Matinada.

És el que té haver de vigilar el castell, el que té ser el responsable dels Dracs, que poc pots dormir, sí descansar, això sí.

Tot és en silenci, un silenci cerimoniós, és la nit, que es prepara per donar pas al dia, és la foscor que que cada dia que arriba pensa que el seu regne és etern, i ara passades les hores s'adona tot de cop que el seu pas és efímer. El mateix li passa al dia, però ara encara no ho sap, ara pensa que el seu regne ha acabat, però d'aquí a uns minuts, unes hores, molt poques tots els seus cavallers de la llum estaran a punt per conquerir el pas que obra la porta a una jornada brillant.

Perquè faci sol, plogui o nevi, passaran  instaurant la seva claror, i la nit restarà amb les seves fades  darrera de  cada cavaller,  com a ombres, mentre duri la claror, i entre tots aquests grans fenòmens, entre la nit més fosca, entre la claror, uns genets de Drac que avui han de fer una gesta, una petita gesta, oblidada, perquè genets i Dracs són garants de l'equilibri entre els cavallers del dia i les fades de la nit, entre la més negre foscor i la més intensa claror.

Cada vol de genet de Drac, té el seu preu en or, un or que no té preu perquè la joia no en té, perquè el goig no té fortuna,  sí esplendor.

És el que ens fa forts,  ser respectats, és el poder de permetre que cavallers de la llum i fades de la nit admirin els nostres vols, que s'adonin del valor de  l'existència de genets i Dracs.

Perquè ells no saben de l'existència de les fades, elles tampoc de les dels cavallers, però com nosaltres i els nostres Dracs, estan fets els uns pels altres, nosaltres som afortunats, perquè tenim els nostres Dracs, però ho som perquè un dia i d'això ja fa molt temps,  vàrem decidir veure el que els  altres no veien, creure amb el que els altres no creien, i això ens va permetre descobrir aquest espai de cavallers i de fades, i adonar-nos de l'existència dels nostres Dracs, i poder sentir l'immens plaer de volar amb ells,  entre ells.

Per enlairar el vol, un secret, l'amistat, entre genets.  Entre genets i Dracs una clau màgica que segella la seva unió,  el compartir, res més que compartir del gaudir de l'inici de cada aventura, del transcurs de cada jornada, on a cada vol de Drac compartit ferma cada vegada amb més voluntat les possibles arribades de la foscor del vuit del no ser, del no ser-hi.

Ara d'aquí a una estona entre les espatlles dels nostre Dracs, entre les nostres espatlles,  les fades miraran enrere mentre marxen del sender, i en veure'ns intuiran de l'existència dels cavallers dels garants de que el dia sigui llum,  i els cavallers intuiran de l'existència de les fades garants de que la nit sigui foscor.

Cavallers i fades tenen respecte de qui fa que el dia doni pas a la nit, de que la nit cedeixi el pas al dia, cada dia,  cada nit, perquè els genets de Drac són els qui amb les seus vols donen sentit a aquest intercanvi entre llum i foscor,  entre foscor i llum, sense il.lusió per compartir no hi ha cavallers, ni fades, sense genets de Drac no hi haurà trobada entre cavallers i fades. Sense genets no hi Dracs, sense Dracs no hi ha genets, i sense ells no hi ha vols.

Som a l'entrada del dia, sento les ales del meu Drac, haurem de començar a fer els preparatius del que ha de ser un vol memorable, fins l'arribada de la nit, que serà, perquè sempre és.

És el que té haver de vigilar el castell, el que té ser el responsable dels Dracs, que poc pots dormir, sí descansar, això sí.

MTB, MTB, MTB.