Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dijous, de gener 21, 2010

Presentació Vicious Cycles The Motivator SS.












La sensació un cop desmuntada tota la Vicious, és la de treballar amb una peça d’orfebreria.

En mirar detall a detall el quadre, mirant de protegir les zones de més risc on els cops podrien fer saltar la pintura, tirants, baines, “top tube”, tub tija, tots i cada un dels tubs de la bike, de pesar cada un dels components, de pesar el quadre, la forquilla, de seleccionar cada component per a mirar de construir la bike més lleugera possible, t'adones que darrera d'aquest concepte d'una Vicious Cycles de roda grossa, amb SS, el pes no és el que ha de primar i on els components són els que són i que després de mirar de rebaixar pes, xoques amb unes limitacions importants.

Si trec els pneumàtics WTB Exiwolf 2.3 convencionals de 790 g. i poso Bontrager Jones XR de 500 g., perdré el coixi que em proporcinarien els primers, sí que he eliminat les càmeres de 170 g. cada una, les rodes Shimano XT de 1.760 g. els hi posat les vàlvoles per Tubeless, i un cop introduit el líquid No Tubes han pujat millor les WTB, que els meus millors Tubeless, deu ser perquè feia molt temps que estan muntades. Això sí, com sempre amb els invents, aquest matí la roda del darrera s’ha desinflat de cop, però de cop.

Si trec el seient Arione CX , de 180 g. amb rails de carboni, i poso el SLR 135 g,. perdré un segon coixi, i clar ja no queda res més, la potència Thomson de 110 mm. 6º+, 4x de 172 g. , l'he tret i ara porta la Syntace 105 mm. 6º- de 112g. i el manillar Race Face Evolve XC de 254 g. d'uns 660-670 mm. l'he substituit pel Easton Monkey Lite de 135 g., però de 610 mm., que implica perdre control baixant i sembla ser que per a rodar amb SS el manillar va bé que sigui com a mínim de 660 mm., aquest canvi, el de la potència i manillar cre que el tiraré enrera, és que tinc debilitat per la 4x.

Els frens Magura Marta de SI, no hi van bé, han de ser Post Mount amb adaptador per SI, si no, no va bé. Un cop muntats el Magura Marta els hi manquen uns tres mm. d'alçada perquè el disc no toqui amb el pont de la pinça, com sona, així que monta i desmonta, que és el que he fet, ara torna a anar amb els XT 2008?.

Quina sensació, la de llevar-me aquest matí i que el segon pensament sigui SS, i a més que també sigui bo, i ho és per la singularitat de la Vicious, no perquè sigui SS, sí perquè és una The Motivator, no perquè sigui lleugera, sí perquè és d’acer, no perquè anirà com la millor de totes, sí perquè la forquilla és de 437 mm., no perquè les bieles siguin “Light”, sí perque el seu acabat és impecable, no perquè els pneumàtics siguin coneguts per a mi, sí perquè WTB equival a ser pioners en 29”, i així seguiria i seguiria. Perquè els dos dies després de l’arribada de la Vicious a casa, han estat dies que han marcat la diferència, el que no sé és si serà inici de nova etapa, penso que sí, a sobre de la Vicious, penses moltes i moltes coses.

Els components detall a detall, potència i manillar Thomson, 4x 110 mm. 6º?, 172 g. i Elite 27,2 mm., seient Fizik Arione CX, (conjunt tija seient 405 g.), manillar Race face Evolve XC doble alçada, “over size” de com a mínim 670 mm., 254 g., frens Shimano XT 2008?, Post Mount amb adaptadors a SI, 927 g., punys de manillar Oury, 107 g., pneumàtics WTB Exiwolf 2.3 790 g.x2, i les càmeres de 190 g. x2, tanques rodes Shimano XT de 115 g., conjunt kit SS pinyo de 16 dents i separadors, 80 g., conjunt pedalier-bieles Race Face Deus XC Singlespeeder Chainset, 872 g., i cadena Shimano HG Narrow, 258 g..

Poso a part els pesos del quadre, rodes i forquilla, perquè és una xifra que cal tenir present:

Quadre Vicious Cycle The Motivator SS, size M, d’acer, amb la brida de seient i les pistes de la Cane Creek 110, 2,390 g.. Sí, sí, com sona, 2,390 Kg..

Forquilla Vicious, d’acer, 437 mm., 970 g..

Rodes Shimano XT 2008?, 1.761 g.. M'he quedat parat, són molt lleugeres, per ser Tubeless de veritat.

El pes total de la bike suma 10,391 Kg. però el pes a la bàscula real del conjunt és de 10,575 Kg.

És una sort pesa menys que la Superlight, ja és això, per això SS, uns 25 g. menys crec recordar, ara que com que hi són a les rodes, es notarà no?, NO!!!.

Demà posaré crònica de l'estrena de la Vicious a la sortida d'avui de quatre hores tocades escalant i baixant pels corriols del Maresme.

Biking in Scotland Next Sat 30th Jan

I will be taking the short ferry trip to Scotland to the world famous 7 Stanes mtb trails. Venue of choice is Kirroughtree. The reason being this is closest to the ferry and with lack of daylight is the best option at this time of year. I dont mind riding at night but others dont like it. I will give you all a full report when I get back.


http://www.7stanes.gov.uk/forestry/achs-5rnf8m

What Kirroughtree has to offer:

Video Here
Trail Map Here

Kirroughtree, home to some of the best technical singletrack in the country is also a favourite family venue with a wide range of trails, seasonal café and a great kids’ play area.
The TrailsThe green-graded Bargaly Wood trail uses a mix of minor public roads, wide tracks and one short section of easy singletrack to take you around the scenic Bargaly Glen.
When you’re ready for the next step up the trail riding ladder, try the 2 km blue-graded Taster Loop. You can also practice your technique in the skills area, which has blue, red and black- graded options.
More challenges await on the Larg Hill blue route, with long sections of narrow, flowing singletrack ending in a superb plunge through magnificent woodland. The optional Doon Hill extension adds 4km and some great views.
After a moderate start, The red-graded Twister trail gets more demanding, with rock step-ups, drops, berms and jumpable sections, all on the tight and twisting trail that’s typical of Kirroughtree.
To top it all, the black-grade Black Craigs route ups the ante, adding 14km of challenging riding on to the red route. For many the highlight is ‘McMoab’ – huge slabs and ridges of exposed granite, linked by boulder causeways. Skill and bags of nerve required…
Trail profilesThe Kirroughtree trail profiles (PDF 489k) show where climbs and descents occur on routes at Kirroughtree.

"McMoab" Its one step closer to riding the real Moab!

dimecres, de gener 20, 2010

Vicious Cycles The Motivator SS.


Las bike ja ha traspassat la porta de casa, ja és a casa, preparo la presentació i la presento al Blog.

Us poso una foto, una de les que tenia jo, sí ja ho sé poques i en poso una. Abans de veure-la en directe, no em podia fer a la idea de com seria.

La Vicious ja està totalment desmuntada, passant la revisó mèdica, he de dir que no és "la maca" de la casa, no és doble suspensió, no és semi-rígida, no és lleugera, però és la bike, després de la Ibis Mojo Carbon Eddy Orange que m'ha deixat més aturat, en proporció per ser d'acer, l'impacte és molt més fort que amb la Ibis, de la que tenia moltes referències, totes bones, d'aquesta la situació és inversa, no hi ha informació, les fotos poques, opinions cap, i per ser 29" i SS, és una autèntica incògnita, però el que sí que us puc dir avui, que aquests 900 Km. per veure en directe si era el meu proper Drac, són els més ben aprofitats des de fa dies.

Preparo la presentació.

Videoarticle Yeti ASR7?

Mireu aquest video.Un article de revista en format video...molt original!

http://vimeo.com/8085360

Gran Video,millor paisatge

Us deixo aquest video amb unes imatges precioses del que podria ser una sortida amb bici per el paradís (la Cerdanya...OF COURSE!!!) en un dia de tardor.(em recorda molt al corriol que vaig fer amb lagranevasió tornant del Puigmal...INCREIBLE)

La bici...preciosa!

http://vimeo.com/7477117

dilluns, de gener 18, 2010

New bike time!

We have a scheme in work called cycle to work. We buy a bike but the company funds it. Then through salary sacrifice we pay it off every month for 1 year. The benifits from this is we pay before we are taxed saving around 40% The downside is we have a limit for £1000. We can pay the rest up front and still avail of the saving on the £1000.

In March I will be doing this. I am looking at an all mountain machine. I am setting myself £3000 limit. If I get the right deal will go a bit more for a better bike. First on the list is the Trek Remedy 8. I could always sell my other bikes and go Carbon 9.8. What is your thoughts on the Remedy 9.8? Is there better bikes for the same or less money? It is a lot of money for a bike so I want to be sure. I love the Treks as I said before so it will take some convincing to take me away from them. Help an Amigo make the big choice.

Time to remember

Hello my friends,

Yesterday the Prime Minister, as I´m sometimes called, had a great afternoon just talking about bikes, 29", Willits, Vicious and others. This great conversation make my mind turn to other times, just some months ago, when we were all waiting for a great "epica", just to ride and talk about bikes.

It´s now a different moment, it´s time to wait for a weekend to be able to Skype with the people on the other side of the Ocean, to spend time talking on my loved Catalan (other than in my family), as the day to day is turning my mind to use (even in my visit to Catalunya) words like so, sorry, excuse me....as a first reaction to something.

This moment, as I said, different, just need from my side a changeon the approach, I know my rides are not in a nice group of 10 mountain bikers, instead, I ride with a bunch of road bikers down here. MTB is turning to some "individual" experience, even I met some good riders, logistics here made MTB simply something more complicated.

Lagranevasio, your bike will be again a great bike, listen your heart, your soul, and no matter what decission you take, it will be a good one, for sure.

I don´t want to finsih without remind all the group that paradise exist, and it´s really close to your home places.

From South Carolina, Xavi Paricio

Primer Ministre.


Tal com sona, és que ahir vaig tenir Consell de Ministre, amb singular, perquè era la conversa amb l'únic Ministre que tenim.

El darrer comentari després de molta estona de parlar, i parlar de les 29", és "espero la teva propera intervenció al Blog, ara tens més coses a exposar".

La seva exposició és clara, és la seva, vull dir el que ja he exposat amb anterioritat, que dins de les 29", el camí 1x1, 2x9, 3x9, cada genet tria el camí, que més el motiva, en aquesta línia d'exposició estem.

En Xavi Paricio, el que m'exposa en primer terme, és que com a bike, ell ja té la Ibis Mojo Carbon, "la bike" que li agrada més i que va molt i molt i molt bé, "es que la Ibis va molt bé", i que si es decideix per a una 29" aquesta tornarà a ser "la bike" de 29" que li agradi més, deixo per a ell que exposi quin és el Drac que té al cap si es decidis a pujar a un Drac de 29".

Però el concepte és que la vol, aquesta 29" seguint el mateix criteri que amb la Ibis, agafarà la que li agradi més, però si és 29" la vol 100% rígida i amb SS, pel fet que com a bike amb totes les prestacions que necessita, ja té la Ibis, i la 29" avui, la veu com a bike pels trails a un ritme molt més tranquil, diferent, i aquesta és la seva exposició, així que si és 29", avui 100% rígida i SS.

El segon debat, ahir amb en Xavi, Vicious o Willits?, després de dues hores de converes, el veredicte d'en Xavi és clar, "agafa la que t'agradi més, la que et motivi més, i si te la pots permetre, no dubtis, ha de ser aquesta", i ell es decanta de forma clara per la Willits Trail King idèntica a la de la foto, mateix color però amb SS.

Jo, m'he quedat gratament sorprès de la coincidència en primer terme de l'Habitant, que aprofito per donar-li la benvinguda al que és a partir d'ara el seu espai, i seguint amb l'exposició, el que deia que en segon terme d'en Xavi Paricio, tots tres som a 29" SS, i 100% rígida.

Ara el que he de decidir, de fet ahir ja estava decidit, però la conversa amb en Xavi pesa molt, és si em decanto per la Willits o la Vicious.

Avui a primera hora la posició és clara, Vicious, el motiu també és clar, un xic menys que ahir.

El concepte de simplicitat amb la Vicious el veig perquè les coses també han de caminar una mica soles, no sempre han de ser costerudes, ja ho són prou quan pedalem, és a dir, un cop surti amb la SS per casa, vull dir que Willits, és Colorado, Willits és una comanda que en primer terme hem d'aconseguir contactar amb ell, avui encara no ha dit res em confirma en Colorado, específicar molt bé el que vull, que ho tinc clar, les mateixes mides de geometria que la Vicious, un cm. més llarga de Top Tube, però que no és important, punteres desmuntables i un disseny determinat de guies tipus les de fre, agafades amb les mini-brides, llegim bé el que dic, quan deia "no brides" volia dir no brides agafant els tubs principals, però en aquest cas no pels frens que també, si no pel canvi del darrera, disseny que evitarà que aquestes siguin visibles i que amb SS, els tubs siguin sense la guia del cable del canvi, aquesta seria la Willits, com la voldria, i de ben segur que amb la versió amb el Top Tube molt sinuós, amb un xic menys de caiguda que el de la foto que us vaig posar, perquè així podria mirar de poder portar un segon bidó de mig litre però, per seguir amb l'impacte visual de la caiguda del Top Tube directe a l'eix del darrera passant proper a la caixa de pedalier sense perdre la condició de rutera aprofitant la configuració clàssica per a poder sortir amb dos bidons, el petit per les sals i el gran per l'aigua.

Dit això si ha de ser 29", SS, 100% rígida, la Vicious, té la geometria a priori perfecte per a mi, com ja vaig esmentar 1 cm. més curta de Top Tube, la resta bé condicionat per les rodes de 29", però fora de les baines del darrera, la caixa de pedalier crec poder afirmar que aquesta és 1,5 cm. més baixa d'inici que la Superlight, però això sense aplicar a la Superlight el SAG, pel que penso que serà la mateixa alçada de la caixa, fet que si amb la Superlight ja em va bé, amb aquesta serà com a mínim una dada que m'animaria a rodar amb més seguretat.

Sí ja ho sé, fa molt mal i ho dic en sentit positiu, veure com a les sortides de Bordils i Girona, a cada sortida els genets porten bikes diferents, i molt, però el seu ritme de creuer és el mateix, moltes vegades inclús més ràpids, no sempre és cert, però també ho és el fet que una bike a la barrera dels 11 Kg. com la Ibis Mojo SL d'en Ratrasse, o la de 10 Kg. de la Santa Cruz Blur XC d'en Tagama22, o els 11 Kg. tocats de la Ibis Mojo SL d'en Ritrasse, vers les més enduro de les bikes que també tenen, sí que roden més ràpides les primeres, però jo el que veig és que seguir-les em costa i molt, tant amb unes com amb les altres, i no et dic El Santo, que amb la seva semi-rígida va més ràpid que jo amb la Superlight, és evident que quan ve amb la Santa Cruz Blur LT, haig de pensar com és baixant, perquè crec que no l'he vist mai.

Però aquesta darrera reflexió, o millor dit realitat, res té a veure amb el que exposo, de 29", SS.

Penso que per a rematar tocarà viatjar fins on és la Vicious i decidir en directe, crec que això és el més encertat.

De fet acabo de parlar amb l'Habitant, i coincidim, avui al matí, que millor agafar la T-5 amb el dipòsit ben ple i fer una viatge lent però senses masses aturades, i demà a la tarda ja un cop de tornada a casa després d'haver tocat la bike, d'haver-hi pujat, de en definitiva certificar que un cop en directe, la sensació sigui, "és la meva bike", estarà clar així si aquesta és l'estació on vull fer parada o no.

De fet l'opinió ahir d'en Xavi, de Trail King SS, la d'en Colorado, Trail King 3x9, i la de l'Habitant, Trail King SS o Vicious SS, però per prudència anar-hi i decidir en directe, fa que sigui el que decidiré aquest matí.

En Xavi ho té clar si ha de ser la Vicious, 900 Km. entre anar i tornar no són res, normal a on és ell, és com anar i tornar a Barcelona, la d'en Colorado, ell no la veu ara una SS, per tant tampoc veu la Vicious, i la de la Betty que des del primer dia té la convicció ferma i clara que cal anar-hi i decidir en directe un concepte de bici tant especial, tot i que ella té clar que si la veiem vindrà cap a casa, jo penso que està més que justificat anar-hi.

Demà podria ser perfecte per anar-hi, ja us exposaré el proper pas detalladament, un cop tingui més informació.

Per cert, avui ja podria ser el meu primer dia de bike, una sortida curta, amb una lleugera pluja que cau des del matí, però una pujada al Montatlt, seria una sortida perfecte. Si els ànims segueixen així, em poso l'equip i a rodar, que crec que no podré restar un dia més mirant la Superlight, i més si demà toca viatjar tot el dia, avui no hauria de perdre l'ocasió de fer la primera sortida des del dia 1 de gener del 2.010. Un inici d'any bo, perquè va ser a sobre de la bike, però un parcial de quilòmetres que he de mirar de millorar perquè està clar que necessita d'un canvi de tendència urgent.

Lagranevasio, des del Mirador del Drac.

diumenge, de gener 17, 2010

29" SS o 29" Trail King 1x10.


És que jo 100 % rígida la veig com a SS, 1x1, i 3x9 hi veig la Tallboy, pel pes i per ser una doble de 2,240 Kg. crec recordar.

Jo la 29" semirígida lleugera de 3x9 avui a la matinada no la veig, sí però, la 100% rígida 29" SS., no dic rodant com una semirígida en cap cas, potser és massa pensar que hi podria rodar, però Colorado, miro fotograma a fotograma, i sí que surto amb la 100% rígida 29" SS i a més, ho faig amb un somriure enorme.

Puntualment, amb molta força, sí que també surto als fotogrames amb la Trail King, però la informació de que no contesta Willits als correus d'en Colorado, ja hi posa una llum que em recorda a la meva etapa Ibis, tot i que puc esperar unes hores més, a veure si respira.

I la Willits la veig siguent 100% rígida tant amb 1x1 com amb 1x10, per un motiu, m'agrada tant com la Ibis, les bikes més maques que s'han construit els darrers anys, no m'oblido de la Tracer.

Per aquest motiu acceptaria una rígida 100% com a bike definitiva sí fos la Trail King, fins i tot amb una White Brother Magic-29 80 mm., també seria per a mi la bike, no per prestació pura, però com amb la Ibis abans de provar-la, és un pas que el veig, fora d'aquesta passo directament a la TallBoy, i ja he exposat on som amb aquesta.

Com que no hi ha Tallboy, i la Trail King esperan, bé ara a la matinada de diumenge, sóc mirant el podi, la Vicious a sobre i la Trail King sembla que vol caure, però no, encara hi ha dos N1, però la Vicious agafa una mica més de tarima, a veure que respira la gent de Willits.

dissabte, de gener 16, 2010

Dingle Single.


La bike de somni, també aquesta, per a mi clar...

I si no sempre ens quedarà la 36".




El tema 29" crec que el grup, hem anat caminant fins a ser-hi a prop, ara 3x9 ó 1x1, bé ja és un recorregut més específic dins d'un concepte que essent proper per ser les dues de 29", són llunyanes perquè ser a una mateixa escena fent el mateix paper, no és viable, però en resum són les dues 29", oi que sí, si no sempre tindrem la possibilitat de passar del 29" i anar directament a les de 36". On queda clar que 26"-29"-36" són més o menys del mateix tamany...

Mentre de la reflexió crec prudent que els dies posin les coses al seu lloc, si en el meu cas vaig per 1x1, sense possibilitat de 1x10, sempre tinc encara la Superlight, i bé, si a les rectes marxeu també és cert, que no anem sobrats amb les de 26", vull dir que res està escrit on digui "no sortides 26"-29"", així que no cal pensar en gris si no en verd.

Tenir aclarit el tema Trail King estaria bé, per poder definir recorregut, ahir entenc que les Niner ja les vareu poder recollir com a DEMO, o veure en directe, així que ja direu què heu vist, i què heu pensat del que heu vist i quines sensacions teniu.

La música que sona ha de sonar bé, i ara no sona com ha de sonar.


Primera premisa, és un tema de recorregut i de maduració coincident, per una banda si no pedales dia sí, dia també des de fa anys, molts, i no tens una manera de fer determinada, com és estar envoltat de inquietud i tranquilitat, i que aquestes es moguin per la red, si no hi han aquestes característiques, és difícil, no impossible, però si improbable que la coincidència es doni. Per tant si els que som a aquest espai complim aquest requisits, som on hem de ser, oi?.

No ser-hi no vol dir res, sap greu perquè no coincidirem, però per res més, tots tenim clar que pedalem de valent, i que ens ho passem d'allò més bé quan coincidim, això no nega un recorregut diferent.

Entre nosaltres genets de Drac em tingut molta sort, la de coincidir, però molta i cal reflexionar i fer camí a partir d'aquesta. Poder debatir amb aquesta intensitat és un privilegi.

Segona premisa, les afirmacions de cada un del genets, entre els genets, tots tenim clar en quin contexte es fan, dins de quin moment i entorn, 24Ore Finale Ligure SOLO, a punt de fer el fet, en un moment molt diferent del d'avui, aquell que mai tornarà a ser.

Quan afirmo avui un altre cop, que més pesada, amb les característiques de la Niner de Finale Ligure, en vers el que tenim a casa, en vers a la meva posició que sobre aquesta crec que de memoria la podrieu exposar vosaltres perfectament, és "genet d'una sola bike", i és així, repeteixo "genet d'una sola bike", i "que bé que va la Superlight", i "no és important on anem si no amb qui anem i com", aquestes tres frases defineixen en aquest aspecte el què, el perquè i el com de lagranevasio.

Avui però tot és diferent, ho podeu dir com volgueu, era de dia i ara és de nit, o és de nit i ara és de dia.

On soc ara i perquè hi soc, bé és complexe, per a mi, hi ha moments que està tot clar, d'altres molt més clar.

Avui però mentre escric, la raó és clara, fi de trajecte explosiu, fi de presses auto exigides, i inici de sortides de ritme fixe i constant, postes de sol i molts i molts dies pedalant al ritme 29" SS.

Tenia algun dubte sobre sortides de casa de bikes tant noves, la intervenció tant esperada per a mi, d'en Tagama22, on entre d'altres temes, m'exposa la sortida de casa definitiva de la Heckler que no ha sortit ni vint dies per Bordils, ho deixa tot on ha de ser, res aturarà el que hagi de ser, i ara això és 29" SS.

Però un matí després de pedalar dia sí, dia també, a casa, sense sortir pel refredat, d'això ja fa avui quinze dies, uns pensaments em pesen i molt i una imatge, un recorregut em ve al cap, gaudir com no he gaudit fins avui, que he gaudit molt però que crec que he de gaudir de manera diferent a partir d'ara.

Ara tres anys o quatre anys després, al cap hi tinc la foto, del Corredor, del Santuari, de Sant Celoni, Campins, Gualba de Dalt, Arbucies, Garolera, Sant Marçal, Les Illes, Collformic, Pla de la Calma, Pantà de Vallforners, Granollers, Argentona, Mataró i a casa, com molt bé diu en Colorado, m'imagino fotograma a fotograma la jornada, i veig la 29", SS, per sota dels 10 Kg. rodant i rodant, res més, per sobre dels 11 Kg. no veig res, com sempre, aquí i a la Ligure, com diu en Carod.

No és un tema de ser més o meny extrem que un altre genet, és una evolució. Per ser 29" i SS, pot semblar involució, jo també ho penso, però tots els que estem aquí hem tingut bikes més populars, tots, i ara anem junts per aquest sender del si 29" o no 29", si doble o semi-rígida, si rígida 100% i a més SS.

El que sí que és cert és que aquest procés de maduració per ser a 29" SS, s'ha accelerat i molt els darrers dies, les darreres setmanes i de forma molt sòlida avui escrivint aquestes lletres.

Aquests argument que us exposo i que amb el que sí que crec de manera ferma , és que tot té un sentit, jo estic entre nosaltres, jo soc entre nosaltres, i he de dir, que les darreres setmanes m'han fet seleccionar molt bé, i amb molt de rigor la imatge del demà, i sí genets, sé que, per anys rodant, madurant, des de sobre de la bike, des de casa al sofa, perquè també, fent centenars de llistes de components, molts en poden donar fe, és així, mirant milers de pàgines a internet, parlant molt amb en Colorado, però moltes hores i cada dia, han estat de pes per pensar així, han ajudat. Fins aquí, avui, un recorregut 3x9.

He de dir que el detonant ha detonat i no ha tingut res a veure amb els detalls anteriors sí que van agafats de la ma, però no són referents entre ells, o això penso, no hi ha marxa enrera, genets necessito passar a 29" i SS, bike dolça, lenta, poc explosiva, per no dir gens, de concepte retro sí per la foto 1x1, ràpida on si coincidim, podem ser ràpids, no massa, lents on hem de ser-ho, i molt, i constants el que més, perquè és el nostre punt fort.

La resta és molt personal, més del que aquest espai avui està preparat per assumir, jo el primer.

Recordeu el ritme a les pujades dels Niner de 29" SS a la Ligure, un ritme constant o si no a peu.

Ara ja no tenim cap pressa, ara el temps és el segon en que escric, el minut en que penso que quan surto, que quan coincidim vull ser-hi, compartir segon a segon, minut a minut cada situació que compartim, cada somriure del grup de genets, cada caiguda, cada posada de peu, cada persecució als de carretera, però amb això amb un 32-20.

Vull rodar sentint-me com em sento ara rodant, però a una dimensió diferent, una dimensió on els genets hi som, sense presses però sense pauses, desconectats de tot i de tot menys de nosaltres mentre rodem, i que ser el més ràpid sigui un bon motiu, però amb les limitacions obligades que una 29" SS ens imposarà, i això canviarà la perspectiva de les coses, a mi en cal, a vosaltres si aquesta intervenció s'us fa llarga, no cal que hi doneu cap volta, no som a on hauriem de ser per ser-hi juntsamb el 29" 1x1, però he de dir que aquest cop m'imposo un canvi de xip, EL CANVI.

La reflexió és de pes, no és "he llegit, m'han dit", és fer-ho bé pel que jo considero que és fer-ho bé, cada genet la seva evolució a sobre de la bike la viu com la viu, cada persona madura a la seva manera fent el seu recorregut, i jo si penso amb calma, com ho puc fer encara més des de les darreres dues setmanes, m'adono que és el moment del canvi, de fet, és un pas més del concepte 24Ore SOLO, sense presses, però sense pauses, el com no a on, amb qui no el què.

Al sopar, ja us exposaré el concepte de la meva reflexió, o no, de setmanes de barrinar sensacions, sobre el que us vaig esmentar del "VINT", crec que no és res més que el que us he exposat els darrers dies, podria ser que amb més força a aquestes darreres lletres, però no és un tema fàcil d'exposar, ni senzill si no hi ets, si el recorregut no té aquest color, no el té, i això genets, és un lloc on has d'haver anat amb el com i amb el qui com a única moneda, o en cap cas coincidirem.

Però estic segur, que és el que és perquè soc a on soc per motius de pes, per sentir com el meu Drac transpira que "lagranevasio ara és el moment del canvi, dóna sentit al moment i el moment et donarà sentit al camí a com l'has de fer".

Terra de creadors, terra de MTB, MTB, MTB.

divendres, de gener 15, 2010

MIX 1x1+1x10.




En Colorado ja és aquí, i renoi que ara sí que que el pati està ja del tot revolucionat.

Willits fa dies que no respira, i jo ahir vaig llegir un article, que per ser en anglès, i perquè per l'hora, dues de la matinada, no vaig traduir em vaig pensar no ho havia entès bé, deia quelcom de que Willits, el seu creador, en West Williams, estava fent feina per un tercer o un projecte conjunt, i vaig pensar, "deu ser un link que no té res a veure amb les bikes". Però és que ara en Colorado m'ha dit el mateix, que no hi ha manera de contactar amb ell i que ell també ha llegit que està fent una feina amb el Steve Potts, de Steve Potts Bicycles. La pàgina de Willits però està activa, veurem.

29" SS, renoi quin pas més determinant que deu ser, perquè sempre s'encalla, sempre. Aquesta vegada el perseverar implicarà un final diferent?, no ho sé, un concepte que podria ser bo, és la Willits Trail King amb la combinació que us vaig dir, amb joc de punteres 1x1 i 1x10, així el quadre no tindria cap soport pel cable, i si volem posar-hi canvi, canviem la patilla del darrera i posem un cable amb funda continua, i cerquem un passa fundes mecanitzat de CNC que agafi la tuberia, minimaliste, tipus la brida de carboni que agafa la tija del seient d'en Colorado o una anella de goma, no ho sé, brides no per favor.

Ho dic perquè d'aquesta manera matem dues bikes en una, sí, sí ja ho sé, no és doble suspensió, sí, sí ja ho sé, el preu, és EL PREU, però inicialment com a SS, assumeixes que és això la segona bike i després si la febra 29 augmenta, o directament dia sí, dia no, o dia sí, dia també, per fer baixar la febra, rodem amb 1x10, i veiem on som, si no ho veiem, passem a SS, i amb la meva Superlight, ja us he dit que en penso, no em repetiré, i el proper podria ser si coincideix, Tallboy, o no.

Són opcions diferents, similars, properes, on tot està per fer, i tot camina per deixar de ser futur i passar a ser present.

dijous, de gener 14, 2010

Vicious Cycles vs Willits.



Aquestes són les dues candidates finals, ahir una sola era la que havia de ser, avui són dues les candidates fermes, són les de la final, quedan a un cantó, però encara treuen la roda, la Mooto-X Uno, i la IF, no les descarto al 100%, però si he de triar entre la Trail King i la Mooto- X Uno o la IF, bé dependria molt d'en Colorado, del que imposi com a Emperador, però si deixa fer, per a mi la Willits.

Entre la Vicious i la Willits...

Aquest matí estavem com el Barça, fora de la partida, eliminats, sense decidir, sense decisió, però gener és un bon més per a mi de bikes, de fet el primer trimestre de l'any, sempre és un temps de bones noticies a nivell de bikes, vull dir que no sé si és perquè tot ja ha passat i entrem a l'època més freda de l'any, i predomina el blanc, o perquè sé que la primavera serà la propera estació i predomina el color de les flors, no ho sé, però aquest matí han passat coses, i si ahir l'única opció era la Vicious, durant el transcurs del matí, la Willits ha agafat molta força, és així, però les dues amb SS, això si l'Emperador no imposa, serà així.

La Moots ara, com la IF, avui, són a una banda, perquè com a concepte, la bike que el 2008 em va deixar aturat, va ser la Trail King, amb el disseny del Top Tube curvat. Jo no sé si la faria construir en color blanc o en taronjat, per l'època de neu, o per l'estació que vindrà, dominada per un sol que cada dia tarda més a donar pas a la nit, no ho sé, i sí que sé que la Willits aniria amb punteres intercanviables, així si mai tinc la temptació, puc pensar en posar-hi un 1x10, però ara per ara les punteres seran per anar amb 1x1.

Ara bé la Vicious, avui fins aquest matí a primera hora era la N1, sola, sense competència, ara no, és la N1 amb la Willits, que també és la N1, i el que és evident és que les dues no poden venir a casa, o sí, podria fer-les venir com les veieu a la foto i el fet ja seria definitiu, no ho sé, com ja fa dies, pocs, és on soc avui.

Això sí, és un privilegi poder ser on soc, poder gaudir de triar entre dos Dracs amb ales de 29" com aquests, dos somnis, dues joies úniques. De fet crec que faci el que faci, errar és més que difícil, sempre pot passar, tampoc passaria res, també s'apren dels errors i molt, però tinc la certesa de que no serà un error, no sé perquè, o sí, però veig en l'arribada de la foscor, que les veig a casa, una de les dues o les dues, són diferents, són perfectes dins de la seva sinuosa forma de SS, són així, perquè són 29", són, perquè són SS.

Quina sensació la d'avui, l'entrada de la Trail King ha animat la tria i de quina manera, ara sí és una escena dins del tempo, és l'escenari perfecta per poder fer el recorregut.

És la sensació que tinc, demà, aquesta nit, que serà llarga, esperaré impacient fins caure de son, com quan esperava als Reis Mags la nit prèvia a la seva arribada, de fet aquestes dues joies, la que sigui de les dues, és un present de Reis propi d'un genet de Drac.

Que bé, que bé, que bé, ser un genet de Drac.

Genets quin recorregut, concretament quin matí, quina tarda i quina cloenda de jornada, MTB, MTB, MTB.

dimecres, de gener 13, 2010

El temps, disposar d'ell, marca la diferència.


Qui té la clau, com ja he esmentat, no té temps, i en sonar el telèfon i veure que un genet vol la 29" SS, penso que els he deixat, com també he dit, KO, la Betty que escoltava, va dir el mateix ahir a la vesprada, "hauràs de fer tu".

En Colorado, diu que sí que faci, de fet abans que ell, en Ratrasse ja em va dir, "per on rodes tu sí que la veig", en NAOJ m'ha motivat el que més, ell també en vol una de 29" SS, i ara quedo jo.

Si tingués el pas decidit, ja ho hauria exposat, de ben segur, al foromtb, com al fòrumbtt, com aquí, sempre exposo on sóc, no a on no sóc.

Això és que fa que aquests espais funcionin, la tranparència, la prioritat d'aportar dades, de seguir el fil dels temes, de mirar de construir, que en el meu cas, no és res més que exposar què estic fent, perquè jo sempre contrueixo, fins i tot si he de desmuntar el que he muntat, estic construint, per avançar molts cops cal retrocedir primer, i hi ha cops que retrocedint t'oblides que ho estàs fent i fas que sigui el camí.

És on sóc, ja fa uns dies que sóc a aquest punt, de ben segur que si la Tallboy en size M, estés en estoc, ja estaria de camí cap a casa, era, és, una evolució, era, és , la 29" SS , una involució, de fet com molt bé diu el meu germà, "al final descobriràs la doble suspensió", és així segurament.

Però a diferència dels posts anteriors a aquest espai, els temes són els que són, ja no és un mono tema Ibis, que va estar més que bé el seu dia, ni LT, ni XC, ni Marató, no, és MTB, MTB, MTB.

Cal disposar de temps, fer-ho marca la distància, qui m'ha de portar EL TEMPLE a casa, ha de tenir el temps per fer-ho, sí, sí ja ho sé, a tothom li passa el mateix, es dediquen a una cosa, i quan la fan, no tenen temps per fer-la, a tothom no, i jo en dono fe.

Mira que és curiós això, jo ja li deia ahir, "al final l'hauré de vendre jo la 29" SS, però és que ets tu el proveïdor, no jo", però con molt bé deia la Betty, estan KO's, és un producte elitiste, i el dia a dia ocupa molt de temps, però molt, bé a mi certament que no. Truco per fer, i és on som, fent.

No sé si heu mirat la pàgina de les bosses d'Alaska, és que hi ha unes fotos interessants, o millor dit curioses, molt curioses.

Bé, un dia més, ja se sap, EL TEMPLE, no es va fer en un dia, això sí, jo porto picant pedra dia darrera dia. Això ho puc ben assegurar.

Demà un dia més, no pas el mateix que avui, no, no, ni de bon tros, cada dia pots aprendre coses noves, entre d'elles que cal ser encara més prudent, ho seré, molt més de ben segur.

MTB, MTB, MTB.

dimarts, de gener 12, 2010

Últim tram?.


Avui tot el dia 29" SS, com sona, al mig dia intercanvi d'impressions amb en Colorado, ell des d'Argentina, amb en Xavi encara no, veurem si puc a la nit contactar amb South Carolina. Amb en Ratrasse i en Tagama22 ahir, m'ha faltat en Ritrasse i El Santo, que aquest darrer hauria de ser i no sé encara perquè no hi és.

Durant el dia hora darrera hora mirant i mirant, cercant el que cal per fer, entre feina i feina, mirant de seguir el que estic fent amb decisió, cercant tots els components que he de tenir, detall, darrera detall, i bé anem avançant i molt, però he de dir , que fora de les meves ganes, de la meva perseverança, és una conquesta força solitària, que ja és com ha de ser, SS, 1x1, normal que el recorregut sigui, SOLO, oi?.

La resta "agazapados" esperant la seva ocasió, no hi serà, als lloc o s'hi és quan s'hi ha de ser, o ja has fet salat, i això és així amb tot, no únicament amb la SS, també cal aclarir que els meus interlocutors estan en fora de joc, i entenc que sigui així, 29", SS, deixa ko al més pintat, és que ningú vol una 29" SS com aquesta i clar després de mesos et diuen la vull i no saps què dir. És el que em confirma la Betty en sentir la conversa, si ells que les han de moure no ho fan quan sona el telèfon per fer, hauràs de ser tu qui faci. És que la conversa d'aquesta tarda nit ha estat curiosa.

Per mirar d'evitar-ho, he parlat, amb tots, i bé fora de tenir la conversa, és una decisió single, és així, 1x1, no 3x9, la conversa avui, bé, ha vingut precedida d'un correu, que venia a dir, "has decidit ja, digue'm quelcom", a la conversa he posat la clau que obra la porta a l'entrada a la Galàxia, però és que l'interlocutor com tots o quasi tots, tenia pressa, certa pressa, la bike segueix com ahir reservada per a mi, "és la teva bike, per a tu, ha de ser teva", em diu amb veu amable, "parlem demà, he de fer jo ara" hem quedat, és on sóc.

En Colorado diu que no, que "això ara no toca", al blog tenim un Emperador, en Colorado, amb reminiscències pujolianes, i així ho ha exposat al blog, a comentaris de la meva darrera intervenció.

Crec que té bona part de raó, per no dir tota, però i sempre hi ha un però, cal ser a la finestra, pujar al festejador i sense picar de cap amb el marc de la finestra, fer volar la ment, i el que veig són bosses negres de ruta fetes a Alaska, específiques per a rutejar dies i dies, veig els dos porta bidons CK amb dos bidons plens, i moltes i moltes ganes de pedalar a 20 Km. als plans , a molt menys escalant dret a les pujades, i aprenent molt a les baixades.

Genets això és el que veig. I això sí, teniu un repte més, i que al meu costat rodant amb les mateixes condicions hi sereu vosaltres. Tagama22, Ratrasse, Ritrasse, El Santo, d'en Colorado i en MQL no dic res, són d'una altra divisió. Tinc un aliat segur en NAOJ, de ben segur, tot i que encara no sap res (ara ja sí, i el primer que ha dit, "a mi em motiva molt").

Ara falta que demà pensi com avui, i si és així necessitaré de l'ajuda també de vosaltres, la Yeti ASR-SL, després de l'arribada de la 29" SS, haurà de marxar, sense presses, per concepte, no volia dues bikes, no en tindré tres, sort que tots els components que vaig comprar els porta la Betty a la Yeti ARC, si no quin arsenal, dins del que ja tinc.

Unes hores em separan del TEMPLE, de l'entrada a la Galàxia propera, però com tot un error de càlcul i podria quedar tot desintegrat i anar a parar a una galàxia propera, a la Tallboy, no, no n'hi ha de la meva talla, Mooto-X UNO, Trail King SS, podria ser.

Avui, ara a l'entrada de la nit, no és així, a l'inrevés, de fet, la conversa no ha estat gens motivadora, gens engrascadora, però és que sé que a mi no em cal massa per fer, m'adono així clarament que sóc jo que estic certament, seriosament motivat.

MTB, MTB, MTB, demà ja 29"SS, 29"SS, 29"SS?.

El pòsit, t'agrada?.


És el que està passant a casa amb el SS, mirant, i mirant. Avui torno a mirar la Mooto-X Uno, un altre cop, els catàlegs del 2006-07, on surt la Mooto-X Unoamb la caricatura del Dimitry Livdan, on diu "I have more Moots than i do sense. Yup, im a singlespeeder", o la foto de la mateixa del 2007 on únicament es veu el triangle posterior, no surt ni la bike sencera. Colorado els teus breus comentaris, de tres paraules són de pes, de molt de pes, Mooto-X YBB, però el que no sé, és si seran suficients per esperar al dinar-sopar de la Cerdanya, on hem de restar reunits, com molt bé dius:

" A la meva tornada proposo el "SANT SOPAR" on es decidirà tot!De fet, enlloc de fer un SANT SOPAR podriem fer un SANT DINAR (ho dic pel tema del fred i la neus que us està caient) al mateix lloc lloc on es va cel.lebrar el SANT SOPAR després d´una de les millors sortides de MTB que es poden fer "al món mundial".Mentre menjem trinxat decidim que fem! ".

Avui al matí, no ho sé però a la tarda caldria que passessin coses, no moltes, les necessaries, les que fan que fem, les que poden canviar el recorregut, o fer que aquest encara tingui més sentit, diuen que el recorregut el fem nosaltres, penso que sí, el que no sé és qui tria el recorregut, una cosa és ser-hi i caminar, i una de molt diferent és qui decideix el camí per on estem caminant. Podem pensar que nosaltres, és cert, però això, el pensar-ho, no garanteix ni avala que això sigui així, tampoc ho nega.

Ahir a la nit jo exposava, "tu tens el botó de l'OFF i per tant també el de l'ON, la clau la tens tu, jo ja soc a l'altre cantó del telèfon escoltant allò que vull escoltar, que no sé què és però que ha de fer que aquest cop sigui diferent, jo soc on he de se escoltant, tu ara has de dir el què cal, perquè EL TEMPLE, vingui cap a casa". Així vàrem quedar, que parlem, avui segurament parlarem, mentre, reservada està, i mentre la Betty m'escriu a les vuit i dos minuts del matí, "avui el dia té un to del color del TEMPLE", jo no ho sé, no és una decisió més, tampoc LA DECISIÓ, aquesta va ser la de no estrenar durant mesos la Ibis Mojo SL, la d'esperar, entre el sorroll de fons, molest moltes vegades, la de poder esperar a proposar el canvi per la Superlight amb la SID WC a cost zero, aquest cop però a diferència de la Ibis Mojo Carbon taronja, aquest cop blanca, aquest sí que va ser el pas.

El d'ara és una entrada a una Galàxia que no és a la que sóc, però que si fusiona amb ella, és diferent és una evidència palpable.

El primer pas, el de la Superlight, era per ser on sóc i poder rodar amb prestacions pures i dures, i per rodar especificament a on rodem, per la vella Europa, amb garanties de poder fer un recorregut ple de satisfaccions per a nosaltres.

Ara estic fent coincidir una manera de fer, amb una manera de rodar, SS, una sola velocitat, per qui no vol més que rodar i rodar, quilòmetre darrera quilòmetre, gaudint del moment, això sí, sense aturades, al ritme trepidant quant es pot anar a ritme trepidant, per rodar tranquils quan el pla no permet fer més que això, per escalar allò que ara tinc feina amb la 2x9, i que amb aquesta amb un 1x1 hauré d'afrontar o bé dret o bé a peu, corrent darrera vostre, i que implicarà ser més exigent encara amb la millora de la meva forma i del meu pes.

No oblido d'on vinc, de quin és el recorregut fet fins avui, si no fos per aquest no seria on soc, i tampoc que amb doble suspensió 100/100, o amb SS 0.0, les dues són sempre per rodar, per enfilar cap a les carenes, per baixar-les, per sentir que sol o compartint amb vosaltres els senders, el que em motiva és ser-hi, i la manera de ser-hi, fins avui amb 3x9 100/100, demà 1x1 0.0?.

El vídeo és amb 29", SS, però amb forquilla amb suspensió, el ritme no és dolent, el recorregut ben escollit, no és el nostre cas, per tot i per tot..

dilluns, de gener 11, 2010

Tot a punt, reservada mentre penso que no he de pensar res...


Tinc la tija USE de carboni a punt, 185 g. el seient SLR 135 g. a punt, per si el que porta no em va bé, els frens Magura Marta a punt, amb el discs Shimano XTR per estrenar dins de les bosses, la potència Syntace 105 mm. -6º, 110g., és que ara és per una 29" i ha d'anar invertida, el manillar Easton Monkey Lite SL 610 mm. 135 g., ara sí, ara sí, que per a SS, m'anirà d'allò més bé, i encara és un xic estret, i he de comprar els pedals Crank Brothers Egg Beater SL, 265 g.

La resta de components, ja estan bé els que porta, bieles, rodes i pneumàtics que ja són Tubeless i la direcció que és una obra d'art de bella creació.

Quadre i forquilla un conjunt se somni, i per tant, inseparable. Què resta per decidir si la bike té , millor dit el temple del MTB té les mides perfectes per acolllir al genet que haurà de pedalar entre la seva arquitectura retro.

Però això sí, amb geometria clavada a la de la Superlight, 73º-71º, 45 mm.-57,7 mm., aquest un cm. més curt que la Superlight, és a dir, "geometria molt exigent per a mans experimentades, no apta per a principiants, o similar", no deia res de genets que fa temps que pedalem com podem.

