Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de març 13, 2010

Entre Homes del Baix Montseny.


Després de les imatges d'avui crec que res pot quedar en l'aire sobre què implica sortir amb un grup d'Homes del Baix Montseny.


Una jornada que ha començat per a nosaltres a tres quarts de sis, i on hem començat a pedalar a dos quarts de vuit, direcció Arbúcies, per a mirar de fer la pujada per Garolera, una cara difícil d'assolir, perquè la neu ha fet casa seva tot el Montseny un altre cop aquest hivern, i això fa que avui sigui un d'aquells dies on no coronar és un acte de responsabilitat.

Com ja vaig exposar gràficament ahir, l'equipament el de gala, les SIDI Dragon 2 SRS podien ser un inconvenient, però no ha estat aquest el cas, a l'inrevés, avui l'equipament ha estat de 10/10.



Hem pedalat de valent, hem gaudit de tornar a compartir amb d'altres Homes del Baix Montseny, el que és per origen la nostra zona com és el Vallès Oriental i comarca veïna com és La Selva.

Sensacions una mica oblidades, però fàcilment refrescades, res és impossible d'afrontar, res és una escalada per fer demà, si la pots fer avui, i això és el que ha passat, hem rodat per quilòmetres, i quilòmetres de neu, fins a més de mig metre de neu en la major part de la ruta. Quines sensacions més extremes, unes raquetes de neu per a la propera vegada no ens han de faltar, en cap cas.



La veritat és que un fet m'ha sorprès, al quilòmetre trenta, el guia ha decidit marxar, i ens hem quedat set genets, no vuit.



La Vicious ha passat amb nota el seu primer test amb els Homes del Baix Montseny. He pogut rodar sempre entre el grup, i en cap moment he perdut la roda, a l'inrevés, la Vicious ha fet un paper de podi, vull dir que durant tota la ruta no he sigut motiu d'alentir el ritme del grup, fet que em dóna una satisfacció més, dins d'aquesta nova experiència 29", SS.



El fet de que la ruta sigui la que ha de ser, i poder ser-hi amb la meva SS, i que en cap cas aquest fet, el de ser SS, generi cap inconvenient, és pel que esmento que per a mi ha estat un resultat de podi.



60 Km. tocats, i no tinc el desnivell, però rondant els 1.000 m. +.

L'equipament i les eines les d'ahir exposades a la foto.

Les bikes, quatre dobles, i tres semi rígides XC, així com la meva SS.

Les sensacions a sobre de la bike les millors, rodar entre Dracs de 3x9 amb una 1x1, un privilegi.

Moltes reflexions a fer després d'aquesta sortida extrema, després de descansar, a les properes hores les exposaré, fins aquí he presentat breument el que ha estat una aventura, no exempta de riscos, certament.

divendres, de març 12, 2010

Homes del Baix Montseny.

Tenim la sort, tinc la sort de poder fer un pas després de l'altre, i això que podria ser una obvietat, per a mi, en cap cas ho és, en cap cas, a l'inrevés podria ser un pas important, un de més, és cert, però important.


Avui he ordenat l'espai on tinc aturada la Superlight, avui des del dia 1 de gener, i després de la posta a punt tant necessària dels darrers dies, he fet un acte que ara, hores després, fa que us exposi aquestes sensacions.

El que vull dir, és que avui he desmuntat la roda davantera de la Superlight, i he posat el gruix entre entre les dues pastilles de fre per evitar que agafi aire el circuït.

Jo mai desmunto les rodes de les bikes si no és per una necessitat imperiosa, per evitar els sorolls del frec a frec de les pastilles amb el disc, i avui, per poder col.locar la bike i que el manillar quedi alineat amb l'ordre de marxa, per guanyar espai, no m'hi he pensat gens, és a dir, ara tinc el quadre de l'ASR-SL dins de la funda de les bikes, i la Superlight, arxivada, no tapada encara amb una manta, que seria el següent pas, o serà, no ho sé.


El fet és que la Superlight resta aturada, ara sense la roda davantera, i per a mi és una decisió que marca aquesta reflexió.

Després he afegit l'oli al fre del davant de la Yeti-Betty, i la veritat és que la maneta tot i que ha millorat, encara té un xic massa de recorregut, no ho sé, demà veurem si en marxa el seu funcionament ha millorat.

O millor canvio tot seguit les pastilles, perquè demà tindrem festa grossa del MTB.

Fa uns segons ha sonat el telèfon, demà sortida amb els Homes del Baix Montseny, concretament amb sis d'ells, sis!!!.

Inici de la sortida a dos quarts de vuit des de la capital del Baix Montseny. Això vol dir passar fred, molt fred, perquè ens mullarem els peus, de ben segur per la neu que anirem a buscar, perquè com més obac, més atractiu, i per tant serà un dia dur de veritat, tots amb 3x9, jo aniré amb 1x1.


Suposo que demà serà una manera de endinsar-me a la zona més fosca del MTB, dos d'aquest genets són TOP TEN de la clàssica pujada al Turó de l'Home, així que demà serà el gran sacrifici, d'aquí a una estona tornaré a fer la tabla d'estiraments, la llarga, perquè demà les pujades seran llarges i molt, però que molt costerudes.

Els nervis ja és el que respirem, no és una proposta més, de ben segur que quedarà impresa a la retina ja per sempre més, i jo hi aniré amb la Vicous Cycles The Motivator SS!!!.

Us poso els preparatius de la sortida de demà.

dijous, de març 11, 2010

Adeu oli teflonat! adeu treure greix de la cadena..!



Ho reconec, quan em van presentar aquest producte el meu ànim era totalment escèptic i per dins meu estava pensant allò de: ¡val, ja hi som, un altre potinga miraculosa !

Però, per què no provar-ho? ..doncs des d'aleshores ho estic comprovant personalment a la transmissió de la meva bike, dia a dia, sortida a sortida, amb fang, amb neu, amb tolls i rierols, amb aigua a pressió directa a la cadena... sense pietat.

Estic parlant de Squirt:
http://www.squirtlube-spain.com
..no és oli, no té teflon, els canvis van mes suaus, no taca la roba, "diuen" que es 100% biodegradable.. això sí, si vols provar-ho segueix ESTRICTAMENT las indicacions del fabricant, sobretot a lo que fa a la primera aplicació: la cadena te que estar COMPLETAMENT neta i seca.
Nota: no tinc comissió del distribuïdor, sols sóc un usuari convençut.

dimecres, de març 10, 2010

Belfast Hills (33.6km)

The belfast hills route is mostly open mountain. There isnt a trail as such but there is sections that has been well ridden walked and the occasional motorbike has made the outline for a trail.


My ride starts on a main road on a continues climb up out of belfast. Off the main roads and onto a lane that leads to one of many T.V. masts on the hills over looking belfast. The first mast Black (mountain mast) sits above a quarry and the trail leads along the side of this quarry. The ground seems to be made up from old unused stone, dirt and a sticky mud from the quarry.


It was a hard climb around the quarry as the muck stuck to the wheels adding weight and taking away grip. As you can see from the photos.

As I cycled further away from the quarry the ground was more natural. Peat marsh and stone gravel in places. From here the trail starts to skirt the sides of the mountain with amazing views of Belfast to my right. There is a slight drop before a climb on the aptly named "Windy Gap" I can see where it gets the name. Some snow still remains but I think all our snow has moved on to Catalunya!!!!

After we ride around the side of Divis mountain its a slight climb to the top. Reaching divis mast with the nature walk trail. This trail is made from rubber mats the sit on top of the soft surface. One small board walk section then back onto dusty roads. Climbing further along this dust track leads to another open mountain section which in turn leads to a dissused quarry. Crossing main roads we have a mixture of fields open mountain and farm lanes to cross which leads to Cavehill Country park and the location of some of Belfasts most amazing trails. After taking in a few trails it is all road to home. The problem with this route is it is so wet you can only ride it after heavey frost or after a very long dry spell. We dont get too many long dry spells so winter frost it was for me. Second time doing this route with an alternative middle section this time.

Route profile here: http://www.gmap-pedometer.com/?r=3533121

Neu en un segon dia de MTB.



Avui començaré per l'equipament, d'hivern, guants d'hivern, sí, sí d'hivern i uns segons de recanvi encara més d'hiver, mitjons Gore, més un de recanvi, i a sobre mitjons de Gore Tex, les SIDI SRS no les Dragon amb les punteres de protecció pel fred, pantaló llarg, samarreta tèrmica gruixuda, jersei de màniga curta de tres bosses al darrera, i paravent Gore de màniga llarga, Buf i orelleres, tapa colls de forro polar de recanvi i un Buf més de recanvi, ulleres i casc, aquest cop sí anava d'hivern.

Al cap de "VINT" minuts de rodar en pla i baixada el paravent Gore fora, quina calor, peus, mans, cos i cap, perfectes. Posteriorment m'he posat un altre cop la jaqueta, i posteriorment per escalar un altre cop sense ella, i així alternativament, segons fos pujada o baixada.

Total quilòmetres uns quaranta, desnivell, uns 600m. aprox. pujades costerudes però, les més dures que he fet amb SS, de ben segur, la pujada des de Cabrera de Mar a la Mútua, ha estat un test de veritat, però de veritat. Si he escalat aquestes pendents amb el 32-19, ara cal millorar la resistència, però la potència ja m'està prou bé, vull dir que ara el que he de perseguir és gaudir més i patir un xic menys, amb això estaré més que satisfet. Però certament que les pujades d'avui han estat d'un grau d'exigència important, després d'això crec que si poso peu, ja no serà per la pendent, si no per desànim puntual del moment.

Alimentació, un menú d'arròs a la cassola o similar, unes mini botifarres, per postres, mus de xocolata, per veure, vi, gasosa, aigua, i un cafè amb un sucre blanc. Aigua del bidó 0 ml. ni una gota, estava molt, però que molt freda.

Avui el panorama a la muntanya era desolador, molt, però que molts arbres caiguts, al ben mig de la pista, els corriols impracticables des dels seus primers metres. A les zones obagues molta neu, era un panorama més propi del Montseny a 1.200 m. que no pas de la zona del Maresme.





Sensacions, bones, molt bones, millors encara, rodar sense passar fred, a baixes temperatures, amb neu, és una sensació interessant, molt interessant.

Preocupat perquè no podrem fer corriols durant un temps, netejar metre a metre cada sender és una feina de molts dies, una sensació trista, certament. Content però, perquè porto dies fent corriols de dos pams dia sí, dia també.


En Tr@il equipat d'hivern 100%, la seva bike impecable, com la meva, que també, incidències zero, cap, inexistents, que bé que han anat les dues bikes, la Gary Fisher doble suspensió i 3x9 i la Vicious rígida i SS.

Quina sensació més bona ser a la muntanya rodant per sobre de la neu, i veure en Tr@il metre a metre avançar lentament, però sense aturar-se, és a dir una pista "ciclable".


Quina més bona jornada de MTB. I en arribar a una zona residencial, hem coincidit amb un germà de quatre rodes de la Vicious, un germà llunyà certament, però germà.


Aquesta imatge és per a tu Xavi, 14-41, ara aquí són les 0:06, un present pel genet que més lluny està ara mateix fisicament. Passa una bona jornada, demà, de les millors, pots agafar la SS o el cotxe, o els dos per rodar tot el dia amb ell/ells.

I demà si el dia comença com avui podria ser una jornada de MTB, caldrà però esperar a demà, és cert, però les ganes de repetir i són, i moltes. Demà aquest dubte ja no serà, de ben segur, MTB, MTB, MTB.

dimarts, de març 09, 2010

A Sad Day.

Today I sold the Kona Coiler.


I have had some great times on this Bike and some times I would like to forget. The good times out weigh the bad times so its all good.

(A bit quick for the Camera on this section)

Best times on the Bike has to be cavehill my local trail in Belfast. It was so suited to the trails and made me push harder and harder. It was also the location of my biggest crash. To much air on a jump and landed on the front wheel. Snapped the wheel and put myself of the bikes for 3 months. Built the bike up again and hit the jump bigger and harder as seen below.

(Picture Below me getting big air on the Step up at Cavehill)

Good bye Old Kona, Hello New Trek.... To be continued.

Neu en un dia de MTB.


Avui sortida al mig dia pels voltants de casa, trobada amb en Tr@il. Hem fet un recorregut proper a casa, bé, de fet proper a la casa de cada un dels genets.

Els punts a respectar d'aquesta sortida, i que els tres hem tingut clars, són, sortir mentre el sol escalfés de valent, en cap cas tornar cap a casa amb la caiguda del sol, si no molt abans, i no aturar-nos a menjar de forma consistent, sí un petit mos però.


