27,5 )

Com va de bé, millor dit com anava, perquè fa mesos que no pedalo, no setmanes. 

Dono voltes els pneumàtics, uns Ikon, també a les rodes davanteres, darrera no, les DT240 posteriors específiques per a single speed són les fixes de casa, sí però també em ve el cap com us esmento el tipus de goma que utilitzem, aquests Maxxis tan potents, i la pregunta que em faig és si són els nostres, si són per a nosaltres els que millor ens poden anar. En porto una de de pensada, i poc a poc hi donaré voltes, sobre el principi de l'experiència del passat a Finale del 2009, amb els Notubes crec recordan que eren els The Raven, en 26" en aquells temps, tot i que els Ikon són avui per avui per a mi de 10/10, això sí, EXO 3C TR. cada dia hi ha noves propostes de pneumàtics, i de rodes sí, però estic concentrat  amb les llandes, i les gomes, per mimetisme entre Dracs i Grans Dracs, segur, segur. 

Ara dins del tram on som, estic content de les darreres i repetides anades amb el darrer Gran Drac a Girona, les llargues caminates des de l'entrada de la ciutat fins a les parts més altes de les muralles derruides, i quines muralles, bàsicament perquè ara que no podem sortir valoro molt haver-hi voltat ara sí ara també mentre no pedalàvem. 

Aquests dies no sé massa bé perquè no paro de recopilars centenars de dades del Gran Drac, del més nou, dic no sé perquè motivat per uns Grans Vols intensos, molt, a on a cada tram l'experiència és memorable, sense ser extrema, la percepció de control, de sentir cada centímetre de contacte amb el pneumàtic, a on és tan directa la transmissió d'informació que crec que penso més en aquesta qüestió mentre hi sóc que no pas fins i tot a la zona de trail braking. El fet és que em satisfà tant el concepte, que l'experiència del moment siguent molt important, i tan, però renoi la concepció del mateix, la idea portada a terme em porta a aquest fer, pesa el concepte més que l'experiència en si mateixa a dalt del Gran Drac, que també, que també :-)

En tot cas, des d'on deixàvem reposar el Gran Drac a les afores de la ciutat fins el mateix centre el Pont de Pedra, una anada i una tornada a peu que donava per reflexionar, molt, per reviure darreres experiències dels Dracs i la Transportafora d'aquests. Són unes aventures SOLO memorables amb el pas dels anys, i per tant és inevitable recordar-ne detalladament fotograma a fotograma cada un dels instants, també ajuda que per ser de posades en escena fixes, repetitives, les imatges a recordar són germanes totes, i això ho facilita molt, i tant :-)

Caldrà anar preparant els equipaments de primavera, o no perquè els que tinc ara, les armadures actuals crec que són les de la darrera tardor, i per tant coincideixen les primeres amb aquestes, no calor, no fred, diria que són les ideals, oi? El fet però és que els prepararé, millor dit els revisaré, sí, però crec que no caldrà fer res, com a molt fora de seleccionar, simplificar, crec, crec.

Les bikes a punt, mesos de recuperació, i un tram que proposa de Vols, a veure, a veure, o esperem, per ser prudents, ara per un doble motiu, dens, molt, necessari, aleshores tot suma, segur, segur )

MTB, MTB, MTB. 

Valorant els temes, els aspectes sobre els components de les noves bikes, les tres, ho escric i encara no m'ho crec, i tot seguit em ve la pensada de la Transportadora de Dracs, quina més bona tasca, quina feinada que hem fet, això sí que ha sigut un projecte de cap a peus, bé una mica seguint el fil de tot plegat, a que sí, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

Fins i tot arran d'una conversa des del Mirador dels Dracs podria ser que em decidís finalment a fer venir components, i fins i tot equipaments, i un altre cop la Transporter es fa present, quina petita joia, coincident el concepte amb el del tipus de Dracs, amb els dels tipus de Vols, renoi, renoi, renoi.

Capgirat :-)

El manillar de la Transportadora està un xic mirant/descentrat cap a l'esquerra, crec, i podria ser que la direcció no derivés a l'esquerra, si no que el volant nou per segona vegada però ara lleugerement està muntat tort, poc però crec que per això tinc la sensació que deriva a l'esquerra, perquè a les rectes el volant centrat gira la direcció a l'esquerra, podria ser, i quan el concessionari obri hi posarem remei. Tot i que si la deixes sola marxa a l'esquerra, és evident que vull que vagi bé, i per tant les conclusions deriven positivament, o positivament, veurem, veurem.

Mentre de l'anada i la tornada al Baix Montseny, puc reafirmar que va molt bé, però que molt bé. Quina conducció més agraïda, quina calma que respira rodar amb ella, aprofitant he baixat del tot la posició del seient, ja no ho recordava que tingués aquesta opció/regulació, i dedueixo que arrel de la cultura sport del darrer Gran Drac la sensació que tenia a la mà, vull dir la d'anar més baix conduint, és ara una experiència nova quan parlem de la VW. Suspensions sport, seient més baix, que divertit, molt, ara però caldrà esperar una mica, bé una mica no, caldrà esperar ))

Els controls m'han indicat que no utilitzi la Transportadora per anar i tornar de SC  si hi porto res a dins/darrera, ha de circular buida, en el meu cas sense bikes, sense la nevera, sense tota la logística SOLO, és a dir tampoc la pesada carpa, si la utilitzo per anar cada dia el Baix Montseny ha de ser sense res a dins, renoi hi ha tantes coses que veient impossible portar a terme questa exigència oficial que implica de buidar-la, que a partir del mateix moment que vaig arribar a SC després d'aquesta inoblidable experiència oficial la VW ja descansa al Baix Montseny, no puc tornar a descarregar-la tota, fet que implica també que el XV torna a ser el rei del dia a dia de les anades i tornades. Així ara la T5 torna reposar a SC, bateria desconnectada i tal dia farà un any! 

Cada dia vaig a l'interior, i torno, he de seguir-ho fent, que ho faig encantat tot sigui dit, és un deure responsable, però certament que va ser inquietant la situació del darrer control, persones armades nervioses, molta tensió, molts crits, i això per part d'ells que són els especialistes en portar situacions difícils, mare meva, a Cardedeu el control va ser formal, cordial, educat, també estricte dins del meu anar i tornar cada dia a SC de cada dia, i passats uns minuts a Palau el meu pas diari quasi era motiu de detenció, quin tràngol, OMG. Per no arriscar, dins de la mateixa anada a SC ja no vaig tornar amb ella cap el Mirador, tornar a passar per una experiència com la del darrer control millor que no, vaig decidir guardar-la i tornar seguidament amb el XV. 

I així estem, quatre mesos de dedicació, i ara la Transportadora descansant per força al Baix Montseny, i no al Mirador, que està prou bé, i tant, "bien está lo que bien acaba" oi?. 

Tot i així llàstima haver de deixar ara recent acondicionada la VW a SC, com us deia un treball de mesos per mirar de tornar-la al dia a dia, i ara immobilitzada, que estaria bé que fos així si no es pogués circular, faltaria més, però per portar Dracs desmuntats, i la logística SOLO, no poder circular, és per prendre nota, i així ho faig, el món dóna moltes voltes, i quedar posat a l'inrevés no serà segurament, però no cal ni estar-ne pendent, les circumstàncies en són les responsables, les protagonistes, segur, segur, i si la Transportadora queda capgirada serà com tornar a AU :-)

Bell el darrer protagonista d'ahir, un casc, cascs de referència, a veure, a veure.

MTB, MTB, MTB. 

Meccano )

Hi ha dies per, i dies per, avui és dia de Grans Dracs, de la Transportadora, i de Dracs.

La T5 vindrà cap al Mirador, per ganes de conduir-la tornant avui del Baix Montseny, i també ajuda que el pronòstic del temps avui i demà és de Sol, i aprofito per deixar el XV i la seva tracció TTS descansant el Baix Montseny.

No és que tingui que fer res concret a la Transportadora, ni tampoc amb els Dracs que custòdia, però és que quan vaig recollir la VW un cop al Mirador, un coo a casa carregar tota la logística SOLO va ser tan emocionant que ara passats aquests dies vull repassar acuràdament el què hi vaig carregar i el com. 

Per muntar un o més dels quadres nous hauria de demanar alguns components, pocs però ara per la situació estic més per ordenar i aclarir que no pas per decidir, això fent referència a bikes, perquè si parlem de màquines de prosperitat la darrera setmana fins aquest dilluns passat ha sigut de presa de decisions, OMG. Qui m'havia de dir que l'aparent adormida determinació del genet vestida de pruden reflexió i pausada moderació en set dies donaria pas a una absoluta determinació en prendre decisions que marquen, defineixen tot un patró per el Mirador. 

De mentre avui hi haurà anada obligada al Baix Montseny, i tornada amb la T5 cap el Mirador, un programa preciós, certament, certament )

La Transportadora ja és al Mirador, i el quadre de l'Ibis ja és objecte del gaudir de reposar a la calidesa de l'espai del Mirador i no tot i ser un privilegi protegit per la Transportadora. Mentre escric el tinc ara ben situat a la meva vista, i en aquests moments no veig el color gris gras com a projecte per a mi, una talla M sí, hauria estat bé negre mate, tot no pot ser. Això sí la caixa de l'Ibis a la meva esquerra, i el quadre de l'Ibis a la meva dreta són un escenari de 10/10, i tant, i tant. També he de dir que les dues Lynskeys ara mateix tenen un pes tan gran a diferència de fa unes poques setmanes que no els hi veia gaires possibilitats a tornar a ser protagonistes dels Vols, que apreciar qualitats, o detalls, o particularitats a les noves incorporacions em costa una mica, cada cop menys, motivat crec per aquest nou tram a on som, a on tot agafa diria un prisma molt diferent. En tot cas la qualitat de construcció de l'Ibis no és ni de bon tros ni millor no pitjor que la de la meva primera Ibis, i sí que està un xic per sota a la qualitat dels acabats de la darrera, la SL, el què indica això és que per a ells la SL va ser la culminació de l'experiència, i certament que va er així perquè aquesta nova Ibis de casa cada racó del quadre, sense anar més lluny els dos triangles tenen la seva numeració específica, separada, tenen petits defectes d'acabat, tant de zones rasposes no acabades del carboni i de la pintura d'aquest. Les patilles interiorment no estan acabades de pintar, inclús hi ha guixades en color vermell i blanc dels controls passats, i no petites precisament, en el ST passa el mateix, no sé si són de retolador fluix aquests operaris d'Ibis, segurament :-)

Avui, d'aquí a una estona hi afegiré el costat de l'Ibis un dels dos nous quadres de titani per comparar quina sensació em donen un i l'altre, seria com un vs, no de carboni vs titani, sí seguint el fil del paràgraf anterior sobre qualitats d'acabats dels dos.

La Transportadora, com va, va de cine, de tots i cada un dels centenars de detalls refets únicament queda un petit punt perque quedi per a mi perfecte, i és que entenc que la substitució del defectuos i vell "palier" dret per un de nou, ha deixat la T5 encara ara tot i haver tornat al concessionari també per rematar aquest punt, encara amb ganes d'anar sola a l'esquerra, és lleugeríssima ara la tendència però és, cert que ara és molt suau, i molts cops quasi no es nota, ara bé, la VW com us deia va de cine, no anava així ni el dia de l'estrena, el conjunt de noves suspensions Pac Sport que ja portava d'origen, que són uns centímetres més curtes i més seques, i no sé què dir, són això esportives, però és que ara el comportament d'aquestes és hiper sec ja ho hauria de ser el primer dia que la vàrem estrenar, però en cap cas tenia aquesta reacció tan de deportiu anys 60, i mira que els pneumàtics tenen un super perfil, però el comportament és de ser d'una pausada i tranquil.la T5 amb ganes de fer tandes. 

