Aquesta no és una crònica estricta de MTB, és una crònica sí, de MTB sí, però que té com a element principal el de la memòria, i aquesta si per quelcom és, és per recordar persones i fets que ja han passat.
XAMG aquesta sortida és en honor teu, per la teva força de voluntat, pel teu constant oferiment, per la teva infinita hospitalitat amb nosaltres.
Ho dic ara i no abans perquè ens n'hem sortit prou bé, i una sortida a més de 2.000 m. amb una previsió del temps dolenta pels Pirineus, vaig pensar "millor ja ho esmentes un cop feta, un cop arribats sans i estalvis", que és com va acabar la sortida d'ahir. Com va acabar, no com pintava un cop superats els tres quarts de la ruta, però aquesta part de l'aventura ja us l'exposaré unes imatges més avall.
Tres Dracs, tres genets, tossuts tots sis, molt tossuts, sense trets distintius els genets, a diferència dels nostres Dracs que tenen per bandera el silenci, el volar arran de terra sense emetre ni un sol so.
Ahir el dia era "el dia" per fer-la bona, molts Montsenys, moltes tempestes viscudes com per oblidar-te del què et pot arribar a proposar com a aventura una Cerdanya contrària a l'arribada segles després del retorn dels genets i els seus Dracs.
Però he de dir que si bé, la veu de l'experiència a 2.200 m. he de ser jo, vaig ser jo qui va insistir a pujar cada cop més, quan el cel ja ens advertia de que no era "possiblement" una bona idea dirigir-nos cap als Llacs de la Pera.
Aquesta advertència no va ser tal, perquè arribats a aquest punt, tot just a l'inici de la que va ser una escalada memorable, no volíem veure res més que pistes i senders.
El dia d'inici entre lluminós i tèrbol, les nostres bikes no, aquestes, si més no la Moots estava senzillament clamorosa. Veure-la és sinònim de sortir a pedalar.
Quin primer tram més exigent, cercar el camí, requereix de passar un bon grapat de quilòmetres durs, constants, però pel paissatge i per la companyia una entrada inoblidable.
Com us ho deia, els somriures la moneda de canvi de tota la jornada, sí, sí, de tota, fins i tot dels instants més dramàtics, que fan que en els pitjors instants t'adonis de que som afortunats, pel fet de poder ser-hi, i de com hi som.
El sol, la seva llum, un indici inconsistent del que hauria de ser la jornada, això sí, encisador, perquè nosaltres amb ell, amb la seva escalfor sempre pedalant ruta cap amunt.
La Betty amb la seva expressió ja deixava entreveure que qui res no espera res ha de témer, no sempre és qui més pateix, però sí qui més s'hi exposa.
Aquest silenci, aquest meditar, és el què menys va ser present a la ruta d'ahir, somriures, converses, rialles atronadores, les meves, bons pensaments i molt debat sobre bikes, bikes, i més bikes. A què no ho diríem per la imatge?.
Una protagonista, una més dels sis d'aquesta sortida.
Les altres dues protagonistes a la pedra que dóna vida, un sinònim, un antònim, però cada any un darrera l'altre és a on anem, mtb, mtb, mtb.
Color, color i color, a un espai on aquest té tot el seu sentit, on aquest té tota l'expressió més intensa, on després de cada obrir i tancar d'ulls, sempre penses, "jo hi viuria a aquest lloc".
Però després de cada pensament una realitat, cal seguir pedalant, perquè la ruta és llarga i hem de poder fer-la.
Amb aquesta actitud de ben segur que no hauríem fet res de res, no diré "res de bo", perquè no hauria estat així, ahir, a dalt de la bike, o fent-la petar a un bon racó d'aquest paradís de la Cerdanya, sempre hauria estat una immillorable jornada.
Al fons, el proper lloc de pas, amb els núvols darrera, no sempre, és cert, però presents, això sí.
Quin color més diferent des de la nostra darrera aventura per aquests indrets, aquest en concret és tan diferent que si no estés orientat no podria identificar-lo, en cap cas.
La llum fins i tot diferent, càlida però diferent, amb un color que la memòria recorda però que en cap cas identifica com a coneguda, sí com amiga.
