És el que va estar ahir la sortida.
Inici de la sortida a les cinc de la tarda ben tocades. Durada de la sortida per sota de les dues hores.
Al tercer pas pel riu, amb una amplada d'uns vint metres, directes cap a ell, i per la fondària, una relliscada i submergit a dins, com us ho exposo.
Era temps de tornar, moll però moll, completament banyat, quina sensació, pels pèls vaig salvar del bany la càmera, no així la clau de la VW, no duia el mòbil, quin bany, podria dir d'humil.litat, però crec que va ser més que això, un recordar-me que sempre podem caure molt però que molt, fins a les profunditats. No recordo una entrada tan seria a un riu, va ser un vist i no vist, hi era, visible, i no hi era, invisible.
El cop al colze esquerra memorable, però he de dir que per ser una caiguda contundent, pel fet de ser dins de l'aigua, aquesta únicament va enfonsar la meva seguretat a dalt de la bike, va respectar però el no fer-me mal. Està bé això, una lliçó interessant. Dolor sense marques. Dolor que passats uns segons es va transformar en un somriure puntualment, puntual i prou.
D'aquí, d'aquesta immersió, no ens va quedar més remei que girar cua i cap a casa, pel fet de que entràvem a la fosca caiguda de la jornada, i no volia agafar fred, fet que no vaig poder evitar, i vaig entrar a casa gelat de cos, a excepció del cap, pel fet que no hem vaig capbussar al riu.
La Tordera, concretament el Tordera, és molt Tordera.
Equipats de Roc, a excepció de les armilles els dos, i els manegots de la Betty, amb les bikes a excepció dels pneumàtics, de Roc al 100%.
Coincidència amb ciclistes, cap.
Eines darrera del jersei, manxa, aquesta plena d'aigua, esprai per les punxades, el pot de l'oli, en aquest cas per l'hora de la sortida, la bateria del Sigma Karma.
Un punt positiu, la Vicious impecable, però neta, neta de veritat. Avui a la nit desmuntaré la caixa de pedalier i el EBB, que de ben segur per l'estona dins del riu serà com una mena de pluviòmetre.
Avui més MTB.
Serà una sortida tipus, per testar a on som, no exigent, ja no toca, sí de nivell, amb dues pujades al Santuari del Corredor que poden ser memorables.
MTB, MTB, MTB.
Surt el sol, i les ganes de pedalar hi són, la seqüència de les imatges del que serà aquesta sortida em venen al cap, mtb, mtb, mtb.
A segons quines edats aquestes cosses ja no es fan !!!!
ResponEliminaHace algo más de una década empecé a salir en Bike con dos hermanos de Sant Celoni, unas salidas espectaculares, algo duras, (ya las comentare otro día), en las cuales el hermano mayor me enseño que un gran charco y sobre todo un río nunca, pero nunca lo tienes que pasar el primero. No te ofendas es solo un consejito. Bueno ahora cuidaros mucho que estamos a las puertas del Roc.
ResponEliminaCuanta razon tienes Santa Fe, cuanta razon tienes.
ResponEliminaEn mi favor, que la primera habria sido Betty.
MTB, MTB, MTB.
Benvolgut SANTAFE, no te'n pots oblidar que tot i que uns anys més tard, hem tingut els mateixos "mestres".
ResponEliminaVal a dir, que des de que fa unes setmanes que hi passem, divendres va ser el dia que més quantitat d'aigua baixava pel Tordera, i que si lagranevasio l'arriba a passar, jo hagués tingut grans problemes per fer-ho.
Una relliscada, que només veure-la em va fer posar la pell de gallina, per fer-se molt de mal. Com deia dilluns desprès del meu aterratge sobre la fina sorra del Maresme, no val a badar!
Avui, amb molts bones sensacions desprès de la sortida d'ahir, tornarem a pedalar. Per cert, només queden cinc dies!!!
36 hores!!!.
ResponElimina