El motiu d'anar millor ara que nova és crec perquè passats dotze anys ara no hi ha la il.lusió extrema del dia que la vàrem estrenar, a on els nervis i aquesta il.lusió ho inundava tot, si no que ara mana l'experiència tranquil.la d'anys de rodar-hi. Fet que fa que tot sigui molt objectiu quan parlem de sensacions al volant. Quin plaer haver decidit refer-la, oi? una màquina de records, i de sensacions, un comprimit efervescent de tot plegat, a on ara hi penso i certament que em desprèn un somriure, tranquil, però a on les sensacions són certament precioses, i aconseguir-les en aquests dies és un bé preuat, molt, i tant, i tant :-)

Demà baixaré un segon quadre nou, i segurament o bé ampliaré aquesta intervenció o bé en proposaré una de nova. 

MTB, MTB, MTB. 

I qui espera :-)

Van passant les hores, els dies, les setmanes, i cada vegada seguim a aquests horitzó que a cada hora que passa és més i més singular, no sé si també dir més diferent?

També crec que és cert que hi ha més llum, més claror, menys foscor, no per bones notícies, en cap cas, sí per disposar cada dia de més informació, breu, reiterativa, també, també però la informació moltes vegades ajuda, també, també :-)

Són moltes hores escoltant, crec que hi estem molt entrenats al Mirador, crec, i per aquest motiu passats els dies hi ha més conceptes transparents, pocs, però més. Durant la crisi financera vàrem estar sempre mirant, érem invisibles dins les presses de tothom, i per tant podíem escoltar de fet no podíem/sabíem fer res més, abans d'aquesta duran el període d'expansió tot anava tan bé que ja estava tothom equivocàdament bé, oi?

Passen els anys, oi? i on som, per a mi un tram nou, vell per aquesta societat, en aquesta ocasió, com a les altres però ara clarament tots n'estem envoltats, tant que en som, del tot, del tot. 

Els percentatges de recuperats pugen, el de les males notícies baixen, el de les afectades també, cada dia una mica millor, tot i que en xifres les tristes segueixen augmentant, poc a poc, poc a poc. 

Mentre cada dia la meva anada al Baix Montseny en el meu nou Gran Drac té un punt tan extrem que crec que el temps per part meva de comprendre aquest concepte tan radical ha passat, no ho afirmaré, han de passar més dies, crec, i tot i així  no sé si podré introduir-me a aquest món que des dels noranta ha quedat desert, seré prudent, quasi del tot. Sí que he de dir que mentre tornava de SC les ganes de fa unes setmanes d'entrar el circuit, aquesta tarda em semblaven poc prudents, ara mentre escric des del Mirador em sembla clar, i molt necessari/interessant entrar a rodar volta darrera volta, afluixant cada dues, no cada tres, per evitar que els pneumàtics i els frens perdin rendiment, el ritme evidentment moderadíssim, la meva forma física té molta feina per fer, molta, o no, i acceptant on sóc puc quedar-me una mica tranquil, des de casa assegut el Mirador dins d'aquest espai de The Great Escape MTB. 

Confinats, la lectura, la inversió de temps en aquesta és una constant, les lectures sobre millores, sobre con baixar el pes del Gran Drac em porten ara sí ara també el punt de partida, d'inici. La complexitat per fer millores és per a mi quasi incomprensible, diria que també impossible. Dades tècniques, també curioses, com que el pes, la reducció d'aquest si no està davant de l'eix davanter i darrera si és el posterior, no millora el comportament dinàmic, la seva reducció d'aquest, així el pes a perdre ha de considerar, tenir present quina ubicació té/ocupa respecte a cada roda, i respectar la rebaixa equilibradament, proporcionadament sobre cada roda, tenint present que de fer-ho cal mantenir l'equilibri també respecte a la relació de càrregues entre els dos eixos, i així cada vegada la complexitat augmenta, i tot i entendre-la, però són masses variables per a mi, crec, crec. A part que fer-ho implicaria valorar el factor que el fabricant en origen tara/regula les suspensions pel pes original, i per tant si rebaixes aquest pes requereix de modificar ela paràmetres d'aquestes suspensions. 

La propulsió, tots els Dracs la tenen, el seu comportament queda molt condicionat al pes que gestiona, és a dir l'equilibri del seu comportament va lligat a aquest fràgil equilibri, si baixo pes del tren posterior modifico l'equilibri existent per un de nou que representa que jo tinc clar quin ha de ser, que no és el cas, vull dir quan decideixo baixar el pes a aquesta zona he de tenir clar què vull aconseguir, la relació de més lleuger més ràpid no funciona necessàriament en aquesta relació, pot però no té perquè ser aquest el resultat, no és així de fàcil, perquè sigui així cal tenir molt criteri, i en el meu cas hauria de venir per l'experiència, i aquesta no és la circumstància. Cada cop que començo a llegir, a documentar-me sobre aquest punt, com us deia torno a l'origen, és a dir, per això no em decideixo a fer cap modificació. També pesa que el seu comportament actual és literalment impecable, però impecable. 

Teníem un Scalextric de petits que per poder arribar a agafar els cotxes descarrilats necessitàvem una mena de grua llarguíssima, era un pal llarguíssim amb un gatell tipus el d'una tija de suspensió regulable però que en lloc d'obrir i tancar un circuit d'oli, el que tenia era unes pinces que obertes agafaven l'amplada del cotxe i a on prement el gatell feies que les pinces es tanquessin, la unió entre el gatell i les pinces era un filferro llarguíssim, era realment un artilugi fascinant que ens va fabricar el pare en pau descansi, que és qui dirigia el què per a nosaltres eren unes mega aventures, com compartir sobre la meva màquina aparca vagons Marklin, i pel que fa a les bikes, devpetits respecte a aquestes darreres a casa no ho teníem bé, aleshores passats els anys hi havia diferents possibilitats, diferents percentatges que en el futur tinguéssim Grans Dracs, trens, i bikes, les bikes segons això no en tenien de possibilitats, com sona, els trens, bé requerien d'un nivell que en cap cas tinc, aleshores únicament tenia a mà els Grans Dracs, que per uns recursos quasi sempre necessaris, imprescindibles  perquè fossin una realitat quan han arribat ho han fet possible, tant que quasi que no tindran temps de ser-hi, crec, curiosament les bikes han sigut les absolutes protagonistes durant dues dècades, OMG, i he de dir que un cop reacondicionada la Transportadora l'espai que ha alliberat al Mirador deixa les dues Lysnkeys en una posició excel.lent, ho dic perquè les veig i recupero el perquè de tot plegat dins del què va ser el projecte de Fort William, el què no sé és si serà suficient, no ho sé :-) 

En tot cas fent referència al darrer nou Gran Drac sóc afortunat, renoi, és increible que es fabriquin joguines com aquesta, costa per mi d'entendre que una plataforma nova feta expressament pensant en fabricar limitadíssimes unitats, aleshores tenir-ne un, que al Mirador ni hagi una d'aquestes poques fabricades quasi que no sé com gestionar-ho, de fet penso que haurà marxat que encara no hauré entès com ha sigut possible que arribés al Mirador, renoi, renoi, renoi, ho relleixo ara passats els dies i em reafirmo sobre aquesta sorpresa, quasi diria perplexitat.

Amb totes les bikes, components de les properes noves bikes, els quadres nous ara al Baix Montseny ara el Mirador està com buit, que no és cert, Yetis, Santa Cruz, estan on sempre gaudint del Mirador, però la Vicious, la Spot Brand, la Ibis, el quadre, i les altres dues bikes, els quadres, es troben a faltar, molt, i tots els conjunts de components tant per les properes noves bikes, com dels kits de les dues Lynskeys donen molt que però que molt joc, hauran de fer recorregut cap a SV, segur, segur. 

Important que el pes de les rodes, tot i ser conjunts lleugeríssims, el què és realment important és que la llanda i el pneumàtic siguin extremadament lleugers, és a dir que les boixes siguin denses és menys important, sí que el conjunt esmentat sigui de 10/10, i tant!!! :-)

Curiós els discs del darrer Drac muntat únicament pot funcionar amb ferodes orgànics, condiciona però està prou bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Diferents formats :-)

A on som poc a poc sense capacitat real cada estona es va ordenant, perquè o és així o és així, perquè si no seria a efectes pràctics un esdevenir impossible, crec, crec )

Tinc dues rodes, una XR1501, i una 1200 específiques per a RS1, no les puc utilitzar, no anem amb suspensió, i tampoc les tornaré, o sigui passen a ser d'exposició, són dues petites joies del MTB. No tornar-les va ser una decissió apassionada, són tècnicament precioses, però va ser determinant l'experiència de no poder tornar l'Ibis que avui veig que quina sort que amb les rodes molt abans que l'arribada de l'Ibis no vaig valorar de tornar-les perquè quin calvari que hauria passat, renoi, renoi, fins i tot amb això he tingut sort, i repeteixo són impressionants de 10/10. La 1200 és que no sé ni què dir, quina qualitat de construcció.

Són resums puntuals de les diferents situació del diferents components, dels que ara per ara no en vindran més, tot aturat, no sé si hi ha res després del tot, però de ser també. Tot i que per muntar les tres noves bikes em caldrien una llista breu, però laboriosa de components que no tinc, ara per ara ho ajorno per a un millor moment. 

Una de les tres noves bikes podria anar amb corretja dentada, ho valoro, ahir en guardava una de sencera amb la corona i el pinyó corresponent, no diré emocionant, el moment no presta, sí puc dir, molt distret, molt, i passa a ser una bona teràpia, molt bona per cert, tot i que en aquests moments cap sembla ser suficient. 

Primer, fer cada segon, la resta després d'aquest ve una mica sol, i finalment ve la nit, i així sense aturades, de fet les aturades en concepte per a nosaltres no existeixen, és de base, per com ho tenim estructurat/muntat que no hi ha temps que no sumi, oi?

La Transportadora de Dracs descansa ja al Baix Montseny, des d'avui, dimarts, sota un bon sostre que no tenim el Mirador, tot no pot ser, un dia, un dia, o no, o no i no passarà res, i tant que no. He de dir que ha quedat perfecte, semse anar més lluny la neteja del sota capó, de tota la zona del motor ha sigut una feina que s'ha hagut de repetir, però el resultat ha sigut magnífic, molt satisfactori, que bé. Quina petita joia la T5, quina simplicitat, fa anys que treballo ara sí ara també per tenir-la al meu costat, la simplicitat vull dir. Avui mentre anava cap a SC no tenia clar si la deixaria finalment descansant lluny del Mirador, certament, però un cop al Baix Montseny dit i fet, ràpidament un dels nous Grans Dracs que fa mesos que no surt quasi que no es posa en marxa, motivat per aquesta llarga inactivitat, i per tant quasi que no li cedeix el lloc a la VW, això sí un cop ho ha fet quin goix utilitzar, desplaçar-se en un Gran Drac de darrera generació, amb trets distintius de no diré pilots, sí conductors, com ho són motors de cilindres oposats i atmosfèric, de fet els tres nous Grans Dracs tots tenen aquesta darrera característica, tots són NA, com sona, com sona tots NA, un però amb ajuda elèctrica. Curiós que la Transportadora és un motor cinc cilindres per pinyons i sobrealimentat, el suèc també, de fet aquest darrer és un pioner, i tant, i tant, un clàssic a casa, que va directa a assolir els vint-i-cinc anys, increible, el volia blau, però és vert, del tot, del tot, però l'últim de la llista, pare d'aquest darrer també és un NA, que crec recordar és del 88, renoi, renoi, renoi :-)

El Mirador ha quedat desert, dos Dracs i prou, els Lynskeys, impresionants tots dos, certament, molt, dues joies també, que han rodat a dos llocs de primer nivell, Finale, i Fort William, dues WEMBO, amb resultats molt diferents, no diré oposats, sí diferents, molt. Ho esmento valorant si han de ser per aquest motiu protagonistes de les properes aventures, o ja han de cedir pas, perquè si bé a Itàlia els resultats van ser notables, les percepcions, les sensacions no, en cap cas, la nit va ser molt decebadora, a les dues cites, a la primera a l'hora quinze, a la segona a l'hora dinou, hi som, hi i estic donant voltes des del novembre del 2018, ara no, ara centrat a comprendre que ens està passant, i del cert que aquest darrer tram no té una resposta acceptable, per a mi, per a mi, si un raonament que cau pel seu propi pes, aquest darrer no en té res de sofisticat, però avui per avui les conseqüències són inassumibles pel nostre dia a dia, crec, crec, perquè assumir-ho ho assumirem tot, com sempre, com sempre.

MTB, MTB, MTB. 

24 Hours, 26vs29 :-)

Interessant, molt, 24 hores, 26", 29", bona lectura per un dia pausat com avui :-)

https://reviews.mtbr.com/26er-or-29er-which-was-faster-at-the-24-hours-in-the-old-pueblo/3

MTB, MTB, MTB. 

Dracs, la protagonista :-)

Finalment aquesta setmana em vaig decidir a anar a buscar la VW, era visible que el propòsit de muntar la fila de tres seients, després que la de dos no prosperes, únicament ara per ara perquè haurem de localitzar els seients de segona mà, nous no n'hi ha, i de ser-hi em frenaria que el preu està rondant el d'una de les bikes de casa, i reforça no fer-ho tot seguit el què us esmento, no n'hi ha de nous. Sí que quan passi tot, i com que ara tenim una mica més de temps, en calma de ser els buscaré d'ocasió, crec que per sota de l'import d'uns frens els podríem tenir, poc a poc, ara buscar informació ocuparà el meu temps, una part petita, cert, però també és cert que molt important. 

Avui llegia que és molt important que després de rodar amb la T5 quan finalitzes un trajecte, previ a parar-la cal esperar uns minuts per ajudar a refredar el turbo, renoi, no ho he fet mai, també llegia que el palier dret falla, cert, nosaltres l'hem tingut que fer, curiós perquè de la resta de coses que hem fet fins a força més del cost de muntar un sostre-llit, no en diuen res, també ho és que els manteniments de tot el que és imaginable i fins i tot més, i el reacondicionament dels elements desgastats a aquesta darrera dècada, considero que ha sigut un import elevat sí però a l'hora també moderat, i renoi, com ha millorat la VW, no diré com si fos l'estrena, però certament que un cop estic al volant la sensació és bona, molt bona, tan que no em sabria greu tornar-me a quedar amb ella i prou, i tant que no, és que és comodíssima, càlida, i a dintre i transporta Dracs, OMG :-)

Tot seguit la Transportadora ha tornat al Mirador, tota la càrrega/logística d'aventures SOLO hi torna a descansar, esperant, i com deia l'avia en pau descansi, qui espera desespera, confio equivocàdament que tot passi, equivocàdament que tot torni, que tot sigui, i en aquest propòsit puc compartir, que no marcar-se res que no sigui de cada segon proper, immediat no ens ajuda/rà en aquests mateixos immediats moments. Ser prudents, i centrar-se en això, ara, en la immediatesa ens portarà a gaudir del què de fer-ho, doncs encara més, i de no fer-ho doncs aprofitar ara, les condicions proposen de gaudir-ne, i tant, i tant. Fer-ho serà seguir gaudint dins de les extremes circumstàncies, dins de la situació difícil, quasi avui per avui impossible de portar, cert però també assumible per força sigui quina sigui. Els segons, les hores, els dies, setmanes, mesos, anys no s'aturen, bé o sí, això ens ho dirà el dia a dia, crec. Mentre tot roda, mirar de fer-ho a una seqüència germana pot estar prou bé, a veure.

MTB, MTB, MTB.

Transportadora :-)

A punt de tornar cap a casa, tinc moltes ganes que això sigui així. La Reina va valorant que un cop acondicionada, un cop ja torni a ser al Mirador la Transportadora de Dracs deixi de fer recorregut amb nosaltres. 

El fet és que reacondicionar la VW ho hem fet perquè passa l'ITV cada sis mesos, i darrerament anava del lloc a on descansa a SC a l'ITV de SC i tornava seguidament a descansar, amb alguna breu excepció, però molt excepcionalment. A cada ITV per fer calia/cal connectar la bateria, i de tornada desconnectar-la. 

La reflexió va ser que si un cop refets tots i cada un dels petits desperfectes/detalls no la utilitzàvem durant el trancurs del primer any, passat aquest la posaríem a la venda, vull dir vàrem valorar que no fos que el deteriorament per ús dels darrers anys fes que no pensséssim en ella a l'hora de preparar aventures de bikes, ara bé passat aquest primer any després de deixar-la perfecta, el propòsit inicial en cap cas era de posar-la a la venda tot seguit després de finalitzar el reacondicionament, aquesta era la idea inicial :-)

També pesa que després de Fort William quan penso en bikes, aventures de bikes, certament que també motivat per aquesta lenta recuperació de la meva lesió el fet és que la Transportadora de Dracs ha quedat a un cantó, no sé si temporalment, no sé si definitivament, ara primer mirar, valorar si la passem a cinc places, i de fer-ho o no, veurem en els primers dies, o hores únicament cap a on anem.

És cert que la sensació en la primera tornada de la T5 al Mirador després de finalitzar la llarga llista per deixar-la acondicionada va ser preciosa, cal veure que la vaig portar a reparar el novembre i de fet encara està al concessionari, fent, fent i fent, no han parat, i en la tornada al concessionari a corregir petits detalls que no estaven del tot correctes/finalitzats, encara hem aprofitat per millorar encara més aspectes que per la llarga llista inicial no havíem caigut/vist que es tinguessin que fer, tot i ser problemes, desperfectes que realment feien que fos incòmoda a l'hora de circular amb ella. 

Ara, aquest març no he decidit res sobre bikes, he de pensar que estant concentrat en la Transportadora no ho he fet en una altra direcció que no sigui la T5. 

Ara desacansa al concessionari, i podria molt ben ser que tornar no sigui un condicionant de si la VW marxarà o si finalment es quedarà si no que ens podria portar a aspectes més interessants, diria fins i tot de més profunditat.

El moment proposa d'ordenar encara més que mai, ser a casa, no sortir fora de les obligacions autoritzades, ajuda a ordenar a reordenar, oi?

Aquest matí, com cada dia els Grans Vols amb el nou darrer Gran Drac anant i tornant al Baix Montseny, com avui, com ahir, són la gran distracció, una entre moltes, però certament que la intensitat d'aquest pesa molt, però molt :-)

MTB, MTB, MTB. 

11:11 :-)

És una bona hora per fer una breu aportació.

La Transportadora de Dracs torna a ser al taller per finalitzar, rematar els darrers detalls de l'extens i laboriós reacondicionament, i tant. Tinc moltes ganes de tornar-la a tenir, anem ja pel tercer mes complert i a punt d'entrar el quart, i no diré lents, en cap cas perquè no ens hem aturat ningú dels que intervenim en aquest petit però també laboriós projecte, i tant que no, diria fins i totg que ho estan/em fent tots prou bé. Un cop ara que estem a punt que torni cap el Mirador estic mirant de fer-la cinc places, a veure, no perquè les necessiti, si no per únicament estudiar la possibilitat, ja veurem, el fet que sigui de dues places però homologada per nou està prou bé perqué ens dóna l'opció a poder incrementar-les, tot i que fins avui sempre ha anat bé que fos de dues, certament. 

El darrer nou Gran Drac torna a portar els pneumàtics d'origen i torna a funcionar molt i molt bé, que bé, que bé, que bé. Quan dic d'origen vull dir els vells, els que ja portava, ara n'estan venint uns de nous idèntics pel què fa a model, a veure, a veure.

L'Ibis de color gris es queda a casa, la proposta de poder retornar-la implicava de fer un albarà de tornada detallant que tornava una Ibis de color negra, i jo no he rebut una Ibis negra, si fos negra ja m'estaria bé, ara grisa també, quin remai,  si no que jo he rebut un quadre Ibis de color gris, aleshores no la puc pas tornar adjuntant un albarà que detalli que torno una Ibis de color negra, perquè quan la recepcionin amb un albarà fer per mi a on detallo que és negra vist el perfil d'aquesta botiga em diran/reclamaran un quadre de color negre argumentant que jo mateix he declarat documentalment que era negra i a dins la caixa els hi he enviat un quadre Ibis de color gris, i si no hi adjunto un albarà  concretant que torno una Ibis de color negra no em donen el número de devolució, i sense aquest número no m'accepten la devolució, tot i ser un error d'ells i acceptar per la meva part fer-me càrrec dels costos de la devolució, o sigui un garbuix, en definitiva que tinc una nova Ibis, grisa però, una Ibis, renoi, renoi, renoi, vale sí d'un color rar, però rar, però ja se sap és una Ibis i la tradició obliga a que aquesta marca sempre fa cosetes així, sempre té un final amb un punt d'amargor que t'agafa sempre distret per preparat que estiguis. En tot cas ara tocarà anar fent la llista de components, de mentre deixaré que passi a formar part de la petita col.lecció de casa. Passades les setmanes, els mesos, fins i tot alguns anys veurem què fem, veurem a on som, oi?

El quart quadre, des de diumenge que ja està muntat, pendent de poder muntar els frens Sram Ultimate que no sé perquè no porten les brides de manillar, les he demanat tot seguit, així com tampoc portava el quadre l'eix del darrera de 12x142, ara de mentre n'he posat un dels que sí porten els dos quadres de titani nostres. La bike pesa una mica més del previst, per una nova confusió també amb els pneumàtics a on dos Ikon EXO 3C TR 2.35 resulta que són realment dos Ardent EXO 3C TR 2.35, aquests darrers doncs són els causants d'aquest increment notable de pes. No passa res, una bike de ferro HT geared en 1x11 rondant els 11 Kg. està prou bé, ambs els Ikon aniríem molt per sota, certament, però tot no pot ser oi que no? :-) 

Preciosa la brida Hope de 30 mm. del ST, m'agrada molt més que la germana de la casa Thomson, les dues són mecanitzades, també és molt singular el manillar de titani Thomson crec recordar que a 8°, particular sí, amb molta personalitat i pesadíssim també, per sobre dels 300 grams, a primat la qualitat, i no la lleugeresa d'aquest. Tija, i potència, Cobalt 2/3, i direcció Forty, Crank Brothers i Cane Creek respectivament, i la transmissió si hagués sigut single speed hauria sigut XTR, de fet la vaig fer venir, finalment en ser geared hem anat a un grup SLX, dens però fiable, i que va implicar de tornar les XTR. No passa res, si hagués sabut que l'Ibis es quedava no les hauria tornat, ni tampoc el BB92, crec que era, no passa res ja tornaré a fer la comanda pels components de l'Ibis. Molt guapo també el porta bidó King Cage, i prou lleuger certament. Les rodes impecables, per ser geared, unes DT Swiss XR 1501, de 22,5 mm. són lleugeres, molt, per sota dels 1.550 grams sense tanques, i preparades  per a TR, per cert els Ardent van pujar sols o quasi, quina joia, únicament amb la bomba d'aire de mà i sense cap mena de treball especial, senzillament perfectes vers aquest aspecte, les boixes són unes DT240, no cal dir res més si fem referència a la fiabilitat. Em queda únicament muntar els frens esmentats, muntar cable i funda, i ajustar l'extranya transmissió amb un únic plat de 34, i darrera un 11-42, dic rar perquè amb un 34-11 siguent geared no sé com s'ho fan per seguir a una triple plat amb un com a poc 42-11, i ja no et dic res per les pujades passats els primers 60' un 34-42 vers un 22-36, si que ha millorat la forma física del biker mig, impressionant :-)

Un bon projecte de bike, singular, molt, perquè bikes de ferro actualment, poques, i aquesta un cop passi a single speed, de ser, per un conjunt de factors coincidents baixarà el seu pes fins a rondar els 10 Kg. Un xic per sota fins i tots, amb ordre de marxa sense les eines i el bidó estarà pels 9,8 Kg. per sota d'aquí amb un quadre de ferro, i siguent 29" ja quasi que poc hi ha a millorar. El quadre sol pesa 2,360 Kg. vull dir que no dóna massa joc, les rodes i forquilla són molt lleugeres, les primeres en 29" per sota dels 1,6 Kg, i la segona a 490 mm. per sota dels 800 grams és un molt bon punt de partida, i tant, mirant de compensar la densitat del quadre, no evitant, perquè el meu bon amic la vol de ferro o de ferro, prou bé, doncs de ferro )

Estic molt millor de la meva lesió del psoes ilíac, no totalment recuperat motiu que fa que les caminates prudents siguin les úniques activitats físiques per part meva, res més. Segueixo sense Vols, i sense reinciar tampoc la necessària recuperació al fisio, poc a poc, tot i ser proper a tornar a aquestes darreres, i tant  i tant :-)

MTB, MTB, MTB. 

Repliques :-)

És uns dels únics recursos que tenin, vull dir dins d'unes circumstàncies molt específiques, i de manera molt prudent podem respondre a una situació, no és quasi mai així, normalment el criteri és, no ho entenc millor poso una mica de distància, per prudència, per respecte, sobretot també per temor a situacions que no veus com hi pots interactuar, quantes vegades el cranc, el seu moviment és qui marca el tempo del dia a dia no únicament a The Great Escape MTB, no únicament, i tant que no, dos passos endavant i tres enrere, i tant, i tant que sí, oi?

Vinga que avui tenim, tinc novetats de l'Ibis, i dels components d'aquesta, aquests darrers d'aquí a una estoneta ja estaran tornant de camí al seu punt d'origen, un cop acceptada aquest cap de setmana la devolució, i el quadre podria ser que ahir rebés l'acceptació de la sol.licitud de la devolució, quasi que ho tenim a tocar. L'Ibis em costa de tornar, no els components, el motiu és que components en tinc d'altres, concretament els que he anat seleccionat pels dos quadres nous de titani que estan esperant el seu torn per ser muntats, i que encara no tinc previst iniciar, i de quedar-se l'Ibis excepte la direcció i el BB, la resta utilitzen els mateixos elements, fins i tot diria que inclús li anirien millor a la de carboni.

El fet però és que el proveïdor, la seva resposta a l'error del color va ser sorprenent per ser d'una desinterès notable, fet que em porta a contracor a renunciar a una petita joia i finalment decidir-me a tornar-lo, millor dit a fer les gestions per mirar de poder tornar-lo, que ara és a on soc i no a pensar que sigui com sigui el proveïdor el quadre s'ho val, el color m'agrada, no com el negre, diria diferent,  així doncs la decisió passa per mirar de tramitar la devolució i no cercar ara per ara un substitut, perquè aquest quadre va venir al Mirador per ser un Ibis, no perquè necessitéssim un quadre nou, en cap cas, amb els dos Lynskeys quasi sense rodar des de Fort William 2018, més els dos quadres nous a les seves caixes respectives esperant el seu torn, estem més que servits, crec, crec :-)

Mentre espero les darreres instruccions per part del proveïdor per fer la devolució de l'Ibis, penso bé si finalment aquest proveïdor no em permet fer-la, vull dir la devolució, senyal que l'Ibis s'ha de quedar, i crec que mentre espero és una pensada, un raonament que em porta a l'inici d'aquesta intervenció, segurament tot i poder replicar mirant de fer la devolució, tot i que finalment pugui portar-la a terme, la situació del proveïdor, el seu fer juga, convida a aquesta dualitat on, el hi ha la possibilitat que no sigui possible fer-la, aquest neguit en aquest cas sempre hi és present, i per tant que finalment no quedi ni la possibilitat raonable d'una replica, fins i tot de ser aquest el cas, em dono per pagat, per satisfet, per allò que deia l'àvia que qui fa tot el què pot no està obligat a més. També és cert que sigui quin sigui el desenllaç final, aquest proveïdor deixarà de ser-ho per nosaltres, millor dit ha deixat de ser-ho, des del  primer mail on ens exposava que ens havia enviat el quadre mutante :-))

MTB, MTB, MTB. 

Dubtes :-)

No masses, però renoi quins dubtes. 

El proveïdor de l'Ibis ens exposa, m'exposa que el quadre era negra quan va sortir de les seves instal.lacions, curiós un cop van descarragar-lo a casa era gris clar, tenim un quadre "mutante", renoi quin rendiment en podrem treure, tenim un quadre "mutante" :-)

Mentre estem així amb el proveïdor, els diferents components ja tenen tramitada la seva devolució, ara fa una estona estava tornant a mirar-los, tots, quadre i components, valorant què fer.

En nou Gran Drac va diferent, sí, sí, diferent, molt, renoi quina revolució, ara la direcció és precisa, interessant, però més pesada, curiós perquè les mides del pneumàtic són les mateixes, la marca i model també, una evolució nova marca la diferència, sembla un altre Gran Drac, estic sorprès, molt.

La meva tediosa recuperació segueix el seu curs, lenta, però positiva, ganes de Vols, però aquests ja van ser i no va anar bé, per tant ara no toca. 

La Transportadora de Dracs des de divendres que torna a ser al concessionari, he de confiar, no necessitar que d'aquí a unes dues setmanes tonarà a ser al Mirador, i les ganes de Vols s'igualen amb les ganes de tenir-la amb nosaltres. 

Sobre els equipaments pels genets, doncs aturadets, des de les dues darreres arribades de 7Mesh per la Reina, no ha vingut res més, renoi. Vull fer venir més repliques de les Lake, però em frena com em costa avui a les darreres hores veure'm dins del circuit SOLO, aleshores decidir quines han de ser les millores pel què fa a aquest aspecte no es fa fàcil, entre la Transportadora, l'Ibis, els seus components d'aquesta, els equipaments dels genets, diria que molts temes i segurament poques idees, manca criteri crec que motivat pel moment concret en si mateix, segur, segur, oi? :-)

A veure a on serem d'aquí a uns dies, setmanes, mesos, espero que gaudint de cada instant, renoi, renoi, renoi.

MTB, MTB, MTB. 

Ibis :-)

És un dels temes estrella de les dues darreres setmanes, qui m'ho anava a dir que passats els anys estaríem aquí, amb una Ibis nova a casa, estic molt i molt emocionat, que bé.

Ibis, la marca de bikes que va originar les primeres experiències entre un grup que coincidia amb aquesta marca i el seu dia, amb un model en concret, cert que les bikes van seguir un tram trist, moltes de les catorze Ibis no van tenir un bon final, entre elles la meva, però gràcies a aquesta situació va venir la Superlight, la millor bike de doble suspensió que he tingut mai, que bé que anava la Superlight, un dia la tornaré a muntar i fins i tot hi rodaré :-)

Com sempre quan parlem d'Ibis de la bike en si mateixa res ha sortit bé, ara mateix la bike està a dins de la seva caixa únicament pendent de si la torno, no per res greu, en aquesta ocasió el color que havia o podia ser negra, i per error és un gris clar rar, molt guapa, sí, i curiosa, però em contraria lleument aquest tema del color. Tant que aquesta matinada estava gestionant el retorn de part dels components que havia fet venir específics per la tercera bike, com ho són un BB92, i el crankset XTR,  no sé si avui els portaré a correus, ni tampoc si també tornaré el quadre Ibis, en tot cas les gestions per portar-ho a terme ja estan fetes des de les quatre del matí.

Fa dos dies vaig recollir finalment la Transportadora de Dracs, i ahir la vaig tornar a deixar per rematar els darrers detalls, són moltes les millores fetes, i poques les que caldrà corregir. De fet vaig aprofitar per deixar el darrer Nou Drac, quan vaig emportar-me la VW, i també ahir el vaig recollir mentre la Transportadora es quedava al concessionari. Des del primer segon ja vaig notar el canvi de comportament del tren davanter, renoi quin efecte té un canvi de pneumàtic. Aquesta matinada he verificat les pressions dels pneumàtics, i curiosament tant la Transportadora com el Gran Drac totes a 2,85 bars, indiferentment de ser tan diferents, un cop corregides no sé dir si he corregit el comportament, però en tot cas els propers quilòmetres sí que ens ho indicaran :-)

De la Transportadora, la neteja del motor s'ha de repetir, les reparacions del lateral esquerra, i porta dreta passatger han tacat el lateral esquerra, i la porta corredera dreta, caldrà corregir-ho, així com un incomprensible comportament de la direcció que tendeix ara amb llandes, suspensions, i pneumàtics nous a girar a l'esquerra, detalls que en un no res quedaran tots enllestits, estem en bones mans. 

L'experiència a dalt del darrer nou Gran Drac la puc descriure en un mot, apassionant.

Ara a deixar reposar la decisió a prendre sobre l'Ibis, i sobre els altres dos quadres nous, el primer sobre si tornar-lo, i els segons sobre quan muntar-los, i per anar a on. Per aquest motiu dubto també si també tornar els components de la tercera bike, vull dir si no torno l'Ibis els necessitaré, en tot cas és a on sóc, estudiant la possibilitat de tot plegat. 

Un cop torni la Transportadora, hi ha un munt de temes a decidir, des d'equipaments, a les bikes que li assignarem, i mentre ho escric la pell se m'ha eriça, em ve al cap, coincidirà amb la meva definitiva recuperació, tindrem enllestides les dues belles Lynskeys, o serà el moment de les noves bikes?, i la més emocionant, quina seria de ser el retorn dels Vols la propera aventura de 24 hores SOLO? 

Aquesta matinada no podia dormir, voltar amb el nou Gran Drac amb les darreres millores fetes amb unes temperatures que rondaven els 8°C no ha sigut cap impediment, cap, a l'inrevés, ha sigut una experiència magnífica, seran aquestes bones sensacions previes al trenc d'alba les preliminars als Vols? 

MTB, MTB, MTB.

Dracs :-)

Són dies circumstancials de novetats, i tant. Per aquestes puntuals circumstàncies, unes poques hem tornat a tram de novetats de bikes, encara estic recopilant components dels primers Dracs, que ja em venen dos més, sorprenent, i de quina forma, dins de tot un punt prudent, de les dues una no és per nosaltres, prou bé, però en tot cas, tenim tres Dracs nous, dos que ja estan a casa, i un tercer que està venint. 