Un pas exigent, amb menys aigua al camí que la darrera vegada, que les dues darreres vegades, a les voreres d'aquest però la muntanya és plena de dolls d'aigua.
A aquest instant ja feia molta estona que escalàvem cap al fred més intens, cap a la més freda estació, conscients i decidits, us ho puc ben afirmar.
Aquesta imatge és única pel que diu i no diu, per què ho dic?, únicament cal recordar imatges d'en Colorado a Manresa a no sé quants graus sota zero, com anava i com va ara, Xavi Paricio tu ja m'entens.
Dues converses, dos genets directes a la més estricte efervescència, la que fins aquí havíem de gaudir i la que teníem clar que ens esperava. Dos Dracs un genet?
Dos genets dos Dracs i un sol espai.
Al fons la realitat, en primer pla un color de primavera, un tibar per escalar a on saps que ets a punt de coronar i per tant on més s'imposa perseverar.
Qui no s'immuta, és en Colorado que cada vegada ens proposa rutes més arriscades.
Ell ja mirava ja, cap a on anàvem, i tenia clar com la Betty i com jo el que això volia dir, més i més aventura.
Amb una imatge com aquesta res pot restar quiet, res pot ser el que era, i això fa que les sensacions després d'hores d'escalar siguin les de les millors pedalades.
Per un moment aquest Drac va pensar en deixar-nos marxar en restar ell a aquest espai, per sort no va ser així, i aquest pensament va ser com el que tots vàrem tenir, voler podria ser poder, però volem?.
Cada quilòmetre millors sensacions, cada tram més sever, més exigent, a les pujades per la seva pendent, a aquest tram pel fet de que en Colorado minuts després em deia, "tu no veus unes coses blanques, serà neu?.
Però després de dir-ho s'aturava a immortalitzar cada detall, cada instant.
A aquí, ja li vam dir, "hauríem de seguir que podríem patir si no ho fem així".
Però com molt bé podeu veure, res el va immutar, va seguir fent, fins arribar a passar el que podia passar.
A aquest punt va quedar clar qur no era dia de coronar els LLacs.
Si mireu detingudament la imatge podreu veure la neu, la imatge crec que no reflexa la intensitat més adversa.
I després de nevar i nevar què feia en Colorado?.
Però a on s'atura un, s'hi aturen tres, i després de tot, què millor que fer que immortalitzar aquests instants.
Després d'aquí no hi ha més imatges, després de la neu, la pluja, després de la pluja el dolor, pel fred, per les mans molles. Una aturada fortuïta, a una bona, joiosa llar de foc, on per art de màgia ens vàrem refer després de quatre Cacaolats calents, ben calents i una coincidència amb un àngel de persona i els seus pares admirables que cuiden d'ella amb estimada passió.
De l'escalfor, a la fredor menys intensa, on les millors sensacions i els millors pensaments ens varen portar al punt de sortida.
Menjar , una barreta energètica de 200 Kcal. un dinar potent, un sopar com cal, menys imponent, però no per no ser bo, si no per la nostra encara perduda escalfor corporal. Aigua poca, jo menys de dos bidons de 750 ml., coles dues.
Seixanta quilòmetres, menys de 1.800 m. de desnivell +.
Les bikes perfectes, de 10/10.
Equipats rars, entre estiu-tardor la Betty, en Colorado i jo entre tardor i hivern.
Després de la sortida d'ahir, com sempre ens passa amb en Colorado, avui, és un dia diferent, més lluminós, i la nit ha estat això sensació de repòs, de necessitat de recuperar-nos de la jornada viscuda, de l'aventura que ahir vàrem viure, com és poder gaudir unes hores després d'una jornada del més extrem i pur MTB, on penses que vens de ser fora tres dies i la realitat et diu que va ser un sol dia, únicament un dia.
MTB, MTB, MTB.
Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ÈPICA-CERDANYA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ÈPICA-CERDANYA. Mostrar tots els missatges
diumenge, d’octubre 31, 2010
dissabte, d’octubre 30, 2010
A mig camí.
És a on som, a mig camí, dinant sí senyor, parlant i parlant de bikes, ara d'aquí a uns minuts reiniciem la ruta, cap als Llacs de la Pera, mtb,
mtb, mtb.
Moltes rialles pedalant, moltes converses i molts turons per escalar, mtb, mtb, mtb.
Que bé que va la Vicious, bé no tan bé, que no vull que generi mals pensaments.
MTB, MTB, MTB.
mtb, mtb.
Moltes rialles pedalant, moltes converses i molts turons per escalar, mtb, mtb, mtb.
Que bé que va la Vicious, bé no tan bé, que no vull que generi mals pensaments.
MTB, MTB, MTB.
Matinada.
És el que té haver de vigilar el castell, el que té ser el responsable dels Dracs, que poc pots dormir, sí descansar, això sí.
Tot és en silenci, un silenci cerimoniós, és la nit, que es prepara per donar pas al dia, és la foscor que que cada dia que arriba pensa que el seu regne és etern, i ara passades les hores s'adona tot de cop que el seu pas és efímer. El mateix li passa al dia, però ara encara no ho sap, ara pensa que el seu regne ha acabat, però d'aquí a uns minuts, unes hores, molt poques tots els seus cavallers de la llum estaran a punt per conquerir el pas que obra la porta a una jornada brillant.
Perquè faci sol, plogui o nevi, passaran instaurant la seva claror, i la nit restarà amb les seves fades darrera de cada cavaller, com a ombres, mentre duri la claror, i entre tots aquests grans fenòmens, entre la nit més fosca, entre la claror, uns genets de Drac que avui han de fer una gesta, una petita gesta, oblidada, perquè genets i Dracs són garants de l'equilibri entre els cavallers del dia i les fades de la nit, entre la més negre foscor i la més intensa claror.
Cada vol de genet de Drac, té el seu preu en or, un or que no té preu perquè la joia no en té, perquè el goig no té fortuna, sí esplendor.
És el que ens fa forts, ser respectats, és el poder de permetre que cavallers de la llum i fades de la nit admirin els nostres vols, que s'adonin del valor de l'existència de genets i Dracs.
Perquè ells no saben de l'existència de les fades, elles tampoc de les dels cavallers, però com nosaltres i els nostres Dracs, estan fets els uns pels altres, nosaltres som afortunats, perquè tenim els nostres Dracs, però ho som perquè un dia i d'això ja fa molt temps, vàrem decidir veure el que els altres no veien, creure amb el que els altres no creien, i això ens va permetre descobrir aquest espai de cavallers i de fades, i adonar-nos de l'existència dels nostres Dracs, i poder sentir l'immens plaer de volar amb ells, entre ells.
Per enlairar el vol, un secret, l'amistat, entre genets. Entre genets i Dracs una clau màgica que segella la seva unió, el compartir, res més que compartir del gaudir de l'inici de cada aventura, del transcurs de cada jornada, on a cada vol de Drac compartit ferma cada vegada amb més voluntat les possibles arribades de la foscor del vuit del no ser, del no ser-hi.
Ara d'aquí a una estona entre les espatlles dels nostre Dracs, entre les nostres espatlles, les fades miraran enrere mentre marxen del sender, i en veure'ns intuiran de l'existència dels cavallers dels garants de que el dia sigui llum, i els cavallers intuiran de l'existència de les fades garants de que la nit sigui foscor.
Cavallers i fades tenen respecte de qui fa que el dia doni pas a la nit, de que la nit cedeixi el pas al dia, cada dia, cada nit, perquè els genets de Drac són els qui amb les seus vols donen sentit a aquest intercanvi entre llum i foscor, entre foscor i llum, sense il.lusió per compartir no hi ha cavallers, ni fades, sense genets de Drac no hi haurà trobada entre cavallers i fades. Sense genets no hi Dracs, sense Dracs no hi ha genets, i sense ells no hi ha vols.
Som a l'entrada del dia, sento les ales del meu Drac, haurem de començar a fer els preparatius del que ha de ser un vol memorable, fins l'arribada de la nit, que serà, perquè sempre és.
És el que té haver de vigilar el castell, el que té ser el responsable dels Dracs, que poc pots dormir, sí descansar, això sí.
MTB, MTB, MTB.
Tot és en silenci, un silenci cerimoniós, és la nit, que es prepara per donar pas al dia, és la foscor que que cada dia que arriba pensa que el seu regne és etern, i ara passades les hores s'adona tot de cop que el seu pas és efímer. El mateix li passa al dia, però ara encara no ho sap, ara pensa que el seu regne ha acabat, però d'aquí a uns minuts, unes hores, molt poques tots els seus cavallers de la llum estaran a punt per conquerir el pas que obra la porta a una jornada brillant.
Perquè faci sol, plogui o nevi, passaran instaurant la seva claror, i la nit restarà amb les seves fades darrera de cada cavaller, com a ombres, mentre duri la claror, i entre tots aquests grans fenòmens, entre la nit més fosca, entre la claror, uns genets de Drac que avui han de fer una gesta, una petita gesta, oblidada, perquè genets i Dracs són garants de l'equilibri entre els cavallers del dia i les fades de la nit, entre la més negre foscor i la més intensa claror.
Cada vol de genet de Drac, té el seu preu en or, un or que no té preu perquè la joia no en té, perquè el goig no té fortuna, sí esplendor.
És el que ens fa forts, ser respectats, és el poder de permetre que cavallers de la llum i fades de la nit admirin els nostres vols, que s'adonin del valor de l'existència de genets i Dracs.
Perquè ells no saben de l'existència de les fades, elles tampoc de les dels cavallers, però com nosaltres i els nostres Dracs, estan fets els uns pels altres, nosaltres som afortunats, perquè tenim els nostres Dracs, però ho som perquè un dia i d'això ja fa molt temps, vàrem decidir veure el que els altres no veien, creure amb el que els altres no creien, i això ens va permetre descobrir aquest espai de cavallers i de fades, i adonar-nos de l'existència dels nostres Dracs, i poder sentir l'immens plaer de volar amb ells, entre ells.
Per enlairar el vol, un secret, l'amistat, entre genets. Entre genets i Dracs una clau màgica que segella la seva unió, el compartir, res més que compartir del gaudir de l'inici de cada aventura, del transcurs de cada jornada, on a cada vol de Drac compartit ferma cada vegada amb més voluntat les possibles arribades de la foscor del vuit del no ser, del no ser-hi.
Ara d'aquí a una estona entre les espatlles dels nostre Dracs, entre les nostres espatlles, les fades miraran enrere mentre marxen del sender, i en veure'ns intuiran de l'existència dels cavallers dels garants de que el dia sigui llum, i els cavallers intuiran de l'existència de les fades garants de que la nit sigui foscor.
Cavallers i fades tenen respecte de qui fa que el dia doni pas a la nit, de que la nit cedeixi el pas al dia, cada dia, cada nit, perquè els genets de Drac són els qui amb les seus vols donen sentit a aquest intercanvi entre llum i foscor, entre foscor i llum, sense il.lusió per compartir no hi ha cavallers, ni fades, sense genets de Drac no hi haurà trobada entre cavallers i fades. Sense genets no hi Dracs, sense Dracs no hi ha genets, i sense ells no hi ha vols.
Som a l'entrada del dia, sento les ales del meu Drac, haurem de començar a fer els preparatius del que ha de ser un vol memorable, fins l'arribada de la nit, que serà, perquè sempre és.
És el que té haver de vigilar el castell, el que té ser el responsable dels Dracs, que poc pots dormir, sí descansar, això sí.
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’octubre 29, 2010
Emotiu.
Un dia diferent, perquè ha estat el dia d'acabar una part d'un projecte de detall iniciat de fa temps, més o menys tres cents anys, ens en queda molta per fer, però la d'avui és, senzillament.
D'aquí a uns minuts començo a preparar els Dracs per demà, tinc mitja feina feta, em manca la segona part.
Tinc una bona pensada, que la posaré en marxa avui al vespre, tenim un bon repte, el de demà, una sortida entre mites, els de la Cerdanya, on cada racó té les seves llegendes, cada ventada mentre escalem ens diu a on som, amb qui som, entre genets, entre Dracs, a una zona inhòspita, la nostra, una terra oblidada, pel que fa als seus orígens, no als seus paisatges que tots els coneixem.
Cerdanya, Xavi, Cerdanya, que t'haig de dir.
Colorado els ànims estan encesos, els nostres Dracs no volen ser a on són, volen ser entre vols, entre turons feréstecs, entre pujades infinites, com les que demà ens han de portar fins als Llacs de la Pera.
Una jornada prèvia molt satisfactòria, de molt de silenci, és veritat, de molts de pensaments, de molts, de sortides recents, com la del dia del bany direcció a Collformic, són dies de canvi d'estació.
Per a mi deixarem enrere la millor estació, però ara hi som, oi que sí, demà rendirem honors a un ésser apreciat, perquè demà és el nostre primer pas, de molts de ben segur, i així penso que serà una manera de fer el que ha de ser.
En Colorado ens va proposar aquesta sortida, la Betty em va dir, "tu volies fer la sortida que fa tans mesos que tens necessitat de fer, però una proposta Colorado, és una aventura que té el seu significat definit amb un sol mot, "Únic"".
Betty en Colorado és aquí, serà un sentit homenatge respectant, gaudint del que més ens agrada i amb qui més bé ens ho passem, en Colorado.
En Colorado és un Unicorn, una espècie extingida, un genet molt singular, nosaltres també, entre els tres podrem compartir un recorregut que té un valor afegit, Betty recorda la darrera ocasió a aquest paratge, la trucada de la mare a plena baixada després de la pedra que si la toques dóna vida, recorda que el que tinc necessitat de fer ho podem fer també a la Cerdanya, i així serà un dia de dos homenatges, plogui, nevi, o faci sol, serà un dia memorable.
Alumini, titani i ferro, Yeti, Moots i Vicious, tres rares avis, tres genets diferents, un dia memorable, únic, pel seu significat, per la seva història entre nosaltres, per ser per sempre una data senyalada, pel fet de què anava a fer, què i quan ens ha proposat en Colorado sense saber-ho, el lloc pel que és, el dia pel què vol dir per a mi.
No fa vent, un dia silenciós, previ a una jornada de pur MTB.
MTB, MTB, MTB.
D'aquí a uns minuts començo a preparar els Dracs per demà, tinc mitja feina feta, em manca la segona part.
Tinc una bona pensada, que la posaré en marxa avui al vespre, tenim un bon repte, el de demà, una sortida entre mites, els de la Cerdanya, on cada racó té les seves llegendes, cada ventada mentre escalem ens diu a on som, amb qui som, entre genets, entre Dracs, a una zona inhòspita, la nostra, una terra oblidada, pel que fa als seus orígens, no als seus paisatges que tots els coneixem.
Cerdanya, Xavi, Cerdanya, que t'haig de dir.
Colorado els ànims estan encesos, els nostres Dracs no volen ser a on són, volen ser entre vols, entre turons feréstecs, entre pujades infinites, com les que demà ens han de portar fins als Llacs de la Pera.
Una jornada prèvia molt satisfactòria, de molt de silenci, és veritat, de molts de pensaments, de molts, de sortides recents, com la del dia del bany direcció a Collformic, són dies de canvi d'estació.
Per a mi deixarem enrere la millor estació, però ara hi som, oi que sí, demà rendirem honors a un ésser apreciat, perquè demà és el nostre primer pas, de molts de ben segur, i així penso que serà una manera de fer el que ha de ser.
En Colorado ens va proposar aquesta sortida, la Betty em va dir, "tu volies fer la sortida que fa tans mesos que tens necessitat de fer, però una proposta Colorado, és una aventura que té el seu significat definit amb un sol mot, "Únic"".
Betty en Colorado és aquí, serà un sentit homenatge respectant, gaudint del que més ens agrada i amb qui més bé ens ho passem, en Colorado.
En Colorado és un Unicorn, una espècie extingida, un genet molt singular, nosaltres també, entre els tres podrem compartir un recorregut que té un valor afegit, Betty recorda la darrera ocasió a aquest paratge, la trucada de la mare a plena baixada després de la pedra que si la toques dóna vida, recorda que el que tinc necessitat de fer ho podem fer també a la Cerdanya, i així serà un dia de dos homenatges, plogui, nevi, o faci sol, serà un dia memorable.
