a tots els gustos, i per tant jo puc exposar la sensació dins del Vol, i tant, subjectiva, a on aquesta pot ser molt diferent per altres bikers, que ja està bé que sigui així. De fet la meva Superlight era increible, i era un mono pivot, mai he llegit una opinió germana, i no implica res, ni positiu, ni negatiu, en tot cas hi ha la que jo aporto. 

Darrerament cerco informació de les ML7, ML7/5, i ML8, de les DUC32, DUC36, i SC32, per curiositat, de les Yo Eddy, també, i poc a poc mentre cerco els quadres que ja tenim per muntar van agafant una mica més de forma.

Un BB92, una boixa davantera, reductors 31,6/27,2 de ST, que ja stan venint, un crankset, tres jocs de pedals, tres direccions, tres manillar, dos jocs de frens, i tres forquilles rígides, el material a fer venir, que sembla molt, però tot i que tinc els components per muntar les dues primeres bikes dels tres quadres nous que estan en torn d'espera, el fet és que per concepte ara veig uns components que en altres moments no veia, tot i ser-hi tots en el seu moment, però el criteri en aquell moment no era el d'avui )

Com us esmento la boixa davantera, una únicament ja està venint, que utilitzaré per muntar una roda de 29", també del ST vénen els adaptadors de 31,6 a 27,2 mm per tenir opció a rodar amb les dues tiges telescòpiques Thomson que avui per avui però seguiran sense sortir, també ve el BB92 que serà XT, i no XTR, aquest darrer no el tenien, i el XT no sé si serveix pel crankset bàsicament perquè encara l'he de decidir, pels que tinc sí, però aquests els tenia pensats per les dues primeres bikes a muntar, i no per l'Ibis, finalment però m'he decidit per l'eix de 24 que coincideix amb els dos cranksets que tinc, però si fos 30 finalment no passa res, el BB 92 XT té un import moderat dins que res té un import assequible quan parlem de components de MTB.

Valorant el tema Belt Drive, aleshores requereixo un crankset de 104 entre forats, i actual no en tinc cap, i una boixa White Industries ENO, que no em serveix en 9x135 per les noves, cert, però en vull una en color negra per una idea que porto de cap, no per ara, però tenir-la sumaria a fer-ho bé, a poder-ho fer bé, si més no a pensar-ho, i amb ella un pinyó roscar de les mateixa marca de 22 o 23 dents, a veure, a veure ))

Curiós podria decidir-me per fer venir dues RS1, per aprofitar les dues rodes, 1200 i 1501 de DT específiques que tinc per error des de fa uns mesos, uns dos o tres anys, també hi ha la possibilitat de fer venir dues Terralogic de 80 mm. que són conceptes guapos per incorporar els darrers projectes, però en cada oportunitat de tornar a incorporar forquilles amb suspensió, les rígides, les forquilles sense suspensió han sigut les preferides, i així estem a on de cinc bikes, les darreres cinc que han vingut totes rígides, i les tres properes pendents de decidir. El fet però és que aquests tipus de forquilles esmentats, RS1 i Terralogic, no són fàcils de localitzar, i de coincidir hauria de practicar un dit i fet, i ara per ara no és el cas, crec, sí amb excepcions, l'Ibis ho és, i tant :-)

En tot cas sembla que tot i que coincidint amb aquestes lletres començava a ploure crec que estic decidit a anar fent venir component a component tots i cada un d'ells per poder muntar les noves bikes, crec. 

La darrera compra de components no pot fer camí cap el Mirador perquè DHL no treballa quan ha de transportar d'Alemanya a casa, i he hagut d'anular la comanda, no passa res, curiós dels UK sí que funciona, no sé qui ho porta, però ara per ara sembla que el material està venint, és a dir, boixa davantera, BB92, i els reductors del ST, a veure, a veure. 

També he fet la gestió per o bé dues o bé tres forquilles rígides un altre cop de carboni, i per un quart conjunt aquest cop de quadre i forquilla en 27,5 d'acer, aprofitaria si poden agrupar l'enviament de les forquilles de carboni, i el quadre i forquilla, tot junt, i si no ja veurem, de moment però ho he consultat per mirar de confirmar que ho poden subministrar, i ara per ara no ha respirat. 

MTB, MTB, MTB. 

Relaxats

Molt, el què indica que estem digerint bé les distàncies per sobre dels 200 Km. Està prou bé, de fet ja cercàvem això, de fet de no ser així estaríem estancats a un patiment a les 24 hores SOLO a on a partir de l'hora crec poder definir la vuit jo no gaudeixo durant una estona prou llarga. 

He de pensar que la preparació des de Canberra 2013 tindrà el seu premi, de poder, fer una participació a unes 24 hores SOLO gaudint de la primera hora fins la darrera, oh yeaaaaah!

