Ens hem apuntat sempre a detalls i detalls als darrers anys de mirar de fer tot el què pots per mirar de fer-ho bé.
Per què quan ja es fa bé, es va cap a un altre sender on tens clar que no anirà bé i no es segueix en el corriols que és té clar que són els bons corriols, els de les bones sensacions?
Per sort no sempre és així, moltes vegades no és així, cal però perseverar, és un costum que no és el meu, el de deixar els bons senders gens fàcils d'agafar, encara que sembli impossible i que d'entrada puguis pensar, "però si a un sender que t'ha costat i molt descobrir, hi tens les millors sensacions, impossible que el deixis i et dirigeixis a aquell que saps del cert que hi tindràs les pitjors sensacions" és així planer i senzill.
De mentre, perquè ja fa temps que tanquem portes a aquests senders on de ben segur tots ens hi farem mal, que seguim detall a detall aplicant cada gota d'aigua que tenim a les nostres mans, el mateix criteri de valorar-la com a or, cada petit detall suma a un anterior i al proper, donant un resultat de somni.
Un somni fet realitat com la bike d'en Colorado, com les Turners. Tot fet detall a detall, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada