Mtb, mtb, mtB.
Aquí, deu minuts més tard, tornant al niu.
Baixant.
67,5Km.
Desnivell no el sé, lluny dels 3.000m.
D'aquí a 50Km aprox. a casa.
Em motiva arribar de dia.
La foto de rigor, al Llac d'en Viada.
Parada de tornada a casa, a Sant Celoni. Maduixes.
La mare sempre és la mare.
Parada i fonda, que deia l'àvia en pau descansi.
Mtb, mtb, mtB.
Ja queda menys...quina aventura !!!!
ResponEliminaLa veritat és que a aquest punt, les ganes de pedalar xocaven amb la manca de forces per escalar a les pendents més costerudes.
ResponEliminaUns fruits secs arribat a aquest punt hauria estat perfecte. Però no els vaig comprar a Sant Celoni ni tampoc a Gualba ni a Santa Fe.
També amb el pas dels quilòmetres vaig anar perdent rigor amb el detall de Km. aigua consumida, bé el cansament determina què i quan.
Perdut pels Corrals va ser un punt que em té encuriosit, sóc home del Montseny jo, no hauria de ser tan fàcil per a mi perdre el camí bo, no l'orientació, sempre vaig saber a on era, no però com fer-ho per anar a on volia.
De fet a la imatge on esmento el mur vertical a escalar, un cop vaig ser-hi sense encertar durant hores com sortir de l'embolic, finalment però va ser sensacional amb el descobriment d'un bosc de fades que sempre guardo com un tresor oblidat.
MTB, MTB, MTB.