Avui és dilluns de fet és diumenge, però pel fi és dilluns, la casa camina com si ja estéssim dins de la propera setmana, en aquesta línia he decidit que com que no estem dins del dia a dia, podia netejar els dos Dracs, ahir tornant de Montserrat van tenir una aventura exigent pel què fa a pols i terreny pedregós, i després d'una bona neteja m'ha agafat curiositat per veure quin pes tenen aquestes dues bikes, la de la Reina estava just per sota dels 9 Kg amb pedals els CB 4Ti, i els dos Onza Canis TR, ara amb els pedals XTR (+125g.) i l'arribada de l'Ikon EXO 3C TR (+250?) està just per sobre dels 9,2 Kg. que segueix sent un pes molt bo per a nosaltres. L'On One sorprenent, aquesta presenta un pes per a mi sensacional, de fet mai he rodat amb una bike tan lleugera, com sona, com sona, 9,5 Kg. tocats, ara ja entenc que pugui rodar amb un 32x16, i aquest pes baixarà 100 g. un cop reparat el pedal XTR, ara porto uns Shimano 520 crec recordar de 400 g. 

Si m'agradés més l'Inbred ja hauria de fer venir una segona Inbred cap a casa, no és veritat, no que m'agradi molt si no el fet d'haver-ne de fer venir una segona, però quasi, quasi. Que Superlight que és aquesta bike, OMG, increible com em recorda l'etapa Santa Cruz, encara més sorprenent que no noto ni un cop sec amb el quadre Inbred, la forquilla XXR de DT, la roda Shimano XTR 2007 i l'Ardent 2.1 LUST a una pressió per sota dels 20 psi. encara estic aturat de com funciona, i com frena, torno a sortir amb una bike que frena, de fer venir el nou quadre, de ser 29" haurà de frenar, OMG com frena el conjunt ara XTR del 2003 amb la roda de 26". He de dir que el conjunt tija-selló Thomson-Tune no és el magnífic equip Moots-SLR, però el conjunt triangle del darrera de l'Inbred i aquests tàndem Thomson-Tune funciona molt i molt bé, ni un cop sec en 21 hores de Vol, omg, omg, omg. 

Quina roda portarà la meva nova bike una incògnita perquè aquesta Inbred comprada quan jo ja rodava amb la The Motivator de 29", aquest Inbred de 26" és literalment un avió, ràpida de reaccions, nerviosa per poder canviar trajectòries en qualsevol moment, intuitiva per decidir cada línia de pas. 

També  he de dir que l'equipament heretat en part de la Superlight ajuda molt aquest bon funcionament, però molt, els pneumàtics Monorail roden molt bé i mantenint un punt d'adherència  molt satisfactori, sempre he reclamat per a 29" amb EXO 3C TR aquest model de pneumàtic, tot i que l'Ikon ja és una  molt bona alternativa. Els frens ja venen de l'etapa FS, les rodes XTR de Shimano 2007 també, la potència és Superlight, llarga més dels 100 mm. el manillar Moots de 700 mm. i 10° de retrocés són amb la direcció Cane Creek 100, i les tanques CarbonTi els components llegat de la Vicious, el crankset, així com el pinyó de 16 Shimano i la corona HBC també però van rodar molt poc amb la The Motivator, la forquilla DT XXR 445 ve de l'etapa Yeti ARC Single Speed, el moment ARC SS va ser molt breu però intens. Ara roda amb la forquilla Black Sheep de titani de crec recordar 480 mm. el porta bidó King Cage l'únic que hi ha a casa des de la terrible experiència amb el innombrable porta bidó cònic de carboni, quin calvari a Finale 2009, no hi havia qui retirés el bidó, el BB Shimano XT, tinc XTR, sí, però he de dir que arribats a aquest punt passaria a Deore. En conjunt una llista de components estratosfèrica per a mi, que fa que el rodar sigui Superlight, que bé, que bé, que bé, i encara hi aniré millor passats els dies, perquè ara sorprenentment sortint dels girs oberts em costa no sortir d'ells fent tangents, com? si representa que hauria de ser a l'inrevés, sí però he de creure que és per un repartiment dinàmic de pesos que ara cal canviar, i que ràpidament millorarà, oi que sí?

Després de repassar les dues bikes aquest matí, hem passat d'un Sol brillant a una pluja intensa, però intensa.

No em trec del cap les Bont, no és una bona pensada, sort que les vaig amagar molt bé :-)

Un cop els pedals Shimano XTR a casa, ja no hauré de modificar res més a l'Inbred, anar canviant cadenes, pneumàtics, ferodes i discs de fre, idèntic a la The Motivator. 

Volíem sortir a fer un Vol breu ara al migdia, i al vespre tornar a pedalar per anar a fer la Pizza, de ser, ara per ara però res de res, no passa res, descansar també està bé, per això deia, avui és dilluns, dia de descans de bike. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed ara 26". 