Els motius, un de clar, la presència de neu, i el fet de que un cop marxi el sol, la temperatura serà baixa, baixa de veritat, o això pensem els tres.


Iniciem la ruta sortint amb bike des de casa, quedem amb en Tr@il a l'inici de les Cinc Sènies de Mataró, finalment coincidim al pont que passa per sobre de l'accés a l'autopista venint de Llavaneres, recolem i agafem el GR, direcció Sant Martí de Mata, per després anar direcció El Santuari del Corredor, però en l'inici d'aquest segon tram ens endinsem per un corriol que ens deixa els peus xops, al mateix temps que el sol decideix anar a escalfar d'altres indrets i no on érem nosaltres, fet que ha provocat que iniciem la tornada per Sant Andreu de Llavaneres.

La baixada per Santa Mònica curiosa, arbres, i arbres, i més arbres caiguts, el camí no sembla el camí de sempre, és una baixada terrorífica, per l'aspecte d'aquest, roques, arbres, branques, en mig del camí amb la neu posant una nota de color.


Arribem a Llavaneres gelats, decisió, tornada a casa, i demà serà un altre dia, per avui ja n'hem tingut prou, i mira que hem estat poca estona a sobre de la bike, però el fet de rodar envolats de neu fa que haver aturat la sortida als seus inicis no ho vegi en cap cas important.

Equipament, més d'hiver, millor dit de tardor, la Betty i en Tr@il amb pantaló llarg, jo amb pirates però amb una jaqueta preparada per no passar fred, amb una bona tèrmica a sota, la resta d'equipament de primavera.


La bossa és per recollir la brossa, però no ha anat gens bé, milloraré el mètode i el procediment, quan corro, és més fàcil, amb la bike té un xic més de complicació...

Eines, les mateixes que a la sortida d'ahir.

Incidències, una de sola i en cap cas important, sí molesta, com és que la maneta del fre posterior de la Yeti ASR-SL de la Betty, presenta molt de recorregut, haurem de substituir les pastilles de fre, tot i que encara podrien rodar més quilòmetres.

Ara que hi penso posaré més oli al circuit de fre, no entenc perquè he de canviar pastilles si aquestes estan bé.

Pocs quilòmetres, 22, i desnivell 535 m. +. No és per recordar una sortida amb aquestes xifres, però sí perquè el que vull recordar és que no m'agrada passar fred, així que miraré d'aconseguir calçat adient per aquest tipus de sortida.

Les bikes, dues dobles suspensió, de 26" i 3x9, i una rígida de 29" i SS. Avui no he notat en cap cas que la meva fos la rara del grup, rodàvem junts com si els tres anéssim amb amb el mateix tipus de bike, en algun tram he posat peu abans, però més aviat per mandra.

Arribada a casa i posta a punt de les dues bikes, amb una lleugera pluja d'aigua, com un espurnejat molt dèbil, assecat posterior de tot el conjunt amb un drap molt molsut, neteja de barra i retén de la forquilla de la Yeti, assecat a consciència de la cadena, neteja de pinyons i plats, afegir oli d'hivern Finish Line amb el tap de color verd a la cadena, assecat contundent posterior d'aquesta, posar oli a l'eix de les manetes de fre, al desviador i al canvi.

Amb això dono per finalitzada la revisió de les dues bikes. Després afegiré un xic d'oli al dipòsit de fre posterior de la Yeti, el suficient perquè pugui escurçar el recorregut de la maneta i el just perquè les pastilles noves entrin sense problemes quan sigui el moment de fer el canvi.

Demà en principi tinc dia complert de MTB, tot dependrà del temps, si fa sol, serà, i si no millor ho posposaré per a una millor ocasió.

dilluns, de març 08, 2010

Retrobament.

És el que hem fet en Santa Fe i Lagranevasio, aquest dissabte.

Feia mesos que no sortíem a fer corriols els dos, aquest cap de setmana ha estat el primer després de mesos de rodar per senders no coincidents.

Tr@il et deuries sentir més que bé el dissabte, perquè el que vàrem fer, va ser rodar i rodar per part del corriol per on em vas portar fa pocs dies, ho dic perquè tota l'estona el comentari va ser " Tr@il quin privilegi que ens portis a rodar per aquests senders de dos pams".

La veritat és que ja fa deu anys, que sortim a rodar junts amb en Santa Fe, que ja és tota una època, de fet això serà a l'octubre, ara són nou anys tocats, ben tocats.

Després dels dotze primers quilòmetres, un bon esmorzar, això abans d'iniciar els primers corriols, decisió presa per afrontar les properes hores entre senders sense les ganes de devorar un bon àpat, això va ser i va ser perfecte, perquè quina manera de gaudir metre a metre de cada corriol, de cada sender, a ritme, a bon ritme, però sense anar direcció a l'esmorzar, que també està més que bé, però millor encara rodar després d'haver-ho fet. Com sempre amb molta conversa, i moltes rialles, més encara, passant un matí dels que fan que tinguis ganes de tornar a sortir tot seguit entres a casa.

En aquesta ocasió en Santa Fe, no venia amb el seu tàndem Santa Fe, difícil ho tenia perquè venia sol, però sí que va venir amb una clàssica rígida 100% amb 3x9, que va fer conjunt amb la Vicious.

De fet que ho tingués difícil, amb en Santa Fe no vol dir un impossible. Per posar-vos un exemple, a una èpica-èpica a ple estiu, amb sortida a les vuit del matí i tornada ja cap a la caiguda del sol, quan el sol picava més, quan no sabíem a on posar-nos de la calor que feia, quan pensàvem coses que no s'han de pensar mai, en Santa Fe obra la seva motxilla i treu tres Coca Coles ben fresquetes, sí, sí, fresquetes, embolcallades amb un bon aïllant.

No són detalls que és puguin oblidar mai.

El que dèiem, bon esmorzar passada la primera hora de rodar cada un en solitari per trobar-nos per rodar, i a gaudir d tres hores de senders, per després tornar a enfilar cap a casa per pista rodadora "VINT".

Aturada prèvia, a que cada un reinicies la tornada a les seves respectives cases, per fer una Cola i unes patates fregides a LA RIBES, una casa que han restaurat com a restaurant al costat de l'autopista sortint de Mataró des del PUNT ROMA direcció Premià pel Camí del Mig, millor dit el que en queda d'aquest. I després sí, ja tornada cap a casa, encara dotze quilòmetres ben bons de pista planera, de fet amb la SS, res és planer però la tornada per les Cinc Sènies no pot ser catalogada de cap més manera, PLANERA.

Equipament també de primavera, aquest cop com a única diferència vers les darreres sortides, amb unes punteres de protecció per les SIDI contra el fred, que van fer la seva feina, i molt bé, perquè tot i no fer fred, tampoc era un dia per passar calor. El 100% del temps amb "l'armilla".

Un detall a remarcar, he portat uns guants nous que als darrers quilòmetres els he guardat a una de les bosses del jersei, quin mal que em feien, però quin dolor, avui ja els he fet fora de casa, i mira que són per l'aspecte "els guants", us poso el model en concret, Sombrio Jackal. I no és per la talla petita o grossa, si no pel material del seu interior amb que estan fabricats, que fa que llagui les articulacions dels dits al agafar amb força el manillar.

L'alimentació, esmorzar, truita de formatge, cafè amb llet, dos, i una barreta de gust de xocolata de 195 Kcal a les tres hores.

Recanvis, clau multi-funció, càmera de 29", un joc de pastilles de fre, una vàlvula UST, gruixos per la pinça de fre, pin per la cadena, manxa, i un quit de "parxes".

Quilòmetres totals 50 tocats, desnivell 900 m. +, molt tocats.

Les sensacions després d'una bona dutxa, i encara avui passades ja les 48 hores ben bones, són de fatiga muscular, res en concret em fa mal, però sí que la sensació és de que el límit és proper, molt proper, caldrà perseverar amb més temps de dedicació amb els estiraments.

Ahir descans, avui també, però pel temps que fa, neva i de quina manera a casa, amb quina intensitat, restem a casa, silenciosos, veien com l'espai ve ple de flocs de neu, de milers i milers de punts blancs que fan que restar a casa sigui un imperatiu, tot i que les ganes de sortir a rodar pels corriols de darrera de casa em diuen que demà podria ser una jornada perfecte per sortir a rodar, no ho sé del cert, demà sí.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de març 06, 2010

Orange amb Orange

Ep nois, moltes salutacions a tots. Ja se que hem deveu donar per desaparegut dons fa temps que no faig cap aportació en aquest espai però es que tampoc puc aportar res de res: durant tot aquest temps nomes he fet que fer sortides i sortides i mes kilòmetres sobre la Ibis. Per cert, la meva segueixo tocant fusta però de moment '0 problems'.


Lo que si he fet també es no deixar d'anar seguint setmanalment el blog i anar veient com la cosa evoluciona cap a les 29" en totes les seves modalitats: SS, 3x9, … De moment estic al aguait i vaig recavant informació però tal com dic, encara disfruto molt, però que molt amb la meva Ibis 26".


Be, l'altra dia vaig fer una sortida i al arribar a casa i netejar la bicicleta vaig descobrir el perquè de un soroll que va començar a apareixa des de la sortida anterior i que era completament intermitent: un radi trencat a la roda de darrera i que en certs moments i degut al estret pas entre la roda i el basculant al costat de la cadena feia que la roda toques amb aquest i produís aquest soroll degut al descentrament de la llanta.


Així que per contes de ficar el radi trencat lo que vaig fer va ser firar-me unes Crank Brothers iodine que feia uns quants dies que els hi havia ficat l'ull. Dit i fet, fer la comanda i divendres van arribar. Anar corrent al taller i aprofitar també per canviar pinyonera, cadena i plats, així que aquest mati ja la he tingut a punt per fer la primera sortida.


Que dir dels productes Crank ? Nomes la capsa i l'embalatge es motiu d'admiració. Dons això no es res quan mires les llantes: una passada (al menys per a mi). Els bujes impressionants, els acabats, el color, tot. Les iodine son la versió per All Mountain de les Cobalt. Me les he quedat en color taronja que es un dels dos colors que hi ha. També porten uns tancaments Crank de dues manetes que permeten fer menys força a l'hora de tancar/obrir.


El buje de darrera porta 6 trinquets i fa una mica de soroll però a mi m'agrada. A mes, les llantes son completament simètriques, lo que fa que vagin molt be per ficar-hi tubeless i també no tenen cap forat. Tot això espero que faci que es redueixin les pèrdues d'aire.


Sobre la marxa he notat que son molt rígides, mes que les Crossmax ST que portava i això també es nota a l'hora de fer les traçades ja que flexen molt menys. Avui mateix he fet una baixada al limit: quina descarrega d'adrenalina, renoi. Peró això ho pots fer per la seguretat que donen. Com a punt en contra son menys còmodes dons absorbeixen menys les irregularitats o els transmeten tal qual.


De moment (nomes fa un dia) crec que he fet una bona compra i per a mi, estèticament son inigualables. Be, qualsevol cosa que us pugui aclarir ho faré encantat. Us adjunto algunes fotos de tal como queden.


Moltes salutacions








La ruta més llarga.


És el que va passar ahir, prop de sis hores pedalant, 70 Km. tocats, 1.245 m. de desnivell +. Una jornada, que puc definir directament com un pas més, en aquest lent recorregut a sobre de la Vicious The Motivator SS.

Ahir sortida amb tres bikers de 3x9, dues semi rígides, una doble suspensió i la SS.

Detalls a remarcar de la ruta, de la zona de La Mútua a Òrrius, baixada per un corriol per a mi, inèdit, i del que he de dir que repetirem els propers dies, puntuació 11/10!!!.

Equipats de primavera, aliments consumits, galetes Maria ben torrades, mitja Coca Cola, una barreta energètica de 195 Kcal. i un bidó de 750 ml. d'aigua.

Incidències amb les bikes, una, i quina una, la roda del darrera d'una de les semi rígides va sortir del seu lloc, sort que va ser pujant, una mica com a la ruta de La Cerdanya, on la roda d'una de les Ibis?, va sortir sola.

En arribar a casa, festa biker, i XAVI, no hem superat el teu récord de cerveses, però ens hi acostem...

És evident que no va ser una èpica, ni 100 Km. ni 3.000 m. +, però sí que va tenir el caràcter d'aventura!!!.

Avui sortida amb en Santa Fe, de la que ja posaré crònica a les properes hores.

Pedals d'en Serrallonga


Jo pensava que a la meva edat poques coses amb quedaban per fer, pro... ¿fer una jornada de MTB i a la nit dormir a una cabana a dalt d'un arbre..? renoi! aquesta si que es bona.

Aixo es lo que ens ofereixen els organitzadors de Pedals d'en Serrallonga http://www.pedalsdenserrallonga.com/?q=ca/frontpage

Copio i enganxo de la web:
...per descubrir la zona on el més famós dels bandolers catalans escometia les seves preses: Les Guilleries. Si haguéssim de descriure aquest racó entre Barcelona i Girona, senzillament seria natura. Es tracta d’un vast territori que s’estén des de la zona del Collsacabra fins el massís del Montseny...
...dos itineraris a realitzar en dos dies: el base de 105 quilòmetres i 2900 metres de desnivell positiu, podent fer 53 quilòmetres el primer dia, dormint a Sant Hilari o fent 7 quilòmetres més, dormint a les cabanes als arbres de La Vileta. Per al itinerari llarg, el primer dia li hem d’afegir 13 quilòmetres més, pujant 400 metres més de desnivell i al segon, 11 quilòmetres, amb altres 200 metres positius més.

Jo m'hi apunto, i tu?

divendres, de març 05, 2010

700 vs 29.



Ahir sortida rodadora, un MIX carretera secundaria i pista rodadora, en cap cas, corriols i senders.

En Tr@il va venir amb la seva bike de roda 700 amb 3x9, amb plats Q-Rings, semi-rígida, pneumàtics per rodar per carretera i per a poder afrontar amb prudència pistes rodadores.

http://www.bikeradar.com/gear/category/components/chainring/product/q-rings-10654

Jo amb la SS.

Les sensacions diferents, m'agrada rodar per senders, per corriols, també puntualment fer-ho com ahir per carreteres secundaries i per pistes rodadores, aquestes segones et permeten comentar i comentar temes i més temes a ritme tranquil, això sí, "sin prisas pero sin pausas".

La Gary Fisher d'en Tr@il, és més ràpida que la Vicious, aquests pneumàtics tant i tant estrets en comparació als de la Vicious fan que cada cop que vol marcar una distància únicament cal fer-ho, per a mi difícil seguir la seva roda, i no em refereixo a la diferència del 3x9 vs el 1x1, això és una evidència, vull dir que a llocs on el 32-19 és perfecte per rodar, en aquestes circumstàncies, em costa seguir la roda de la Gary Fisher.

El dinar, és que la ruta va començar a la una del mig dia, el que us deia el dinar a Arenys de Munt, al mateix lloc que amb els gironins el dia de la tremenda caiguda a la riera de Lourdes per part d'en Ratrasse, quina sort que vàrem tenir aquell dia, amb aquella pedra escairada a uns centímetres del seu cos. El dinar perfecte, després d'aquest seguim ruta, pedalant tota la tarda, veient l'entrada de corriols i corriols, que deixem per un altre dia, de ben segur que proper. Una nota interessant, en Tr@il porta una tanca per les bikes que lliga les bikes pels pedals, així no hi manera de poder endur-se les bikes de forma senzilla, prenc nota, senzill i pràctic.

Al final una sortida rodadora d'entre 45 i 50 Km. aprox. amb un desnivell d'uns 400 m. + com a molt, on les ganes d'entrar a fer corriols han estat sempre presents, i que ja està bé que sigui així.

El dia, un altre cop perfecte, equipats de primavera, en Tr@il fins i tot jo diria que fora dels manegots anava d'estiu, i la veritat hem anat molt i molt bé.

Alimentació, dinar, plat combinat de pollastre, amanida, patates fregides, acompanyat d'unes braves per llepar-se els dits, Trina de taronja, cafè amb llet amb una pasta, aigua en ruta, mig bidó de 750 ml.

Arribada a casa a les set de la tarda, satisfet, tranquil, molt tranquil, esperant a la ruta de demà, és a dir, avui, però que ara per la pluja veig difícil portar-la a terme, esperant al mig dia, pensant que podríem tenir sort i que el dia millori i d'aquesta manera poder sortir a pedalar fins el vespre.

Avui festa grossa del MTB a casa, concentració de bikers, rodem o no rodem, però el berenar-sopar no ens el treu ningú, d'aquí a una estona tanquem els darrers preparatius, que ens han de portar a aquesta esperada festa.

MTB, MTB, MTB!!!.

dimecres, de març 03, 2010

Corriolada dimarts 2 de març


La meva cronica de la corriolada d'ahir dimarts 2 de març amb la inestimable companyia del "culpable" d'aquest bloc.

Ruta circular de (segons el GPS) uns 40 kms. amb un desnivell positiu acumulat d'uns aprox. 1.500 mts. (be, aixo a mi no em diu res.. pro queda be posar-ho, perque si no tambe t'ho pregunten...).

Ens varem trobar a les Cinc Cenies de Mataro on començarem a pedalar tot pujant fins a les Pistes d'Atletisme a on ja deixariem la "city" i l'asfalt i agafariem una pista que ens porta a una llarga enrevesada i divertida corriolada de puja-baixa constant fins a Dosrius ..per anar a esmorçar que hi ha gana.
Despres i amb la panxa contenta i altra vegada amunt fins al Turo de La Gola a on varem disfrutar del paisatje. Fruim muntanya avall com poseits i atravesant prats i mes camins fins agafar el precios corriol anomenat Turquesa, tot pujant de sobte lagranevasio em diu allo de: ¿coneixes aquest cami que surt per la dreta..? ho voleu saber? dons os foteu.. si voleu saber a on va aquest cami a la propera veniu amb nosaltres..! (la jornada va acabar amb una bona taula i xalan de bikes.."of course").

A l'arrivada a casa i despres d'una bona dutxa venen les reflexions i les preguntes:
¿Perque vull una bike "full-suspension" si el jenet que venia amb mi portaba un drac 100% rigid i no m'el treia de sobre a les baixades..?
¿Perque vull una 3x9 si la Vicious-The Motivator SINGLE-SPEED! a pujat en el 99 per cent dels corriols..?
Dons despres de recapacitar-ho la resposta es: Perque soc un biker que creu en la evolucio tecnica de l'especie, i mirar enrere sols es NOSTALGIA.

¡¡¡ PRO.. SEGUR QUE EL FUTUR ES 29" !!!

Tècnica 29"-SS.


Avui, a aquesta hora, a les set del matí el que més em prima és fer els estiraments que ahir per prudència no vaig fer, i no ho vaig fer perquè endolorit el més probable és que estirar provoqués un problema muscular, no pas un relaxament muscular.

