Ara a dies de la SSEC 2013 de Sant gregori

El què més ens està motivant és de les propostes que tenim, és decidir restar aturats.

He de pensar què és pel fet que una aventura com la SSEC porta agafada de la mà un període de descans, de pausa, que de fet ara, i des del dia després de la SSEC ja és el què sense adonar-nos hem fet.

Per després passats els dies, de manera ja més conscient,  anar aturant-t´ho tot, vull dir què fins i tot crec que molts senders no tornaran a arrancar, i no sé massa bé què vull dir, però sí que serà així.

Cal que passin dies, crec que molts, crec que tots, com? això, això, crec que han de passar tots els dies per a poder anar entenent l'experiència viscuda a la SSEC2013 de Sant Gregori. És més penso què no serà una qüestió que cada dia que restem aturats entendrem quelcom, no, no, com sempre serà a petites dosis entre molts dies espaiats entre ells.

Segur que hi haurà un tram que tindrà la suficient baixada per a poder agafar velocitat, però en primer terme el què ara és pla, haurà de passar a ser una baixada, perquè si no en cap cas podré agafar velocitat, jo fins la baixada no hi podré pas anar, en cap cas. He de pensar que ja sóc  a la baixada, amb el fre pressionat amb força i que per això estic aturat, i que després deixant anar la maneta de fre, tot agafarà un altre cop la seva velocitat de creuer.

Des de fa uns anys, pocs que si bé aquesta estació, i la de la tardor, són les millors per a mi, també ho és, veritat, crec, que la primavera ve acompanyada d'una carga molt intensa de reaccions per a mi, adverses, tipus una mena se sensacions de refredat, sense ser-ho, crec, sembla més una simptomatologia pre al·lèrgica que no pas un refredat, crec. I per aquest motiu, amb la sensació d'un possible refredat en curs, la bike resta aturada.

Podria sortir, però no ho faig perquè penso que això agreujarà aquesta simptomatologia desagradable.

De fet penso que és un quadre pre al·lèrgic,  pel què he anat escoltant aquests darrers anys a diferents entorns bikers, no pas perquè el facultatiu m'ho hagi diagnosticat així. Ho dic en el sentit que veig a molts bikers amb la mateixa simptomatologia que la meva, ja no ara mateix, si no també mentre hi hem coincidit rodant.

Imatge de Xavier Font.

D'aquí a uns dies de seguir pensant el què penso ara, aniré preparant per a cada matí, les imatges d'en Xavier, aportant una crònica amb l'arribada de cada una d'elles. És a dir una imatge agafada de la mà d'una crònica, així cada matí, durant quants dies? no ho sé, no cal pensar-hi ara primer he de seguir madurant aquesta possibilitat, per després en cas de veure-ho clar, posar-hi fil a l'agulla.

No té rellevància, en cas de fer-ho, vull dir, que si bé cada dia que passa la SSEC2013 de Sant Gregori va quedant enrere, és veritat cronològicament, no pas pel Blog, ni per a mi, en cap cas.

Així que aquests són els ritmes dels moment.

Dies de SSEC.

Podríem anar pensant en anar a dinar, oi?