http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=61348&cat=Les Yetis són a casa, un referent dins del que un pilar és, vull dir que deixant a part detalls, importants sí, que ha fet que mirem la marca i pensem, "potser ho deixo per demà". Però passats els dies, veus com la història posa els fets cronològicament al seu lloc.
El primer dia Yeti va ser el dia Yeti Yellow, és així, les Yetis un dia van fer el camí de marxar del nostre país petit, per tornar passats uns anys de la ma del sr. Conroy.
El groc i negre, marca per a mi la marxa i el retorn.
Els colors, els de l'home de les neus, "El Yeti".
Avui una Yeti del 2007, és una bike de culte a casa. El camí que ara fa Yeti no resta història a les Yetis anteriors al 2009, en cap cas. Fins i tot com amb les Ibis, no exactament però sí un símil, el fet de que les Yetis ara facin el camí que estan fent, marca una bans i un després de la marca, del 2008 enrere, del 2008 endavant.
I el millor de tot, aquesta data únicament és un canvi de públic objectiu de Yeti, res més, les bikes seran pel seu nou públic sensacionals, així que "bien está lo que bien acaba".
MTB, MTB, MTB.
Com dius, una marca de referencia, que ha cercat un cami different.
ResponEliminaSi hi penso, l'únic camí que es pot agafar.
ResponEliminaCom a Handmade, poques empreses de bike tenen un camí que puguis mirar amb ànims.
Entenc que per això hi ha un camí fet abans, el de l'externalització de la seva producció.
Jo no hi crec, però això no vol dir res, tothom ho fa oi?. Però com deia el pare al cel sigui, "no sempre la majoria dóna la raó", determinar quan és així o no fa que tot sigui més emocionant, jo en el cas de les produccions, penso que produir és un ofici, i que qui té ofici té una joia que no es pot perdre, en cap cas.
El tema dóna per molt, certament.
MTB, MTB, MTB.