De la sortida de dissabte, tres opcions, una, repetint una part de la Travessa dels Pirineus i de la pujada al Puigmal sense coronar-lo, dos, la pujada al Puigmal, segur que no hi ha neu, segur que no, i la tercera, la clàssica inacabada de cada any.
La tercera ha estat la que hem decidit fer, així si no l'aconseguim fer complerta tot queda al seu lloc, és a dir podrem seguir dient que mai hem aconseguit fer-la.
Mira que n'és de curiós, anys fent aquesta ruta, o millor dit, anys mirant de fer-la i sempre quedem aturats, sempre la tindré present aquesta aventura, pel fet de que aquest any la tornada va venir motivada per un moment que posteriorment va ser crític, de fet va marcar el que ha estat un moment abans i un després del meu dia a dia. Però també va lligada aquesta sortida a moltes altres situacions, a converses memorables com la de la Volta a Osona, per posar un exemple, quantes converses amb l'Andreu a mitja sortida, quantes converses de MTB a aquesta ruta, quines pujades més exigents, i penso que puc qualificar-les també de memorables.
Colorado aquest vol de Drac jo no he d'imaginar-me les imatges al cap abans de fer-lo, pel fet de que aquests ja és part del meu codi genètic, és el que té aquest tipus de sortida, que resta per sempre a la memòria i són les que fan que tot tingui el color de les grans ocasions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada