Ara fa unes hores, dies, un d'aquests genets de Drac em va demanar d'anar a fer una gestió.
Una estructura inspirada en la Marin Mount Vision de la Betty, com sona.
Un cop a lloc la meva sensació m'era coneguda, el perquè m'era coneguda, és fàcil d'esbrinar veient les dues imatges.
Senzill, planer, creadors de sensacions, d'instants de genialitat.
I nosaltres uns petits picapedrers, petits però perseverants sempre, podem gaudir de sortir en bike entre ells, i cada instant té el seu propi món, particular, especial, ple de sensacions, de bells moments.
Sí ja ho sé, però és el que és, instants únics, repetibles, certament, però no per això menys valorats, a l'inrevés. Sé que són or, i com a tal cal cuidar dia sí, dia també, que sempre els puguem tornar a portar a terme.
MTB, MTB, MTB.
Genial, genial, genial....
ResponEliminaUn dia pedalant varem proposar a en Xavier que podria construir una passera inspirada en el quadre de la Marin Mount Vision.
ResponEliminaPassats els anys, pocs, una tarda el meu germà va venir a casa i ens va exposar, "vaig a presentar aquest projecte a Granollers, Betty segur que t'agradarà".
Ara anys després aquesta passera ja no és un projecte és una realitat, Can Gili ja té un nou punt d'unió entre dos barris.
Xavi a l'estació del nord, on anava jo quan no feia més de vuit pams d'alçada, amb l'avi Font, amb els seus bastons de marbre i els seus poms d'orfebreria.
El món si ha de ser, que sigui amb aquest to.
MTB, MTB, MTB.