MTB, MTB, MTB. 

24 Hours SOLO Single Speed, go, go, go :-)

Primavera, dia de primavera

Plou i fa sol, omg, omg, omg.

Ahir un Vol a on a minuts de sortir el cel era gris, gris, gris, i a on durant el matí una pluja intermitent era la protagonista. Les ganes de fer el test de l'Inbred amb la tija i el selló canviats ara la Thomson Elite i el vell Tune Speedneedle tornen a rodar, l'objectiu avançar dos centímetres la posició a dalt de la bike, just les que retrassa la tija Moots, necessària aquesta última per la seva comoditat, però ara és pitjor el punt fort d'aquest retrocés, d'aquesta comoditat que no pas el dolor lumbar per un TT llarg, la potència per posar-la més curta he de passar a Thomson, i per tant a OS, i no tinc un manillar de titani OS, el Moots no és ni 25,4 mm. per anar amb la potència Syntace de 25,4 mm. porta un gruix específic, vull dir si vull millorar la posició a dalt de la bike amb normalitat ara he d'utilitzar els components que tinc a mà, que són per a mi d'un nivell estratosfèric, pel fet de ser de l'etapa FS. Tinc tiges més lleugeres, NewUltimate de menys de 150 g. sí però no crec que hi anés tranquil amb una bike 100 rígida per la fragilitat del conjunt guies de carboni del Tune i el sistema de fixació de guillotina de la tija, també tinc altres propostes de selló però tant amb el SLR com amb el Speedneedle són els que els darrers deu anys m'han portat per mig planeta sense causar-me cap molèstia, i aquest és un punt molt important. De la tija Elite no en puc dir res més que coses bones, amb un pes digne i una fiablilitat sensacional, també tinc l'EC90 d'Easton però no de 350-400 mm. i el ST de l'Inbred és molt curt, o sigui que aquesta és la que m'ha semblat la millor proposta ara per ara. I així aprofito rendint homentage a l'etapa Scalpel-The Motivator, renoi quin tram, d'un 2x9 del 2003 a un 1x1 del 2011, OMG.

Ahir passats els primers deu minuts ja estava sota d'un tendal a la riera de Llavaneres, una pluja intensa així m'ho va indicar, clar que yes! a 19ºC amb un aire càlid que em proposava de rodar sota la pluja torrencial, i de fet una estona després així va ser. 

Anava equipat de BWR amb camals, Hirzl, i Giro Privateer, un equipament de 10/10, portava darrera la Lite de Campagnolo, fent el Tintorer Curt la tempesta va tornar, no amb força però sí amb certa intensitat, per diferents motius vaig decidir no protegir-me d'ella sota una pineda densa, i va ser una bona pensada, no feia gens de fred, passats uns minuts l'aigua em baixava fins als canells i entrava com si res a dins dels guants Hirzl, tenia ganes de testar aquests guants amb pluja, per les característiques dels mateixos, el tacte moll dels guants de pell i la cinta de cuir Brooks el definiria com a raspós, no molest, però sí rar. No em vaig posar la Lite sota la pluja, arriscat quedar moll pujant perquè a la baixada pel Tintorer Curt podria haver agafat fred, però un cop a punt per iniciar la baixada del Curt sí que em vaig equipar amb la Lite, bona pensada perquè com pujant no feia gens de fred, ni tant sols fredor, una baixada impecable, que bé, que bé, un lluger espurnejar itermitent em va acompanyar durant la baixada fins a Llavaneres, a aquest punt em vaig treure la Lite, i d'aquí fins al Passeig dels Anglesos a on el mar estava com el dia abans esperant, segur. 

Un cop al Passeig la sensació per un cel molt tapat és que no seria el darrer bany de primavera durant la sortida, no el bany de l'estiu aquest està per venir, i serà molt ben rebut, quan el què ha de venir no depen de mi estic més tranquil, si no fa fred el bany és un plaer, un cop al tram proper a Milans pel pas per les Falgueres Màgiques el Sol va fer acte de presència i l'arribada d'aquest va ser una bona motivació per seguir pujant fins a la carretera de Torrentbò, exigent aquest darrer tram ahir, motivat perquè ara amb la nova posició a dalt de la bike ja no tinc el dolor de lumbars, perfecte, únicament ara la realitat és que el 32-16 és exigent i tampoc puc anar massa estona assegut, però això ja no és un problema, anant més estona dret i oli en un llum. Vull dir que les transicions d'assegut a dret no la marca el dolor lumbart si no l'augment de desnivell, res més.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, amb eines i manxa, amb aigua sense quasi beure, amb llums sense funcionar. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Després un bon premi, un bon dinar a on el pensament era, que bé haver fet venir l'Inbred el seu dia, perquè això ara em permet de en primer terme deixar passar dies, i en segon terme cercar la nova bike, oh yeaaaah!