És el que deia la revista que va fer la presentació de la Superligh taronja, ara fa uns anys, i jo vaig anar de pet a comprar-la al distribuidor, no sé què va passar, be sí, no hi havia termini d'entrega per a una Superlight taronja, passats els mesos lagranevasio rodava amb una Ibis Mojo Carbon Eddy Orange.

Soc fàcil de portar al riu, si la canço sona bé, jo sempre em deixo portar, però la canço ha de sonar bé, ha de sonar bé.

Una 29" SS amb la geometria de la Superlight actual, "una geometria evolucionada any darrera any i seleccionada per a bikers curtits", deia la revista.

La conversa amb qui m'ha de fer entrar al temple, ha estat:

"Sí, sí, deia jo, que és molt maca ja ho sé jo, que és una peça única també, però si no fem quelcom diferent, d'aquí a uns anys la conversa amb una nou venedor serà, al 2005 volia una Mooto-X Uno, al 2009 la teva i ara ho fem quelcom diferent o no ferem res, ho veig".

Hem quedat que la tinc reservada per mi, que és la bike per mi, i que en tornem a parlar demà.

És on soc, certament, no sé si a millor lloc o no, però és on soc, us poso foto 29".

diumenge, de gener 10, 2010

Pensament en blanc, 29", o pensant en blanc, Ibis LT.


Més o menys, però que no és la que demà pot ser la meva nova companya de rutes, dia sí, dia també, però això sí, els acabats i components són germans, no es veu cap marca intencionadament, però sí que la imatge va per on sóc...

El que deia que no vull desviar-me, el link és de la Ibis Mojo LT, quina joia:

http://www.bikeradar.com/mtb/news/article/ibis-add-longer-travel-mojo-hd-to-lineup-24553

Quin impacte el color blanc. Xavi, ja tens raó que és preciosa...

Mireu les fotos de detall del link, amb el protector inferior, amb la combinació white-carbon, amb el guia cadena, estarem perden el tren?.

Quina etapa la meva, amb la Mojo Carbon Eddy Orange, bé, tot té el seu temps, i aquest és ben diferent per a cada genet, el grup segueix amb les seves Ibis, ara algunes SL, jo amb la Superlight, quin recorregut que estem fent.

Ritrasse, amb en Colorado, podem definir lloc, dia i hora, el que diguem. Però hem de tenir clar que per rodar a la Cerdanya, cal un equipament que jo no tinc, botes específiques, guants, bé una mica tot, jo amb un bon calçat d'hivern podria salvar la situació, encara que ni els millors equips, ni els segona pell de Briko, cap d'ells, ni cap mena de teixit, m'han evitat el fred als peus i mans.

És així, ara, aquest matí al Maresme, a la zona del Montalt, tot enfarinat de neu, les basses glaçades, el fred extrem. Per una banda quina mala sort no poder rodar-hi, ja ho fa la Betty i quin fred que ha passat, ja us posarà la crònica dels darrers dies, perquè surt cada dia.

L'Home del Montseny, ahir em va proposar per avui, una pujada per Garolera des de Sant Celoni, serà a la propera que hi podré anar?.

Amb el pas dels anys, som un reduit grup de bikers, que hem anat fent pinya, tots ells familiars de l'Home del Montseny, tots bikers, i encara n'han de venir més. Un grup curiós, som quatre nois i dues noies. I fins ahir a la nit, que vaig rebre el SMS que deia "hem quedat als bombers a les 8, vindreu?", no m'havia adonat que ja som un grup, reduit, és cert, però que ja portem prop de dos anys sortint, bé de fet no, el que vull dir és que el grup complert ja fa mesos que sortim.

Perquè amb l'Home del Montseny ja tocavem neu amb esquis de fusta a la carretera de Santa Fe, fa quaranta anys, millor dit anavem enfilats darrera dels pares a sobre dels esquis de fusta, pocs metres però en tinc un molt bon record, però aquesta és una altra història.

Com la de la truita d'alls tendres de Can Sitra, que no té desperdici, i on ara a l'hivern en entrar a Can Sitra, primer he de recuperar el tacte de mans i peus, abans no puc començar a ser jo un altre cop, i deixar de ser un esperit, per poder esmorzar, i evidentment saludar als altres Homes del Montseny que sempre, són entaulats abans que nosaltres. Entre ells el del "jo sóc com un gos de caça, he de sortir cada setmana en bike".

Demà dia D, millor dit, dia 29, si ja ho sé, demà és dia 11, però per mi, si la talla no és un error, que ara mateix per les fotos és una 19, no pas una 18, si tot va bé, demà podria ser el dia 29, com sona, dia 29, seria, si el que tinc per escrit és el que és, i per tant que a partir de demà, cada dia que surti en bike passi a ser el dia més radical des de que vaig amb bikes del segle XXI, des de la Cannondale CAD2, no dic més enrera perquè és que la Bianchi del 90-91 (XX), de 16 Kg. XC, era tremenda i mira que la Betty va començar amb ella també a fer les primeres sortides en bike.

Amb el tema MTB no som a on som perquè sí, oi que no Colorado?.

Colorado suplica'm més i potser t'ho diré!!!.

divendres, de gener 08, 2010

Extrem ride, o que ja fa temps que ja hi soc?.

No ho sé. sortim un grup de genets, no parem mai de pedalar, fora de situacions excepcionals, com el refredat d'en Ratrasse, o el Blandi Bloo que m'ha posseit des del dia u.

Però en moments on encara la conciència pot raonar, i no és broma, no he parat de cercar, i cercar, i cercar el que ja tinc, una bike que funcioni com jo voldria, com jo necessito, aleshores que esta passant, senzill, molt senzill, l'EVOLUCIÓ, o fins i tot podriem dir INVOLUCIÓ.

Des del 2004, que cerquem amb en Colorado la bike perfecte, recordes Colorado YBB-SL amb Rohloff, i sempre deiem La Mooto X, La Mooto X, però sempre passaven coses, no hi ha termini d'entrega, o ja et direm quelcom del pressupost, quins dies, quants dies des d'aquell anar a Sabadell des de Barcelona amb la bike per mirar d'aclarir què fer, d'aquí a les Yetis ARC amb les PACE RC31 rígides, les proves amb les rodes de 29", la Canonndale amb la suspensió tipus Fatty amb 29"...

I des de fa uns mesos que a Bordils, i sopant a Girona tots, hem parlat hores i hores de les bikes de 29", i certament que la conversa ha donat molt de si, però molt, des d'aquella encuriosida requisada que els gironins van fer de les Niner, sí, sí, una d'elles jo la vaig catalogar des de la Ligure, com la bike que no serveix per res, rígida 100% sense marxes, no ho sé, no sé perquè, o sí, oi?.

Us poso link que fa que això canvií la perspectiva de les coses, i torni al corriols de la simplicitat, del temps de la Mooto-X YBB 29" al 2004, els textes no són, les fotos ja direu vosaltres que en penseu, Tagama22, esperat, o no:


Jo caminant, no hi han TallBoys talla llatina, data d'entrega pendent.

dimecres, de gener 06, 2010

Dues més




Finalment ahir a la tarda just abans de fer-se fosc vaig aventurar-me a fer una petita sortida amb la Yeti Arc.
Només van ser cinquanta-nou minuts per fer 15km, acompanyada d'una fina pluja que va fer que el PackLite fes la seva funció. Com és habitual aquests últims dies, em vaig decidir a sortir massa tard, ja eren les quatre de la tarda i el cel ennuvolat com estava no feia preveure que la claror s'allargués més enllà de les cinc, per tant tenia una horeta justa, només sortir al carrer em vaig adonar que plovisquejava però em va fer més mandra tornar a vestir-me de carrer que sortir a pedalar encara que em mullés, així que vaig fer una petita volta per la Serralada Litoral. Que bé m'ho vaig passar! Per cert us puc garantir que els pneumàtics No Tubes The Raven no són aptes per terrenys molls, feina vaig tenir mentre baixava per mantenir la meva traçada, ara ràpids sí que ho són!

Avui quasi quasi que fallo, però abans que entri aquesta ona de fred que pronostiquen que ens ha de visitar, altra vegada a les quatre passades he tingut ànims per enfilar-me a la bike, aquesta vegada a la Yeti ASR, per fer 23km planers (excepte la tornada a casa desde la platja) entre Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres, amb visita obligada a l'Hotel Colon de Caldes d'Estrac, i no per prendre un cafè, si nó per mirar-me mentre pedalo als seus vidres que fan de mirall i verificar tal i com la bàscula feia dies que ho advertia que "l'operación biquini" cal que la comenci demà mateix (que avui encara vull menjar una miqueta de tortell).

Demà serà un altre dia, és molt probable que fins al cap de setmana no tingui oportunitat de pedalar, espero però, poder-ho fer acompanyada de Lagranevasio, qui desde el dia u arrossega un bon refredat.

dimarts, de gener 05, 2010

Dos mil 10: tres de 5. De moment.

Canvi de mes i canvi d’any, i malauradament al desembre no he complert amb els objectius marcats, he fet només 300km i 6.155m Asc. En contrapartida aquest passat mes he sortit a córrer, en dues ocasions per sobre l’hora en totes dues sortides tenint unes sensacions, tal i com ja em va advertir lagranevasio, molt més bones del que mai hauria imaginat després de tants mesos sense córrer.


Tres sortides són les que de moment he fet aquest any nou, la primera l’intent fallit de pujada al Turó de l'Home amb sensacions molt dolentes sobre la bike, patint com feia temps que no em passava, hi ha dies per tot, i de dolents pedalant, tot i que no n'estigui acostumada, també.


Els dos dies posteriors dues sortides en solitari, la primera amb la Yeti doble, sortida des de casa i pel Maresme, i com sempre que vaig sola, visita obligada a algun lloc sagrat (no ho faig expressament però m’acabo d’adonar ara mentre us ho explico) en aquests cas al Santuri del Corredor , un cop allà, abrigar-me i a desfer part del camí fet per tornar a casa arran de mar des de Mataró, tres hores i mitja per fer 47km i 1.000m Asc. La segona sortida amb la Yeti rígida, sortint també des del Maresme però per finalitzar a terres del Vallès Oriental, en aquesta ocasió amb visita a l’Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, i ràpid pas per la carena Maresme-Vallès on vaig poder gaudir uns minuts del sol que no es va deixar veure en tot el dia al Maresme però que em va donar la benvinguda només trepitjar el Vallès, dues hores i mitja per fer-ne 38Km i 700m Asc, trobant-me molt i molt bé, i és que era el cinquè dia seguit que sortia a pedalar, sempre suau, i les cames m’anaven soles.


Ahir descans de bike, perquè quan em vaig decidir a sortir queien quatre gotes i avui mentre veig com plou, m’estiro els cabells!!! No descarto que a primera hora de la tarda, si la pluja ho permet, torni a rodar amb la Yeti rígida, només una estoneta abans d’anar a rebre als tres Reis d’Orient, com a mínim per no sentir-me tan culpable quan demà mengi un bon tros de tortell de Reis!


Tinc pendent exposar-vos els nous canvis fets a la Yeti rígida, canvis que m'han fet sentir molt còmode, tant que en alguns moments mentre pedalo, no sé si ho estic fent amb la doble o amb la rígida...

dissabte, de gener 02, 2010

Una 29" i quelcom més.

Mireu com afronta les escales de pujada, amb 29", SS, i rígida 100%. Sí, sí, ja sé que em direu, que per pujar-les és la millor opció, oi?.


Colorado, no sé com ho fas per localitzar aquests vídeos.

divendres, de gener 01, 2010

Saber perdre avui, per guanyar demà.



Sempre i dic sempre, el Montseny, m'ha posat cada cosa al seu lloc.

Una pujada al Turó de l'Home, ha de ser afontada amb molt de rigor, i sobre tot molt ben equipats. Avui nosaltres hem fet les dues coses, rigor i ben equipats, matitzant que sempre podrem ser més rigorosos i de ben segur que facilment podrem anar millor equipats.

Al matí a les set després d'estar aturats sense sortir, feia molt, però molt vent, a quarts d'onze hem inicat la sortida, equipats com cal, preparats per passar del nivell del mar a un Turó de l'Home 1.712 m.

Les sensacions inicials bones, cada cop millor temperatura, un cop al peu del Montseny, el vent era present de forma notable, però encara podiem aspirar a coronar el Turó. Per omplir dipòsits que millor que menjar entre els dos, un dels dos entrepans de truita de patata, i una parada de rigor a fer un Cacaolat calent i unes "madalenes", d'aquelles que tornen de valent, i seguidament directes a escalar el cim.

El sol, ens ha banyat amb la seva llum uns minuts, la resta des de l'inici de la pujada, amb un vent cada cop més present i també més fred, no molt i molt fred, però sí que a cada quilòmetre que feiem, la sensació era de que aquest vent tenia pitjors intencions, fins que al quilòmetre 14 de pujada (41), hem dit prou.

El Turó tapat, sense sol, amb vent, són masses advertències. Cal valorar que per recular, primer has de ser-hi, i això és el que hem fet, ser prudents, i iniciar el descens de tornada cap a casa.

La baixada per Can Pere Poc. La tornada a casa s'ha fet llarga, cada cop però feia un xic menys de fred, i això ens ha ajudat. A la sortida de Sant Celoni, ens hem menjat el segon entrepà.

En total vuitanta quilòmetres, amb unes cinc hores tocades, i el desnivell uns 1.500 m. +, que no és significatiu, però sí interessant.

Les bikes perfectes, cap incidència. Santa Cruz Superlight-Yeti ASR-SL.

No hem consumit aigua, millor dit, uns glops, pocs, ni hem menjat res més que el que ja us he esmentat, ni barretes, no en duiem, i l'aigua, era molt freda, massa.

Les sensacions, han anat de millor a pitjor i d'aquí, jo a millor, i la Betty, en tornar cap a casa ha perdut el món de vista, fred, i una fatiga tremenda, però com sempre, res l'atura, i ha escalat Collsacreu i Coll de Pollastre amb la resignació de qui no hauria, però que és on han de ser, "tremenda", una amazona com poques. Jo, al quilòmetre 72 he notat lleugerement les lumbars, però ha estat un instant. De casa, anar i tornar, sempre amb el 40, el 26 no ha entrat en acció en tota la sortida.

Bé, l'entrada del 2.010 no podia anar millor, bé sí, però aquesta ja és una altra història.

Avui enfilats a sobre de la bike, el primer dia de l'any, poques coses puc demanar més, i les poques que podria demanar no seran ja avui, i per tant cal gaudir del dia d'avui.

Una lliçó més, la que ens ha donat el Montseny avui, no era el dia per pujar des del Maresme, i hem perseverat en que podria ser que sí, no ha estat, és cert, però mentre hi erem, mirant de pujar, l'aventura ha estat això, una gran aventura, i gaudir de l'emoció el primer dia de l'any a sobre de la bike creuant el Maresme i entrant al Baix Montseny direcció al Turó de l'Home, ja és de per si una de les millors sensacions...