Avui, a aquesta hora, a les set del matí, cal posar-se a fer una bona tanda d'estiraments, i també una de reforç d'aquells grups musculars que són els que es castiguen més sempre amb la pràctica del MTB, però encara de manera més accentuada quan com és el meu cas a les darreres dues jornades, on rodes amb SS sense suspensió, fet que fa que les sobrecàrregues tinguin el seu màxim protagonisme.

Això pel que fa respecte al post esforç, pel que fa respecte a la sortida, durant la sortida, bé, una avantatge de la SS respecte a la 3x9, deu ser de les úniques, però cal remarcar-la, és que no has de pensar mai amb quina marxa has d'afrontar una zona, i tampoc, respecte a la Superlight he de pensar si em cal bloquejar la SID WC, ni amb quina posició tinc el Fox RP23, si obert, tancat o número de duresa del Propedal.

Aquestes són les avantatges més significatives a nivell de concepte de la 29", SS, 100% rígida, vers la doble, 3x9. D'altres aspectes no ho són tant, per exemple, no hi ha pneumàtics Tubeless per 29", vull dir 100 % Tubeless, el que fa que senzillament has d'acostumar-te a les sensacions d'aquests, a un comportament d'aquests, més tipus pneumàtics convencionals amb càmera, fet que és una clara desavantatge de la 29" vs les 26".

Aquest punt per a mi és molt important, i he de dir que a la sortida d'ahir, molts cops em vaig mirar el Maxxis Monorail Tubeless 26" de la bike d'en Tr@il, i avui ja sé el perquè, i és pel fet de que a data d'avui estic acostumat a gaudir amb la Superlight, de poder disposar d'un ventall molt ampli d'opcions per equipar les rodes amb uns pneumàtics d'altes prestacions, amb la 29 això no és així. Jo ara rodo amb uns Python, que és un pneumàtic, que comparat amb els Monorail, és una opció, molt, però que molt desfasada, el Monorail roda millor, més rodador, té millor adherència sempre, sí, sí, roda millor i s'agafa més, molt més, cosa que quan escales per zones tècniques els Monorail Tubeless en poques ocasions es desplaça lateralment, els Python Tubeless Ready si bé és veritat que t'avisen que ho faran, ho fan. En baixada amb els Maxxis Monorail Tubeless, no penses mai que tindràs un problema amb la carcassa, per falta de robustesa, amb els Python Tubeless Ready, no cal pensar-ho, senzillament la carcassa no té la robustesa que cal per rodar sense pensar-hi, una sola dada, els Monorail Tubeless, el seu pes és de 650-675 g., amb 26", els Python Tubeless Ready 650 g., amb 29"!!!, el mateix pes però amb 29", és evident perquè no em dóna la mateixa sensació de robustesa.

Per rodar amb 29" i SS pel Maresme, cal ser un expert pel que fa a muntanyes russes, és a dir, has de baixar ràpid per entrar a les pujades amb inèrcia, i atacar aquestes darreres a una certa velocitat, sempre dret, o millor dit el 99% de les vegades, i mirar d'afluixar a les zones planeres per recuperar-te, pel fet de que si no tens clar quin tram vindrà, ni parlar-ne d'atacar la zona perquè sí a fondo, i si la pendent no és extrema, mirar de dosificar el màxim sense perdre massa velocitat, i poder així afrontar o bé la pendent constant o que aquesta augmenti bruscament i restis aturat tot de cop, i aquesta tònica és la que es repeteix hora darrera hora. Una dada interessant, costa anar amb 29" i SS amb genets de 3x9, pel fet que aquesta manera de rodar amb la 29" i SS, res té a veure amb el ritme constant que et permet el 26" i 3x9, i evidentment la roda 26", més ràpida de reacció quant la pendent s'inverteix de negativa a positiva bruscament, amb la 29" SS, quedar-te aturat pujant implica un esforç sobre natural, si no vols posar peu tot seguit, amb la 26", 3x9, aquesta situació normalment poques vegades passa, amb la 29", SS, cada cinc minuts es repeteix.

He de dir que pel que veig avui, demà no ho sé, tot i que el pes de la bike per practicar XC sempre és un punt a tenir present, amb 29", SS, hauria de passar a ser un dogma de fe, i per sobre dels 8,5 Kg. tot hauria de ser un sacrilegi majúscul, La meva Vicious està en 9,8 Kg. i com a molt podria quedar en 9,3 Kg. invertint una xifra important de diners, que avui no tinc en ment realitzar, després de les properes i anhelades sortides no sé si pensaré el mateix...

Tija, seient, pedals, frens, bieles i rodes, són les diferents opcions, tija -80g., seient -90 g., aquest seria un plaer el que porta ara és dur, molt dur, pedals -100g., bieles -100 g., i rodes , -150 g., total 500 g. menys, en euros, 1.650 €, per deixar la bike amb 9,3 Kg. amb pedals arriscats, tija arriscada, i rodes amb invent, en cap cas Tubeless, referint-me a la llanta no al pneumàtic que com a mínim pel meu ús ha de ser Tubeless Ready.

dimarts, de març 02, 2010

Avui també, demà?.


Com sona, avui sortida amb en Tr@il, que ahir em va proposar anar a fer una sèrie de corriols nous que ha anat o bé descobrint o bé netejant ell mateix.

A una proposta com aquesta no puc res més que respondre afirmativament, també és cert que tot a coincidit favorablement a que pugui ser.

Hem iniciat la sortida a dos quarts de nou del matí, arribada a casa prop de les quatre de la tarda, entre mig, un bon esmorzar i un bon dinar, on hem parlat una mica de tot. De fet hem parlat abans, durant i després de pedalar, sempre de temes interessants.

Ja pel seu esforç, pel seu interès a que jo surti amb ell a fer el que per ell són les seves joies, com són els seus corriols, pel fet repeteixo de fer-me particep a mi, d'aquest privilegi, cal que li mostri tota la meva admiració.

El primer tram de corriols de somni, i el més notable, és que són corriols al costat de la ciutat de Mataró, que tenen el seu inici al costat de pistes de més de cinc metres d'amplada per on he passat moltes vegades i que en fer-ho mai he vist les entrades d'aquest senders.

El primer recorregut de corriols ha durat una mica menys de dues hores, com us ho dic, m'he quedat aturat, el goig i la joia pels qui tenim clar el que costa descobrir senders de dos pams, ja no de quilòmetres no, si no de menys de 1 Km. i en Tr@il, avui d'entrada m'ha portat per un grup de corriols que les dues primeres hores, de cap d'ells en tenia cap noticia de la seva existència, després d'aquests hem seguit per senders coneguts la majoria, però també per enllaços nous que han fet que el temps passes sense adonar-me de que vaig amb una SS i en Tr@il amb la seva 3x9. Passades les primeres hores però la fatiga muscular si m'ha recordat que jo anava amb SS.

Per a mi ahir i avui és l'inici d'una prova de foc, perquè sortir amb la Betty a fer una sortida que ronda els 50 Km. i els 1000 m. +, així com avui amb en Tr@il, on hem fet més de 40 Km. d'un puja i baixa constant, dur però dur de veritat, i on penso, que no ho sé del cert, que els 750 m. + és el desnivell aprox. que haurem fet, passa a ser un test del què puc arribar a fer amb la SS, entre tants i tants genets amb 3x9.

En Tr@il em confirma el desnivell acumulat d'avui 1.500 m. +!!!, està prou bé.

El que sí que puc afirmar és que ha estat una ruta dura, molt dura, un avís del que podria ser una sortida a jornada complerta pel Maresme, ahir ja vaig veure que avui podia repetir-se la mateixa sensació d'ahir, el que no he tingut present que avui, suma a la sortida d'ahir, de la que de ben segur avui encara estic ressentit de l'esforç del dia anterior, però tot i aquestes realitats, la propera sortida serà amb la SS, o això penso ara, hores després, no moltes, de la sortida corriolera amb en Tr@il.

Equipament el mateix d'ahir, de les mateixes característiques, equipat de primavera, la major part del recorregut, el 90 % sense l'armilla.

Incidències remarcables cap, el desviador d'en Tr@il ha decidit baixar uns milímetres, i de la Vicious he modificat la posició dels frens per poder fer més palanca amb la maneta amb un sol dit, i també inflar una mica més la roda davantera per evitar la flexió del pneumàtic als girs més tancats de baixada.

El menjar, per esmorzar, truita de formatge, una cervesa i dos cafès amb llet, per dinar, amanida, llom, vi, gasosa, pastís de xocolata, i cafè, també durant la ruta a la segona hora i a la darrera mitja barreta de gust de xocolata aprox. 100 Kcal. el dinar i l'esmorzar calculo que entre els dos unes 1.500 Kcal. però no ho tinc calculat, tampoc les calories consumides ahir i avui, en cap cas, el consum d'aigua avui 1.5 litres.

El dia com ahir sensacional, la temperatura perfecta per a rodar, i rodar i rodar.

Avui però a diferència d'ahir, als darrers quilòmetres ja amb ganes d'arribar a casa.

La imatge és de la sortida d'ahir, avui no hem fet cap foto, hauria estat bé, però jo diria que no hem estat per la labor, ni de portar la càmara, ni en cas d'haver-ho fet, per estar massa disposats a fer fotos.

dilluns, de març 01, 2010

Avui sí, per fi.




Avui, aquest matí he alineat la transmissió de la Vicious, com?, bé he agafat l'amplada interior entre punteres del darrera, 135 mm. i un cop dividit per dos, 67,5 mm. he mirat a partir del centre entre aquest dos extrems, a quina distància estava el pinyó. En segon terme he mesurat l'amplada de la caixa de "pedalier", 68 mm. i he fet el mateix que amb les punteres posteriors, el pinyó estava respecte al centre a 50 mm. el plat a 59 mm., 9 mm. de diferència!!!, els he alineat fins que el pinyó ara està a 57mm. i el plat a 59 mm. per fer-ho perfecte, necessito gruixos de més mides del darrera. Els propers dies hi posaré remei, quan compri el pinyó de 20 dents Chris King, també demanaré els separadors de la mateixa marca.

Avui sí, avui he sortit, amb la Vicious The Motivator SS. Han estat quatre hores de MTB, jo diria que perfectes. Inici de la sortida a les tres de la tarda, i arribada a casa a les set tocades.

Les sensacions, interessants i diferents de la darrera sortida amb la Vicious, força diferents. Cap sensació de fatiga durant la sortida, cap dolor muscular propi d'escalar amb la SS, i sensació de que hauria estat de somni seguir rodant, i rodant, i rodant, però que entenc que avui no era el dia, demà tampoc.

Ara la bike és un xic més esquerpa, què vull dir, que és més seca de reaccions, els pneumàtics de 2.1, respecte als 2.3, tot i ser els primers Tubeless Ready, són menys absorbents i no sé si més ràpids, pel fet de que puc anar a pressions més baixes que amb els WTB 2.3, i per tant, són més estrets, similars en adherència, però per la menor pressió, no són més rodadors, aquesta és la meva impressió inicial, que caldrà corroborar amb el pas dels dies, un cop millori el meu estat de forma.

A mig camí he aprofitat per baixar encara més la pressió dels pneumàtics, i ha augmentat la comoditat sense penalitzar de forma palpable la seva capacitat rodadora.

Això sí, no hi ha impactes secs mai, en cap circumstància, això no ha variat.

Els frens un 10, perfectes.

El pinyó de 19 dents amb el plat de 32, és una bona combinació, miraré el de 20 dents, però crec que un cop recuperi el meu millor estat de forma, amb la considerable pèrdua de pes que estic lenta però constantment aconseguint, podria rodar amb un 32-18, que per a mi, ja està més que bé, i és una relació que permet d'escalar amb certa dignitat, i també poder rodar força ràpid.

La relació 32-19, és la relació perfecte pel concepte "VINT" que no he tingut ocasió d'exposar, però que ja comentarem si es dóna el cas.

La Vicious va molt, i molt bé, demà però crec que sortiré a fer corriols amb la Superlight.

L'equipament del ciclista, pirates, samarreta tèrmica de màniga llarga, jersei de màniga curta, mitjos i guants d'estiu, a l'inici i ja cap a la tornada, armilla d'estiu, les SIDI Dragon sense punteres pel fred, i ulleres i casc tanquen un equipament 100% de primavera, en cap cas d'hivern.

Recanvis, clau multi-funció, càmera de 29", un joc de pastilles de fre, una vàlvula UST, gruixos per la pinça de fre, pin per la cadena, manxa, i un quit de "parxes".

Aliments consumits durant la sortida, una barreta de gust de xocolata, de 190 Kcal., mitja a les dues hores i mitja a la tercera, i un bidó d'aigua de 750 ml.