Les especificacions em superen, perquè el total de bikes a muntar en són quatre, i una té característiques molt rares per a mi, concretament a esmentar el BB90, del què estic buscant el BB específic, més les eines per poder muntar i desmuntar el BB90. També estic desconcertat amb les direccions dels diferents quadres, els models en funció del tipus, com poden ser els angles del punt de repòs de la direcció amb el quadre, vull dir amb la pipa Tapered, renoi, renoi, renoi. Les eines i el BB m'espero a fer-les venir, a tenir el quadre a casa, no sigui com en experiències anteriors a on finalment no van arribar a bon port, i jo ja que hi som sóc partidari del BSA, únicament d'aquest sistema, si no són roscats res de res, jo ja he finançat tots els BB que em tocaven i més, però un dels quadres era o BB90 o BB90, o sigui BB90. 

Estic cercant també un nou crankset, de fet dos, en tenia dos per les dues primeres, i ara en cerco un per mi, i un pel quart Drac. 

Ja no et disc res quan parlem de potències que les tenia seleccionades, dues Thomson 4x curtes, menys de 90 mm, ara venen noves potències, tres de 110 mm i una de 90 mm, i les tiges, que en venen de 27,2, tot i tenir les de 31,6 per les primeres bikes noves, ara no recordo quantes. 

Pendent estic dels manillars de titani, i de les forquilles, una la tinc més clara, d'acer, tapered, i amb eix de 15 mm. Les altres tres no ho sé, caldrà veure què fem. les necessito rondant els 490 mm. i les més populars fan més properes a 470 mm. 

He localitzat un nou model de seient per la Reina, veurem, sempre som d'un model concret que utilitza des de principis d'aquest XXI, però ara l'han deixat de fabricar, en tinc encara un de nou, però calia cercar una alternativa, i és a on som, és a dir fent venir aquesta nova proposta, curiós que seient per noia per sota dels 200 grams hi ha comptades excepcions. De fet opció localitzada a data d'avui, únicament la nova adqusició que està fent camí cap a casa, la resta sempre per sobre d'aquesta xifra màgica dels 200 g. Un dia en parlarem més extensament :-)

Rodes, bé, estava pendent de rebre la informació/ confirmació d'un conjunt XTR de 29", UST, 15x100, i em faltava confirmar 12x142, i no ha sigut, és 10x135, llàstima. El quadre al que va destinat és de 12x142, seguiré cercant. De fet el quadre encara no ha sortit cap a casa, per tant seria prudent esperar, veurem, veurem.

A una propera intervenció parlarem de la marca d'un d'aquests quadres, i tant :-)

MTB, MTB, MTB.

VD :-)

Un temps de tempestes intenses, a on encara queden més llunyans els Vols, cert, cert, i a on en tot cas també és en les darreres hores el menys important.

De mentre els components de les noves bikes van venint, ahir les potències, i un dels seients, de tres que n'han de venir, el primer per la meva nova bike, el segon per la nova bike de la Reina, i el tercer per la meva 26" actual. La Vicious no perquè els seients nous per a mi van tots amb guies de carboni, i vull mantenir la tija Moots de la The Motivator, surt poc però quan surt ha de fer goig :-)

A punt de decidir estic si els diferents components que m'estan gestionant la botiga i l'importador finalment fer jo personalment la gestió, segurament per aquests darrers els components com les forquilles rígides, les direccions i els manillars no són les millors comandes a gestionar, i a mi no em són un problema tot i la dificultat que comporten, bé, ho estic valorant.

Ahir deprés de setmanes, diria que fins i tot mesos vaig treure un dels dos quadres nous de la seva caixa, quasi que no recordava com era, renoi. 

També ha arribat una jaqueta per la Reina paravent, de darrera generació, la Columbia Britànica l'origen. L'he fet venir perquè les De Marchi, millora dit els tres mallots paravents d'aquesta casa quasi no estaven sortint, vull dir quan hi havia Vols, i ara de mentre estem aturats aprofito per fer venir repeticions d'equips que si que sortien i dels que anàvem curts, és a dir estic mirant d'incorporar equipaments que sí que ens ajuden a sortir, que ens ho faciliten. 

Costa fer aquests tipus de gestió quan no hi ha sortides en bike, però la part positiva és que mentre no hi ha Vols tenim/disposem del temps d'aquests darrers, és a dir més temps per gestionar d'altres aspectes que envolten els Vols, com les bikes noves, els equipaments dels genets, o com el reacondicionament de la Transportadora de Dracs. I així anem passant els dies, i tant, i tant :-)

No és un dia per masses alegries, les tempestes esmentades estan ben agafades a casa, i si bé nosaltres fins ara estem bé, no està siguent aquesta la tònica a les poblacions veines, el  Baix Montseny sense anar més lluny no ho està passant gens bé. Esperem que les tempestes marxin i le conseqüències siguin únicament les materials, que mentre sigui així no ens n'haurem de lamentar sense remei. 

La setmana que ve, o fins i tot aquest proper divendres podria ser una bona pensada reiniciar les sessions amb el fisio, a veure, a veure, encara tinc però una lleugera i tímida molèstia a la zona de l'abductor esquerra, he dit la zona, que no el, i per tant estic molt content perquè fer coincidir la millora amb l'aturada dels Vols m'està ajudant molt a recuperar-me, de tot els que he aturat únicament em cal de decidir quan reiniciar les sessions amb el fisio, en això estic, res més, a part de les qüestions tractades en l'inici d'aquesta intervenció. Decidir o no les sessions ve condicionat valorant si espero una mica més a anar-hi amb la confiança que desapareguin del tot primer aquestes molèsties, i de fet cada dia que passa sense fer res més que esperar estic una mica millor, veurem, veurem, en tot cas s'està molt bé en aquest tram de recuperació, llàstima que perquè sigui així no hi ha de mentre la presència de l'aventura dels Vols, però en cap em queixaré, en cap cas, a l'inrevés, que bé, que bé, que bé, vaig a fer un cafè :-)

MTB, MTB, MTB. 

Passos :-)

Mentre no hi ha Vols, entre Grans Vols i passos, tots els prudents, físics, de gestió de la Transportadora de Dracs, i de confecció dels components de les dues bikes noves. 

Mentre això passa, també estudiant ara sí ara també les millores per rodar a dins del circuit, dels equipaments nostres, cascs a decidir, important aquest punt. Ara per ara Bell podria ser un bon candidat, veurem, veurem.

Certament que el tema de la tornada de la Transportadora de Dracs és la notícia esperada, i demà miraré de gestionar el seguiment per veure a on som, de mentre encara no he donat les instruccions sobre què fer amb les llandes, a veure, a veure, oi?

Els Vols aturats, renoi, ho escric i em costa de gestionar, si no ho escric únicament hi penso, molt amb els Vols a trenc d'alba, OMG, de pensar-hi el cor em fa un petit sobresalt, la il.lusió actual marca la diferència d'ara a fa unes setmanes, però mana la prudència, primer la recuperació ben consolidada, després els Vols, de migdia, de matinada, és igual quins siguin, en tot cas ara els espero amb ganes, que bé, que bé, que bé, ja era hora. Tinc un pla, que ja us l'exposaré mente fem un cafè :-)

Estaria bé que coincidís la tornada de la VW amb l'inici dels Vols, no serà crec, perquè la Transportadora en dies, com a molt una o dues setmanes serà al Mirador, i els Vols, el retorn d'aquests penso que no serà fins a tocar de la primavera, o això tinc programat/previst, crec, crec.

Hi ha dies per a tot, ara ho és per consolidar la recuperació del genet, de la Transportadora, també posteriorment dels Vols, i a l'hora preparant les noves bikes, i l'entrada de ser del Gran Drac a rodar al circuit, mtb, mtb, mtb. 

Primer :-)

Aquestes darreres setmanes no hi ha hagut Vols, i a les properes d'entrada tampoc n'hi haurà, per mirar d'un cop tingui únicament bones sensacions fora dels Vols, esperar prudentment un temps a que la recuperació tingui la seva consolidació, una bona consolidació. Dins d'aquest tram a on sóc, valorant ara si iniciar unes noves sessions per millorar l'elasticitat, i reforçar el to per mirar de garantir ser lluny d'aquest tram costerut, a on no hi sóc de ple ara, però sí que encara tinc aguna lleugera sensació que he d'esborrar del tot, perquè es resisteix, de seguir el programa fet fins fa unes setmanes, a deixar de ser lleugerement present :-)

De mentre aquestes darreres dues setmanes no estic fent les necessàries sessions amb el fisio, puntualment i breument estic mirant de recuperar-me una mica físicament, i també anímicament per ser prou consistent per fer-les, he valorat que estic  una mica erosionat de tantes sessions durant tants mesos, sempre millorant, i molt, però quasi sempre força proper a aquestes sensacions que no em porten a mantenir els Vols amb regularitat, la idea és que per recuperar-me de manera sòlida un cop estigui del tot recuperat he d'esperar un temps prudent a reiniciar els Vols per mirar de consolidar la recuperació, si més no aquesta és la idea :-)

Aquesta setmana passada vaig estar una mica més centrat amb el projecte de recuperació de la Transportadora de Dracs, i per aquest motiu finalment vaig fer una visita al taller a on estan treballant de valent en ella. Renoi, que lent que sembla aquest procés de reabilitació de la VW tot i tenir clar d'origen que la inversió en material és important, terminis d'entrega de les comandes d'aquestes, i el temps que requereixen aquests pel què fa referència a mà d'obra que es requereix per muntar-los encara més, fet que ens porta a que encara queda força feina per fer, no podem deixar de banda que són unes dates complicades, amb moltes aturades que no ajuden a seguir un bon procés de reparació, millor dit a poder-ho coordinar tot acuràdament, com sí que seria si fos gener-febrer, per sort el cap de taller és una petita gemma preciosa.

El volant nou ja muntat quasi que no recordava com era d'origen, que bé, a l'hora que estic esperant el moment de tornar a gaudir de poder rebre aire calent i fresc per les sortides d'aire centrals, així com de rodar amb la VW sense els lleugers però presents cops secs entre marxes, sobre aquest punt caldrà substituir encara més elements, ara ja no únicament dels nous silemblocks del motor si no que també dels silemblocks o ròtules de la unió dels braços de les noves suspensions esportives davanteres d'origen, perquè em comenta el cap de taller que aquests lleugers cops no han desaparegut del tot, com també caldrà tornar a treure els pneumàtics ara nous, perquè no va quedar clar que havíem de posar llandes noves, és a dir hem posat els pneumàtics nous a les llandes velles, ho escric i el què penso és que potser ho deixem així, en tot cas la que sí que caldrà fer és la de recanvi, utilitzant un dels vells quatre pneumàtics que tenia únicament uns mesos motivat per un tall irreparable a l'anterior roda.

Un fet que em va impresionar molt, és com està d'impecable tot el què són els baixos de la VW, increible, de fet no l'havia vist mai des de sota, ho veig així perquè mantenir en bon estat la part de la  carrosseria/xapa de la Transportadora és una tasca infinita, i veure que els baixos d'aquesta estan perfectes, sense haver-hi d'invertir ni un recurs durant dotze anys em deixa bocabadat, de fet ho escric i encara no m'ho crec, el cap de taller em va aclarir que si no circules amb freqüència per carreteres on hi tiren sal per evitar les glaçades, normalment els baixos estan sempre bé, que bé, el fet és que ara per ara tot roda d'allò més bé pel què fa a aquest important reacondicionament de la Transportadora. Falten com us deia encara moltes feines/hores, i entre elles les de xapa i pintura, millor dit pintura, perquè no té cops en si mateixos, sí desperfectes d'impactes de petits objectes propis de circular entre d'altres vehicles, i a on un altre cop ara en l'apartat de xapa, hi ha nous detalls a corregir/reparar, com ho són les manetes de totes les portes a excepció de la porta del darrera, la resta s'han de fer totes, i a on aquestes han de recuperar el seu color negre original. 

Reflexionant estic si de muntar un llit al sostre, ja veurem, primer finalitzar el reacondicionament actual, i després sortir amb ella, i en funció de les sensacions ja anirem valorant a on som, per decidir a on volem anar, oi? :-)

Els dos Dracs nous aturats, pendents des de fa mesos, pocs però mesos, dels components de titani, com de les direccions, i de les corresponents forquilles, i aturats aquí aturat tot. Un importador, i una botiga ens estan fent les gestions respectivament.

Escric una breu estona a The Great Escape MTB, i ja  sortiria a rodar, oh yeaaaah!!! 

Vaig a fer un cafè :-)

Planejant :-)

Dolçament, poc a poc, i mentre publicava la darrera intervenció, el dilluns la lumbar dreta va mostrar la seva disconformitat a mantenir la seqüència de Vol per aquest diumenge, és a dir demà descans. De fet des de dilluns fins ahir repòs absolut, i no va ser fins ahir que una xocolatada em va proposar de sortir durant unes hores, i fins i tot el Gran Drac més espartà em va temptat a dirigir el Gran Vol, i tant, i tant, i evidentment vaig caure a la temptació :-)

Així demà descans de Vols, i ja anirem a dilluns per passar per la sessio amb el fisio, i poder veure a on som, de mentre manteta elèctrica, de 90' ara sí ara també, i reposar molt, el fet és que avui molt millor, fins el punt de repetir Gran Drac, fins el Baix Montseny, he caminat uns quant quilòmetres, i mentre tornava cap el Mirador he notat unes lleugeríssimes molèsties de la mateixa lumbar, molt tímides però, però presents, certament, certament. Ara mateix estic gaudint de la càlidesa de la manteta elèctrica, que bé, que bé, que bé.

Tinc notícies de la Transportadora de Dracs, els paliers estan bé, discs i ferodes de fre també, i per precaució renovarem l'anticongelant, i el DOT, no els termostats que regulen el pas del primer, no sé perquè no, però no, l'embragatge es veu que no presenta símptomes de fatiga, i únicament em quedarà per de gestionar el dilluns consultar si cal fer-nos amb un conjunt nou de l'acoplament elàstic de l'AA i de l'alternador, que es veu que són també punts febles a enir presents, hi ha un altre punt de risc que sona de fons com ho és el volant bimassa que té a veure amb l'embragatge, i que ho consultaré també aprofitant que he de fer les altres consultes esmentades, i tant :-)

Pensant amb els aspectes que vull portar a terme, com ho són els Vols, la recuperació física, perfecccionar petits detalls dels dos Dracs de Fort William, gestionar els dos nous quadres que tenim,  tenir-los ja és un gran pas, i també el de disposar de bona part dels componets, també estic concentrat en la recerca del segon Gran Drac, i per tant en l'aventura per anar-lo a veure a la fàbrica, o a un importador a França.

De mentre la conversa no para de donar voltes sobre tot plegat, que si la preparació que complementa els Vols serà nova, que si un cop tenim la Transportadora al dia ens decidim a programar unes 24 hores de cara el maig, jo aprofitaria per anar  a veure el Gran Drac, o no, i millor separar temes, a mi França, o Bèlgica m'atrauen molt quan parlem de 24 hores, no sé perquè, però he de pensar que necessito menys companys de volta, no cal que siguem centenars, i centenars rodant a la mateixa volta, no cal, ni coincidir amb els equips de dotze, no cal, si més no ara venint d'on venim, i anant on volem anar. Poc a poc, la Tansportadora podria estar a punt abans  finalitzar l'any, estem quasi a la cinquanta, OMG, però també podria ser que no, segurament no estarà, no passa res, les ganes en aquest cas serien per tancar temes oberts, però millor anar pas a pas, poc a poc, i gaudir de cada moment, la Transportadora de Dracs ens ha portat les millors Vols, de fet únics, i per aquest motiu la seva reconstrucció, els nous Grans Dracs, l'arribada d'aquests han donat un respir a la Transportadora que ja no ha de sortir cada dia per visitar les diferents màquines de la prosperitat, ara únicament és per els Vols, oh yeaaah, que bé, que bé, que bé. 

Mentre descanso, mentre reposo aquesta darrera setmana els cafès s'imposen, millor perquè mantenir certa sensació de lleugeresa és bàsic per tenir unes mínimes sensacions positives cada cop que puntualment hi ha Vols. 

A veure, a veure, també podria ser que aquesta sobre càrrega lumbar vingués promoguda per haver descarregat la Transportadora abans de portar-la a refer, segur que no va ajudar, i com ja us vaig esmentar, crec, que l'esmorzar del Santuari del Corredor del diumenge  tampoc va ajudar, vull dir la lleugera fredor dels darrers minuts d'aquest, segur que no, segur que no, com tampoc la llarga tornada baixant del Montnegre a Sant Pol, i el pesadet planer fins a SV, tenir-ho present la via per preveure com fer-ho ara, les ganes hi són, prou bé, oi?

El carboni, el titani, el ferro, l'alumini, els protagonistes de tot plegat quan parlem de components, els grams també, i tant, i tant :-)

 

Quina lluita, quin sacrifici, també  quina satisfacció, a vegades, les que menys, quan parlem del pes.

MTB, MTB, MTB. 

Respirar a The Great Escape MTB

Ho vaig posposant, esperant a que la tornada dels Vols es produeixi, de mentre avui pensava que cal anar exposant el tram dels genets, cert, i és a on sóc avui. 

Dues sessions de fisio a la setmana, no tres, sempre al Baix Montseny, sempre el vespre, i un Vol per setmana, de diumenge, de matí, amb la bike de 26", no la que anava tan bé, però que també va molt bé tant que em motiva a pensar a remuntar la Superlight, sí, sí, com sona. Ràpida, nerviosa, lleugera, i molt però que molt divertida és ara la reina del Baix Montseny, i tant.

De mentre a l'esmorzar dels diumenges a mig Vol les torrades són sempre snse excepció cremades i sobtades si rodem pel Montnegre, i si rodem pel Montseny són perfectes, com sona perfectes, és a dir si anem amb temps esmorzem bé, si el Vol serà breu no esmorzem massa bé, el què sí que va bé és el festival de l'aventura dels Vols i converses esmorzant que ho fan tot d'allò més divertit.

Equipat d'hivern, no de tardor, únicament les Mavic de CX que no són per a fred extrem són l'excepció.

Estem preparant tres aventures, una amb Grans Dracs, amb dos concretament, un per la Reina, i un pel genet, una amb Dracs ràpids nous que tot just  estem començant a fer venir els components, els quadres i part dels components ja són a casa, i un tercer projecte que serà possiblement el primer a portar a terme per breu i perquè no dependrà com en el cas dels Grans Dracs que encara hem de decidir quin ha de ser el segon, i com en cas dels nous Dracs, a on estem pendents de les respostes varies de sempre, per tant el Vell Continent ens espera properament portant a terme la tercera de les aventures, i tant, mentre escric penso podem anar als UK, i fer la visita que no vàrem fer a la WEMBO 2018, i així fem camí respecte a definir el segon Gran Drac, mentre gaudim de la tercera aventura, també pot ser al país veí, i tant, i així portem a terme l'aventura ajudant a portar a bon port la primera :-)

És a on som, a on sóc, també hi ha un quart projecte, aquest s'havia de projectar i portar a terme sí o sí, com ho és la de restaurar/posar al dia la Transportadora de Dracs, per romanticisme, pels Vols compartits amb ella era d'obligat compliment, i avui dijous així ho hem encarregat, des de les llandes, que es restauraran, oxidades per l'aire saladet del Maresme durant els darrers dotze anys, també pneumàtics nous cansats de no rodar, els cinc, interior cabina pilot i passatger, refer-la, via una neteja portada a terme per uns professionals, també de la zona interior del capó, és a dir del motor. El vidre davanter nou, optiques davanteres restaurades, les volia noves, silemblocs nous del motor, bomba d'aigua nova, olis, filtres, amortidors davanters nous, gomes dels passos de les portes, reparar les sortides d'aire de la calefacció/AA, substitució de la segona bateria, la que alimenta la calefacció estacionaria, volant nou, recremat i de quina manera, OMG, reposabraços conductor nous, i ara veig que ens hem deixat per fer els frens de discs nous, mirall esquerra nou, i paliers que jo diria que també caldrà fer-ho, renoi, ho escric, i tinc una mica de neguit, vull que quedi perfecte, oi? :-)

Poc a poc i bona lletra, mtb, mtb, mtb :-)

Demà divendres al vespre a SC tinc la segona sessió amb el fisio de les dues programades de cada setmana, i tant, a veure com va, perquè avui torno a notar lleugerement  l'abductor esquerra, i tornaré a dir, renoi, renoi, renoi :-)

Demà tinc una coincidència amb un grup, no la Reina d'elles però sí amb les Fades de la Foscor, com sona, com sona, i tant :-)

Ho tornaré a dir.

MTB, MTB, MTB, que bé, que bé, que bé :-)

1a aventura demà? :-)

Veurem si és així, dubto sí les lleugeres i ràpides, o les lleugeres i lentes, ho decidiré de bon matí, o no tan de bon matí :-)

Demà havia de ser al circuit, a Tarragona, havia d'anar a veure en directe el que ha de ser el nou Gran Drac a casa, el que presumptament m'ha de portar de la porta del Mirador a la porta d'entrada on tenim ubicades les diferents màquines de prosperitat, però els dubtes, així com la meva errònia interpretació de la recepcionada per mi manca de calidesa, fins i tot diria d'extrema fredor m'han fet agafar-me ben fort a l'aventura proposada a darrera pel Baix Montseny.

Planer, haurem d'anar a veure el Gran Drac als UK, serà de ser, una gran aventura, crec, en la seva versió EUR però, que si no l'espasa no ens quedaria ben encarada oi? :-)

A veure, he preparat l'energia requerida per demà, he carregat bateria, he seleccionat l'equipament ja de tardor, per si de cas, i també el casc, les ulleres, i en darrer terme els guants, i les debutants Mavic tan especials d'Escòcia tornaran a sortir si surto des del Mirador, si no, no caldran, però els esmentats  ja estan tots a baix esperant per acabar de muntar l'armadura de gala a minuts, els darrers previs a l'inici del Vol :-)

Estic nerviós, no sé que m'ha fet pensar que demà podria ser dia d'aventura èpica, rar, seria la primera en setmanes, diria que fins i tot mesos, no ho sé, fins a segons de rebre la proposta de SC estava valorant de fer les dues hores amb el darrer Gran Drac arribat a casa, també molt motivat per la pujada que he fet avui fent Mata, Collsacreu, SC, Collformic, Viladrau, Sant Marçal, Santa Fe, SC, Collsacreu, Mata, i l'arribada al Mirador ha sigut antològica, per ser immensament divertida, tan que em deixa una mica neguitós mentre ho escric, el que us deia, valorant estava d'anar fins al circuit, a on m'hauria calgut un casc específic, i a on Bell com ja havia compartit a aquest espai podria ser el candidat, no ho sé encara però, i menys ara que ho he posposat.

De mentre els Dracs estan a punt, un dels tres serà qui dirigeixi el Vol, crec que dependrà del moment, de l'hora de l'inici de la jornada, si és primeríssima hora serà el Drac d'Escòcia, si és segona hora serà la ràpida Vicious, a veure, ara mateix preferiria el primer, pel recorregut que marca ell, Santa Mònica, el Corredor, el Santuari, Vallgorguina, Olzinelles, SC, i a partir d'aquí començaria l'aventura, que sigui quina sigui segurament passarà per Arbúcies, i la tornada desfent a l'inrevés des de SC, i si és el segon seria un mix enrevessat, per aquest motiu estaria bé el primer, dubto per les pujades de tornada des de SC direcció al Corredor, pel fet que de tornada a aquest punt ja portaria cent quilòmetres amb un desnivell proper als tres mil metres, i certament que no tinc el físic en aquests moments preparat ni de lluny per aquest nivell d'exigència, cert però que n'estic ben mentalitzat ara mateix, i tant :-)

He de preparar els dos bidons d'aigua, per si de cas agafaré les claus de la Transportadora de Dracs que descansa a SC, i sempre pot ser un recurs de salvació de darrera hora, i tant, ho escric hi penso, bona pensada, molt bona pensada.

MTB, MTB, MTB.

Rodant :-)

I moltes més novetats, però la primera, i la més significativa és que les dues darreres setmanes han sigut de bones sensacions rodant, tan bones que porto quasi dues setmanes de descans de fisio, dilluns hi tornaré, o dimecres, no és important el dia sí el propòsit. Vaig posposar les sessions de fisio perquè estic molt content amb les sensacions a dalt de la bike, i si faig visita al fisio al vespre no m'ajuda sempre a sortir en bike passades les hores, o millor dit crec que em costa més fer el propòsit de sortir, també és cert que ara mateix amb bones sensacions, aquestes, les bones sensacions les tenia tan oblidades que ara estic emocionat de gaudir-les, de fet estic descobrint-les. Fort William, la preoaració ens ha cobrat un alt peatge, també ens va passar a Stromlo, i després passats els mesos tot van ser bones sensacions, i també bons resultats, crec que ens passarà una mica el mateix, confio, ja no dic res de resultats, sí que ansiem recuperar les bones sensacions, les perseguim, oi?

Aquesta setmana rodant, porto tres sortides a on a dues el ritme ha sigut prou bo, de fet estic rodant dins del Drac a temps del 2016, que no són estratosfèrics però sí que venint d'on vinc quasi que m'he de pessigar per creurem que són una realitat, el fet és que a ritme aeròbic estic rodant bé. M'ajuda i molt la climatologia d'aquests darrers dies, primer Sol sense ser  intens, vull dir rondant els 25°C, i aquesta darrera setmana dins d'una forquilla entre els 15 i els 20°C, i un aire fresquet que convida a rodar bé, i a rodar ràpid, que bé, que bé, que bé. 

Les bikes, ja no fan soroll, pistes de direccióHT, BB, eix pedals/crankset, tija/ST, tija/seient, eixos rodes, cada dia una petita, i única modificació, en el cas de la meva era el seient fluix, en el cas de la Betty, renoi no hi havia manera, finalment però vaig decidir intercambiar les rodes del darrera de les dues bikes, la meva a la seva, i la seva a la meva, i la bike de la Reina va deixar de fer soroll, i la seva roda a la meva bike no en fa, sí que puntualment ho insinua, però el 99% del tram zero sorolls, em dono per pagat si ho mantenim així, i tant! :-)

Per a afavorir la meva recuperació de cintura he fet el que per mi és o ma llor dit podria ser una evolució important, un canvi significatiu, des del 2007 crec recordar que rodo amb el seient Tune Speedneedle, aquesta darrera setmana he tornat a Fi'zi:k, no en tinc una bona referència, he rodat amb ells fa quasi dues dècades amb la RCC07, amb la Scalpel, crec recordar, i amb la The Motivator, sempre amb diferents models d'aquesta casa, i certament van tenir tots un punt en comú, tots FATAL, bé ara suposo que apretat per les circumstàncies, perseguint mantenir les bones sensacions de la recient recuperada cintura m'he decidit per una darrera versió de carboni, de fet el de la Vicious ja ho era, però en aquell temps no va ajudar la incomoditat del seient i tampoc que jo volia mantenir la tija amb retrocés Moots per la seva extrema comoditat, i ara passats els anys estic rodant sempre amb tiges Thomson, ho aclareixo, les tiges Moots de partida no són compatibles amb guies de seient de carboni, ara però crec recordar que hi ha un accessori, que hi ha la possibilitat però ara jo no hi estic interessat, avui, demà ja ho veurem. El fet és que porto dues sortides amb ell, i prou bé, caldrà sortir més dies per confirmar que aquest m'ajuda a no castigar a recuperar  aquesta zona que tanta feina m'està portant, a veure, a veure.

Al mateix temps, agafat de la mà de l'arribada del nou seient, han vingut nous quadres, sí, i poc  poc sense aturades estan venint tots els components que requerirem per/de muntar-los, poc a poc, però he de pensar que Escòcia, la segona experiència marca aquesta decisió, no ho tinc clar, sí que quelcom que tardo mesos a decidir, anys a decidir ho he decidit en dies, si no en hores, crec que em falten per fer venir els pedals, i frens XTR, la resta tot està caminant. En principi volia una segona bike per a la Betty, però com sempre que vols fer quelcom bé, comporta que sempre acaba sortint millor, i com sempre la intenció marca el resultat, i aquest darrer no el saps mai, o sí, i no el sabem interpretar correctament mai, sí que t'emportes les sensacions que vesteixen la intenció, en aquest cas un segon quadre que finalment serà per mi, aquests tenen una geometria molt, però que molt diferent dels que tenim ara, de cap dels que tenim, ST amb angles molt verticals, HT amb angles més relaxats, 75/74, i crec recordar que 69/70, respectivament de ST, i HT per la Betty i en Bob, i tornarem a potències de 90 mm. deixant les extremàdament curtes que portem ara. El manilars tornaran a àngles de 10-12° deixant enrere els de 6°actuals, augmentaria l'amplada però aprofito mentre espero terminis d'entrega a valorar aquest punt. Un altre aspecte important és que estem sortint de la tendència de llandes més amples, crec, i pneumàtic també de més amplada, passarem crec 28-30 mm. i de 2.35, a 24 i 2.0, llandes i pneumàtics respectivament, aquests darrers aspectes també estan dins del sac de la valoració, ara mateix les bikes actuals ja no porten les rodes més UK, i van amb rodes més XC, falta però passar la davantera de 2.35 a 2.20, per després passar davant i darrera a 2.0, veurem, veurem, aquesta és la intenció avui. Hi ha més novetats, velles novetats, manillar pelats ja són el patró de la casa, però encara ara ho veig novedós, les forquilles ens agradaran, i les direccions també, dubtava amb els cranksets, però al final les seleccionades per ser a  les candidates definitives aniran a parar a aquest projecte, i les properes ja tinc clar quines portaran, segur que puntualment, però crec que hi seran, però aquesta ja serà motiu d'una altra crònica. Matenim Ikon, això sí, EXO 3C TR, ho indico detallàdament perquè seguràment és sobre l'únic punt que penso puc proposar obertament el seu ús XC perquè de la resta no sabria si és encertat o no per a un tercer, en cap cas, en cap cas, crec, crec :-)

Crec també que la Vicious i la Spot Brand passaran a descansar al Baix Montseny, i quedaran per quan l'Home del Montseny vol fer més planer, que és quasi mai, però en tots cas, vull tenir totes les bikes 100% de MTB al Mirador, en tot cas aquesta és la intenció inicial, ara caldrà veure a on ens porta aquest tram.

MTB, MTB, MTB. 

Mateixes pensades :-)

Quasi idèntiques que les dels darrers mesos, millors però, molt més positives, motivades aquestes darreres perquè a dalt del Drac la darrera setmana tot a volat molt més lluny. Quina de pensades 24 hores super-SOLO que m'han vingut al cap, mentre d'una manera força automàtica el Drac segueix el seu seu curs, dins del Drac, sí, i sense pensades de fer res més que un exigent però conegut Drac. 

Des de fa unes setmanes que us vaig exposant que estic simplificant els equipaments, també mirant de tenir les bikes a punt, fent una reducció important de la nostra preparació física, per aquest motiu hem abandonat puntualment les sessions específiques d'alta intensitat, d'altíssima intensitat fora de la bike, esperant així que aquesta decisió ens ajudi a  poder recuperar el ritme dia a dalt de la bike, i després ja tornarem, hi tornarem però sense ser en cap cas sessions intenses, i sense superar un 2/5, també estem valorant que siguin una mica més breus, passant de 60' a 45'.  

Primer però hem de tornar als 6/7 quan parlem de Vols, amb molta regularitat, passades les setmanes dins d'aquesta seqüència mirarem de parlar de com tornar a aquesta preparació que ha der molt més específica, ara estem entre dues sortides, i cinc sortides en el millors dels casos, siguent entre tres, i quatre sortides per setmana a on estem més còmodes, manen a dalt de la bike les sensacions no la preparació, per aquest motiu també estan aturades aquestes sessions d'alta intensitat, em fa molt respecte tornar a posar aquesta breument recuperada cintura a treballs d'elevada càrrega, i de carrera a peu intensa, ho exposo, i tot seguit la pensada és, ja ens ho platejaren més endavant, ara aconseguir la regularitat, ja he fet un gran salt, ja hem fet, estem un altre cop rodant, érem lluny d'aquí, la Reina estava fa tres mesos  fent 5/5 sessions d'alta intensitat, i zero Vols, jo aturat totalment, i des del gener/febrer fins fa una setmana fent entre dues i tres sessions setmanals de fisio,  avui els dos estem rodant, prou bé, ara la regularitat, aconseguir una millor seqüència, després ja tindrem el privilegi, un de nou, de programar el proper tram de preparació, ho escric i l'emoció és la primera sensació, oh yeaaaah!!! :-)

MTB, MTB, MTB. 

El meu 3er :-)

Vol, diria que al ben mig d'entre el primer i el segon, lleugeres sensacions que no fa que el Vol planegi bé, malament? diria que no, però sí, malament.

Penso però que no serà determinant aquest tram, aquesta llarga espera treballant per tornar a rodar amb bones sensacions no marcarà un final a on els Vols no hi siguin presents. 

La seqüència perseguida és de regularment anar gaudint de les aventures breus d'entre setmana, ara també de cap de setmana, i passades les setmanes, fins i tot mesos aconseguir fer-les més llargues el cap de setmana, de poder ser, de poder ser, oi?

Dic breus de cap de setmana perquè si ara aquestes les fem més llargues al punt on som, aleshores entre setmana no sortim, o és un més dels arguments entre d'altres que fa que no sortim, no passa res, estem a un punt, no sé si hem sortit mai d'ell de qui dies passa anys empeny, en el bon sentit de la frase, amb moltes ganes de sortir a rodar en ocasions, vull dir que ara ja hi ha intermitentment aquesta bona sensació, quan aconseguim que sigui constant aquesta sensació aleshores els Vols ja tindran regularitat, que bé, ho escric i la pensada és aquesta :-)

MTB, MTB, MTB.

Contradiccions favorables :-)

Les presents mentre poc a poc després d'un juliol amb una tímida introducció als Vols, l'agost no ens ha ajudat, ara ho veig així no pas mentre hi érem, a intentar repetir prudentment la seqüència del juliol.

Amb els equips, les bikes, el dia a dia, tots proposant que tornin les bones sensacions, i això estem mirant de portar a terme. Primer unes breus caminades per seguidament, i tímidament tornar a gaudir dels nostres Dracs dins del Drac.