Alumini, titani i ferro, Yeti, Moots i Vicious, tres rares avis, tres genets diferents, un dia memorable, únic, pel seu significat, per la seva història entre nosaltres, per ser per sempre una data senyalada, pel fet de què anava a fer, què i quan ens ha proposat en Colorado sense saber-ho, el lloc pel que és, el dia pel què vol dir per a mi.
No fa vent, un dia silenciós, previ a una jornada de pur MTB.
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’octubre 28, 2010
Dissabte sortida "Cerdanya Inacabada"
Després de la conversa amb Lagranevasió i la Betty he decidit que el proper dissabte farem la sortida "Cerdanya Inacabada".Repetirem la ruta que tant us va agradar.Això si, aquest any posiblement trepitjem una mica de neu.
Aconseguirem arribar als Llacs de la Pera?
Gironins us apunteu?
El premi serà: "EL GRAN SOPAR"
S´obren les inscripcions:...
Aconseguirem arribar als Llacs de la Pera?
Gironins us apunteu?
El premi serà: "EL GRAN SOPAR"
S´obren les inscripcions:...
Cerdanya, seqüències repetitives, perquè serà?
Pel fet de que cada any es repetix la mateixa escena, el mateix recorregut, i això fa que aquesta, com moltes d'altres d'aquesta aventura siguin les imatges que em venen al cap.
De la sortida de dissabte, tres opcions, una, repetint una part de la Travessa dels Pirineus i de la pujada al Puigmal sense coronar-lo, dos, la pujada al Puigmal, segur que no hi ha neu, segur que no, i la tercera, la clàssica inacabada de cada any.
La tercera ha estat la que hem decidit fer, així si no l'aconseguim fer complerta tot queda al seu lloc, és a dir podrem seguir dient que mai hem aconseguit fer-la.
Mira que n'és de curiós, anys fent aquesta ruta, o millor dit, anys mirant de fer-la i sempre quedem aturats, sempre la tindré present aquesta aventura, pel fet de que aquest any la tornada va venir motivada per un moment que posteriorment va ser crític, de fet va marcar el que ha estat un moment abans i un després del meu dia a dia. Però també va lligada aquesta sortida a moltes altres situacions, a converses memorables com la de la Volta a Osona, per posar un exemple, quantes converses amb l'Andreu a mitja sortida, quantes converses de MTB a aquesta ruta, quines pujades més exigents, i penso que puc qualificar-les també de memorables.
Colorado aquest vol de Drac jo no he d'imaginar-me les imatges al cap abans de fer-lo, pel fet de que aquests ja és part del meu codi genètic, és el que té aquest tipus de sortida, que resta per sempre a la memòria i són les que fan que tot tingui el color de les grans ocasions.
MTB, MTB, MTB.
De la sortida de dissabte, tres opcions, una, repetint una part de la Travessa dels Pirineus i de la pujada al Puigmal sense coronar-lo, dos, la pujada al Puigmal, segur que no hi ha neu, segur que no, i la tercera, la clàssica inacabada de cada any.
La tercera ha estat la que hem decidit fer, així si no l'aconseguim fer complerta tot queda al seu lloc, és a dir podrem seguir dient que mai hem aconseguit fer-la.
Mira que n'és de curiós, anys fent aquesta ruta, o millor dit, anys mirant de fer-la i sempre quedem aturats, sempre la tindré present aquesta aventura, pel fet de que aquest any la tornada va venir motivada per un moment que posteriorment va ser crític, de fet va marcar el que ha estat un moment abans i un després del meu dia a dia. Però també va lligada aquesta sortida a moltes altres situacions, a converses memorables com la de la Volta a Osona, per posar un exemple, quantes converses amb l'Andreu a mitja sortida, quantes converses de MTB a aquesta ruta, quines pujades més exigents, i penso que puc qualificar-les també de memorables.
Colorado aquest vol de Drac jo no he d'imaginar-me les imatges al cap abans de fer-lo, pel fet de que aquests ja és part del meu codi genètic, és el que té aquest tipus de sortida, que resta per sempre a la memòria i són les que fan que tot tingui el color de les grans ocasions.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)