La distància, per sobre dels 45 km. el desnivell positiu per sobre dels 950 m.

Demà sortida corriolera, la bike com ja he esmentat, ara per ara la Superlight, l'equipament clavat al d'avui, la tèrmica però serà un xic més prima.

Camí Moliner

Amics,
Encara amb mal de cames de la sortida d'ahir, que com vam sortir de Terrassa ja pedalant finalment ens va donar 65Km. i 2200m. d'alçada acumulada. Si bé no té gaires dificultats técniques, si que es molt dura degut als forts desnivells, esdevenint una autèntica "trenca-cames", i també pel fort ritme imposat pel jovent de la nostra colla (pro-mitg de 13,5 Km/h). La organització, perfecte, els avituallaments, també i finalment la camiseta, la bossa i el pa de pagès de premi, força útils.
Participaren: mon germà, en Pep, el gestor, en JL Lapierre i bona part de la seva colla nocturna (les Qk's). El terreny, perfecte, doncs si bé va ploure el dissabte, el fort vent de matinada ho va deixar força bé, sense massa fang , amb bona adherència i temperatura ideal, de 13ºC. Els dracs dels participants: jo amb la Santa Cruz Blur XC, mon germà amb la Yeti, el gestor amb la Scott Spark, en Pep amb la Santa Cruz Blur LT, en JL amb la Lapierre i la resta una barreja de Specialized, Santa Cruz, Kona, etc. En definitiva, ens ho vam passar bé, que es del que es tracte.

Contestant a algunes de les questions del Mestre Lagranevasió: les llantes SX pesaven 1.960gr. i les noves ST em van donar 1615gr., sense la tanca. Per cert que la tanca pel darrera he posat la Mavic de titani (40gr) procedent de les SLR que porto a la Santa Cruz, ja que en aquesta hi porto unes tanques KCNC de 45gr. reals la parella. El eix passant de 20mm. que anava amb la forquilla Manitou només pesa 65gr., o sigui que està força bé. Els pedals, regal de mon germà, son uns EXUSTAR amb eix de Titani que pesen només 205gr. (els que ja portava èren els Exustar amb eix d'acer, pessant 265gr. i que també porto a la Santa Cruz).

La Giant de mon germà ha sofert problemes de joc en els rodaments i el bulò del amortidor i els darrers díes ha estat a casa meva per renovar-la, incloses les transmisions i neumàtics (els Maxis Hight Roller de 1,90 tubeless LUST (650gr.), ja preparada per la setmana Santa a Calonge. Si puc posaré fotos. De les Ibis i la Yeti no tinc imatges, però les té muntades de película ( es més elitiste que jo).

Una abraçada

Mirant de posar fil a l'agulla.


És el que miro de fer.

Fa una quants anys, més de trenta concretament, estar una setmana sense anar a la piscina implicava entrar a un recorregut on pensar que tornaria a nadar, era una tasca que era com ara pensar que puc córrer els 100 m. amb 11 segons, una utopia certament, i era, el fet d'haver-me aturat, un calvari. Després reiniciaves les anades a la piscina i l'aturada quedava endarrere, no diré oblidada, però sí aparcada.

Ara uns anys després, bé millor dit, ara molts anys després, l'esport que practico, és una evolució en tots els sentits, què vull dir?, bé que aquesta sensació no existeix, ja fa dos mesos que no pedalo de manera regular, sí, és veritat, entre aquest temps d'inactivitat vaig sortir un dia amb la Vicous, i després d'aquest dia, ni una sola jornada de bike, de bike sí, pedalant no.

Però com molt bé diu el meu amic, l'Home del Montseny, la bike és un esport molt agraït, i així també ho penso jo, un esport que et permet fer una aturada prolongada i et permet tornar-hi tenint bones sensacions, no les millors, no com les que tindries si no fas l'aturada, però sí les bones sensacions que fan que gaudeixis i molt de les primeres sortides, això evidentment tinguen molt clar que és un esport de progressió, en el sentit que en aquestes primeres jornades, després d'una llarga aturada, el ritme és el que ha que ser, i no el que no ha de ser, en cap cas.

Pensant així, amb clau de, hi ha més dies que llangonisses, tornar a agafar el fil de dia sí, dia també de sortir en bike, tot torna a agafar el color que ha de ser el propi del meu dia a dia.

Una incògnita, millor dit, moltes incògnites, com, el dia es mantindrà amb aquest sol?, 2x9 amb la Superlight?, 1x1 amb la Vicious?, quina ha de ser la bike de la primera jornada no em queda clar, ahir tenia clar que seria la SS, avui inicialment també, l'equipament perfecte no el sé, fa molts dies que no surto, no tinc cap sensació de quin temps fa a fora, el micro clima de casa, que sempre és molt bo respecte a la de la resta de l'entorn, fet que fa que l'equipament no pot ser per la temperatura que fa a casa.

També penso amb el tema de l'alineament de la transmissió, em deia en Colorado que a la seva darrera sortida amb al IF SS, va patir una caiguda tremenda en saltar la cadena, i jo penso que no he alineat la cadena al passar el plat mitja al lloc del gran, provocarà això que la cadena també salti?, les pastilles noves de fre amb els frens Magura Marta, purgats fa pocs tindran un bon comportament o no?, els pneumàtics ara sí, Tubeless Ready 2.1 sense càmeres, amb el líquid, a menys pressió que els WTB 2,3 convencionals amb líquid, els primers tindran el mateix comportament que aquests darrers, que va ser molt bo, o ara la bike serà dura com un roc?, una mica com la Yeti ARC de uns anys, sí ja ho sé, sortint, tots aquest dubtes quedaran aclarits, però això avui, en aquests instants encara no és, si serà o no, a les properes hores ho veuré. També tenia que ser el cap de setmana, el dia de tornar a sortir, i no ha estat el cas.

Avui, ara mateix, penso que em posaré un altre cop l'equipament, com també ho vaig fer ahir, però a diferència d'ahir estaria bé que sortis a rodar, no com us dic que em va passar ahir, que minuts després restava a casa sense sortir.

La bike és un esport agraït, això és el que ha de pesar, i així tot serà bufar i fer empolles, oi que sí?. I aquesta aturada tant i tant prolongada quedarà com una anècdota més d'aquest inici tant atípic del 2.010.

MTB, MTB, MTB.

Veig que coincidim en temps amb en Fliper, espero la teva intervenció del Camí Moliner.