Equipats de rigorós estiu, a 27°C, les sensacions del primer Vol per oblidar, el segon a l'inrevés molt bones, com si no hagués tingut mai res, dubto fins i tot d'aquestes bones sensacions, perquè divendres amb el fisio estàvem ben desanimats, perquè esperàvem la calor de l'estiu per consolidar la meva recuperació, i aquesta no és que no sigui positiva però no ha sigut complerta. Ahir però el breu Vol de 10/10, crec, ho dic sense determinació, certament, per temor, per prudència, a mirar de no pensar que ja estic bé per evitar  el cop quan en un no res tornen les males sensacions.

Les visites al fisio tornen a ser de tres sessions setmanals, i tant, gestionant cada un dels trams d'on venim, renoi, perseverant a aconseguir un bon to, i no sé molt bé com dir-ho, però això mirant d'aconseguir unes bones sensacions físiques, fora i a dalt de la bike.

Sorprès de com de bé rodo escalant, millor, molt millor que a les prèvies a Fort William, crec, i no és important en si mateix, sí per poder recuperar les bones sensacions de pedalada, i a on deixar ben lluny les molèsties de la cama, tambè del gluti esquerres seria una gran cosa, oi? 

Tot i així coincidim amb el fisio que he milorat molt, però encara hem d'acabar de recuperar aquesta esquena que està resentida per aquests extrema/excessiva preparació d'Escòcia 2018, renoi, renoi, renoi. Tot sigui sempre per aquest motiu, voler fer-ho molt bé, i que entrem a un tram dificultós, molt, però amb una millora cada dia, lenta però positiva. Tot i així ho escric i la sensació és que en he de ser prudent a on sóc perquè tot plegat pot quedar un altre cop pitjor d'on érem al novembre, espero que no, confio :-)

El blanc, el color, i tant, per molts motius, pels Vols, pels Grans Dracs, per tot, bé pels equips de MTB vull dir segurament no és el millor color si vols mantenir els equips durant un cert temps, el negre, el vermell són colors per mi que relaciono amb el MTB, sobre tot aquest darrer amb les anades a UK, a Irlanda, a Escòcia, a on la pluja és com el Sol al Mirador, sempre presents cada un a la seva manera, i tant.

Bé a veure si em recupero, i amb aquesta recuperació desitjada, al novembre portaré un any, i coincideix aquesta amb el retorn continuat dels Vols, que crec que ho necessitem, oi?

També ajudarà a activar de coincidir també, que aquest espai tingui una mica més de vida, que hi és però més subtarràniament, he de creure que condicionat i molt perquè extendrem amb les sessions continuades al fisio no em fa intervenir més a The Great Escape MTB, a l'inrevés, també em condiciona que si no veig el final del túnel pel què fa  a aquetses males snsacions a dalt de la bike, començar a activar aquest espai si no tinc clara una continuïtat de les aportacions no em predisposa a fer-ho, a començar, crec que pesen aquests motius que us exposo, perquè a mi "encara" m'agrada compartir temes de bike a The Great Escape MTB. 

Bé és a on sóc, poc a poc miraré d'ampliar els Vols, i per tant les aportacins a aquest vell espai de MTB, MTB, MTB. 

Sortides :-)

Cercant-les, mirant d'estudiar possibilitats en tots els fronts, sempre amb realisme, en aquesta direcció vull dir, però també amb la intenció d'intentar mantenir certa proximitat amb el terra, que no deu poder,  o això penso des del Mirador, o això vaig entenent, crec :-)

Bikes a punt, les ràpides, les lentes, equipaments a punt, molt a punt, esperant, i sense ser aquest el cas, propers sense entrar a un qui espera desespera. Com dilluns fent temps per la sessió amb el fisio, que va anar bé, i a on el treball del psoes ilíac va ser força viu, i a on la propera sessió de dimecres no sé pas si serà prudent fer-la o passar directament a divendres, a veure, a veure.

Tot ajuda i dimarts sota la pluja, amb el més vell dels Grans Dracs, i el més baix dels disponibles, un dolor lumbar també esquerra va fer-se present baixant d'ell defineix que avui dimecres toca visita al fisio d'obligat compliment, i tant :-)

De mentre una primera caminada de primera hora, per evitar per minuts, d'entrar a una sessió anaeròbica de preparació, que en cap cas hauria ajudat a fer un segon pas en aquesta direcció. 

La reflexió passa per cercar una preparació més específica, perquè la darrera que hem fet i que hem deixat de banda és molt interessant, positiva també, però cal millorar aquest aspecte urgentment sense presses, així caldrà o acordar un programa nou amb els actuals preparadors, o cercar un nou lloc amb uns nous professionals, crec, bé estic decidit, certament.

Tornant de caminar minuts després de ser a casa, lleugérement però presents, una tímida sensació de cintura de cristall, una presència prudent però present de fragilitat, renoi.

Penso que cercar un nou programa de dues sessions setmanals, podria ajudar, de fet ja és a on érem al 2018 abans d'Itàlia, crec recordar, perquè tornant vàrem decidir passar a quatre i cins sessions per setmana, i certament que no ha anat del tot bé, malament tampoc ho puc afirmar, som a on som, sense Vols, ho escric i em costa de gestionar, renoi, renoi, renoi. 

Això sí, bikes, equipament, tots a punt, fins i tot també la Transportadora de Dracs té un programa previst de manteniment, i aquest implicarà de valorar què hem de fer, i totes les propostes estan obertes a poder ser.

Bé, a hores de la propera sessió amb el fisio crec que estic decidit a anar-hi, fet, el com ho exposo que no em deixa del tot tranquil, però segurament amb una petita dosi de determinació pot acabar tenint un bon desenllaç, està per veure quin serà, perquè tant si hi vaig com si no, la sensació si és bona ja m'està bé, oi?

MTB, MTB, MTB. 

Avui mentre caminàvem hem valorat una altra vegada que no ens funciona sortir amb les bikes més ràpides, per tant ara per ara no sé si evolucionar-les, referit a fer venir el Belt Drive per creuar els Pirineus. És a dir si rodem més lleugers, més ràpits concretaríem una relació més llarga, que de decidir anar més lents, més densos, i aquest criteri marca, condiciona quina corretja hem de fer venir, i són dos jocs, perquè des del 2017 que la Vicious també està preparada com al Spot Brand per poder portar-ne. Si impera el criteri de densitat no són aquestes dues bikes les protagonistes, mentre que sí concretem que les bikes ràpides tal com estan ara són les bikes, aleshores ja puc fer venir les corretges :-)

Deducció :-)

Costarà una mica més, des del punt de partida d'aquesta intervenció que tornem a estar aturats cada dia, dia darrera dia, que he de dir que dins de les circumstàncies actuals ho definiria com a molt bo. Sí, estar sense Vols, bo? 

El fet és que les molèsties del gluti, i de l'adductor esquerres marquen els darrers simptomes de la lesió que arrossego des de principis de novembre del 2018, el fet és que si no hi ha Vols no les tinc, mentre que dins dels Vols passats els primers quilòmetres tampoc les tinc, però a l'inici de cada Vol hi són, i per això per aquest motiu hi ha hagut la voluntat de ser-hi, però per un aparatós accident dins dels Grans Vols, circumstancialment aquest darrer fet va aturar els Vols, i dins d'aquest breu espai de temps d'aturada, de darrera aturada dels Vols em vaig adonar que estava millor sense rodar i sense molèsties que rodant breuement amb elles, no hi sé sumar masses arguments més, sí que fins i tot ara tampoc estem fent durant dues setmanes el programa de recuperació amb el fisio, perquè tan ell com jo em coincidit en valorar que em podria anar bé estar uns dies sense la presència, sense la percepció de l'existència d'aquestes molèsties. El 26 però aquestes darreres tornaran un altre cop tres vegades per setmana a 45' per sessió. 

Per tant, ara per ara zero Vols, i breument sense sessions de recuperació, i de mentre això segueix en mode aturada estic aprofitant per portar a terme el què us vaig exposar a les darreres intervencions, com ho és el de simplificar les marques que utilitzem dins dels Vols, per una banda Pearl Izumi, i Gore Bike Wear, com a excepció normalitzades però mantenim els guants i mitjons Hirzl i Mavic respectivament per la Reina. 

Avui també hem posat fil a l'agulla a mirar de fer venir les noves ulleres de la Reina, que properament s'hauran de fer noves, i d'entrada Adidas tornarà a ser qui vigili, protegeixi cada tram de visió dins dels Vols :-)

He reduït a set el nombre d'equipaments a disposició de cada un dels genets del Mirador, i a sis el del calçat, no sé perquè si ho he de detallar, si no ho de fer sí que puc exposar-ho, com ho és per haver de decidir entre menys magnífiques possibilitats, val, sí, però la raó de pes ha estat visual, la gràfica, com ho és que quan obrim a la llum, a la nostra vista l'espai on esperen ara les armadures la sensació sigui de certa armonia, que no de simplicitat, tot i que sí superficialment, i tant.

Arribats a aquest punt, he de remarcar, Vols aturats, descans sense data límit, perseguint l'extinció absoluta de les molèsties, i també fer un reset definitiu d'aquestes, una mica com les sensacions avui de la greu lesió de la Reina que va durar un any la seva recuperació i que avui no recorda de quin cantó era, si del dret o de l'esquerra, doncs això. Perquè una recuperació funcional sí que ha fet una bona evolució, però la referida a la complementació activa no ha funcionat, i per tant aturats, i contents, oh yeaaaah :-)

Nota simpàtica, ahir va anar just que no faig venir un quadre de la Ibis Mojo Carbon del 2007, no per res més que posar-lo al costat de les per nosaltres llegendàries Yetis de casa, i tant, però va ser una confusió, no passa res, i tant que no, però està bé que hi pensi en aquests termes romàntics, oi?

MTB, MTB, MTB.

Coincidències: una :-)

La que ens ha apartat dels Vols fa quasi dues setmanes, hi pesa també el haver esmicolat el darrer nou Gran Drac, cert, perœ a un tram d'enllaç de doble carril un auto tenint els dos carrils a la seva disposició i nosaltres rodant a la dreta fora dels carrils, aquest ens va passar a dits. Sense dir-nos res no hem sortit més. 

També la calor, el dia a dia, podem dir-nos de portes en dins que en són els causants, seria com a les terres del Nord, que no hi hem compartit més, i la realitat, el gruix d'aquesta és que el disgust marca ser-ne lluny, i de ben segur que passarà, com tot, com tot que no passa mai, i que oblidar-se tampoc és la moneda d'ús, o sí i ja hi arribarem, oi? :-)

En tot cas el moment d'impacte sever a 30 Km/h amb el darrer nou Gran Drac, i l'avís del cotxe a dits de nosaltres tres setmanes després rodant a un tram d'enllaç, més els darrers arguments exposats donen un resultat avui de 0/9, encara podem fer un 3/9, fins i tot un 4/9, però les sensacions són de no fer.

Un altre punt a favor d'estar quiets és que mentre surto, dins dels Vols després d'aquests a les tres sessions setmanals de fisio les molèsties lleugeres però present puntualment als glutis i també a l'adductor esquerra, ara que estic aturat no hi són, aleshores...

De mentre estan arribant alguns petits detalls de millora pel què fa a equipaments, seguint el criteri d'unificar-simplificar marques, en aquest cas mallots Gore Bike Wear per la Reina, Pearl Izumi també mallot pel genet i per la Reina un altre cop calçat post Vol.

Dubto sobre altres punts a unificar, valorant estic de fe venir quatre parells de Shimano XC901 Sphyre, dos per la Reina i dos pel genet, per mirar d'evitar les petites diferències d'alçada dels calçats que portem cada dia, que són diferents, i que podria ser també part del motiu de les molèsties esmentades, però sense Vols tampoc passa res, ara poc a poc, esperar, i són mots que van lligats, i tant :-)

MTB, MTB, MTB.