Repliques :-)

És uns dels únics recursos que tenin, vull dir dins d'unes circumstàncies molt específiques, i de manera molt prudent podem respondre a una situació, no és quasi mai així, normalment el criteri és, no ho entenc millor poso una mica de distància, per prudència, per respecte, sobretot també per temor a situacions que no veus com hi pots interactuar, quantes vegades el cranc, el seu moviment és qui marca el tempo del dia a dia no únicament a The Great Escape MTB, no únicament, i tant que no, dos passos endavant i tres enrere, i tant, i tant que sí, oi?

Vinga que avui tenim, tinc novetats de l'Ibis, i dels components d'aquesta, aquests darrers d'aquí a una estoneta ja estaran tornant de camí al seu punt d'origen, un cop acceptada aquest cap de setmana la devolució, i el quadre podria ser que ahir rebés l'acceptació de la sol.licitud de la devolució, quasi que ho tenim a tocar. L'Ibis em costa de tornar, no els components, el motiu és que components en tinc d'altres, concretament els que he anat seleccionat pels dos quadres nous de titani que estan esperant el seu torn per ser muntats, i que encara no tinc previst iniciar, i de quedar-se l'Ibis excepte la direcció i el BB, la resta utilitzen els mateixos elements, fins i tot diria que inclús li anirien millor a la de carboni.

El fet però és que el proveïdor, la seva resposta a l'error del color va ser sorprenent per ser d'una desinterès notable, fet que em porta a contracor a renunciar a una petita joia i finalment decidir-me a tornar-lo, millor dit a fer les gestions per mirar de poder tornar-lo, que ara és a on soc i no a pensar que sigui com sigui el proveïdor el quadre s'ho val, el color m'agrada, no com el negre, diria diferent,  així doncs la decisió passa per mirar de tramitar la devolució i no cercar ara per ara un substitut, perquè aquest quadre va venir al Mirador per ser un Ibis, no perquè necessitéssim un quadre nou, en cap cas, amb els dos Lynskeys quasi sense rodar des de Fort William 2018, més els dos quadres nous a les seves caixes respectives esperant el seu torn, estem més que servits, crec, crec :-)

Mentre espero les darreres instruccions per part del proveïdor per fer la devolució de l'Ibis, penso bé si finalment aquest proveïdor no em permet fer-la, vull dir la devolució, senyal que l'Ibis s'ha de quedar, i crec que mentre espero és una pensada, un raonament que em porta a l'inici d'aquesta intervenció, segurament tot i poder replicar mirant de fer la devolució, tot i que finalment pugui portar-la a terme, la situació del proveïdor, el seu fer juga, convida a aquesta dualitat on, el hi ha la possibilitat que no sigui possible fer-la, aquest neguit en aquest cas sempre hi és present, i per tant que finalment no quedi ni la possibilitat raonable d'una replica, fins i tot de ser aquest el cas, em dono per pagat, per satisfet, per allò que deia l'àvia que qui fa tot el què pot no està obligat a més. També és cert que sigui quin sigui el desenllaç final, aquest proveïdor deixarà de ser-ho per nosaltres, millor dit ha deixat de ser-ho, des del  primer mail on ens exposava que ens havia enviat el quadre mutante :-))

MTB, MTB, MTB.