Banyoles 2011.

A mig dia no abans perquè he estat tot el matí mirant de posar remei al soroll de la Vicious, amb l'EBB Phil Wood, els rodaments Shimano XTR 2007 i el joc de la roda del darrera.

Ahir a la nit ja vaig muntar la potència FSA OS99 115 mm. 6º+ i 31,8 mm. i el manillar Truvativ recte, 700 mm. 10º i 31,8 mm.

O sigui que a quarts d'una a Banyoles, aquest cop entre corriols però a peu, les bikes i els equipaments a dalt de la VW, esperant a l'aventura de després de Banyoles.

A Banyoles, ha estat bé, aquest any la presència més significativa ha estat l'Absalon, Lejarreta, Ruzafa i en Traiter.

Una pujada exigent.

Un dia més 100% de bike.

I era així de fred l'ambient que aquest any a l'arribada del guanyador, el mateix que el del darrer any, no hi havia la zona d'arribada tancada pels reporters, per aquest motiu un cop ha arribat els corredors han estat uns instant junts a l'arribada, poc més d'uns minuts, i com ells nosaltres també hem marxat.

Bé és així, a una propera edició ja hi haurà més ambient.

Cal però portar una bona càmera per a certificar cada instant.


Després però hem fet un bon dinar a una millor terrassa a la carretera que va de Banyoles a Besalú, que bé que hi hem estat, no dinat, que ha estat bé, però el millor el solet i l'estada descansant i gaudint de la seva escalfor.

Seguidament hem anat a Tortellà, i d'aquí a rodar entre senders i trams de carretera, amb un sol i pluja, de menys a més respectivament encisadors.

Com baixava el riu Llierca, quin espectacle, mare meva.


Quina joia arquitectònica el Pont de Llierca, impressionant. I ara és gratuit, s'hi pagava peatge al segle XIV, quina alçada i allargada, proper als 30x50 m. respectivament. Senzillament magnífic.


Quina tarda de bike amb sol, poc, amb pluja, suportable, amb paratges de somni, de rondalles, d'aventura, aventura i més aventura, l'Alta Garrotxa és un paradís pel MTB que fem a casa.


Cal perseverar en la línia de les decisions que hem pres al 2010 pel 2011-2012, i aquest tema de les estades a aquesta zona de volcans quedarà segellat definitivament.


Montagut, hi hem passat quan més plovia, però l'emoció com al Pont de Llierca, ens ha obligat a rodar pels seus carrers, una església magnífica. Entre carrers molts pensaments, de com ha de ser el recorregut, de com ha de ser l'arribada.

Com la de Montagut la de Tortellà una simbologia del poder feudal. Església i noblesa, un tàndem esfereïdor.


Una diada curiosa a Tortellà, una exposició coincident certament.


MTB, MTB, MTB.

Què tenen aquests espais que fa que en ser-hi pensis que cal fer-hi estada?